Logo de la Universitat de València Logo Institut Universitari d'Investigació en Criminologia i Ciències Penals Logo del portal

LÍNIA D'INVESTIGACIÓ:  INTEL·LIGÈNCIA I SEGURETAT

PROFESSOR RESPONSABLE: JOSÉ LUIS GONZÁLEZ CUSSAC

Hui sembla una evidència comunament acceptada que ens trobem davant un nou escenari geopolític, estratègic, econòmic-social i criminològic, en el qual s'aprecia no sols un salt quantitatiu sinó qualitatiu, i en aquest sentit es parla d'una ruptura. Molts factors han contribuït a un canvi de paradigma de la seguretat.

En efecte, des de fa uns anys, després d'una època d'una certa estabilitat i solidesa social, política i econòmica, Europa redescobreix la incomoditat del desequilibri i la incertesa, integra en el seu vocabulari els conceptes de “modernitat líquida” i “societat del risc”, i tracta de gestionar confusament la seua por a la inseguretat.

El protagonisme d'aqueixa inseguretat es mostra precisament en la progressiva centralitat que està adquirint “la seguretat” i l'interés per tot el relacionat amb ella. En pràcticament tots els àmbits. Sens dubte en el camp institucional, en el qual tant els Estats com les organitzacions supranacionals venen adoptant documents, decisions polítiques i normatives d'enorme impacte social i econòmic. Correlativament, s'està desenvolupant una important labor per part organitzacions acadèmiques i centres de pensament (think tanks), que celebren incomptables seminaris i elaboren nombrosos estudis, anàlisis i propostes en relació amb els riscos i amenaces, locals i globals. I què dir dels mitjans de comunicació. No hi ha informació sobre cims diplomàtics, reunions polítiques, esdeveniments esportius o culturals, i fins i tot festes populars, en la qual falte la secció que relate al detall les mesures de seguretat establides per a protegir-les.

La preocupació per la seguretat no està, per descomptat, injustificada. El canvi de paradigma obliga els Estats a reinventar els mitjans amb els quals combatre aqueixes amenaces i complir així la funció de protecció ciutadana i del sistema constitucional que s'espera d'ells. És evident que no resulta una tasca fàcil.

En l'actualitat, els Estats són conscients que el poder i la força per si mateixos no es tradueixen en seguretat, per la qual cosa la seua aproximació a aquesta es realitza a través d'una perspectiva integral i multifuncional. Aquesta perspectiva es refereix, d'una part, a la necessitat de dur a terme accions conjuntes i coordinades per part dels Estats, per a fer front amb eficàcia als riscos i amenaces globals més rellevants. D'una altra, subscriu un enfocament de la seguretat en el qual es conjuguen molts elements de diferent naturalesa; en el qual, per exemple, la diplomàcia, la intel·ligència i l'ajuda humanitària comparteixen protagonisme amb l'enfocament purament militar i policial. Es tracta d'un plantejament comprensiu de la seguretat, que reconeix tant una permeabilitat fronterera entre les diferents àrees tradicions de la seguretat (exterior – interior), com un equilibri entre les seues dimensions polítiques, econòmiques, social-culturals i ambientals.

La seguretat és polièdrica. La seua comprensió requereix d'un estudi interdisciplinari com el desenvolupat pel *ICCP, no perdent de vista cap de les seues peces, ni deixant-les soltes. Es tracta d'un desafiament extraordinari, perquè aquests ingredients són molt diferents en la seua naturalesa i en la realitat en què es desemboliquen, perquè adquireixen protagonisme en diferents moments del procés *securitario concret, i perquè les circumstàncies en les quals apareixen són canviants i moltes vegades imprevisibles. D'aquí ve que resulte imprescindible una metodologia per a l'anàlisi de les amenaces i l'avaluació i impacte de les respostes que l'Estat preveu per a fer-los front.

Una metodologia que inclou l'estudi de les respostes polítiques, criminològiques i jurídiques, així com dels actors implicats, entre els quals destaquen tot l'entramat de seguretat de l'Estat i l'Administració de Justícia, i de manera molt especial les forces i cossos de seguretat, els serveis d'intel·ligència, les forces armades i altres organismes públics i privats.

 

Seguretat: amenaces, riscos i respostes

Tots els documents estratègics actuals, des de les Estratègies nacionals, a l'europea o a la de l'OTAN adverteixen que: “La unió de diferents riscos i amenaces, com són el terrorisme obstinat a exercir la màxima violència, la disponibilitat d'armes de destrucció massiva, la delinqüència organitzada, l'afebliment del sistema estatal i la privatització de la força, constitueixen una amenaça molt radical”.

Com a punt de partida, és indubtable que la seguretat és “una radical necessitat antropològica humana”. A partir d'aquesta idea comuna, es ramifica en diversos aspectes, àmbits o sectors, on ha d'anar especificant-se el seu contingut per a adequar-lo a les necessitats respectives. Per consegüent, la primera aproximació al concepte de seguretat passa necessàriament per diferenciar les diferents àrees de la seguretat.

Per tot això, el concepte de seguretat vàlid per al segle XXI ha de ser ampli i dinàmic, dirigit a cobrir tots els àmbits concernents a la seguretat de l'Estat i dels seus ciutadans, que són variables segons les ràpides evolucions de l'entorn estratègic i abasten des de la defensa del territori a l'estabilitat econòmica i financera, o la protecció de les infraestructures crítiques, passant pel canvi climàtic, el risc enfront de pandèmies o els clàssics desafiaments de la delinqüència.

El ICCP manté una línia constant d'investigació en totes les àrees integrants de la idea de seguretat.

 

Serveis d'Intel·ligència.

Els que hui diem serveis d'intel·ligència posseeixen una dilatada història des dels seus més remots orígens. Ací únicament importa destacar la gran transformació en la qual estan immersos, perquè han d'adaptar-se ràpidament al nou escenari polític i per descomptat als profunds canvis que globalització i noves tecnologies comporten a la nostra realitat actual.

El procés d'adaptació dels serveis d'intel·ligència en l'actualitat afecta a totes les seues esferes, des de la seua organització fins a les innovacions en la gestió de la informació i el coneixement, passant per la creació d'organismes que tracten d'assegurar la coordinació, col·laboració i cooperació, aconseguint al propi concepte d'intel·ligència (holística), al maneig dels recursos d'informació (humans, tècnics i documentals), a la mateixa metodologia (analítica, retrospectiva i prospectiva) al cicle d'intel·ligència, i que per descomptat comporta un renovat impuls del contraespionatge (seguretat defensiva i contraespionatge) i de les operacions encobertes i d'influència, en un nebulós joc amb l'externalització o privatització d'activitats d'intel·ligència. Per això s'ha pogut afirmar que assistim a una autèntica “revolució” en els serveis d'intel·ligència.

Els serveis d'intel·ligència, com qualsevol altre organisme públic estan sotmesos al Dret. D'ací la importància de conéixer el seu règim juren, i el *siiempre és i *garatu *rcomo qualsevol altre organisme *pto d'empresa, amb l'espionatge com a greu amenaça.ja siga de la Adídico, els controls i garanties en l'acompliment de les seues funcions, i el sempre debatut abast del “secret d'Estat”, especialment quan afecta drets fonamentals dels ciutadans.

Indubtable és l'aportació que les Universitats han de jugar en l'impuls de l'anomenada “cultura d'intel·ligència”, que passa per l'estudi i difusió d'aquestes activitats i les seues organitzacions en el si de l'Estat de Dret. Activitats que desenvolupa el ICCP dins del Conveni de col·laboració de la UV amb el CNI.