María Dolores García-Pastor i Ronan Miller ofereixen una xarrada convidada sobre ansietat, disfèmia, i ensenyament i aprenentatge de l'anglés com a llengua estrangera en el congrés «Special Needs in a Multimodal World: Research and Practice in Higher Education» (snemHE) 2017.

Els estudiants amb disfèmia han de ser considerats estudiants amb necessitats educatives especials. Aquests investigadors mostren que els estudiants disfémicos experimenten majors nivells d'ansietat que estudiants no disfémicos en lectura i expressió oral. L'escriptura, per contra, no produeix ansietat en aquests alumnes a diferència d'algunes tasques d'escriptura en alumnes no disfémicos. En comprensió oral, no obstant això, els alumnes amb disfèmia indiquen nivells d'ansietat lleugerament superiors que els alumnes que no pateixen aquest trastorn. Una de les conclusions a les quals arriben en aquest treball és que malgrat la importància de la comunicació oral en una llengua estrangera, l'escriptura en general contribueix a reduir l'ansietat dels alumnes disfémicos en l'aprenentatge de l'anglés, i per tant, hauria de potenciar-se en aquesta mena d'estudiants juntament amb determinades tasques d'escriptura que tampoc produeixen ansietat en alumnes no disfémicos. Destaquen a més que la paciència, la inclusió, la comprensió i la col·laboració són els quatre aspectes que aquests alumnes demanden del professorat.