Publicació de l'article de Dolores Mas Badia: "¿Com combatre la bretxa de protecció de les assegurances contra catàstrofes naturals?" a la Revista de Derecho del Sistema Financiero RDSFin,
La solució que proposa el European Insurance and Occupational Pensions Authority (EIOPA), per a combatre la bretxa de protecció de les assegurances contra catàstrofes naturals, es basa en dos pilars complementaris:
- Un sistema de reassegurança públic-privat de la Unió Europea, d'accés voluntari.
- Un fons de la Unió Europea per al finançament públic de catàstrofes, d'adhesió obligatòria per a tots els estats membres.
En l'últim número de la Revista de Derecho del Sistema Financiero RDSFin, la catedràtica de Dret civil i membre de l'Institut, Maria Dolors Mas Badia, publica un article proposant el desenvolupament d'un mecanisme, que ja té recorregut en distints països d'Amèrica sotmesos a riscos catastròfics, que podria funcionar de manera complementària per a la consecució del mateix fi: les assegurances o cobertures paramètriques.
Esperem que resulte d'interès per a qui desitge aproximar-se a aquesta figura, en la qual continuarem aprofundint en el si del Grup de Treball constituït a aquest efecte.
Dades de l'article
- Seguros paramétricos, riesgos catastróficos y nuevas tecnologías: ¿un modelo en ciernes en España y Europa?
- María Dolores Mas Badia, Universitat de València
- Paraules clau: Assegurança paramètrica, Índexs paramètrics, Contracte d'assegurança, Principi indemnitzatori, Catàstrofes naturals, Canvi climàtic
Com citar
Seguros paramétricos, riesgos catastróficos y nuevas tecnologías: ¿un modelo en ciernes en España y Europa?. (2026). Revista De Derecho Del Sistema Financiero, 24-72. https://turia.uv.es/index.php/RDSFin/article/view/32915
Resum
Fenòmens com el de la DANA viscuda a València i Castella-la Manxa quan finalitzava l'any 2024 són un detonant de l'atenció cap a les anomenades assegurances paramètriques o basades en índexs a Europa. Les noves tecnologies permeten definir índexs més precisos en riscos associats al canvi climàtic, entre d'altres, i emprar tècniques que condueixen al pronte pagament, com les vinculades a la cadena de blocs (blockchain) i als algorismes autoexecutables (smart contracts). Perquè s'active el dret al cobrament de la suma estipulada no és necessari provar un dany efectiu. Aquesta és la diferència fonamental amb l'assegurança de danys ordinària i la clau de l'interès d'aquesta modalitat contractual. Poc estudiada al nostre país, planteja reptes que comencen per la seua consideració o no com a veritable contracte d'assegurança, atesa la manera com tensiona el principi indemnitzatori. La tesi que ací es manté, conscient de les seues dificultats i de la divisió doctrinal, defensa la possibilitat d'entendre el principi indemnitzatori amb la suficient flexibilitat perquè no quede desnaturalitzat com a contracte d'assegurança. Hi ha, amb tot, un límit per a això. Atenent el clausulat del contracte, ha de poder defensar-se la vinculació del pagament de la suma al dany calculat actuarialment —amb un mínimíssim marge d'error— probable i deduït de dades objectives subministrades per determinades tecnologies. Si això es dóna, entenem que opera una presumpció iuris et de iure de l'existència de dany una vegada comprovada la concurrència del detonant paramètric, un dany que s'ha estimat ex ante. Després d'aprofundir en les qüestions anteriors, es detallen els avantatges i els inconvenients funcionals de les assegurances paramètriques i s'analitza l'experiència normativa recent protagonitzada per Xile, que pot resultar de molta utilitat per a afrontar la regulació d'aquest tipus de cobertures al nostre país.
