Els principis penals, recollits expressa o implícitament en la Constitució com a garanties del ciutadà front al ius puniendi, estan basats en el reconeixement de la capacitat de decisió dels ciutadans i en l'atribució a aquests de responsabilitat penal per les seues accions, de les quals se’n predica la llibertat. Això fonamenta dogmàticament no sols el concepte tradicional de culpabilitat, sinó fins i tot el de conducta (un fet que es considera propi i al qual s'atribueix una responsabilitat derivada de la infracció d'un deure personalment exigible): només perquè un ciutadà ha incomplit per acció o per omissió allò que li era personalment exigible es justifica la imposició d'una conseqüència jurídica que implica limitar la seua llibertat. Tot això s'esvaeix si el fonament de la intervenció penal es desplaça cap a la perillositat, la determinació de la qual està molt lluny de poder establir-se amb un mínim de certesa i on la proporcionalitat perd el seu referent fonamental en el fet comès.

¿És legítim en un Estat de Dret que el sistema de justícia penal estiga orientat per la idea de prevenció a ultrança? ¿És, potser, eficaç aquesta manera de combatre el delicte? Només les mesures que s’han aprovat en els últims temps en els plànols nacional i internacional per a lluitar contra el terrorisme obrin ja un camp de reflexió bastant considerable des d’aquesta perspectiva, així com de problemes a tractar, que incideixen de ple en el Dret penal i processal, però que adquireixen també rellevància des del prisma d’altres disciplines com la Criminologia, el Dret constitucional o la Filosofia i la Història del Dret. D’altra banda, l’augment notable dels moviments de protesta ciutadana arran de la crisi econòmica i social també ha derivat en els últims anys en un enduriment general de la regulació de les infraccions de desordres públics tant des del punt de vista estrictament penal com des del Dret administratiu sancionador. Sobre eixa base cal plantejar-se, entre altres qüestions, si no estem assistint a una desvirtuació del concepte democràtic d’ordre públic.

L'objectiu general del projecte consisteix a analitzar les manifestacions més notòries de Justícia penal preventiva en relació amb els delictes de desordres públics i de terrorisme; en concret, en el plànol nacional, a la llum de les últimes reformes legals en la matèria (L'1/2015 i HO 2/2015 de modificació del CP, EL 13/2015 de reforma de la LECrim i HO 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana), però així mateix en atenció a paràmetres internacionals, la qual cosa abasta tant la normativa de la UE com l'experiència legislativa i l'intens debat científic existent referent a açò en el dret comparat i, en particular, en els àmbits angloamericà, francès i alemany.

En l'actualitat, els problemes de seguretat global (terrorisme, disputa pels recursos naturals, inestabilitat financera, crim organitzat, ciberamenaces) han patit una gran transformació i es plantegen com a desafiaments per a la seguretat dels Estats i per a la humanitat, i es consideren d'importància similar a les tradicionals amenaces militars contra la pau i la seguretat internacionals.

El desenvolupament d'aquest projecte d'investigació es centra en l'estudi de l'execució de les penes i mesures de seguretat des d'una perspectiva integrada on es considera l'adreça polític-criminal en què aquestes s'inscriuen. Sobre aquesta qüestió, es presta especial atenció al gir punitivista, autoritari i retrògrad que suposa l'última reforma del Codi penal.

Projecte de recerca finançat amb les ajudes corresponents al subprograma de projectes de recerca fonamental no orientada, en el marc del VI Pla Nacional de Recerca Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica 2008-2011.

S'analitza el tractament i la prevenció de la violència de gènere en el nostre país, tant en la legislació, com en seu judicial i en altres esferes pràctiques. Per a açò, aporten el seu punt de vista eminents juristes com Tomás vius Antón i Gonzalo Quintero Olivares, al costat d'un Magistrat, el Director del Centre Penitenciari de Picassent i responsables de les unitats especialitzades de la Policia i dels programes d'intervenció en els agressors. 

En el context d'una Unió Europea que multiplica les instàncies de producció normativa penal i que es defineix constitucionalment com a multicultural, cal harmonitzar la legislació produïda en diferents instàncies normatives i asseure mecanismes comuns de resposta penal als desafiaments del model multicultural en la seua triple dimensió: capacitat normativa de grups minoritaris, estatut penal i mecanismes de tutela dels grups culturals quan tals, i estatut penal i mecanismes de tutela del subjecte pertanyent a una minoria cultural en la seua condició de tal.