Principles of Criminal Law, which are directly or indirectly recognized in the Constitution as legal guarantees for the citizens against the ius puniendi, are founded in the notion of freewill, and in the consequent attribution of responsibility as a basic feature connected to the principle of autonomy. This is the theoretical foundation, not only of the traditional concept of culpability, but also of the general notion of conduct (a voluntary act or behavior that can give rise to liability in case of breaching a duty which is personally demanded to the subject): the criminal sanction is justified only when a citizen has failed to comply with the correct behavior personally demanded of him by means of an act or an omission, taking into account that criminal punishment means a restriction of liberty. However, the logic behind it would crumble if the basis of criminalization shifted towards the concept of dangerousness, because the latter can hardly be outlined with adequate certainty but also because proportionality would lose its fundamental connection to the act committed.

Is it legitimate for the criminal justice system of a state under the rule of law to be guided by the idea of prevention at all costs? Is this an efficient method of combating crime? Recent measures taken in the national and international scene to fight terrorism open a very broad area for consideration from this point of view, with a great deal of problems to be analyzed that have direct impact not only on Penal and Procedural Law, but also on other fields, such as Criminology, Constitutional Law, Philosophy or History of Law. On the other hand, the significant increase of citizen protest movements as a result of the economic and social crisis has also led in recent times to a general tightening of rules regarding breach of the peace offences, both as regards criminal and administrative penalties. On this basis, it is necessary to consider, among other issues, if we are not witnessing a distortion of the democratic concept of Public Order.

L'objectiu general del projecte consisteix a analitzar les manifestacions més notòries de Justícia penal preventiva en relació amb els delictes de desordres públics i de terrorisme; en concret, en el plànol nacional, a la llum de les últimes reformes legals en la matèria (L'1/2015 i HO 2/2015 de modificació del CP, EL 13/2015 de reforma de la LECrim i HO 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana), però així mateix en atenció a paràmetres internacionals, la qual cosa abasta tant la normativa de la UE com l'experiència legislativa i l'intens debat científic existent referent a açò en el dret comparat i, en particular, en els àmbits angloamericà, francès i alemany.

En l'actualitat, els problemes de seguretat global (terrorisme, disputa pels recursos naturals, inestabilitat financera, crim organitzat, ciberamenaces) han patit una gran transformació i es plantegen com a desafiaments per a la seguretat dels Estats i per a la humanitat, i es consideren d'importància similar a les tradicionals amenaces militars contra la pau i la seguretat internacionals.

El desenvolupament d'aquest projecte d'investigació es centra en l'estudi de l'execució de les penes i mesures de seguretat des d'una perspectiva integrada on es considera l'adreça polític-criminal en què aquestes s'inscriuen. Sobre aquesta qüestió, es presta especial atenció al gir punitivista, autoritari i retrògrad que suposa l'última reforma del Codi penal.

Projecte de recerca finançat amb les ajudes corresponents al subprograma de projectes de recerca fonamental no orientada, en el marc del VI Pla Nacional de Recerca Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica 2008-2011.

S'analitza el tractament i la prevenció de la violència de gènere en el nostre país, tant en la legislació, com en seu judicial i en altres esferes pràctiques. Per a açò, aporten el seu punt de vista eminents juristes com Tomás vius Antón i Gonzalo Quintero Olivares, al costat d'un Magistrat, el Director del Centre Penitenciari de Picassent i responsables de les unitats especialitzades de la Policia i dels programes d'intervenció en els agressors. 

En el context d'una Unió Europea que multiplica les instàncies de producció normativa penal i que es defineix constitucionalment com a multicultural, cal harmonitzar la legislació produïda en diferents instàncies normatives i asseure mecanismes comuns de resposta penal als desafiaments del model multicultural en la seua triple dimensió: capacitat normativa de grups minoritaris, estatut penal i mecanismes de tutela dels grups culturals quan tals, i estatut penal i mecanismes de tutela del subjecte pertanyent a una minoria cultural en la seua condició de tal.