
En el marc del primer "Encontre d’Excel·lència: Emprèn en Salut", celebrat a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València el passat 16 de setembre, vam tenir l’oportunitat de conversar amb un dels protagonistes de la jornada: Primitivo Roig, odontòleg, emprenedor i fundador de Clínicas W, conegut per impulsar el mètode Slow Dentistry, una filosofia que aposta per una odontologia més conscient, humana i de qualitat.
La seua ponència va despertar un gran interès entre l’alumnat i el professorat assistent, inspirant reflexions sobre la innovació, la gestió i el paper de l’odontologia en el benestar integral de les persones. En aquesta entrevista, Roig ens parla sobre els orígens del seu projecte, la seua visió del futur del sector i el valor de fomentar l’esperit emprenedor des de les aules universitàries.
1. Què és el que et va motivar a emprendre en el sector odontològic i crear la teua pròpia clínica amb un enfocament diferent?
La meua motivació va nàixer d’una doble convicció: la passió per l’odontologia i la necessitat de transformar-la. Vaig créixer en una clínica dental familiar, i això em va permetre entendre molt prompte que la gestió i l’experiència humana eren tan importants com la tècnica. Des dels meus primers anys com a professional vaig comprendre que exercir una odontologia de qualitat requeria no sols destresa clínica, sinó també lideratge, organització i visió de futur. Amb el temps, aquesta inquietud em va portar a crear el meu propi model de clínica, on el rigor científic, la gestió eficient i l’excel·lència assistencial conviviren en harmonia. Aquesta visió va desembocar en allò que hui coneixem com a Odontologia Slow: una manera de treballar que busca l’excel·lència sense presses, prioritzant el benestar del pacient i la satisfacció professional del dentista i del seu equip.
2. El concepte d’Odontologia Slow ha generat molt d’interés. Com explicaries a un estudiant d’odontologia què significa realment treballar sota aquest enfocament?
L’Odontologia Slow no tracta de fer les coses a poc a poc, sinó de fer-les bé. És una filosofia professional que integra l’evidència científica, la gestió eficient i l’atenció humana. Significa que cada procediment, cada decisió i cada interacció han de respondre a un propòsit clar: oferir la màxima qualitat possible, sense sacrificar el benestar del professional ni del pacient. Als estudiants els diria que l’odontologia slow és la síntesi entre el coneixement tècnic i la gestió conscient del temps, dels recursos i de les emocions. En un món que sembla premiar la velocitat, l’Odontologia Slow reivindica el valor de la pausa i del detall. Treballar sota aquest enfocament et permet ser més productiu, reduir l’estrés, augmentar la satisfacció del teu equip i, sobretot, retornar a la professió la seua essència més noble: cuidar amb excel·lència i humanitat.
3. Quin ha sigut el major repte que has afrontat en la teua trajectòria com a emprenedor dins de l’àmbit sanitari?
El major repte ha sigut, sens dubte, mantindre la coherència entre els valors personals i les exigències del mercat. Vivim en un entorn competitiu, accelerat i sovint dominat per la immediatesa. Defendre una odontologia basada en la qualitat, la calma i el respecte pel pacient no sempre és fàcil quan tot convida a córrer. He hagut d’aprendre a ser pacient, a confiar que els bons resultats arriben quan es construeixen sobre bases sòlides i sostenibles. També ha sigut un desafiament —i una gran satisfacció— formar equips de múltiples clíniques que compartisquen aquesta metodologia i consolidar així un model de gestió i d’odontologia que demostra que l’excel·lència des de la calma no sols és possible, sinó també rendible i accessible per al pacient.
4. Quines competències o habilitats creus que un jove odontòleg hauria de començar a desenvolupar ja si somia amb emprendre en el futur?
Els diria que, a més de dominar la clínica, han de preparar-se com a líders i gestors. El dentista del futur ha de saber treballar amb persones, inspirar equips i entendre la clínica com una empresa de salut, on la qualitat assistencial i la sostenibilitat vagen de la mà. L’empatia, la comunicació, la gestió del temps, la planificació i la capacitat d’adaptació són habilitats essencials. I, sobretot, han de cultivar la curiositat i la formació contínua. En un ofici que canvia tan ràpidament, només aprenent de manera constant podrem continuar oferint el millor de nosaltres mateixos als nostres pacients.
5. Si pogueres donar un únic consell als estudiants que ara mateix es plantegen emprendre, quin seria?
Els diria que l’èxit no està en arribar ràpid, sinó en arribar bé. També els diria que emprendre no és córrer, sinó construir. Que l’èxit no es mesura per la velocitat, sinó per la coherència, la qualitat i la capacitat de gaudir del camí. Els animaria a envoltar-se de persones que compartisquen els seus valors, a ser honestos, a actuar amb rigor i a recordar sempre que en l’odontologia, com en la vida, menys pot ser més. Emprendre amb propòsit, amb calma i amb passió és, al meu entendre, la manera més intel·ligent d’aconseguir l’èxit. I m’atreviria a dir que també la felicitat.
