Al llarg de la història, l'àmbit de l'art no ha restat indiferent davant el col·lapse ecològic. Des dels anys seixanta hi ha manifestacions visuals que es fan ressò els primers signes inequívocs de la devastació natural de la Terra i que proposen solucions viables i exposen els problemes ecològics des del camp de la creació. Els artistes s'han anat acostant gradualment a la ciència, a les pràctiques col·laboratives i a la ruptura dels criteris tradicionals de l'art, no sols relacionats amb la praxi, sinó també amb la difusió.

En l'actualitat, un sector de l'art ja ha introjectat les creences i les actituds necessàries per a continuar l'activitat creativa sense perdre de vista els límits energètics i materials de la biosfera.  Ara bé, es manté en l'esfera de la cultura, així com en la societat en general, una bretxa entre la multitud de problemes mediambientals i el nivell de consciència que en tenen la majoria de les persones. En aquest moment, un cert sector de l'activisme mediambiental arremet contra l'art, subestimant greument la fragilitat de les peces que conformen el nostre patrimoni cultural mundial. És temps de posar en marxa la maquinària de l'art per complir un paper de pes: exposar de manera fluida el debat dels problemes mediambientals i assenyalar els camins per a avançar en la cerca de solucions.