Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement Logo del portal

Professorat de la UV

Foto Nom i cognoms Adreça + info Biografia
AGUAR TORRES, JOAQUIN JOSE

AGUAR TORRES, JOAQUIN JOSE

PDI-Associat/Da Universitari/A
BAÑON CASTELLON, MARIA DOLORES

BAÑON CASTELLON, MARIA DOLORES

PDI-Ajudant Doctor/A

(9639) 83066

lola.banon@uv.es

Biografia
 

Doctora en Periodismo por la Universidad de Valencia (2016) y licenciada en Ciencias de la Información por la Universidad Autónoma de Barcelona (1987). Inicia su vinculación docente con la Universidad de Valencia como profesora asociada en 2004 adscrita al Departamento de Teoría de los Lenguajes, en la Facultad de Filología, Traducción y Comunicación. Desde septiembre de 2020 es profesora ayudante doctor.

Durante 26 años ha sido periodista en la televisión pública valenciana; posición a la que accedió por oposición en 1989. Se ha dedicado preferentemente a la sección de internacional dentro del departamento de informativos, en donde he cubierto la actualidad relacionada con Oriente Próximo, el Magreb y Unión Europea.

Ha sido subdirectora de la Universidad Internacional de Verano Los Jóvenes y Europa, de Guardamar del Segura, Alicante.

Fue coordinadora académica en las Cortes Valencianas del grupo de expertos que redactó el informe para recuperar el servicio de radiotelevisión pública ( 2016)

Es miembro del Advisory Board of the International Journal of Euro-Mediterranean Studies (IJEMS)Euromediterranean University EMUNI Slovenia, Senior Research Fellow Euromed University Salento,Senior Academic Advisory Board de Cambridge Center for Palestinian Studies y de comités científicos de diversos congresos universitarios internacionales

Asimismo forma parte de los Consejos Rectores del Instituto Valenciano de Arte Moderno, de la Fundación Asamblea Ciudadanos y Ciudadanas del Mediterráneo y de la Junta Directiva de la Agencia de Naciones Unidas para los Refugiados Palestinos (UNRWA).

A lo largo de su carrera profesional y académica ha obtenido varios premios internacionales y nacionales; entre ellos el Palestinian International Award for Excellence and Creativity (2018),Premio Amnistía Internacional a la defensa de los Derechos Humanos (2017), Premio Club Internacional de Prensa (2014), Premio Centro Reina Sofía al mejor guión en el Seminario Internacional Violencia contra niños (1998),primer premio concurso nacional narración Banoa Euskadi (1994)

 

Publicaciones recientes:

 

2019:”L’esclat islamista” Cinquanta anys després de tot allò ( La gran transformació).L’Espill,160-173

2018:”Representación mediática y cultural: visibilidad, wahabismo y exilio interior”,Imaginar el Mediterráneo. Quaderns de la Mediterránea,26, 192-195

2017: “Participación política y periodismo: análisis de la cobertura de Televisión Española de la segunda asamblea ciudadana de Podemos. RIHC. Revista Internacional de Historia de la Comunicación,vol 2 nº 7,29-38. DOI: https://dx.doi.org/10.15304/ricd.2.7.4393

2017:” From the desert to the sea: the unusual presence of wahhabism in the Mediterranean” The Mediterranean between Myth and Conflict. Quaderns de la Mediterrània,24,59-67

2016:” Siria: wahabismo e intervención foránea en la gran guerra exterior”. Monográfico Siria. Revista Hesperia Culturas del Mediterráneo,vol 20,99-111

2016: “Redes sociales y audiencias en televisión: el caso Al Jazeera como referente para nuevos modelos de plataformas digitales informativas” .La crisis del modelo de comunicación público de proximidad, AdComunica, 191-195

2013:”Reflexions d’ una periodista de televisió en temps de turbulències” L’Espill, vol. 43,119-129

2012:”Salafistas y Hermanos Musulmanes. La toma del poder por el islamismo político”. Las primaveras árabes. Pasajes de Pensamiento Contemporáneo. Otoño,52-66

2010: “Retórica y palabra en la construcción mediática de la realidad social y política”. Democracia y retórica. Pasajes de Pensamiento Contemporáneo. Primavera, 29-39

2007:”Una mirada a la vida saudita: cómo se ven, cómo les vemos”. Especial Arabia Saudita. Revista Hesperia Culturas del Mediterráneo,vol.8,109-135

2007:” Invisibilidades en el conflicto entre palestinos e israelíes. Lo que ocultan las imágenes de los medios”. Especial Palestina. Revista Hesperia Culturas del Mediterráneo, vol.6,39-53

2001:”La construcción cinematográfica dels debats televisius”. La creació mediatitzada. Abalorio75-83

 

 

 

 

Libros:

 

2002: Palestinos. Barcelona Editorial Planeta

2019: Educación en Derechos Humanos como herramienta para la inclusión de las personas refugiadas. Guía (dirección). Edición Ministerio Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación. Fundación Asamblea Ciudadanos y Ciudadanas del Mediterráneo (FACM).

 

 

 

Capítulos de libro

 

2021:” Discursos y estrategias adaptativos del islamismo político en el poder: el caso de Ennahda en Túnez”. El norte de África y Oriente Próximo, una década después de la Primavera Árabe. Tirant Humanidades,145-160.

2020: “Transmedia y comunicación corporativa en la creación de la cohesión interna de la comunidad universitaria”. Contenidos y formatos transmedia en la comunicación universitaria.Editorial de la Universidad Nacional de Mar de Plata,Argentina,299-325.

2020:”Memoria y Universidad: una experiencia transmedia”,con Carlos L.Olano. Contenidos y formatos transmedia en la comunicación universitaria.Editorial de la Universidad Nacional de Mar de Plata,Argentina,71-93

2019:” Nuevos organigramas en el flujo documental de las redacciones televisivas” Documentación y producción transmedia de contenidos audiovisuales. Editorial Síntesis,101-111.

2018:”Túnez, el largo camino de la dictadura a la democracia”. La Primavera Àrabe y sus perspectivas regionales e internacionales.Diwan,63-81

2016:“Hacia un nuevo modelo de gestión de la televisión pública en la televisión valenciana a partir de la experiencia de la BBC”. Los medios de comunicación público de proximidad en Europa. Tirant Humanidades,197-213

2013”:Distances plurielles en Mediterranée: paradigmes emergents dans la recherche et la langue árabe”.Annuaire Marocain de la stratégie et des relations internationales. L’Harmattan, 881-889

2013:”El reto de visibilizar el islam político en la información audiovisual” La Primavera Àrabe ¿ una revolución regional?, Universidad Complutense de Madrid.915-929

2012: ” La expresión mediática de la ciudadanía de la mujer musulmana”.Religión, ciudadanía y espacio público.GEEP Edicionales,121-129.

2012:”Changement de cycle migratoire marocaine en Espagne:diminutions des entrées et des retours limites dans un contexte de crise economique et de destruction d’ emplois”. Annuaire Marocain de la Stratégie et des relations internationals. L’Harmattan.611-627

2019:”El status icónico de Bin Laden: reflexiones sobre la representación de Al Qaida en los medios”. Información y resolución de conflictos.GICOV-UMH,137-149

2017:”Redes sociales y audiencias: periodismo y participación ciudadana en las nuevas plataformas digitales de televisión”. Medimorfosis. Perespectivas sobre la innovación en periodismo.Universidad Miguel Hernández de Elche,66-73

2012:”Lettre posthume pour Samir au printemps”.Rêves d’ hivern au petit matin. Le printemps árabe vu par 50 ecrivains et dessinateurs.Elyzad 20-22

2012:”La retórica en la posibilidad de resistencia periodística: una propuesta informativa en la construcción mediática de la realidad social”.Retórica y democracia. Perspectivas críticas sobre el estado de la investigación.Institució Alfons el Magnánim,285-301

2006.”Said y las razones para la disidencia intelectual y periodística”. Edward W.Said: Crítica a la alteridad interesada.Centro UNESCO,181-199

2005:”Los cuatro de Belén”.La vida por delante, voces desde y hacia Palestina. Editorial Fundamentos, 153-161

 

Prólogos

-2019: Educar en igualdad de género con familias. Guías para entidades locales. Raquel Castillo. Procompal Publicaciones

-2019: Hotel Fontana. Bòsnia, una guerra a la vorera de l’Europa comunitaria . Pau Alabajos. Editorial Bromera.

 

 

Proyectos de investigación

 

-Construcción del imaginario de Europa y España como lugar de llegada de la migración magrebí a través de la información en la prensa digital y en la comunicación de las redes. Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació (LAPREC). Ref: PID2020-116253RB-I00

IP: Teresa Velázquez García-Talavera y Nuria Simelio Solá.2021

 

-Educación para el desarrollo: “la comunicación como herramienta para la cohesión social contra el racismo y la intolerancia”. Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació (LAPREC). Ref: SGR17-GRC-005. Generalitat de Catalunya. IP: Teresa Velázquez García-Talavera.2019

- Cambios en la empresa periodística: la estrategia del sensacionalismo. Su emergencia histórica en España y América (Argentina, México, Costa Rica) () . 2016 . Ref.CSO2015-66667-R en tràmit . Ministerio de Economía y Competitividad . IP: Francesc-Andreu Martínez Gallego

-Big History, divulgación científica y medioambiental. Plan de Comunicación en Medios Audiovisuales,2008. IP. Joaquín Martín Cubas

 

 

 

Gestión universitaria

 

-Responsable de la Comisión de Calidad durante el curso 2020/21.

-Miembro de la Comisión Académica de Títulos del Grado de Periodismo desde el curso académico 2006.

 

 

 

 

 

Asignaturas impartidas y modalidades docentes

33364-Informatius de televisió i tècniques de locució i presentació

33373-Teoria i història del periodisme II

44896- Sociedad del conocimiento y comunicación. Acción colectiva y comunicación

33376-Treball fi de grau en periodisme

44900-Treball Final de Màster

M.0.750 Comunicación Corporativa y Relaciones Institucionales. Master Comunicación Corporativa Universitat Oberta Catalunya

7141-Experto Universitario en los Derechos de la Infancia y Adolescencia: Contextos de Aplicación y Enfoque de Derechos

63328- La infancia y adolescencia en contextos de vulnerabilidad: una aproximación práctica al tratamiento en los medios de comunicación.

07- Diseguaglianze economiche e social .Human Rights in the Mediterranean

International Master & PhD d'Université | EMUI_ Consortium

 

 

BAVIERA PUIG, TOMAS

BAVIERA PUIG, TOMAS

BORDERIA ORTIZ, ENRIQUE

BORDERIA ORTIZ, ENRIQUE

PDI-Titular d'Universitat
Coordinador/a Curs
CALVO MIGUEL, DAFNE

CALVO MIGUEL, DAFNE

PDI-Ajudant Doctor/A

Dpto. Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación, Despacho S6 Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Av. de Blasco Ibáñez, 32, 46010 València, Valencia

dafne.calvo@uv.es

CANO ORON, LORENA

CANO ORON, LORENA

PDI-Ajudant Doctor/A

Departamento de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación, Despacho 28

51097

lorena.cano@uv.es

Biografia
 

Lorena Cano-Orón és ajudant doctora de l'àrea de periodisme de la Universitat de València. És doctora en Comunicació i Interculturalitat, amb menció internacional, per la Universitat de València (2019). En 2013 es va graduar com a estudiant de Comunicació Audiovisual, obtenint el Premi Extraordinari de Grau. Durant el curs 2012/2013 va ser becària de col·laboració del departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Ha realitzat el Màster de Recerca en Comunicació i Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (2014) i el Màster d'Interculturalitat, Comunicació i Estudis Europeus de la Universitat de València (2015). Entre 2015 i 2019 va estar contractada en la Universitat de València com a investigadora en formació a partir del programa FPI del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Les seues línies de recerca estan orientades a l'estudi dels fluxos de continguts en les xarxes socials -en l'àmbit de la salut i en la comunicació política-, així com en l'estudi de la privacitat i els efectes de les noves tecnologies des d'una perspectiva tecnopolítica. És membre de dos equips de recerca estables (Mediaflows i ScienceFlows) i directora de la revista acadèmica Dígitos. Revista de Comunicación Digital.

Articles

  • Gamir-Ríos, J., & Cano-Orón, L. (2022). Characteristics of the Spanish podcast sphere. Between democratization and commercial logic. Profesional De La información, 31(5). DOI
  • Omena, J. J.; Cano-Orón, L.; Gobbo, B. & Flores, A. M. (2022). What are data sprints for?. Dígitos. Revista de Comunicación Digital, 8: 9-30. DOI
  • Gamir-Ríos, J.; Cano-Orón, L. & Baviera, T. (2022). Análisis del aumento de seguidores y de la presencia multiplataforma de la clase política en Facebook, Twitter e Instagram en campañas electorales (2011-2019). Fonseca. Journal of Communication, 24, 211-231. DOI
  • Calvo, D.; Cano-Orón, L. & Llorca- Abad, G. (2022). COVID-19 vaccine disinformation on YouTube: Analysis of a viewing network. Communication & Society, 35(2), 223-238. DOI
  • Gamir-Ríos, J; Cano-Orón, L.; Fenoll, V. & Iranzo-Cabrera, M. (2022). Evolución de la comunicación política digital (2011-2019): o caso de los blogs, declive de Facebook, generalización de Twitter y popularización de Instagram. Observatorio (OBS*) Journal, 16(1), 90-115. DOI
  • Gamir-Ríos, J.; Cano-Orón, L. & Lava-Santos, D. (2022). De la localización a la movilización. Evolución del uso electoral de Instagram en España de 2015 a 2019. Revista de Comunicación, 21(1),159-179. DOI
  • Cano-Orón, L., & Lopera-Pareja, E. H. (2021). Media and Science Policy: Who Influences Whom Regarding Complementary and Alternative Medicines Regulation. The International Journal of Press/Politics. DOI
  • Cano-Orón, L.; Calvo, D.; Llorca-Abad, G.; Mestre-Pérez, R. (2021). Media crisis and disinformation: the participation of digital newspapers in the dissemination of a denialist hoax. Profesional de la información, 30(4), e300412. DOI
  • Díez-Garrido, M., Renedo Farpón, C., & Cano-Orón, L. (2021). La desinformación en las redes de mensajería instantánea. Estudio de las fake news en los canales relacionados con la ultraderecha española en Telegram. Miguel Hernández Communication Journal, 12, 467-489. DOI
  • Calvo, D., Cano-Orón, L., & Baviera, T. (2021). Global Spaces for Local Politics: An Exploratory Analysis of Facebook Ads in Spanish Election Campaigns. Social Sciences, 10(7), 271. DOI
  • Cano-Orón, L., Calvo, D., López García, G., & Baviera, T. (2021). Disinformation in Facebook Ads in the 2019 Spanish General Election Campaigns. Media and Communication, 9(1), 217-228. DOI

  • Lopera-Pareja, E. H., & Cano-Orón, L. (2021). Media’s portrayal of CAM: Exploring 40 years of narratives and meanings in public discourse. Journalism. DOI
  • Moreno-Castro, C., Vengut-Climent, E., Cano-Orón, L., & Mendoza-Poudereux, I. (2021). Exploratory study of the hoaxes spread via WhatsApp in Spain to prevent and/or cure COVID-19. Gaceta Sanitaria, 35(6), 534-541. DOI
  • Peris Blanes, À., López García, G., Cano-Orón, L., & Fenoll, V. (2020). Mediatización y mítines durante la campaña a las elecciones autonómicas valencianas de 2019: entre la «lógica mediática» y la «lógica política». Debats. Revista de cultura, poder i societat, 134(1), 53-70. Disponible aquí
  • Calvo, D., Cano-Orón, L., & Esteban, A. (2020). Materiales y evaluación del nivel de alfabetización para el reconocimiento de bots sociales en contextos de desinformación política. Revista ICONO14 Revista científica de Comunicación y Tecnologías emergentes, 18(2), 111-137. Disponible aquí
  • Cano-Orón, L., Vengut-Climent, E., & Moreno-Castro, C. (2020). Mental health images on the Internet: A Facebook and digital media content analysis in Spanish. Revista Prisma Social, (29), 240-259. Disponible aquí
  • Cano-Orón, L., Mendoza-Poudereux, I. and Moreno-Castro, C. (2019). ‘The rise of skepticism in Spanish political and digital media contexts’. JCOM 18(03), A01. DOI
  • Cano-Orón, L. y Portalés-Oliva, M. (2019). Valoración y confianza de los espectadores de los programas de salud de TVE. Arbor, 195 (793): a520. DOI
  • Cano-Orón, L. (2019). A Twitter campaign against pseudoscience: The sceptical discourse on complementary therapies in Spain. Public Understanding of Science, 28(6), 679-695. DOI
  • Fenoll, V. y Cano-Orón, L. (2019). Communicative differences between emergent and traditional parties: An analysis of Facebook posts from Spain’s 2015 general election campaign. Zer, 24(46) 37-51. Disponible aquí
  • Cano-Orón, Lorena (2019). “Dr. Google, what can you tell me about homeopathy? Comparative study of the top10 websites in the United States, United Kingdom, France, Mexico and Spain”. El profesional de la información, v. 28, n. 2, e280213. Disponible en español aquí
  • Cano-Orón, L., Mendoza-Poudereux, I. y Moreno-Castro, C. (2018). Perfil sociodemográfico del usuario de la homeopatía en España. Atención Primaria, 51(8), 499-505. DOI
  • Zurbano-Berenguer, B., Cano-Orón, L. y Liberia Vayá, I. (2018). Gender Studies in Communication Research: A Longitudinal Analysis of Scientific Papers Published in Spanish Journals Indexed in the Journal Citation Reports (JCR) and the SCImago Journal Rank (SJR) (1988–2017). Journal of Research in Gender Studies 8(2): 169–200. Disponible aquí
  • Cano-Orón, L. y Llorca-Abad, G. (2018). La configuración invisible del espacio digital: el caso de Facebook. Observatorio (OBS*) Journal, 12(3): 106-121. Disponible aquí
  • Cano-Orón, L. y Moreno. C. (2017). Las terapias no convencionales en la campaña de las elecciones generales de 2015. Revista de Comunicación y Salud, 7, 29-47. Disponible aquí.
  • Peris Blanes, À.; Baviera Puig, T. y Cano-Orón, L. (2017). Political marketing through infotainment TV programs: content analysis and emotional response on Twitter. Textual and Visual Media, 10, 103-116.
  • Fenoll, V., Cano-Orón, L. (2017). Citizen engagement on Spanish political parties’ Facebook pages: Analysis of the 2015 electoral campaign comments. Communication & Society, 30(4), 131-145. Disponible aquí
  • Cano-Orón, L., Llorca-Abad, G. (2017). Análisis del discurso oficial de la casa real en Twitter durante el periodo de abdicación del Rey Juan Carlos I y la coronación de Felipe VI. Perspectivas de la Comunicación, 10 (1), 29-54. Disponible aquí
  • Baviera,T.; Peris, À. y Cano-Orón, L. (2019). Political candidates in infotainment programmes and their emotional effects on Twitter: an analysis of the 2015 Spanish general elections pre-campaign season. Contemporary Social Science, 14(1), 144-156 doi
  • Cano-Orón, Lorena; Portalés Oliva, Marta y Llorca-Abad, Germán (2017). La divulgación de salud en la televisión pública: el caso de RTVE en 2016. adComunica. Revista Científica de Estrategias, Tendencias e Innovación en Comunicación, nº14, pp. 201-228. Castellón: Asociación para el Desarrollo de la Comunicación adComunica y Universitat Jaume I. DOI: http://dx.doi. org/10.6035/2174-0992.2017.14.11
  • Cano-Orón, L. (2016). Correlación entre las búsquedas sobre terapias complementarias en Google y su uso por parte de la población española. Panace@, Vol. XVII, nº 44, 124-132.
  • López García, G., Cano-Orón, L. y Argilés Martínez, L. (2016). Circulación de los mensajes y establecimiento de la agenda en Twitter: el caso de las elecciones autonómicas de 2015 en la Comunidad Valenciana. Trípodos, 39, 163-183. Disponible aquí
  • Llorca-Abad, G. y Cano-Orón, L. (2016). How Social Networks and Data Brokers trade with Private Data. Redes.com. Revista de estudios para el desarrollo social de la comunicación, 14, 84-103. Disponible aquí
  • Llorca-Abad, G. y Cano-Orón, L. (2015). Espacio y tiempo en el siglo XXI: velocidad, instantaneidad y su repercusión en la comunicación humana. ComHumanitas: Revista Científica de Comunicación, 6(1), 219-233. Disponible aquí
  • López García, G.; Gamir Ríos, J.; García Ull, F.; González Esteban, J.L.; Llorca-Abad, G.; Cano-Orón, L. (2015) El debate sobre Europa en Twitter. Discursos y estrategias de los candidatos de las Elecciones al Parlamento Europeo de 2014 en España. Revista de Estudios Políticos, 170, 213-246. Disponible aquí
  • Cano-Orón, L. (2013). Redes sociales, una oportunidad ante la crisis. Estudio cualitativo sobre hábitos de uso de la comunicación digital. Faro, 17, 39-45. Disponible aquí

Capítols de llibre

  • Cano-Orón, L; Renedo, C.; Díez-Garrido, M. y García-Ull, F. J. (2021). La campaña por mensajería instantánea: Uso de los partidos de WhatsApp y Telegram en las elecciones del 28A. En G. López García y E. Campos Domínguez (eds.), Redes en campaña. Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp.193-214). Comunicación Social. ISBN: 978-84-17600-61-7
  • Calvo, D.; Cano-Orón, L.; Llorca-Abad, G. y Gamir-Ríos, G. (2021). La campaña subterránea: sesgos informativos y noticias falsas. En G. López García y E. Campos Domínguez (eds.), Redes en campaña. Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp.105-122). Comunicación Social. ISBN: 978-84-17600-61-7
  • Díez-Garrido, M; Calvo, D. y Cano-Orón, L. (2021). The Mirage of Truth: The Instrumentalization of Fact-Checking to Spread an Ideological Discourse. En D. Palau-Sampio; G. López García y L. Iannelli (eds.), Contemporary Politics, Communication, and the Impact on Democracy (pp. 133-151). IGI Global. DOI: 10.4018/978-1-7998-8057-8.ch008
  • Llorca-Abad, G.; López-García, G. y Cano-Orón, L. (2021). Spanish Politicians Dealing with Fake News in the April 2019 General Election. En G. Lopez-Garcia; D. Palau-Sampio; B. Palomo; E. Campos-Dominguez y P. Masip (eds.), Politics of Disinformation (pp. 91-104). Wiley-Blackwell.
  • Cano-Orón, L. (2019). Aproximación al estado y discurso de las medicinas complementarias e integrativas en Estados Unidos y Canadá. En C. Moreno-Castro y L. Cano-Orón (coords.), Terapias alternativas en la esfera pública (pp. 53-70) . Madrid: Dextra Editorial.
  • López García, G.; Iglesias, M. y Cano-Orón, L. (2019). Cibermitjans valencians: continguts, estructura i activitat a les xarxes socials. En G. López García (ed.) La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): Crisi i canvi (pp. 229-251). Valencia: Institució Alfons el Magnànim
  • Llopis Goig, R.; Agulló Calatayud, V.; Ariño Villarroya, A.; Cano-Orón, L.; Castelló Cogollos, R.; Hernández Dobón, F. J.; y López García, G. (2018). Consumo, Cultura y Ocio. En A. Ariño Villarroya (dir.) y P. García Pilán (coord.), La sociedad valenciana en transformación (1975-2025) (pp. 389-432). Valencia: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Valencia.
  • Gamir Ríos, J., Cano-Orón, L. y Calvo Miguel, D. (2017). «La campaña electoral de 2015 en cifras. La presencia en la blogosfera, Facebook y Twitter de los cabezas de lista provinciales de PP, PSOE, Podemos y Ciudadanos». En López García, G. y Valera Ordaz, L. (eds.). Pantallas electorales. El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015, pp. 41-54. Barcelona: Editorial UOC.
  • Baviera Puig, T., García Ull, F. J. y Cano-Orón, L. (2017). «Twitter: ¿protagonismo vicario?». En López García, G. y Valera Ordaz, L. (eds.). Pantallas electorales. El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015, pp. 167-190. Barcelona: Editorial UOC.
  • Cano Orón, Lorena y Moreno Castro, Carolina(2016) “Las terapias no convencionales en los programas políticos y en los tuits publicados por los cabezas de lista de Ciudadanos, Podemos, PP, PSOE y Unidad Popular, durante la campaña de las Elecciones Generales de 2015”, en Blanco Castilla, E. y Teruel Rodríguez, L. (Eds.) (2016). Periodismo de Datos. Nuevas narrativas para el Periodismo Especializado, pp. 171-178.Disponible aquí

Llibres

  • Calvo, D. y Cano-Orón, L. (2021). Investigación social libre. Herramientas libres para las Ciencias Sociales. Valencia: Interferencias/Mediaflows. ISBN 978-84-120432-8-0 Disponible aquí
  • Moreno Castro, C. y Cano-Orón, L. (Coords.). (2019). Terapias alternativas en la esfera pública. Madrid: Dextra. ISBN:978-84-17946-04
  • Cano-Orón, L. y Moreno Castro, C. (2019). Construcción periodística de la salud mental y actitud de los españoles en la búsqueda y producción de información digital. Valencia: Federació Salut Mental Comunitat Valenciana. ISBN: 978-84-949959-4-1
CARRATALA SIMON, FRANCISCO ADOLFO

CARRATALA SIMON, FRANCISCO ADOLFO

PDI-Titular d'Universitat
Coordinador/a de Mobilitat
Coordinador/a Curs

Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Avinguda Blasco Ibáñez, 32, planta 5a 46010 València

51100

adolfo.carratala@uv.es

Biografia
 

Adolfo Carratalá és llicenciat (2007) i doctor en Periodisme (2012, Premi Extraordinari) per la Universitat de València (UV). Actualment treballa com a Professor Titular de Periodisme a la Universitat de València, on imparteix les assignatures Teoria i història del periodisme, Teories de la Comunicació i Periodisme de Societat i Cultura. Prèviament, ha treballat com a professor associat en el Grau en Comunicació de la Universidad Internacional de la Rioja (UNIR) i com a investigador postdoctoral a la Universidad Rey Juan Carlos (URJC). La seua tesi doctoral, en la qual analitza la cobertura periodística sobre la controvèrsia al voltant de la implantació de l'assignatura Educació per a la Ciutadania, va obtenir el Premi Llorenç Gomis de la Societat Espanyola de Periodística en 2013. Carratalá ha publicat més d'una vintena d'articles científics en revistes indexades com El Profesional de la Información, Revista Latina de Comunicación Social o Communication & Society. A més a més, ha participat en diversos congressos nacionals i internacionals tant a Espanya com al Regne Unit, Polònia i Portugal. Durant els seus anys d'investigació predoctoral, Adolfo Carratalá va realitzar estades a la University of Glasgow (UK) i al Boston College (EUA). Les seues principals línies de recerca són discurs periodístic i acció col·lectiva, representació mediàtica de minories socials i enquadraments periodístics i conflicte.

CASERO RIPOLLES, ANDREU

CASERO RIPOLLES, ANDREU

COLAIZZI, GIULIANA

COLAIZZI, GIULIANA

PDI-Catedratic/a d'Universitat

Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Avda. Blasco Ibáñez, 32 Valencia 46010

(9638) 64285

giuliana.colaizzi@uv.es

Biografia
 

[Biografia, versió en valencià]

DADER GARCIA, JOSE LUIS

DADER GARCIA, JOSE LUIS

DIAZ NOCI, JAVIER

DIAZ NOCI, JAVIER

DOMINGUEZ ROMERO, MARTIN

DOMINGUEZ ROMERO, MARTIN

PDI-Titular d'Universitat
FENOLL TOME, FRANCISCO VICENTE

FENOLL TOME, FRANCISCO VICENTE

PDI-Ajudant Doctor/A

Universidad de Valencia. Dpto. de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Av. Blasco Ibáñez 32, planta 5ª. 46010 Valencia

(9639) 83029

vicente.fenoll@uv.es

Biografia
 

Vicente Fenoll és doctor en Comunicació (2015) per la Universitat de València, on exerceix com a professor al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació des del 2014. Té una àmplia experiència professional en informatius de televisió i en campanyes electorals. És membre dels grups de recerca MediaFlows (www.mediaflows.es) i DigiWorld (https://digidemo.ifkw.lmu.de/camfors). Els seus interessos de recerca són el populisme, els mitjans socials i la comunicació política. Ha estat investigador visitant a diverses universitats americanes i europees. És autor de nombrosos capítols de llibres i articles a diverses revistes científiques i és coeditor del llibre Campaigning on Facebook: Digital Communication Strategies in Europe (2021, Palgrave Macmillan).

FUENTE SOLER, MANUEL DE LA

FUENTE SOLER, MANUEL DE LA

PDI-Titular d'Universitat
Cap de Seccio-Servei
GAMIR RIOS, JOSE VICENTE

GAMIR RIOS, JOSE VICENTE

PDI-Ajudant Doctor/A

(9633) 95048

jose.gamir@uv.es

Biografia
 

Llicenciat en Comunicació Audiovisual (UV, 2005) i Periodisme (UV, 2007). Doctor en Comunicació (UV, 2016) amb Premi Extraordinari.

Professor Ajudant Doctor en el Departament de Teories dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació des de 2022; abans, Professor Associat des de 2015. Docència en el Grau de Comunicació Audiovisual i en el Màster Universitari de Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement.

Membre del grup interuniversitari de R+D Mediaflows, a través del qual ha participat en tres projectes competitius nacionals i tres autonòmics. Les seues línies d'investigació contemplen la comunicació política, l'estructura de la comunicació, la desinformació i els nous mitjans audiovisuals i/o multimèdia, aspectes sobre el quals ha publicat articles i capítols en revistes indexades i editorials de prestigi d'àmbit nacional i internacional.

Articles:

  • Llorca-Abad, G., & Gamir Ríos, J. (2022). La sociedad de las turbas, la sociedad de la incomunicación. InMediaciones de la Comunicación, 18(1), 43-65. https://doi.org/10.18861/ic.2023.18.1.3303
  • Gamir-Ríos, J., & Lava-Santos, D. (2022). Desinformación sobre historia, memoria democrática y simbología del Estado en redes sociales. Estudio de los bulos desmentidos por los fact-checkers españoles. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 28(4), 777-788. https://dx.doi.org/10.5209/esmp.82846
  • Gamir-Ríos, J. & Ibáñez-Cuquerella, M. (2022). Fascist Heroes’ vs. progressive policies and political correctness. Agenda and framing of the Spanish Alt-lite micro-celebrities on YouTube. Catalan Journal of Communication and Cultural Studies, 14(2), 189-206. https://doi.org/10.1386/cjcs_00068_1
  • Gamir-Ríos, J. & Cano-Orón, L. (2022). Characteristics of the Spanish podcast sphere. Between democratization and commercial logic. Profesional de la Información, 31(5), e310505. https://doi.org/10.3145/epi.2022.sep.05 
  • Tarullo, R. & Gamir-Ríos, J. (2022). Evolución de la desinformación sobre COVID-19 en Argentina a través de los desmentidos del verificador Chequeado. Cuadernos del Centro de Estudios en Diseño y Comunicación, (161), 57-72. https://doi.org/10.18682/cdc.vi161.6978
  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Baviera, T. (2022). Análisis del aumento de seguidores y de la presencia multiplataforma de la clase política en Facebook, Twitter e Instagram en campañas electorales (2011-2019). Fonseca, Journal of Communication, (24), 211–231. https://doi.org/10.14201/fjc.28295  
  • Tarullo, R. & Gamir-Ríos, J. (2022). Asustar para desestabilizar: desinformación sobre la COVID-19 en Argentina y España. Cuadernos.info, (52), 47–68. https://doi.org/10.7764/cdi.52.42915  
  • Gamir-Ríos, J. & Tarullo, R. (2022). Características de la desinformación en redes sociales. Estudio comparado de los engaños desmentidos en Argentina y España durante 2020. Contratexto, (37), 201-226. https://doi.org/10.26439/contratexto2022.n037.5343
  • Gamir-Ríos, J. & Sánchez-Castillo, S. (2022). The political irruption of short video: Is TikTok a new window for Spanish parties? Communication & Society, 35(2), 37-52. https://doi.org/10.15581/003.35.2.37-52
  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., Fenoll, V., & Iranzo-Cabrera, M. (2022). Evolución de la comunicación política digital (2011-2019): Ocaso de los blogs, declive de Facebook, generalización de Twitter y popularización de Instagram. Observatorio (OBS*) Journal, 16(1), 90-115. https://doi.org/10.15847/obsOBS16120221879
  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Lava-Santos, D. (2022). De la localización a la movilización. Evolución del uso electoral de Instagram en España de 2015 a 2019. Revista de Comunicación, 21(1), 159–179. https://doi.org/10.26441/RC21.1-2022-A8
  • Gamir-Ríos, J., Pop, A.-I., López-García, G., Llorca-Abad, G., & Fenoll, V. (2022). Unidireccionalidad, promoción partidista y polarización. Actividad en Twitter de los candidatos a la presidencia del Gobierno de España en las elecciones generales de 2019. Profesional de la Información, 31(2). https://doi.org/10.3145/epi.2022.mar.03
  • Gamir-Ríos, J. & Tarullo, R. (2022). Predominio de las cheapfakes en redes sociales. Complejidad técnica y funciones textuales de la desinformación desmentida en Argentina durante 2020. AdComunica, (23), 97-118. https://doi.org/10.6035/adcomunica.6299
  • Gamir-Ríos, J., Tarullo, R., & Ibáñez-Cuquerella, M. (2021). Multimodal disinformation about the otherness on the internet: The spread or racist, xenophobic and Islamophobic fake news in 2020. Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, (64), 49-64. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3398  
  • Gamir-Ríos, J. (2021). El uso político de Facebook en la campaña de las Elecciones Locales de 2015 en la ciudad de València. Revista Dígitos, (7), 211-227. http://dx.doi.org/10.7203/rd.v1i7.218
  • Gamir-Ríos, J. (2020). La transmisión digital de las agendas políticas en las Elecciones Locales de 2015 de la ciudad de Valencia. Revista de Comunicación Política, (2), 55−79. https://doi.org/10.29105/rcp2-3  
  • Gamir-Ríos, J. (2019). El uso político de Twitter en la campaña de las Elecciones Locales de 2015 en la ciudad de València. Miguel Hernández Communication Journal, (11), 35-54. https://doi.org/10.21134/mhcj.v11i0.329
  • Gamir-Ríos, J. (2016). Blogs, Facebook y Twitter en las Elecciones Generales de 2011: Estudio cuantitativo del uso de la web 2.0 por parte de los cabezas de lista del PP y del PSOE. Revista Dígitos, (2), 101-120. https://revistadigitos.com/index.php/digitos/article/view/53
  • López-García, G., Gamir-Ríos, J., García-Ull, F. J., Llorca-Abad, G., Cano-Orón, L., & González-Esteban, J. L. (2015). El debate sobre Europa en Twitter: Discursos y estrategias de los candidatos de las elecciones al Parlamento Europeo de 2014 en España. Revista de Estudios Políticos, (170), 213-246. http://dx.doi.org/10.18042/cepc/rep.170.07
  • Valera-Ordaz, L., Gamir-Ríos, J., & López-García, G. (2015). La blogosfera política española en las Elecciones Generales 2011: Una comparación entre blogs de candidatos, periodistas y ciudadanos. Doxa Comunicación, (21), 79-11. https://revistascientificas.uspceu.com/doxacomunicacion/article/view/771
  • Gamir-Ríos, J. (2006). Poder político y estructura mediática: La comunicación en la Comunidad Valenciana durante la presidencia de Eduardo Zaplana (1995-2002). Aposta Digital, (23). http://www.apostadigital.com/revistav3/hemeroteca/gamir.pdf

Llibres:

  • López-García, G., Gamir Ríos, J., & Valera Ordaz, L. (2018). Comunicación política: teorías y enfoques. Editorial Síntesis.

Capítols:

  • López-García, G., Llorca-Abad, G., Fenoll, V., Pop, A. I., & Gamir-Ríos, J. (2022). Europe and Euroscepticism on Twitter During the 2019 European Parliament Elections: An Analysis of the Spanish Candidates. En D. Palau-Sampio, G. López-García, & L. Iannelli (eds.), Contemporary Politics, Communication, and the Impact on Democracy (pp. 171-185). IGI Global. https://doi.org/10.4018/978-1-7998-8057-8.ch010
  • López-García, G., Fenoll, V., Llorca-Abad, G., Gamir-Ríos, J., & Pop, A. I. (2021). Los debates de las elecciones generales de abril y noviembre de 2019: Discursos políticos y mediáticos. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 41-60). Comunicación Social.
  • Gamir-Ríos, J., Fenoll, V., & Iranzo-Cabrera, M. (2021). Las cifras de la cibercampaña de las Elecciones Generales de abril de 2019. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 83-104). Comunicación Social.
  • Calvo, D., Cano-Orón, L., Llorca-Abad, G., & Gamir-Ríos, J. (2021). La campaña subterránea: Sesgos informativos y noticias falsas. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 105-122). Comunicación Social.
  • Gamir-Ríos, J. (2019). Los medios valencianos en el contexto español. En G. López-García (ed.), La comunicación en la Comunitat Valenciana (2010-2018): Crisis y cambio (pp. 47-66). Institució Alfons el Magnànim.
  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Calvo, D. (2017). La campaña electoral de 2015 en cifras: La presencia en la blogosfera, Facebook y Twitter de los cabezas de lista provinciales de PP, PSOE, Podemos y Ciudadanos. En G. López-García & L. Valera-Ordaz (eds.), Pantallas electorales: El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015 (pp. 41-58). Editorial UOC.
  • López-García, G. & Gamir-Ríos, J. (2011). Los medios españoles en la campaña de 2008. En G. López-García (ed.), Política binaria y SPAM electoral. Elecciones Generales 2008: nuevas herramientas, viejas actitudes. (pp. 89-114). Tirant lo Blanch.
  • Bernardo-Paniagua, J. M., Gamir-Ríos, J., & Martínez-Sanchis, F. (2010). La comunicación en la Comunidad Valenciana y su contexto. En G. López-García (ed.), El ecosistema comunicativo valenciano: Características y tendencias de la primera década del siglo XXI (pp. 35-54). Tirant lo Blanch.
GOMEZ MOMPART, JOSEP LLUIS

GOMEZ MOMPART, JOSEP LLUIS

PDI-Emerit/a Universitat
Biografia
 

Llicenciat en Història i en Periodisme, i doctor en Ciències de la Informació, va ser catedràtic de Periodisme i Comunicació a la Universitat de València (UV) fins a l'any 2018 i actualment és professor emèrit de Periodisme en la UV. L'any 2000 va posar en marxa la titulació de Periodisme en aquesta universitat, de la qual va ser responsable i coordinador de l'Àrea de Periodisme. Anteriorment, i des de 1982 i fins el 2000, va ser professor titular de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació d'aquesta universitat i director de la revista científica Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura.

Durant quatre anys va ser president de l'Asociación de Historiadores de la Comunicación i durant sis anys ha estat el director de la secció "Producció i circulació de continguts" de l'Asociación Española de Investigación de la Comunicación (AE-IC), de la qual a més va ser soci fundador. Posteriorment i fins el 2020 va ser director del Grup de Treball de l'AE-IC de "Periodisme i Informació de Qualitat". Des de la seva fundació el 2011 i fins a 2018 va ser membre de la junta directiva d'ATIC (Asociación de Universidades con Titulaciones de Información y Comunicación). És membre del consell editorial de diverses revistes científiques internacionals i director científic per la UV de la col·lecció de Comunicació Aldea Global (editada per UAB, UJI, UPF i UV), que compta amb el segell de qualitat d’Aneca. Pertany a diverses associacions científiques i al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

És investigador principalment en història de la comunicació i història del periodisme; comunicació satírica; periodisme i informació de qualitat; premsa en espanyol als EUA; comunicació alternativa i moviments socials; i comunicació i ciutat a Europa i Amèrica de el segle XX. Té publicats més de mig centenar d'articles en revistes científiques indexades, a més de molts altres en d’altres publicacions; uns setanta capítols en llibres de recerca, i és autor d'una desena de llibres, entre els quals: La gènesi de la premsa de masses a Catalunya, 1902-1923 (1992); Los titulares en prensa (1982); Historia del periodismo universal (1999); Alternativas en comunicación. Crítica de experiencias y teorías (1983); La risa periodística. Teoría, metodología e investigación en comunicación satírica (2010); La calidad periodística. Teorías, investigaciones y sugerencias profesionales (2013); El humor frente al poder. Prensa humorística, cultura política y poderes fácticos en España, 1927-1987 (2015) o El Humor y la cultura política en la España contemporánea (2018). És el director dels Cuadernos Gricohusa sobre revistes històriques d’humor i sàtira de l’Editorial Hacer (Barcelona), que ja ha publicat quatre llibres.

Ha participat en onze projectes d’investigació competitius internacionals, nacionals i autonòmics, en la majoria dels casos com a IP, i uns pocs contractes de recerca. Ha dirigit dotze tesis doctorals, cinc de les quals amb menció internacional. També ha estat professor visitant en universitats per impartir seminaris de postgrau o conferències: espanyoles (Málaga, Madrid, Santiago de Compostela, Sevilla, Granada, Castelló, Bilbo, Donosti, Barcelona); Porto (Portugal), i americanes com Guadalajara i Puebla (México); Medellín i Bogotá (Colombia); Buenos Aires i Bahía Blanca (Argentina), Santiago de Chile; o Nova York i Stanford (EUA).

Va ser premi extraordinari de Doctorat (UAB: 1991) i va obtenir el Premi a la millor tesi doctoral en Periodisme Joan Givanel de l’Institut d’Estudis Catalans (1992).

Durant una quinzena d'anys va ser periodista professional de premsa i televisió, entre d'altres mitjans, els següents: Mundo Internacional, Diario de Barcelona, ​​Mundo Diario, Doblón o El Viejo Topo, a més d’haver col·laborat en diferents periòdics i revistes. Pel que fa a la televisió, va ser reporter de TVE-Catalunya, així com director i guionista del programa "L'Ofici d'Aprendre" de TV3. En els inicis de la seva carrera professional també va ser columnista del setmanari satíric El Jueves i guionista de la revista de còmics Butifarra!

GUILLAMON CARRASCO, SILVIA

GUILLAMON CARRASCO, SILVIA

PDI-Titular d'Universitat
Responsables de Gestio Academica
Biografia
 

Silvia Guillamón Carrasco és Doctora en Comunicació Audiovisual (Premi Extraordinari, 2014), llicenciada en Comunicació audiovisual i en Filologia Hispànica i Màster en Ciències dels Llenguatges i Relacions Humanes. Professora Titular de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València, és IP del projecte I+D+i "Representacions de gènere al cinema espanyol del segle XXI. Imaginari fílmic i discursos socials" (GV/2021/086), financiat per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.. Ha estat docent a la Universitat Internacional Valenciana i a la Universitat de Buenos Aires (Argentina) i investigadora convidada a UCSC (University of California, Santa Cruz), UMASS (University of Massachusetts, Amherst) ia la Università di Bologna (Itàlia). La seva recerca està centrada en la intersecció entre semiòtica, feminisme, teoria de gènere i cinema espanyol.

Entre els articles publicats en els darrers anys cal destacar: (2020) “Haptic Visuality and Film Narration. Mapping New Women’s Cinema in Spain”, Communication & Society, Vol. 33(3); Guillamón Carrasco, S. y Belmonte Arocha, J. (2020) “Sexualidad, política del cuerpo y función socioeducativa del cine en Touch Me Not (Adina Pintilie, 2018)”, Fotocinema. Revista científica de cine y fotografía, Nº 21; Guillamón Carrasco, S. y Belmonte Arocha, J. (2020) “Figuraciones de lo siniestro en Parents (Bob Balaban, 1989)”, Tropelías. Revista de teoría de la literatura y literatura comparada, Nº 34; (2018) “El monstruo femenino. Lo siniestro y la construcción de lo materno en Furtivos, Fonseca. Journal of Communication, nº 17; (2017) “Gender Discourse & National Reconstruction. The Narrative of Historic Debt in Raza”, Communication & Society, 30 (2); (2017) “La representación de la femme fatale en el universo narrativo de Muerte de un ciclista (Juan Antonio Bardem, 1955)”, Área Abierta. Revista de comunicación audiovisual y publicitaria, Vol. 17 (3); (2016) “The Doll in the Imaginary of the Late Francoist Period: an Analisys of No es bueno que el hombre esté solo”, L’Atalante. Revista de estudios cinematográficos, nº 21.

IRANZO CABRERA, MARIA

IRANZO CABRERA, MARIA

PDI-Ajudant Doctor/A
Responsables de Gestio Academica

Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació. Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Av/ Blasco Ibáñez, 32, planta 5a 46010 València

(9639) 83029

maria.iranzo-cabrera@uv.es

Biografia
 

Maria Iranzo-Cabrera és llicenciada en Periodisme (2005, Premi Extraordinari i Premi Nacional Fi de Carrera) i doctora en Comunicació Interdisciplinària (2014, Premi Extraordinari) per la Universitat de València. Actualment treballa com a Professora Ajudant Doctora de Periodisme, impartint l'assignatura Periodisme Multimèdia. Tutoritza Treballs de Final de Grau, especialment vinculats a la modalitat audiovisual i multimèdia. També és membre de l'equip docent del Màster en Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement com a especialista en periodisme i gènere. Des de setembre de 2022 és la coordinadora del Grau en Periodisme i responsable de la Unitat Docent.

Pel que respecta a la investigació, la seua tesi s'emmarca en el periodisme satíric. La revista satírica El Papus (1973-1987). Contrapoder comunicativo en la Transición política española. El tratamiento informativo crítico y popular de la Transición española analitza la contribució d'aquest setmanari d'humor polític a la percepció del trànsit a la democràcia a Espanya. La recerca, desenvolupada en el si del grup d'I+D Gricohusa, ha sigut reconeguda amb l'I Premi Internacional d'Investigació Doctoral de l'Associació d'Historiadors de la Comunicació i el Premi Lorenzo Gomis (accèssit). 

Actualment, com a membre del grup d'I+D+i Mediaflows, les seues línies d'investigació s'inscriuen en l'àmbit del periodisme i la perspectiva de gènere, així com en l'estudi del ciberactivisme feminista i l’autoregulació. En aquest àmbit ha publicat en revistes científiques indexades i assistit a conferències nacionals i internacionals (el Regne Unit, Porto).

I pel que fa a a la seua experiència com a periodista, suma 16 anys treballant com a redactora en mitjans de comunicació autonòmics i estatals (Europa Press, Antena 3 TV, Radiotelevisió Valenciana, Tele5, Cuatro, Valencia Plaza). També ha exercit com a gestora de continguts web per a diverses marques i com a responsable de comunicació de la Fundació Parc Científic Universitat de València.

LAGUNA PLATERO, ANTONIO

LAGUNA PLATERO, ANTONIO

PDI-Titular d'Universitat

Facultad de Comunicación. Despacho nº 22 (5ª planta)

51014

antonio.laguna@uv.es

Biografia
 

[Biografia,Antonio Laguna Platero (València 1958), és llicenciat en Geografia i Història per la
Universitat de València (1981) i doctor per la mateixa (1986). Va ser Becari de Col·laboració en el Departament de Contemporània (cursos 1979-80 i 1980-81), i Becari de Formació del Personal Investigador de 1982 a 1986. Des de 1986 a 2003 va ser professor titular d'Història de la Comunicació en la Fundació Universitària San Pablo CEU (posterior Universitat Cardenal Herrera Ceu), on va exercir els càrrecs de Director de Departament, Director d'Escola i Vicedegà. A partir de 2010 va passar a ser professor titular d'Història de la Comunicació en la Facultat de Periodisme de la UCLM, on també va exercir la responsabilitat de Degà des del 01/09/2010 fins a 30/06/2016. Ha sigut professor convidat en les universitats de Leipzig, Université de Franche-Comté, UNAM de Mèxic, Universitat de Buenos Aires i la Universitat de la Plata. En l'àmbit de la recerca, els seus principals treballs s'han centrat en la història de la propaganda, del periodisme i de l'humor. La seua tesi doctoral, realitzada sobre la propaganda republicana federal, s'ha vist difosa a través de diverses publicacions en revistes especialitzades i en forma de llibres, on ha abordat les estratègies (Republicanos y Repúblicas en España publicat per segle XXI), els protagonistes (Sorní, 1983, Orense, 1984, Blasco Ibáñez, 1988; Bonilla, 1989) i els mitjans (El Mercantil Valenciano, 1994 i El Pueblo, 1999). És l'autor de la primera història del periodisme
valencià (València, 1990) i coautor de sengles llibres sobre història de la comunicació
publicats per l'editorial Síntesi en 1996 i 2015. Va coordinar el congrés “L'Humor en
la Història de la Comunicació”, celebrat a Conca el 21 i 22 d'octubre de 2013, així com el llibre resultant i ha publicat diversos treballs sobre la premsa satírica, especialment sobre Eduardo Sojo (El Quijote) i Vicent Miguel Carceller (La Traca). En l'àmbit professional, ha sigut Director d'Estudis i Planificació de la Delegació del Govern en la
Comunitat (2004-05); Director de Comunicació del PSPV-PSOE (2005-2007); Regidor en l'Ajuntament de Paterna en la legislatura 1995-1999, amb el càrrec de Tinent d'Alcalde primer; col·laborador de Levante-El Mercantil Valenciano i va dirigir la col·lecció “Papers de Premsa” de l'Associació de la Premsa de València (1986-89) En altres mèrits, cal destacar que ha sigut premi nacional de recerca en Humanitats, Ángel Herrera, concedit per la Fundació San Pablo al gener de 1999 i premi al millor assaig històric en els “Jocs Florals de Paterna”, d'agost de 1983, pel treball titulat “*Qui *perd els origens perd la identitat”. Ha sigut president de l'Associació d'Historiadors de la Comunicació des de 22/10/2012 a 15/09/2017. És membre dels consells editorials de les revestisques Àmbits, Història i Comunicació Social, Revista Internacional d'Història de la Comunicació i Revista Portuguesa de História dóna Comunicação, i va ser director, de 1993 a 1996, de la revestisca Comunicació i Estudis Universitaris de la Fundació Universitària Sant Pablo CEU. Ha comisariado les exposicions, Les imatges del Parlament, organitzada per les Corts Valencianes al novembre de 2000, i La Traca, la transgressió com a norma, organitzada per la Universitat de València a l'octubre de 2016 versió en valencià]

LLORCA ABAD, GERMAN

LLORCA ABAD, GERMAN

PDI-Titular d'Universitat

Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Dpt. Teoria dels Llenguatge i CIències de la Comunicació Av.- Blasco Ibáñez, 32 46010 - València

51033

german.llorca@uv.es

Biografia
 

Germán Llorca Abad va completar la llicenciatura de Comunicació Audiovisual el 1998. Després de treballar al departament de relacions públiques de Gateway Computers durant un any en Irlanda, va obtindre el Màster en Gestió de la Producció Audiovisual de la Universitat de València en 2000. La seua experiència laboral la reparteix entre diversos mitjans de comunicació, entre ells Canal 9 - Televisió Valenciana durant dos anys i mig. És co-fundador del portal de notícies digital www.aramultimedia.com

Des de 2002 ocupa un lloc de professor al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València. En 2007 va obtindre el grau de Doctor en Comunicació Audiovisual amb una tesi monogràfica del urbanista i filòsof francés Paul Virilio. Des de 2018 és Professor Titular de Comunicació Audiovisual.  

Germán Llorca és autor de més de 100 textos acadèmics sobre comunicació en publicacions nacionals i internacionals. En 2004 va acudir com a professor invitat a la Universität des Saarlandes i ha impartit docència en diversos cursos de la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant i el Centre d’Estudis 'Ciutat de la Llum' d’Alacant. L'any 2018 va ser becari José Castillejo a la Johannes Gutenberg-Universität Mainz. En els darrers anys ha dirigit 3 tesis doctorals.

LOPEZ GARCIA, GUILLERMO

LOPEZ GARCIA, GUILLERMO

PDI-Catedratic/a d'Universitat
Director/a Titulacio Master Oficial
Director/a de Departament

Departamento de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación, Despacho 18

83274

guillermo.lopez@uv.es

Biografia
 

Guillermo López García (Zaragoza, 1976) es Catedrático de Periodismo en la Universidad de Valencia. Cuenta con tres sexenios de investigación reconocidos, así como con cuatro complementos de productividad docente (quinquenios) y con un sexenio de transferencia. La mayor parte de su investigación se ha dirigido al estudio de la comunicación política y de la comunicación por Internet. Es el coordinador del Grupo de I+D Mediaflows, producto de la confluencia de las dos líneas de investigación mencionadas, canalizadas a través de tres proyectos de I+D sucesivos del Plan Nacional (2014-2016, 2017-2020 y 2021-2024). Las investigaciones del grupo están centradas en el análisis de los flujos de comunicación entre partidos políticos, medios de comunicación y ciudadanos en los procesos de movilización política. También dirige el Grupo de Investigación de los Medios Digitales Valencianos, en el seno del cual se desarrollaron varias investigaciones pioneras sobre la cartografía y características de la comunicación digital en la Comunidad Valenciana. Coordina anualmente un Congreso sobre nuevas tendencias en comunicación digital desde 2009. Fue fundador y primer director (2015-2022) de la revista académica Dígitos.

Es autor o editor de veinte libros y de numerosos artículos y capítulos de libro en publicaciones científicas. Ha desarrollado estancias de investigación en las universidades de Virginia, Mainz, París 8, París 12, Milán, Universidad Austral de Valdivia y Universidad Nacional de Córdoba. Profesor invitado en cursos de master y doctorado de las Universidades Miguel Hernández de Elche, Jaume I de Castellón, Universidad de Zaragoza, Universidad de Playa Ancha (Chile), Universidad de la Frontera (Chile), Universidad Austral (Chile), Universidad Modelo de Mérida (México), Universidad Federal de Bahia (Brasil), Universidad Nacional de Córdoba (Argentina). Desde un punto de vista divulgativo, es coeditor del portal web “La Página Definitiva” desde 2000. Colabora con diversos medios de comunicación, entre ellos el diario digital Valencia Plaza, en el que es columnista semanal y coordinador de contenidos de Opinión. Por último, actualmente es el director del Departamento de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicacion de la Universidad de Valencia y codirige el Máster oficial en Nuevos periodismos, comunicación política y sociedad del conocimiento.

MARQUEZ MARTINEZ, LUCIA

MARQUEZ MARTINEZ, LUCIA

PI-Invest Formacio Predoc Ministeri
MARTINEZ GALLEGO, FRANCISCO ANDRES

MARTINEZ GALLEGO, FRANCISCO ANDRES

PDI-Catedratic/a d'Universitat
Director/a Titulacio Master Oficial
Coordinador/a Curs

Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació 5ª Planta - Despatx 22

(9639) 83138

francesc.martinez@uv.es

Biografia
 

Catedràtic de Periodisme de la UV des de 2017.  Vaig començar la meua carrera acadèmica com a becari FPU de la UV en el Departament d'Història Contemporània, entre 1987 i 1991. Vaig llegir la meua tesi  al gener de 1992 i em vaig convertir en doctor en Història. Abans d'incorporar-me a la UV, en 2003, vaig treballar en la Facultat de Ciències de la Informació del CEU Sant Pau de València, adscrita a la UPV i en la UCH-CEU de València. Ací em vaig especialitzar en la disciplina de la història de la comunicació. També vaig impartir tutories en la UNED-València i classes de màster i doctorat en la  UJI. Tinc publicats 47 llibres contingut científic, 150 capítols de llibre i 9 pròlegs. He elaborat 61 articles de investigació en revistes científiques. Molts dels meus treballs els he signats amb altres investigadors, amb els quals col·labore, especialment amb el professor Antonio Laguna. He presentat 107 ponències i comunicacions en diferents jornades científiques. He dirigit o codirigit 8 tesis doctorals i tutele tres més en l'actualitat. He sigut professor visitant en la UCLM i en la Universitat de Leipzig. He organitzat diversos congressos, entre ells el de la Associació de Historiadors de la Comunicació celebrat en 2007 a València, el de la Xarxa Iberoamericana d'Historiadors de la Premsa i el Periodisme de 2016 (l'únic celebrat a Espanya per aquesta important associació) i les tretze edicions del Congrés d'Educació Josep Lluís *Bausset de l'Alcúdia (València). La CNEAI m'ha reconegut 4 trams d'investigació. Des del curs 2017 lidere un GIUV, Grup d'Investigació de la Universitat de València: HISCOMECU, Història de la Comunicació i Cultura Mediàtica. He participat en 8 Projectes d'Investigació finançats i en dues d'ells he sigut IP. En matèria de gestió, he sigut director de dos Departaments universitaris, he elaborat la adaptació a l'Espai Superior d'Educació Europea de dues titulacions, he sigut president de la CAT de Periodisme de la meua Universitat, així com Vicedegà d'Economia i Infraestructures de la meua Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. En l'actualitat, codirigisc el màster oficial ‘Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement’, que va per la seua tercera edició. La meua investigació es mou en la convergència entre els mètodes propis de la història social i cultural i els de la teoria i història de la comunicació. Vaig formar part d'un dels grups pioners de la investigació en història social de la comunicació, el que va desenvolupar el seu treball en la dècada de 1990 en el CEU Sant Pau de València (amb els
professors Antonio Laguna, Inmaculada Ríus i Enrique Bordería). Publiquem llavors un llibre de referència en les universitats espanyoles i iberoamericanes, la Història de la comunicació social. Veus, registres i consciències (Madrid, Síntesis, 1996). Després de la meua arribada a la Universitat pública, vaig formar part d'un equip d'investigació, dirigit per el catedràtic Josep Lluís Gómez Mompart; centrat en la investigació de la comunicació social. Amb el professor Mompart he treballat en el desenvolupament de la història del periodisme valencià i en sengles projectes sobre comunicació humorística i satírica en mitjans de comunicació i sobre el sensacionalisme i el *amarillismo periodístics. Tinc un estret vincle amb l'Associació d'Historiadors de la Comunicació. Soc membre fundador, la vaig presidir i vaig impulsar la seua revista, la RIHC. Revista Internacional d'Història de la Comunicació, hui una de les més prestigioses en el seu camp. I, amb la seua col·laboració, vaig organitzar el Congrés de València de 2007 i el de la Xarxa Iberoamericana d'Historiadors de la Premsa i el Periodisme en 2016. Pertany també a l'Associació d'Història Contemporània i a l'Associació d'Història Social.

Publicacions recents:

En revistes indexades
(2013). De la dictadura al mercado: la transición en los medios de comunicación en España o dónde quedó la responsabilidad social de los medios. Tripodos, 32, pp. 173- 186. ISSN: 1138-3305.
(2013): “Medios de comunicación y escándalos de corrupción en España: ¿denunciantes, magnificadores, cómplices?”, Obets, 8-1, 99-126. ISSN: 1989-1385.
(2014): Comunicación, propaganda y censura en la guerra hispano-marroquí (1906-1923)”, Comunicación y Sociedad, 27-3, 43-63, ISSN: 0188-252X
(2014): “Agit-Prop comunista en la Guerra Civil: entre el Frente Popular y el Partido Único Obrero”, Historia Contemporánea, 49, 675-706. ISSN: 1130-2402
(2014): “El historiador de la comunicación, entre la teoría de la comunicación y la teoría de la historia”, Revista de Historiografía, XI-20, 217-238. ISSN: 1885-2718.
(2015): “Eduardo Sojo, el Quijote de la caricatura”, I/C. Revista científica de información y comunicación, 12, 111-134. ISSN: 1696-2508.
(2017): “Sátira periodística y sensación anticlerical en la España del primer tercio del siglo XX”, Revista Portuguesa de Historia da Comunicaçao, 1, 8-22.
(2018): “Anuncios y sensacionalismo: el cinturón eléctrico y la irrupción de la publicidad de masas”, Pensar la Publicidad, 12, 15+.
(2018): “La eclosión de la prensa satírica en España (1868-1874)”, El Argonauta Español. Vol 15.
(2019): “The satirical press and the struggle for cultural hegemony in Spain: a case study on La Traca, 1884-1938”, Culture & History Digital Journal, 9 (1), 015.
(2020): “Remedios homeopáticos y publicidad de masas en España: 1880-1910”, RIHC. Revista Internacional de Historia de la Comunicación, 14, 36-59. DOI: https://dx.doi.org/10.12795/RiHC.2020.i14.033


Llibres:
(2015): El humor frente al poder. Prensa humorística, cultura política y poderes fácticos en España (1927-1987). Madrid, Biblioteca Nueva.
(2015): Historia de la comunicación: mediaciones y públicos. Madrid, Síntesis.
(2016): La Traca: la transgresión como norma. Valencia, PUV.
(2018): El negocio de la prensa en su historia iberoamericana. Madrid, Fragua.
(2019): Samuel Ros, del humor nuevo a la camisa vieja (1905-1945). Madrid. Verbum.
(2020): Orígenes y consolidación del sensacionalismo periodístico en Iberoamérica: México, Argentina y Costa Rica. Madrid. Fragua.
(2020): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodísitoc en España. Madrid. Fragua.
(2020): Don Quijote (1884-1905 / 1892-1903). Semanario satírico de ambos mundos. Barcelona. Hacer.
(2020): Gutiérrez (1927-1934). Un semanario del Humor Nuevo español. Barcelona. Hacer.
(2020): La formación de investigadores en Comunicación. Situación actual y desafíos. Salamanca. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones.
(2020): El Trust. El periodismo industrial en España, 1906-1936. Salamanca. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones.

Capítols de llibre:
(2018): “José Nakens en la construcción de la cultura política republicana”, El humor y la cultura política en la España contemporánea. Barcelona. Hacer, 47-80.
(2019): “Catástrofes y lecturas espectaculares: el sensacionalismo desde la era pre periodística hasta el siglo XX”, en Lima, H., Ries, A.I. y Costa, P. (coords.): Comunicación y espectáculo. Porto. Universidad do Porto.
(2019): “Temps de mudança: política, mitjans de comunicació i societat valenciana (2010-2018)”, en López, G.: La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): crisi i canvi. València. Institució Alfons el Magnànim, 17-46.
(2020): “Entre comunicadores y filólogos: el periodismo y la comunicación audiovisual en la Universidad de Valencia”, en M.M. Ramínez y J. Clemente (coords.): Docencia e Investgiación en Comunicación en España. Salamanca. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones, 49-62.
(2020): “Las palabras ‘sensacionalismo’ y ‘amarillismo’ en la prensa española: la construcción de un concepto”, en Francisco A. Martínez y A. Laguna (eds): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 19-40.
(2020): “Monstruos, milagros, prodigios y catástrofes: una genealogía del periodismo sensacionalista”, en F.A. Martínez y A. Laguna (edts.): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 41-62.
(2020): “Del reír y del morir: prensa satírica y taurina”, en Francisco A. Martínez y A. Laguna (edts.): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 83-102.
(2020): “Prensa de sucesos y más”, en Francisco A. Martínez y A. Laguna (edts.) (2020): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 105-130.
(2020): “Sexo y sicalípsis: el infierno y la gloria”, en Francisco A. Martínez y A. Laguna (edts.) (2020): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 145-170.

Projectes d'investigació
- Construir la risa democràtica: publicacions satíriques i d'humor en España, 1975-2005. Catalogació i anàlisi. 2006 - 2007 . Ref.UV-AE 20060716. Universidad de Valencia. IP: Josep Lluis Gómez Mompart.
- La risa valenciana o la saga del doctor Cudol. Les publicacions periòdiques d'humor a la Comunitat Valenciana (1810-2006). 2007 - 2008 . Ref.GV / 2007 / 069 . Generalitat Valenciana. Direcció General d'Universitats i Investigació . IP: Josep Lluis Gómez Mompart .
- Catàleg històric general de la premsa en català. L'eclosió de les publicacions (1808-1898). 2008 - 2010 . Institut d'Estudis Catalans . IP: Jaume Guillamet Lloveras (UPF).
- Diccionario biográfico de los parlamentarios españoles (1810-1854) () . 2009 - 2011 . Cortes Generales de España . IP: Mikel Urquijo Goitia (CSIC).
- El humor frente al poder: la monarquía, el ejército y la iglesia a través de la comunicación satírica en la historia contemporánea de España () . 2012 - 2014 . Ref.CS02011 - 27678 . Ministerio de Ciencia e Innovación . IP: Josep Lluís Gómez Mompart . 
- Cambios en la empresa periodística: la estrategia del sensacionalismo. Su emergencia histórica en España y América (Argentina, México, Costa Rica) () . 2016 . Ref.CSO2015-66667-R en tràmit . Ministerio de Economía y Competitividad . IP: Francesc-Andreu Martínez Gallego. 


Tesis doctorales dirigidas
- El papel de la prensa diaria durante la transición a la democracia en Valencia 1976-1982). Luis-Amador Iranzo Montés. UV. 2011.
- El Palau de les Arts a los ojos de la crítica musical. José-Antonio García Casasempere. UV. 2012.
- La revista ‘Saó’ (1976-1987): la construcción de la premsa democrática valencianista i de la identitat valenciana progresista. Francesc-Tomàs Martínez Sanchis. UV. 2013.
- ‘Valencia Semanal’ (1977-1980). D’altaveu valencianista contra el posfranquisme a centre de les pugnes internes del PSPV-PSOE. Carles-Xavier Senso Vila. UV. 2014.
- La Transition espagnole. Histoire, mémoire et médias. Federico Bellido Peris. Université de Grenoble Alpes. Universidad de Valencia. 2019.
- Escàndols polítics mediats : els “casos Blasco”. Gerard Fullana Martínez. Universitat de València. Codirigida.

Gestió universitària
- Vicedecano de Economía e Infraestructuras de la Facultad de Filología, Traducción y Comunicación de la Universidad de Valencia. 2006-2018.
- Coordinador de Prácticas Externas de Comunicación en la Licenciatura/Grado de Periodismo de la Universidad de Valencia. 2006-2017.
- Presidente de la Comisión Académica del Título de Periodismo (Licenciatura-Grado) de la Universidad de Valencia. 2006-2012.
- Presidente de la Comisión Económica de la Facultad de Filología, Traducción y Comunicación. 2006-2017.
- Coordinador de Calidad Académica del Grado de Periodismo para su evaluación por las agencias AVAP-ANECA, 2011-2017.

MARTINEZ SANCHIS, FRANCESC TOMAS

MARTINEZ SANCHIS, FRANCESC TOMAS

PDI-Associat/Da Universitari/A
MIRO ORIOLA, MIGUEL

MIRO ORIOLA, MIGUEL

MORENO CASTRO, CAROLINA

MORENO CASTRO, CAROLINA

PDI-Catedratic/a d'Universitat
Secretari/a d' Institut Universitari

Facultat de Filologia, Traducció y Comunicació Blasco Ibañez, 32- 5ª planta-Oficina, 27 46010 València

(9639) 83137

carolina.moreno@uv.es

Biografia
 

Carolina Moreno-Castro és Catedràtica de Periodisme i membre de l'Institut de Polítiques de Benestar Social (POLIBIENESTAR) de la Universitat de València. Així mateix, és membre del consell assessor de el Centre d'Estudis sobre Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) i membre del Consell Científic Assessor de la Fundació Gadea per la Ciència. Va començar la seua carrera investigadora en l'Institut d'Estudis Socials Avançats (IESA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en 1993.

Tots els seus treballs han tingut un gran impacte en els mitjans de comunicació pel seu gran interés per la transferència dels resultats de les seues investigacions a la societat. En aquest sentit, ha col·laborat en la transferència del coneixement amb la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), i amb la Organització d'Estats Iberoamericans (OEI). Així mateix, ha realitzat estades d'investigació en centres internacionals com Cornell University (Ithaca, Nova York); la Universitat Austral (Valdivia, Xile); la Universitat Quilmes i la Universitat Nacional Tres de Febrer (totes dues a Buenos Aires, l'Argentina); i a Harvard University (Cambridge, Massachusetts).

Durant l'última dècada, està dirigint el grup ScienceFlows (www.scienceflows.com), des d'on coordina i dirigeix una vintena de projectes del pla nacional d'investigació i de convocatòries europees (H2020 i Eramsu+).

A més, participa activament en activitats de divulgació científica, organitzades per la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la Universitat de València, com “Expociencia”, “Experimenta” o “La nit dels investigadors»

Línies d'investigació

Comunicació científica
Comunicació de risc
Periodisme científic
Mètodes i tècniques d'investigació social
Percepció social de la ciència
Divulgació científica
Ciència i guerra

PALAU SAMPIO, MARIA DOLORES

PALAU SAMPIO, MARIA DOLORES

PDI-Titular d'Universitat
Vicedega/Vicedegana / Vicedirector/a Ets

Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Avinguda Blasco Ibáñez, 32, planta 5a 46010 València 963 86 41 00

(9639) 83446

dolors.palau@uv.es

Biografia
 

Dolors Palau Sampio és llicenciada i doctora en Periodisme (2008, Premi Extraordinari) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Professora Titular de Periodisme a la Universitat de València, està vinculada com a docent a aquesta universitat des de la posada en marxa de la llicenciatura, l’any 2000. Ha treballat com a redactora del diari Levante-EMV durant nou anys. Les seues línies de recerca se centren en la qualitat i la deontologia periodística, el periodisme narratiu i digital, i l’anàlisi del discurs mediàtic. Ha realitzat estades d’investigació en França, Regne Unit, Alemanya, Portugal, Xile, Argentina i Perú. Ha publicat més de quaranta articles en revistes indexades, entre d’altres El Profesional de la Información, Communication & Society, Comunicar, International Journal Of Communication o Journal of Communication Inquiry. Autora del llibre Els estils periodístics. Maneres de veure i construir la realitat (2005), compta amb més de trenta capítols de llibre i ha presentat prop de 120 comunicacions a congressos, bona part d’ells internacionals, entre d’altres a Regne Unit, Canadà, Finlàndia, Suïssa, Àustria o Txèquia. 

PAVIA MIRALLES, JOSE MANUEL

PAVIA MIRALLES, JOSE MANUEL

PDI-Catedratic/a d'Universitat

(9638) 28404

jose.m.pavia@uv.es

PERIS BLANES, ALVAR

PERIS BLANES, ALVAR

PDI-Contractat/Da Doctor/A
Secretari/a de Departament

Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Avda. Blasco Ibáñez, 32 - 46010 (València)

51008

alvar.peris@uv.es

Biografia
 

Àlvar Peris Blanes (València, 1976) és Doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, on exerceix de professor des de 2002 en el Grau en Comunicació Audiovisual i en el Màster Oficial en Continguts i Formats Audiovisuals. Els seus principals interessos com a investigador estan centrats en l'anàlisi dels textos audiovisuals així com en la construcció mediàtica de les identitats. És autor de nombrosos treballs científics publicats en revistes acadèmiques, monografies i llibres col·lectius sobre comunicació, Estudis Culturals i història. És membre dels Grups de R+D Mediaflows i CONTD - Continguts per a la Televisió Digital i ha participat en diversos projectes de R+D finançats per institucions públiques. També ha estat professor visitant a Duke University (EUA) i a The University of Nottingham (Regne Unit).

POMARES PASTOR, RICARDO ANGEL

POMARES PASTOR, RICARDO ANGEL

PDI-Associat/Da Universitari/A
SALAVERRIA ALIAGA, RAMON

SALAVERRIA ALIAGA, RAMON

TAIBO ARIAS, CARLOS

TAIBO ARIAS, CARLOS

VALERA ORDAZ, LIDIA

VALERA ORDAZ, LIDIA

PDI-Titular d'Universitat
Coordinador/a Curs

Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Dpto. Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación, Despacho 28

96 386 42 64 (D)

lidia.valera@uv.es

Biografia
 

Lidia Valera Ordaz es Doctora en Comunicación (Premio Extraordinario, 2014), Especialista en Técnicas de Investigación Social y Análisis de Datos (Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015), Licenciada en Ciencias Políticas y de la Administración (UNED, 2017) y Licenciada en Periodismo (Universidad de Valencia, 2009). Actualmente trabaja como Profesora Ttular de Periodismo en la Universidad de Valencia, después de haber sido Profesora Ayudante Doctor en la Universidad de Valladolid y tras disfrutar de un contrato de investigación postdoctoral entre la Universidad de Valencia y Suffolk University (Boston, USA), financiado por la Generalitat Valenciana. Sus líneas de investigación se inscriben en la encrucijada entre la ciencia de la comunicación y la ciencia política, con un especial interés en la construcción del discurso mediático y público, la esfera pública digital, y los factores de exposición a los medios. Es miembro del Grupo de Investigación Mediaflows (https://mediaflows.es/es) y del Media Research and Action Project (https://www.mrap.info/). Ha publicado más de una veintena de artículos en revistas científicas indexadas y asistido a más de una treintena conferencias nacionales e internacionales. También ha participado en numerosos proyectos de investigación financiados por el Plan Nacional de I+D; realizado estancias de investigación en centros de Francia y Estados Unidos (Suffolk University, Sciences-Po, Boston College y Université Paris 8); e impartido docencia en el Grado de Periodismo de la Universidad de Valladolid, el Grado y la Licenciatura de Periodismo de la Universidad de Valencia, así como en el Máster en Marketing Político de la Universidad Católica de Valencia.