Adolfo Carratalá és llicenciat (2007) i doctor en Periodisme (2012, Premi Extraordinari) per la Universitat de València (UV). Actualment treballa com a Professor Titular de Periodisme a la Universitat de València, on imparteix les assignatures Teoria i història del periodisme, Teories de la Comunicació i Periodisme de Societat i Cultura. Prèviament, ha treballat com a professor associat en el Grau en Comunicació de la Universidad Internacional de la Rioja (UNIR) i com a investigador postdoctoral a la Universidad Rey Juan Carlos (URJC). La seua tesi doctoral, en la qual analitza la cobertura periodística sobre la controvèrsia al voltant de la implantació de l'assignatura Educació per a la Ciutadania, va obtenir el Premi Llorenç Gomis de la Societat Espanyola de Periodística en 2013. Carratalá ha publicat més d'una vintena d'articles científics en revistes indexades com El Profesional de la Información, Revista Latina de Comunicación Social o Communication & Society. A més a més, ha participat en diversos congressos nacionals i internacionals tant a Espanya com al Regne Unit, Polònia i Portugal. Durant els seus anys d'investigació predoctoral, Adolfo Carratalá va realitzar estades a la University of Glasgow (UK) i al Boston College (EUA). Les seues principals línies de recerca són discurs periodístic i acció col·lectiva, representació mediàtica de minories socials i enquadraments periodístics i conflicte.

[Biografia, versió en valencià]

Vicente Fenoll és doctor en Comunicació (2015) per la Universitat de València, on exerceix com a professor al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació des del 2014. Té una àmplia experiència professional en informatius de televisió i en campanyes electorals. És membre dels grups de recerca MediaFlows (www.mediaflows.es) i DigiWorld (https://digidemo.ifkw.lmu.de/camfors). Els seus interessos de recerca són el populisme, els mitjans socials i la comunicació política. Ha estat investigador visitant a diverses universitats americanes i europees. És autor de nombrosos capítols de llibres i articles a diverses revistes científiques i és coeditor del llibre Campaigning on Facebook: Digital Communication Strategies in Europe (2021, Palgrave Macmillan).

Llicenciat en Comunicació Audiovisual (UV, 2005) i Periodisme (UV, 2007). Doctor en Comunicació (UV, 2016) amb Premi Extraordinari.

Professor Ajudant Doctor en el Departament de Teories dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació des de 2022; abans, Professor Associat des de 2015. Docència en el Grau de Comunicació Audiovisual i en el Màster Universitari de Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement.

Membre del grup interuniversitari de R+D Mediaflows, a través del qual ha participat en tres projectes competitius nacionals i tres autonòmics. Les seues línies d'investigació contemplen la comunicació política, l'estructura de la comunicació, la desinformació i els nous mitjans audiovisuals i/o multimèdia, aspectes sobre el quals ha publicat articles i capítols en revistes indexades i editorials de prestigi d'àmbit nacional i internacional.

Articles:

• Llorca-Abad, G., & Gamir Ríos, J. (2022). La sociedad de las turbas, la sociedad de la incomunicación. InMediaciones de la Comunicación, 18(1), 43-65. https://doi.org/10.18861/ic.2023.18.1.3303
• Gamir-Ríos, J., & Lava-Santos, D. (2022). Desinformación sobre historia, memoria democrática y simbología del Estado en redes sociales. Estudio de los bulos desmentidos por los fact-checkers españoles. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 28(4), 777-788. https://dx.doi.org/10.5209/esmp.82846
• Gamir-Ríos, J. & Ibáñez-Cuquerella, M. (2022). Fascist Heroes’ vs. progressive policies and political correctness. Agenda and framing of the Spanish Alt-lite micro-celebrities on YouTube. Catalan Journal of Communication and Cultural Studies, 14(2), 189-206. https://doi.org/10.1386/cjcs_00068_1
• Gamir-Ríos, J. & Cano-Orón, L. (2022). Characteristics of the Spanish podcast sphere. Between democratization and commercial logic. Profesional de la Información, 31(5), e310505. https://doi.org/10.3145/epi.2022.sep.05 
• Tarullo, R. & Gamir-Ríos, J. (2022). Evolución de la desinformación sobre COVID-19 en Argentina a través de los desmentidos del verificador Chequeado. Cuadernos del Centro de Estudios en Diseño y Comunicación, (161), 57-72. https://doi.org/10.18682/cdc.vi161.6978
• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Baviera, T. (2022). Análisis del aumento de seguidores y de la presencia multiplataforma de la clase política en Facebook, Twitter e Instagram en campañas electorales (2011-2019). Fonseca, Journal of Communication, (24), 211–231. https://doi.org/10.14201/fjc.28295  
• Tarullo, R. & Gamir-Ríos, J. (2022). Asustar para desestabilizar: desinformación sobre la COVID-19 en Argentina y España. Cuadernos.info, (52), 47–68. https://doi.org/10.7764/cdi.52.42915  
• Gamir-Ríos, J. & Tarullo, R. (2022). Características de la desinformación en redes sociales. Estudio comparado de los engaños desmentidos en Argentina y España durante 2020. Contratexto, (37), 201-226. https://doi.org/10.26439/contratexto2022.n037.5343
• Gamir-Ríos, J. & Sánchez-Castillo, S. (2022). The political irruption of short video: Is TikTok a new window for Spanish parties? Communication & Society, 35(2), 37-52. https://doi.org/10.15581/003.35.2.37-52
• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., Fenoll, V., & Iranzo-Cabrera, M. (2022). Evolución de la comunicación política digital (2011-2019): Ocaso de los blogs, declive de Facebook, generalización de Twitter y popularización de Instagram. Observatorio (OBS*) Journal, 16(1), 90-115. https://doi.org/10.15847/obsOBS16120221879
• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Lava-Santos, D. (2022). De la localización a la movilización. Evolución del uso electoral de Instagram en España de 2015 a 2019. Revista de Comunicación, 21(1), 159–179. https://doi.org/10.26441/RC21.1-2022-A8
• Gamir-Ríos, J., Pop, A.-I., López-García, G., Llorca-Abad, G., & Fenoll, V. (2022). Unidireccionalidad, promoción partidista y polarización. Actividad en Twitter de los candidatos a la presidencia del Gobierno de España en las elecciones generales de 2019. Profesional de la Información, 31(2). https://doi.org/10.3145/epi.2022.mar.03
• Gamir-Ríos, J. & Tarullo, R. (2022). Predominio de las cheapfakes en redes sociales. Complejidad técnica y funciones textuales de la desinformación desmentida en Argentina durante 2020. AdComunica, (23), 97-118. https://doi.org/10.6035/adcomunica.6299
• Gamir-Ríos, J., Tarullo, R., & Ibáñez-Cuquerella, M. (2021). Multimodal disinformation about the otherness on the internet: The spread or racist, xenophobic and Islamophobic fake news in 2020. Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, (64), 49-64. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3398  
• Gamir-Ríos, J. (2021). El uso político de Facebook en la campaña de las Elecciones Locales de 2015 en la ciudad de València. Revista Dígitos, (7), 211-227. http://dx.doi.org/10.7203/rd.v1i7.218
• Gamir-Ríos, J. (2020). La transmisión digital de las agendas políticas en las Elecciones Locales de 2015 de la ciudad de Valencia. Revista de Comunicación Política, (2), 55−79. https://doi.org/10.29105/rcp2-3  
• Gamir-Ríos, J. (2019). El uso político de Twitter en la campaña de las Elecciones Locales de 2015 en la ciudad de València. Miguel Hernández Communication Journal, (11), 35-54. https://doi.org/10.21134/mhcj.v11i0.329
• Gamir-Ríos, J. (2016). Blogs, Facebook y Twitter en las Elecciones Generales de 2011: Estudio cuantitativo del uso de la web 2.0 por parte de los cabezas de lista del PP y del PSOE. Revista Dígitos, (2), 101-120. https://revistadigitos.com/index.php/digitos/article/view/53
• López-García, G., Gamir-Ríos, J., García-Ull, F. J., Llorca-Abad, G., Cano-Orón, L., & González-Esteban, J. L. (2015). El debate sobre Europa en Twitter: Discursos y estrategias de los candidatos de las elecciones al Parlamento Europeo de 2014 en España. Revista de Estudios Políticos, (170), 213-246. http://dx.doi.org/10.18042/cepc/rep.170.07
• Valera-Ordaz, L., Gamir-Ríos, J., & López-García, G. (2015). La blogosfera política española en las Elecciones Generales 2011: Una comparación entre blogs de candidatos, periodistas y ciudadanos. Doxa Comunicación, (21), 79-11. https://revistascientificas.uspceu.com/doxacomunicacion/article/view/771
• Gamir-Ríos, J. (2006). Poder político y estructura mediática: La comunicación en la Comunidad Valenciana durante la presidencia de Eduardo Zaplana (1995-2002). Aposta Digital, (23). http://www.apostadigital.com/revistav3/hemeroteca/gamir.pdf

Llibres:

• López-García, G., Gamir Ríos, J., & Valera Ordaz, L. (2018). Comunicación política: teorías y enfoques. Editorial Síntesis.

Capítols:

• López-García, G., Llorca-Abad, G., Fenoll, V., Pop, A. I., & Gamir-Ríos, J. (2022). Europe and Euroscepticism on Twitter During the 2019 European Parliament Elections: An Analysis of the Spanish Candidates. En D. Palau-Sampio, G. López-García, & L. Iannelli (eds.), Contemporary Politics, Communication, and the Impact on Democracy (pp. 171-185). IGI Global. https://doi.org/10.4018/978-1-7998-8057-8.ch010
• López-García, G., Fenoll, V., Llorca-Abad, G., Gamir-Ríos, J., & Pop, A. I. (2021). Los debates de las elecciones generales de abril y noviembre de 2019: Discursos políticos y mediáticos. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 41-60). Comunicación Social.
• Gamir-Ríos, J., Fenoll, V., & Iranzo-Cabrera, M. (2021). Las cifras de la cibercampaña de las Elecciones Generales de abril de 2019. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 83-104). Comunicación Social.
• Calvo, D., Cano-Orón, L., Llorca-Abad, G., & Gamir-Ríos, J. (2021). La campaña subterránea: Sesgos informativos y noticias falsas. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 105-122). Comunicación Social.
• Gamir-Ríos, J. (2019). Los medios valencianos en el contexto español. En G. López-García (ed.), La comunicación en la Comunitat Valenciana (2010-2018): Crisis y cambio (pp. 47-66). Institució Alfons el Magnànim.
• Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Calvo, D. (2017). La campaña electoral de 2015 en cifras: La presencia en la blogosfera, Facebook y Twitter de los cabezas de lista provinciales de PP, PSOE, Podemos y Ciudadanos. En G. López-García & L. Valera-Ordaz (eds.), Pantallas electorales: El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015 (pp. 41-58). Editorial UOC.
• López-García, G. & Gamir-Ríos, J. (2011). Los medios españoles en la campaña de 2008. En G. López-García (ed.), Política binaria y SPAM electoral. Elecciones Generales 2008: nuevas herramientas, viejas actitudes. (pp. 89-114). Tirant lo Blanch.
• Bernardo-Paniagua, J. M., Gamir-Ríos, J., & Martínez-Sanchis, F. (2010). La comunicación en la Comunidad Valenciana y su contexto. En G. López-García (ed.), El ecosistema comunicativo valenciano: Características y tendencias de la primera década del siglo XXI (pp. 35-54). Tirant lo Blanch.

Silvia Guillamón Carrasco és Doctora en Comunicació Audiovisual (Premi Extraordinari, 2014), llicenciada en Comunicació audiovisual i en Filologia Hispànica i Màster en Ciències dels Llenguatges i Relacions Humanes. Professora Titular de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València, és IP del projecte I+D+i "Representacions de gènere al cinema espanyol del segle XXI. Imaginari fílmic i discursos socials" (GV/2021/086), financiat per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.. Ha estat docent a la Universitat Internacional Valenciana i a la Universitat de Buenos Aires (Argentina) i investigadora convidada a UCSC (University of California, Santa Cruz), UMASS (University of Massachusetts, Amherst) ia la Università di Bologna (Itàlia). La seva recerca està centrada en la intersecció entre semiòtica, feminisme, teoria de gènere i cinema espanyol.

Entre els articles publicats en els darrers anys cal destacar: (2020) “Haptic Visuality and Film Narration. Mapping New Women’s Cinema in Spain”, Communication & Society, Vol. 33(3); Guillamón Carrasco, S. y Belmonte Arocha, J. (2020) “Sexualidad, política del cuerpo y función socioeducativa del cine en Touch Me Not (Adina Pintilie, 2018)”, Fotocinema. Revista científica de cine y fotografía, Nº 21; Guillamón Carrasco, S. y Belmonte Arocha, J. (2020) “Figuraciones de lo siniestro en Parents (Bob Balaban, 1989)”, Tropelías. Revista de teoría de la literatura y literatura comparada, Nº 34; (2018) “El monstruo femenino. Lo siniestro y la construcción de lo materno en Furtivos, Fonseca. Journal of Communication, nº 17; (2017) “Gender Discourse & National Reconstruction. The Narrative of Historic Debt in Raza”, Communication & Society, 30 (2); (2017) “La representación de la femme fatale en el universo narrativo de Muerte de un ciclista (Juan Antonio Bardem, 1955)”, Área Abierta. Revista de comunicación audiovisual y publicitaria, Vol. 17 (3); (2016) “The Doll in the Imaginary of the Late Francoist Period: an Analisys of No es bueno que el hombre esté solo”, L’Atalante. Revista de estudios cinematográficos, nº 21.

[Biografia,Antonio Laguna Platero (València 1958), és llicenciat en Geografia i Història per la
Universitat de València (1981) i doctor per la mateixa (1986). Va ser Becari de Col·laboració en el Departament de Contemporània (cursos 1979-80 i 1980-81), i Becari de Formació del Personal Investigador de 1982 a 1986. Des de 1986 a 2003 va ser professor titular d'Història de la Comunicació en la Fundació Universitària San Pablo CEU (posterior Universitat Cardenal Herrera Ceu), on va exercir els càrrecs de Director de Departament, Director d'Escola i Vicedegà. A partir de 2010 va passar a ser professor titular d'Història de la Comunicació en la Facultat de Periodisme de la UCLM, on també va exercir la responsabilitat de Degà des del 01/09/2010 fins a 30/06/2016. Ha sigut professor convidat en les universitats de Leipzig, Université de Franche-Comté, UNAM de Mèxic, Universitat de Buenos Aires i la Universitat de la Plata. En l'àmbit de la recerca, els seus principals treballs s'han centrat en la història de la propaganda, del periodisme i de l'humor. La seua tesi doctoral, realitzada sobre la propaganda republicana federal, s'ha vist difosa a través de diverses publicacions en revistes especialitzades i en forma de llibres, on ha abordat les estratègies (Republicanos y Repúblicas en España publicat per segle XXI), els protagonistes (Sorní, 1983, Orense, 1984, Blasco Ibáñez, 1988; Bonilla, 1989) i els mitjans (El Mercantil Valenciano, 1994 i El Pueblo, 1999). És l'autor de la primera història del periodisme
valencià (València, 1990) i coautor de sengles llibres sobre història de la comunicació
publicats per l'editorial Síntesi en 1996 i 2015. Va coordinar el congrés “L'Humor en
la Història de la Comunicació”, celebrat a Conca el 21 i 22 d'octubre de 2013, així com el llibre resultant i ha publicat diversos treballs sobre la premsa satírica, especialment sobre Eduardo Sojo (El Quijote) i Vicent Miguel Carceller (La Traca). En l'àmbit professional, ha sigut Director d'Estudis i Planificació de la Delegació del Govern en la
Comunitat (2004-05); Director de Comunicació del PSPV-PSOE (2005-2007); Regidor en l'Ajuntament de Paterna en la legislatura 1995-1999, amb el càrrec de Tinent d'Alcalde primer; col·laborador de Levante-El Mercantil Valenciano i va dirigir la col·lecció “Papers de Premsa” de l'Associació de la Premsa de València (1986-89) En altres mèrits, cal destacar que ha sigut premi nacional de recerca en Humanitats, Ángel Herrera, concedit per la Fundació San Pablo al gener de 1999 i premi al millor assaig històric en els “Jocs Florals de Paterna”, d'agost de 1983, pel treball titulat “*Qui *perd els origens perd la identitat”. Ha sigut president de l'Associació d'Historiadors de la Comunicació des de 22/10/2012 a 15/09/2017. És membre dels consells editorials de les revestisques Àmbits, Història i Comunicació Social, Revista Internacional d'Història de la Comunicació i Revista Portuguesa de História dóna Comunicação, i va ser director, de 1993 a 1996, de la revestisca Comunicació i Estudis Universitaris de la Fundació Universitària Sant Pablo CEU. Ha comisariado les exposicions, Les imatges del Parlament, organitzada per les Corts Valencianes al novembre de 2000, i La Traca, la transgressió com a norma, organitzada per la Universitat de València a l'octubre de 2016 versió en valencià]

Guillermo López García (Zaragoza, 1976) es Catedrático de Periodismo en la Universidad de Valencia. Cuenta con tres sexenios de investigación reconocidos, así como con cuatro complementos de productividad docente (quinquenios) y con un sexenio de transferencia. La mayor parte de su investigación se ha dirigido al estudio de la comunicación política y de la comunicación por Internet. Es el coordinador del Grupo de I+D Mediaflows, producto de la confluencia de las dos líneas de investigación mencionadas, canalizadas a través de tres proyectos de I+D sucesivos del Plan Nacional (2014-2016, 2017-2020 y 2021-2024). Las investigaciones del grupo están centradas en el análisis de los flujos de comunicación entre partidos políticos, medios de comunicación y ciudadanos en los procesos de movilización política. También dirige el Grupo de Investigación de los Medios Digitales Valencianos, en el seno del cual se desarrollaron varias investigaciones pioneras sobre la cartografía y características de la comunicación digital en la Comunidad Valenciana. Coordina anualmente un Congreso sobre nuevas tendencias en comunicación digital desde 2009. Fue fundador y primer director (2015-2022) de la revista académica Dígitos.

Es autor o editor de veinte libros y de numerosos artículos y capítulos de libro en publicaciones científicas. Ha desarrollado estancias de investigación en las universidades de Virginia, Mainz, París 8, París 12, Milán, Universidad Austral de Valdivia y Universidad Nacional de Córdoba. Profesor invitado en cursos de master y doctorado de las Universidades Miguel Hernández de Elche, Jaume I de Castellón, Universidad de Zaragoza, Universidad de Playa Ancha (Chile), Universidad de la Frontera (Chile), Universidad Austral (Chile), Universidad Modelo de Mérida (México), Universidad Federal de Bahia (Brasil), Universidad Nacional de Córdoba (Argentina). Desde un punto de vista divulgativo, es coeditor del portal web “La Página Definitiva” desde 2000. Colabora con diversos medios de comunicación, entre ellos el diario digital Valencia Plaza, en el que es columnista semanal y coordinador de contenidos de Opinión. Por último, actualmente es el director del Departamento de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicacion de la Universidad de Valencia y codirige el Máster oficial en Nuevos periodismos, comunicación política y sociedad del conocimiento.

Catedràtic de Periodisme de la UV des de 2017.  Vaig començar la meua carrera acadèmica com a becari FPU de la UV en el Departament d'Història Contemporània, entre 1987 i 1991. Vaig llegir la meua tesi  al gener de 1992 i em vaig convertir en doctor en Història. Abans d'incorporar-me a la UV, en 2003, vaig treballar en la Facultat de Ciències de la Informació del CEU Sant Pau de València, adscrita a la UPV i en la UCH-CEU de València. Ací em vaig especialitzar en la disciplina de la història de la comunicació. També vaig impartir tutories en la UNED-València i classes de màster i doctorat en la  UJI. Tinc publicats 47 llibres contingut científic, 150 capítols de llibre i 9 pròlegs. He elaborat 61 articles de investigació en revistes científiques. Molts dels meus treballs els he signats amb altres investigadors, amb els quals col·labore, especialment amb el professor Antonio Laguna. He presentat 107 ponències i comunicacions en diferents jornades científiques. He dirigit o codirigit 8 tesis doctorals i tutele tres més en l'actualitat. He sigut professor visitant en la UCLM i en la Universitat de Leipzig. He organitzat diversos congressos, entre ells el de la Associació de Historiadors de la Comunicació celebrat en 2007 a València, el de la Xarxa Iberoamericana d'Historiadors de la Premsa i el Periodisme de 2016 (l'únic celebrat a Espanya per aquesta important associació) i les tretze edicions del Congrés d'Educació Josep Lluís *Bausset de l'Alcúdia (València). La CNEAI m'ha reconegut 4 trams d'investigació. Des del curs 2017 lidere un GIUV, Grup d'Investigació de la Universitat de València: HISCOMECU, Història de la Comunicació i Cultura Mediàtica. He participat en 8 Projectes d'Investigació finançats i en dues d'ells he sigut IP. En matèria de gestió, he sigut director de dos Departaments universitaris, he elaborat la adaptació a l'Espai Superior d'Educació Europea de dues titulacions, he sigut president de la CAT de Periodisme de la meua Universitat, així com Vicedegà d'Economia i Infraestructures de la meua Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. En l'actualitat, codirigisc el màster oficial ‘Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement’, que va per la seua tercera edició. La meua investigació es mou en la convergència entre els mètodes propis de la història social i cultural i els de la teoria i història de la comunicació. Vaig formar part d'un dels grups pioners de la investigació en història social de la comunicació, el que va desenvolupar el seu treball en la dècada de 1990 en el CEU Sant Pau de València (amb els
professors Antonio Laguna, Inmaculada Ríus i Enrique Bordería). Publiquem llavors un llibre de referència en les universitats espanyoles i iberoamericanes, la Història de la comunicació social. Veus, registres i consciències (Madrid, Síntesis, 1996). Després de la meua arribada a la Universitat pública, vaig formar part d'un equip d'investigació, dirigit per el catedràtic Josep Lluís Gómez Mompart; centrat en la investigació de la comunicació social. Amb el professor Mompart he treballat en el desenvolupament de la història del periodisme valencià i en sengles projectes sobre comunicació humorística i satírica en mitjans de comunicació i sobre el sensacionalisme i el *amarillismo periodístics. Tinc un estret vincle amb l'Associació d'Historiadors de la Comunicació. Soc membre fundador, la vaig presidir i vaig impulsar la seua revista, la RIHC. Revista Internacional d'Història de la Comunicació, hui una de les més prestigioses en el seu camp. I, amb la seua col·laboració, vaig organitzar el Congrés de València de 2007 i el de la Xarxa Iberoamericana d'Historiadors de la Premsa i el Periodisme en 2016. Pertany també a l'Associació d'Història Contemporània i a l'Associació d'Història Social.

Publicacions recents:

En revistes indexades
(2013). De la dictadura al mercado: la transición en los medios de comunicación en España o dónde quedó la responsabilidad social de los medios. Tripodos, 32, pp. 173- 186. ISSN: 1138-3305.
(2013): “Medios de comunicación y escándalos de corrupción en España: ¿denunciantes, magnificadores, cómplices?”, Obets, 8-1, 99-126. ISSN: 1989-1385.
(2014): Comunicación, propaganda y censura en la guerra hispano-marroquí (1906-1923)”, Comunicación y Sociedad, 27-3, 43-63, ISSN: 0188-252X
(2014): “Agit-Prop comunista en la Guerra Civil: entre el Frente Popular y el Partido Único Obrero”, Historia Contemporánea, 49, 675-706. ISSN: 1130-2402
(2014): “El historiador de la comunicación, entre la teoría de la comunicación y la teoría de la historia”, Revista de Historiografía, XI-20, 217-238. ISSN: 1885-2718.
(2015): “Eduardo Sojo, el Quijote de la caricatura”, I/C. Revista científica de información y comunicación, 12, 111-134. ISSN: 1696-2508.
(2017): “Sátira periodística y sensación anticlerical en la España del primer tercio del siglo XX”, Revista Portuguesa de Historia da Comunicaçao, 1, 8-22.
(2018): “Anuncios y sensacionalismo: el cinturón eléctrico y la irrupción de la publicidad de masas”, Pensar la Publicidad, 12, 15+.
(2018): “La eclosión de la prensa satírica en España (1868-1874)”, El Argonauta Español. Vol 15.
(2019): “The satirical press and the struggle for cultural hegemony in Spain: a case study on La Traca, 1884-1938”, Culture & History Digital Journal, 9 (1), 015.
(2020): “Remedios homeopáticos y publicidad de masas en España: 1880-1910”, RIHC. Revista Internacional de Historia de la Comunicación, 14, 36-59. DOI: https://dx.doi.org/10.12795/RiHC.2020.i14.033

Llibres:
(2015): El humor frente al poder. Prensa humorística, cultura política y poderes fácticos en España (1927-1987). Madrid, Biblioteca Nueva.
(2015): Historia de la comunicación: mediaciones y públicos. Madrid, Síntesis.
(2016): La Traca: la transgresión como norma. Valencia, PUV.
(2018): El negocio de la prensa en su historia iberoamericana. Madrid, Fragua.
(2019): Samuel Ros, del humor nuevo a la camisa vieja (1905-1945). Madrid. Verbum.
(2020): Orígenes y consolidación del sensacionalismo periodístico en Iberoamérica: México, Argentina y Costa Rica. Madrid. Fragua.
(2020): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodísitoc en España. Madrid. Fragua.
(2020): Don Quijote (1884-1905 / 1892-1903). Semanario satírico de ambos mundos. Barcelona. Hacer.
(2020): Gutiérrez (1927-1934). Un semanario del Humor Nuevo español. Barcelona. Hacer.
(2020): La formación de investigadores en Comunicación. Situación actual y desafíos. Salamanca. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones.
(2020): El Trust. El periodismo industrial en España, 1906-1936. Salamanca. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones.

Capítols de llibre:
(2018): “José Nakens en la construcción de la cultura política republicana”, El humor y la cultura política en la España contemporánea. Barcelona. Hacer, 47-80.
(2019): “Catástrofes y lecturas espectaculares: el sensacionalismo desde la era pre periodística hasta el siglo XX”, en Lima, H., Ries, A.I. y Costa, P. (coords.): Comunicación y espectáculo. Porto. Universidad do Porto.
(2019): “Temps de mudança: política, mitjans de comunicació i societat valenciana (2010-2018)”, en López, G.: La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): crisi i canvi. València. Institució Alfons el Magnànim, 17-46.
(2020): “Entre comunicadores y filólogos: el periodismo y la comunicación audiovisual en la Universidad de Valencia”, en M.M. Ramínez y J. Clemente (coords.): Docencia e Investgiación en Comunicación en España. Salamanca. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones, 49-62.
(2020): “Las palabras ‘sensacionalismo’ y ‘amarillismo’ en la prensa española: la construcción de un concepto”, en Francisco A. Martínez y A. Laguna (eds): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 19-40.
(2020): “Monstruos, milagros, prodigios y catástrofes: una genealogía del periodismo sensacionalista”, en F.A. Martínez y A. Laguna (edts.): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 41-62.
(2020): “Del reír y del morir: prensa satírica y taurina”, en Francisco A. Martínez y A. Laguna (edts.): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 83-102.
(2020): “Prensa de sucesos y más”, en Francisco A. Martínez y A. Laguna (edts.) (2020): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 105-130.
(2020): “Sexo y sicalípsis: el infierno y la gloria”, en Francisco A. Martínez y A. Laguna (edts.) (2020): Sangre, miedo y evasión: el sensacionalismo periodístico en España. Madrid. Fragua, 145-170.

Projectes d'investigació
- Construir la risa democràtica: publicacions satíriques i d'humor en España, 1975-2005. Catalogació i anàlisi. 2006 - 2007 . Ref.UV-AE 20060716. Universidad de Valencia. IP: Josep Lluis Gómez Mompart.
- La risa valenciana o la saga del doctor Cudol. Les publicacions periòdiques d'humor a la Comunitat Valenciana (1810-2006). 2007 - 2008 . Ref.GV / 2007 / 069 . Generalitat Valenciana. Direcció General d'Universitats i Investigació . IP: Josep Lluis Gómez Mompart .
- Catàleg històric general de la premsa en català. L'eclosió de les publicacions (1808-1898). 2008 - 2010 . Institut d'Estudis Catalans . IP: Jaume Guillamet Lloveras (UPF).
- Diccionario biográfico de los parlamentarios españoles (1810-1854) () . 2009 - 2011 . Cortes Generales de España . IP: Mikel Urquijo Goitia (CSIC).
- El humor frente al poder: la monarquía, el ejército y la iglesia a través de la comunicación satírica en la historia contemporánea de España () . 2012 - 2014 . Ref.CS02011 - 27678 . Ministerio de Ciencia e Innovación . IP: Josep Lluís Gómez Mompart . 
- Cambios en la empresa periodística: la estrategia del sensacionalismo. Su emergencia histórica en España y América (Argentina, México, Costa Rica) () . 2016 . Ref.CSO2015-66667-R en tràmit . Ministerio de Economía y Competitividad . IP: Francesc-Andreu Martínez Gallego. 

Tesis doctorales dirigidas
- El papel de la prensa diaria durante la transición a la democracia en Valencia 1976-1982). Luis-Amador Iranzo Montés. UV. 2011.
- El Palau de les Arts a los ojos de la crítica musical. José-Antonio García Casasempere. UV. 2012.
- La revista ‘Saó’ (1976-1987): la construcción de la premsa democrática valencianista i de la identitat valenciana progresista. Francesc-Tomàs Martínez Sanchis. UV. 2013.
- ‘Valencia Semanal’ (1977-1980). D’altaveu valencianista contra el posfranquisme a centre de les pugnes internes del PSPV-PSOE. Carles-Xavier Senso Vila. UV. 2014.
- La Transition espagnole. Histoire, mémoire et médias. Federico Bellido Peris. Université de Grenoble Alpes. Universidad de Valencia. 2019.
- Escàndols polítics mediats : els “casos Blasco”. Gerard Fullana Martínez. Universitat de València. Codirigida.

Gestió universitària
- Vicedecano de Economía e Infraestructuras de la Facultad de Filología, Traducción y Comunicación de la Universidad de Valencia. 2006-2018.
- Coordinador de Prácticas Externas de Comunicación en la Licenciatura/Grado de Periodismo de la Universidad de Valencia. 2006-2017.
- Presidente de la Comisión Académica del Título de Periodismo (Licenciatura-Grado) de la Universidad de Valencia. 2006-2012.
- Presidente de la Comisión Económica de la Facultad de Filología, Traducción y Comunicación. 2006-2017.
- Coordinador de Calidad Académica del Grado de Periodismo para su evaluación por las agencias AVAP-ANECA, 2011-2017.

Dolors Palau Sampio és llicenciada i doctora en Periodisme (2008, Premi Extraordinari) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Professora Titular de Periodisme a la Universitat de València, està vinculada com a docent a aquesta universitat des de la posada en marxa de la llicenciatura, l’any 2000. Ha treballat com a redactora del diari Levante-EMV durant nou anys. Les seues línies de recerca se centren en la qualitat i la deontologia periodística, el periodisme narratiu i digital, i l’anàlisi del discurs mediàtic. Ha realitzat estades d’investigació en França, Regne Unit, Alemanya, Portugal, Xile, Argentina i Perú. Ha publicat més de quaranta articles en revistes indexades, entre d’altres El Profesional de la Información, Communication & Society, Comunicar, International Journal Of Communication o Journal of Communication Inquiry. Autora del llibre Els estils periodístics. Maneres de veure i construir la realitat (2005), compta amb més de trenta capítols de llibre i ha presentat prop de 120 comunicacions a congressos, bona part d’ells internacionals, entre d’altres a Regne Unit, Canadà, Finlàndia, Suïssa, Àustria o Txèquia. 

Àlvar Peris Blanes (València, 1976) és Doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, on exerceix de professor des de 2002 en el Grau en Comunicació Audiovisual i en el Màster Oficial en Continguts i Formats Audiovisuals. Els seus principals interessos com a investigador estan centrats en l'anàlisi dels textos audiovisuals així com en la construcció mediàtica de les identitats. És autor de nombrosos treballs científics publicats en revistes acadèmiques, monografies i llibres col·lectius sobre comunicació, Estudis Culturals i història. És membre dels Grups de R+D Mediaflows i CONTD - Continguts per a la Televisió Digital i ha participat en diversos projectes de R+D finançats per institucions públiques. També ha estat professor visitant a Duke University (EUA) i a The University of Nottingham (Regne Unit).

Lidia Valera Ordaz es Doctora en Comunicación (Premio Extraordinario, 2014), Especialista en Técnicas de Investigación Social y Análisis de Datos (Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015), Licenciada en Ciencias Políticas y de la Administración (UNED, 2017) y Licenciada en Periodismo (Universidad de Valencia, 2009). Actualmente trabaja como Profesora Ttular de Periodismo en la Universidad de Valencia, después de haber sido Profesora Ayudante Doctor en la Universidad de Valladolid y tras disfrutar de un contrato de investigación postdoctoral entre la Universidad de Valencia y Suffolk University (Boston, USA), financiado por la Generalitat Valenciana. Sus líneas de investigación se inscriben en la encrucijada entre la ciencia de la comunicación y la ciencia política, con un especial interés en la construcción del discurso mediático y público, la esfera pública digital, y los factores de exposición a los medios. Es miembro del Grupo de Investigación Mediaflows (https://mediaflows.es/es) y del Media Research and Action Project (https://www.mrap.info/). Ha publicado más de una veintena de artículos en revistas científicas indexadas y asistido a más de una treintena conferencias nacionales e internacionales. También ha participado en numerosos proyectos de investigación financiados por el Plan Nacional de I+D; realizado estancias de investigación en centros de Francia y Estados Unidos (Suffolk University, Sciences-Po, Boston College y Université Paris 8); e impartido docencia en el Grado de Periodismo de la Universidad de Valladolid, el Grado y la Licenciatura de Periodismo de la Universidad de Valencia, así como en el Máster en Marketing Político de la Universidad Católica de Valencia.