Professorat de la UV

Nom i cognoms	Adreça	+ info	Biografia
BAÑON CASTELLON, MARIA DOLORES PDI-Prof. Permanent Laboral Ppl	(9639) 83066 lola.banon@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Doctora en Periodisme per la Universitat de València (2016) i Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1987). Va començar a impartir docència a la Universitat de València com a professora associada en 2004, adscrita al Departament de Teoria de la Llengua de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Actualment és professora permanent i impartix l'assignatura Informatius de Televisió i Tècniques de Locució en la Llicenciatura de Periodisme. També és professora del Màster Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement i codirectora del Diploma de Postgrau en Societats Mediterrànies: Ciutadania i Canvis Sociopolítics al Mediterrani de la Universitat de València. És membre de diverses institucions internacionals: Management Board of the Euromediterranean University EMUNI Slovenia; Advisory Board of the International Journal of Euro-Mediterranean Studies (IJEMS), Sènior Research Fellow Euromed University Salento; Sènior Academic Advisory Board of Cambridge Center for Palestinian Studies, Chaire Alliance Civilisations Fès University, Maroc. També forma part dels Consells d'Administració de la televisió valenciana Apuntmedia, del Institut Valencià d' Art Modern (IVAM), de la Fundació Assemblea Ciutadans i Ciutadanes del Mediterrani (FACM), del Consell d'Administració de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA) i del Consell Científic del Big History Centre de Divulgació Mediambiental Aras de los Olmos. Durant 26 anys ha sigut periodista en la televisió pública valenciana, posat en el qual va començar en 1989. Ha treballat especialment en la secció internacional del departament d'informatius on ha cobert informacions d'Orient Pròxim, el Magreb i la Unió Europea. Ha sigut subdirectora de la Universitat Internacional d'Estiu Els Joves i Europa, de Guardamar del Segura, Alacant. Va ser coordinadora acadèmica en les Corts Valencianes del grup d'experts que va redactar l'informe per a recuperar el servici de radiotelevisió pública ( 2016) Al llarg de la seua carrera professional i acadèmica ha obtingut diversos premis internacionals i nacionals; entre ells el Palestinian International Award for Excellence and Creativity (2018),Premi Amnistia Internacional a la defensa dels Drets Humans (2017), Premi Club Internacional de Premsa (2014), Premi Centre Reina Sofia al millor guió en el Seminari Internacional Violència contra #xiquet (1998),primer premi concurs nacional narració Banoa Euskadi (1994) Publicaciones recientes:* 2019:”L’esclat islamista” Cinquanta anys després de tot allò ( La gran transformació).L’Espill,160-173 2018:”Representación mediática y cultural: visibilidad, wahabismo y exilio interior”,Imaginar el Mediterráneo. Quaderns de la Mediterránea,26, 192-195 2017: “Participación política y periodismo: análisis de la cobertura de Televisión Española de la segunda asamblea ciudadana de Podemos. RIHC. Revista Internacional de Historia de la Comunicación,vol 2 nº 7,29-38. DOI: https://dx.doi.org/10.15304/ricd.2.7.4393 2017:” From the desert to the sea: the unusual presence of wahhabism in the Mediterranean” The Mediterranean between Myth and Conflict. Quaderns de la Mediterrània,24,59-67 2016:” Siria: wahabismo e intervención foránea en la gran guerra exterior”. Monográfico Siria. Revista Hesperia Culturas del Mediterráneo,vol 20,99-111 2016: “Redes sociales y audiencias en televisión: el caso Al Jazeera como referente para nuevos modelos de plataformas digitales informativas” .La crisis del modelo de comunicación público de proximidad, AdComunica, 191-195 2013:”Reflexions d’ una periodista de televisió en temps de turbulències” L’Espill, vol. 43,119-129 2012:”Salafistas y Hermanos Musulmanes. La toma del poder por el islamismo político”. Las primaveras árabes. Pasajes de Pensamiento Contemporáneo. Otoño,52-66 2010: “Retórica y palabra en la construcción mediática de la realidad social y política”. Democracia y retórica. Pasajes de Pensamiento Contemporáneo. Primavera, 29-39 2007:”Una mirada a la vida saudita: cómo se ven, cómo les vemos”. Especial Arabia Saudita. Revista Hesperia Culturas del Mediterráneo,vol.8,109-135 2007:” Invisibilidades en el conflicto entre palestinos e israelíes. Lo que ocultan las imágenes de los medios”. Especial Palestina. Revista Hesperia Culturas del Mediterráneo, vol.6,39-53 2001:”La construcción cinematográfica dels debats televisius”. La creació mediatitzada. Abalorio75-83 *Libros:* 2002: Palestinos. Barcelona Editorial Planeta 2019: Educación en Derechos Humanos como herramienta para la inclusión de las personas refugiadas. Guía (dirección). Edición Ministerio Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación. Fundación Asamblea Ciudadanos y Ciudadanas del Mediterráneo (FACM). *Capítulos de libro* 2021:” Discursos y estrategias adaptativos del islamismo político en el poder: el caso de Ennahda en Túnez”. El norte de África y Oriente Próximo, una década después de la Primavera Árabe. Tirant Humanidades,145-160. 2020: “Transmedia y comunicación corporativa en la creación de la cohesión interna de la comunidad universitaria”. Contenidos y formatos transmedia en la comunicación universitaria.Editorial de la Universidad Nacional de Mar de Plata,Argentina,299-325. 2020:”Memoria y Universidad: una experiencia transmedia”,con Carlos L.Olano. Contenidos y formatos transmedia en la comunicación universitaria.Editorial de la Universidad Nacional de Mar de Plata,Argentina,71-93 2019:” Nuevos organigramas en el flujo documental de las redacciones televisivas” Documentación y producción transmedia de contenidos audiovisuales. Editorial Síntesis,101-111. 2018:”Túnez, el largo camino de la dictadura a la democracia”. La Primavera Àrabe y sus perspectivas regionales e internacionales.Diwan,63-81 2016:“Hacia un nuevo modelo de gestión de la televisión pública en la televisión valenciana a partir de la experiencia de la BBC”. Los medios de comunicación público de proximidad en Europa. Tirant Humanidades,197-213 2013”:Distances plurielles en Mediterranée: paradigmes emergents dans la recherche et la langue árabe”.Annuaire Marocain de la stratégie et des relations internationales. L’Harmattan, 881-889 2013:”El reto de visibilizar el islam político en la información audiovisual” La Primavera Àrabe ¿ una revolución regional?, Universidad Complutense de Madrid.915-929 2012: ” La expresión mediática de la ciudadanía de la mujer musulmana”.Religión, ciudadanía y espacio público.GEEP Edicionales,121-129. 2012:”Changement de cycle migratoire marocaine en Espagne:diminutions des entrées et des retours limites dans un contexte de crise economique et de destruction d’ emplois”. Annuaire Marocain de la Stratégie et des relations internationals. L’Harmattan.611-627 2019:”El status icónico de Bin Laden: reflexiones sobre la representación de Al Qaida en los medios”. Información y resolución de conflictos.GICOV-UMH,137-149 2017:”Redes sociales y audiencias: periodismo y participación ciudadana en las nuevas plataformas digitales de televisión”. Medimorfosis. Perespectivas sobre la innovación en periodismo.Universidad Miguel Hernández de Elche,66-73 2012:”Lettre posthume pour Samir au printemps”.Rêves d’ hivern au petit matin. Le printemps árabe vu par 50 ecrivains et dessinateurs.Elyzad 20-22 2012:”La retórica en la posibilidad de resistencia periodística: una propuesta informativa en la construcción mediática de la realidad social”.Retórica y democracia. Perspectivas críticas sobre el estado de la investigación.Institució Alfons el Magnánim,285-301 2006.”Said y las razones para la disidencia intelectual y periodística”. Edward W.Said: Crítica a la alteridad interesada.Centro UNESCO,181-199 2005:”Los cuatro de Belén”.La vida por delante, voces desde y hacia Palestina. Editorial Fundamentos, 153-161 *Prólogos* -2019: Educar en igualdad de género con familias. Guías para entidades locales. Raquel Castillo. Procompal Publicaciones -2019: Hotel Fontana. Bòsnia, una guerra a la vorera de l’Europa comunitaria . Pau Alabajos. Editorial Bromera. *Proyectos de investigación* -Construcción del imaginario de Europa y España como lugar de llegada de la migración magrebí a través de la información en la prensa digital y en la comunicación de las redes. Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació (LAPREC). Ref: PID2020-116253RB-I00 IP: Teresa Velázquez García-Talavera y Nuria Simelio Solá.2021 -Educación para el desarrollo: “la comunicación como herramienta para la cohesión social contra el racismo y la intolerancia”. Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació (LAPREC). Ref: SGR17-GRC-005. Generalitat de Catalunya. IP: Teresa Velázquez García-Talavera.2019 - Cambios en la empresa periodística: la estrategia del sensacionalismo. Su emergencia histórica en España y América (Argentina, México, Costa Rica) () . 2016 . Ref.CSO2015-66667-R en tràmit . Ministerio de Economía y Competitividad . IP: Francesc-Andreu Martínez Gallego -Big History, divulgación científica y medioambiental. Plan de Comunicación en Medios Audiovisuales,2008. IP. Joaquín Martín Cubas *Gestión universitaria* -Responsable de la Comisión de Calidad durante el curso 2020/21. -Miembro de la Comisión Académica de Títulos del Grado de Periodismo desde el curso académico 2006. *Asignaturas impartidas y modalidades docentes* 33364-Informatius de televisió i tècniques de locució i presentació 33373-Teoria i història del periodisme II 44896- Sociedad del conocimiento y comunicación. Acción colectiva y comunicación 33376-Treball fi de grau en periodisme 44900-Treball Final de Màster M.0.750 Comunicación Corporativa y Relaciones Institucionales. Master Comunicación Corporativa Universitat Oberta Catalunya 7141-Experto Universitario en los Derechos de la Infancia y Adolescencia: Contextos de Aplicación y Enfoque de Derechos 63328- La infancia y adolescencia en contextos de vulnerabilidad: una aproximación práctica al tratamiento en los medios de comunicación. 07- Diseguaglianze economiche e social .Human Rights in the Mediterranean International Master & PhD d'Université \| EMUI_ Consortium
CALVO MIGUEL, DAFNE PDI-Ajudant Doctor/A Coordinador/a Curs	Dpto. Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación, Despacho S6 Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Av. de Blasco Ibáñez, 32, 46010 València, Valencia 51106 (D) dafne.calvo@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Dafne Calvo és Doctora en Comunicació per la Universitat de Valladolid i actualment és Professora Ajudant a la Universitat de València, Espanya. Ha realitzat estades d'investigació en diversos centres d'investigació i ha sigut professora convidada en la Benemèrita Universitat Autònoma de Pobla, Mèxic. Ha participat en diversos projectes nacionals de R+D, en universitats com la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Ramón Lull i la Universitat Carles III de Madrid. Les seues investigacions han sigut finançades, entre altres, per la Fundació Banc Sabadell i l'Associació Universitària Iberoamericana de Postgrau. A més de la seua labor acadèmica, col·labora en diverses produccions periodístiques, trobades i esdeveniments de difusió. Els seus interessos d'investigació se centren en la participació política, la comunicació digital i la cultura lliure.
CANO ORON, LORENA PDI-Prof. Permanent Laboral Ppl Coordinador/a Curs	Departamento de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación, Despacho 28 51097 lorena.cano@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Lorena Cano-Orón és professora permanent laboral de l'àrea de periodisme de la Universitat de València. És doctora en Comunicació i Interculturalitat, amb menció internacional, per la Universitat de València (2019). En 2013 es va graduar com a estudiant de Comunicació Audiovisual, obtenint el Premi Extraordinari de Grau. Durant el curs 2012/2013 va ser becària de col·laboració del departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Ha realitzat el Màster de Recerca en Comunicació i Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (2014) i el Màster d'Interculturalitat, Comunicació i Estudis Europeus de la Universitat de València (2015). Entre 2015 i 2019 va estar contractada en la Universitat de València com a investigadora en formació a partir del programa FPI del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Les seues línies de recerca estan orientades a l'estudi dels fluxos de continguts en les xarxes socials -en l'àmbit de la salut i en la comunicació política-, així com en l'estudi de la privacitat i els efectes de les noves tecnologies des d'una perspectiva tecnopolítica. És membre de dos equips de recerca estables (Mediaflows i ScienceFlows) i directora de la revista acadèmica Dígitos. Revista de Comunicación Digital. Articles Cano-Orón, L., & Gamir-Ríos, J. (2024). “Informativo matinal para ahorrar tiempo”. Un noticiario alternativo con fandom propio. Revista de Comunicación, 23(2), 17-34. Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & García-Casas, D. (2024). Twitch’s Second Phase of Development: Analyzing Streamer Profiles and Content Trends That Boost Its Evolution into a Mass Media. Games and Culture, 0(0). DOI Von-Polheim, P., Cano-Orón, L., & Vengut-Climent, E. (2023). Types of discourse disseminated by food influencers: Trends on Instagram in France, Germany, Italy, Spain, and the United Kingdom. Profesional De La información Information Professional, 32(6). DOI Cano-Orón, L., Capelli, C., & Lalli, P. (2023). How Fact-Checkers Define and Apply “Objective Journalism”. Cases of Study of Italy and Spain. Tripodos, (54), 02. DOI Cano-Orón, L., & Ruiz, C. (2023). Medicina complementaria y alternativa en Youtube: un estudio exploratorio de las comunidades de creadores de contenidos. Contratexto, (39), 215-241. DOI Baviera, T.; Cano-Orón, L. & Calvo, D. (2023): Tailored Messages in the Feed? Political Microtargeting on Facebook during the 2019 General Elections in Spain. Journal of Political Marketing. DOI Cano-Orón, L., & Lopera-Pareja, E. H. (2023). Media and Science Policy: Who Influences Whom Regarding Complementary and Alternative Medicines Regulation. The International Journal of Press/Politics,28(3) 691–713. DOI Gamir-Ríos, J., & Cano-Orón, L. (2022). Characteristics of the Spanish podcast sphere. Between democratization and commercial logic. Profesional De La información, 31(5). DOI Omena, J. J.; Cano-Orón, L.; Gobbo, B. & Flores, A. M. (2022). What are data sprints for?. Dígitos. Revista de Comunicación Digital, 8: 9-30. DOI Gamir-Ríos, J.; Cano-Orón, L. & Baviera, T. (2022). Análisis del aumento de seguidores y de la presencia multiplataforma de la clase política en Facebook, Twitter e Instagram en campañas electorales (2011-2019). Fonseca. Journal of Communication, 24, 211-231. DOI Calvo, D.; Cano-Orón, L. & Llorca- Abad, G. (2022). COVID-19 vaccine disinformation on YouTube: Analysis of a viewing network. Communication & Society, 35(2), 223-238. DOI Gamir-Ríos, J; Cano-Orón, L.; Fenoll, V. & Iranzo-Cabrera, M. (2022). Evolución de la comunicación política digital (2011-2019): o caso de los blogs, declive de Facebook, generalización de Twitter y popularización de Instagram. Observatorio (OBS) Journal, 16(1), 90-115. DOI Gamir-Ríos, J.; Cano-Orón, L. & Lava-Santos, D. (2022). De la localización a la movilización. Evolución del uso electoral de Instagram en España de 2015 a 2019. Revista de Comunicación, 21(1),159-179. DOI Cano-Orón, L.; Calvo, D.; Llorca-Abad, G.; Mestre-Pérez, R. (2021). Media crisis and disinformation: the participation of digital newspapers in the dissemination of a denialist hoax. Profesional de la información, 30(4), e300412. DOI Díez-Garrido, M., Renedo Farpón, C., & Cano-Orón, L. (2021). La desinformación en las redes de mensajería instantánea. Estudio de las fake news en los canales relacionados con la ultraderecha española en Telegram. Miguel Hernández Communication Journal, 12, 467-489. DOI Calvo, D., Cano-Orón, L., & Baviera, T. (2021). Global Spaces for Local Politics: An Exploratory Analysis of Facebook Ads in Spanish Election Campaigns. Social Sciences, 10(7), 271. DOI Cano-Orón, L., Calvo, D., López García, G., & Baviera, T. (2021). Disinformation in Facebook Ads in the 2019 Spanish General Election Campaigns. Media and Communication, 9(1), 217-228. DOI Lopera-Pareja, E. H., & Cano-Orón, L. (2021). Media’s portrayal of CAM: Exploring 40 years of narratives and meanings in public discourse. Journalism. DOI Moreno-Castro, C., Vengut-Climent, E., Cano-Orón, L., & Mendoza-Poudereux, I. (2021). Exploratory study of the hoaxes spread via WhatsApp in Spain to prevent and/or cure COVID-19. Gaceta Sanitaria, 35(6), 534-541. DOI Peris Blanes, À., López García, G., Cano-Orón, L., & Fenoll, V. (2020). Mediatización y mítines durante la campaña a las elecciones autonómicas valencianas de 2019: entre la «lógica mediática» y la «lógica política». Debats. Revista de cultura, poder i societat, 134(1), 53-70. Disponible aquí Calvo, D., Cano-Orón, L., & Esteban, A. (2020). Materiales y evaluación del nivel de alfabetización para el reconocimiento de bots sociales en contextos de desinformación política. Revista ICONO14 Revista científica de Comunicación y Tecnologías emergentes, 18(2), 111-137. Disponible aquí Cano-Orón, L., Vengut-Climent, E., & Moreno-Castro, C. (2020). Mental health images on the Internet: A Facebook and digital media content analysis in Spanish. Revista Prisma Social, (29), 240-259. Disponible aquí Cano-Orón, L., Mendoza-Poudereux, I. and Moreno-Castro, C. (2019). ‘The rise of skepticism in Spanish political and digital media contexts’. JCOM* 18(03), A01. DOI Cano-Orón, L. y Portalés-Oliva, M. (2019). Valoración y confianza de los espectadores de los programas de salud de TVE. Arbor, 195 (793): a520. DOI Cano-Orón, L. (2019). A Twitter campaign against pseudoscience: The sceptical discourse on complementary therapies in Spain. Public Understanding of Science, 28(6), 679-695. DOI Fenoll, V. y Cano-Orón, L. (2019). Communicative differences between emergent and traditional parties: An analysis of Facebook posts from Spain’s 2015 general election campaign. Zer, 24(46) 37-51. Disponible aquí Cano-Orón, Lorena (2019). “Dr. Google, what can you tell me about homeopathy? Comparative study of the top10 websites in the United States, United Kingdom, France, Mexico and Spain”. El profesional de la información, v. 28, n. 2, e280213. Disponible en español aquí Cano-Orón, L., Mendoza-Poudereux, I. y Moreno-Castro, C. (2018). Perfil sociodemográfico del usuario de la homeopatía en España. Atención Primaria, 51(8), 499-505. DOI Zurbano-Berenguer, B., Cano-Orón, L. y Liberia Vayá, I. (2018). Gender Studies in Communication Research: A Longitudinal Analysis of Scientific Papers Published in Spanish Journals Indexed in the Journal Citation Reports (JCR) and the SCImago Journal Rank (SJR) (1988–2017). Journal of Research in Gender Studies 8(2): 169–200. Disponible aquí Cano-Orón, L. y Llorca-Abad, G. (2018). La configuración invisible del espacio digital: el caso de Facebook. Observatorio (OBS) Journal, 12(3): 106-121. Disponible aquí Cano-Orón, L. y Moreno. C. (2017). Las terapias no convencionales en la campaña de las elecciones generales de 2015. Revista de Comunicación y Salud, 7, 29-47. Disponible aquí. Peris Blanes, À.; Baviera Puig, T. y Cano-Orón, L. (2017). Political marketing through infotainment TV programs: content analysis and emotional response on Twitter. Textual and Visual Media, 10, 103-116. Fenoll, V., Cano-Orón, L. (2017). Citizen engagement on Spanish political parties’ Facebook pages: Analysis of the 2015 electoral campaign comments. Communication & Society,* 30(4), 131-145. Disponible aquí Cano-Orón, L., Llorca-Abad, G. (2017). Análisis del discurso oficial de la casa real en Twitter durante el periodo de abdicación del Rey Juan Carlos I y la coronación de Felipe VI. Perspectivas de la Comunicación, 10 (1), 29-54. Disponible aquí Baviera,T.; Peris, À. y Cano-Orón, L. (2019). Political candidates in infotainment programmes and their emotional effects on Twitter: an analysis of the 2015 Spanish general elections pre-campaign season. Contemporary Social Science, 14(1), 144-156 doi Cano-Orón, Lorena; Portalés Oliva, Marta y Llorca-Abad, Germán (2017). La divulgación de salud en la televisión pública: el caso de RTVE en 2016. adComunica. Revista Científica de Estrategias, Tendencias e Innovación en Comunicación, nº14, pp. 201-228. Castellón: Asociación para el Desarrollo de la Comunicación adComunica y Universitat Jaume I. DOI: http://dx.doi. org/10.6035/2174-0992.2017.14.11 Cano-Orón, L. (2016). Correlación entre las búsquedas sobre terapias complementarias en Google y su uso por parte de la población española. Panace@, Vol. XVII, nº 44, 124-132. López García, G., Cano-Orón, L. y Argilés Martínez, L. (2016). Circulación de los mensajes y establecimiento de la agenda en Twitter: el caso de las elecciones autonómicas de 2015 en la Comunidad Valenciana. Trípodos, 39, 163-183. Disponible aquí Llorca-Abad, G. y Cano-Orón, L. (2016). How Social Networks and Data Brokers trade with Private Data. Redes.com. Revista de estudios para el desarrollo social de la comunicación, 14, 84-103. Disponible aquí Llorca-Abad, G. y Cano-Orón, L. (2015). Espacio y tiempo en el siglo XXI: velocidad, instantaneidad y su repercusión en la comunicación humana. ComHumanitas: Revista Científica de Comunicación, 6(1), 219-233. Disponible aquí López García, G.; Gamir Ríos, J.; García Ull, F.; González Esteban, J.L.; Llorca-Abad, G.; Cano-Orón, L. (2015) El debate sobre Europa en Twitter. Discursos y estrategias de los candidatos de las Elecciones al Parlamento Europeo de 2014 en España. Revista de Estudios Políticos, 170, 213-246. Disponible aquí Cano-Orón, L. (2013). Redes sociales, una oportunidad ante la crisis. Estudio cualitativo sobre hábitos de uso de la comunicación digital. Faro, 17, 39-45. Disponible aquí Capítols de llibre Cano-Orón, L; Calvo, D; Mestre, R. i Meneu, M. (2023). La deconstrucción de la información: tipologías de desinformación en redes sociales. En G. López García (Ed.). Ecología de la desinformación y su impacto en el espacio público (pp. 113-136). New York: Peter Lang (DOI). Calvo, D; Llorca-Abad, G. i Cano-Orón, L. (2023). Dimensiones estructural, económica y pragmática de la crisis de la (des)información. En G. López García (Ed.). Ecología de la desinformación y su impacto en el espacio público (pp. 49-72). New York: Peter Lang (DOI). Llorca-Abad, G. i Cano-Orón, L. (2023). Lo studio della disinformazione nel campo della comunicazione. Uno sguardo d’insieme sulla sua evoluzione in Spagna. En F. Rizzuto y S. Vaccaro (eds.). Il giornalismo nell’era della disinformazione (pp.179-190). Milan: Mimesis Edizioni Cano-Orón, L. i Llorca-Abad, G. (2022). Reconstruir la universidad: identificando problemas y soluciones de la investigación y de la docencia. En Calvo, D.; Llorca-Abad, G.; Cano-Orón, L. y Cabrera, D. (Coords.). Academia (des)acelerada. Encierros, entusiasmos y epidemias (pp.211-238). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de la Comunicació. Díez-Garrido, M; Calvo, D. i Cano-Orón, L. (2022). The Mirage of Truth: The Instrumentalization of Fact-Checking to Spread an Ideological Discourse. En D. Palau-Sampio; G. López García y L. Iannelli (eds.), Contemporary Politics, Communication, and the Impact on Democracy (pp. 133-151). IGI Global. DOI: 10.4018/978-1-7998-8057-8.ch008 Cano-Orón, L; Renedo, C.; Díez-Garrido, M. i García-Ull, F. J. (2021). La campaña por mensajería instantánea: Uso de los partidos de WhatsApp y Telegram en las elecciones del 28A. En G. López García y E. Campos Domínguez (eds.), Redes en campaña. Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp.193-214). Comunicación Social. ISBN: 978-84-17600-61-7 Calvo, D.; Cano-Orón, L.; Llorca-Abad, G. i Gamir-Ríos, G. (2021). La campaña subterránea: sesgos informativos y noticias falsas. En G. López García y E. Campos Domínguez (eds.), Redes en campaña. Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp.105-122). Comunicación Social. ISBN: 978-84-17600-61-7 Llorca-Abad, G.; López-García, G. i Cano-Orón, L. (2021). Spanish Politicians Dealing with Fake News in the April 2019 General Election. En G. Lopez-Garcia; D. Palau-Sampio; B. Palomo; E. Campos-Dominguez y P. Masip (eds.), Politics of Disinformation (pp. 91-104). Wiley-Blackwell. Cano-Orón, L. (2019). Aproximación al estado y discurso de las medicinas complementarias e integrativas en Estados Unidos y Canadá. En C. Moreno-Castro y L. Cano-Orón (coords.), Terapias alternativas en la esfera pública (pp. 53-70) . Madrid: Dextra Editorial. López García, G.; Iglesias, M. i Cano-Orón, L. (2019). Cibermitjans valencians: continguts, estructura i activitat a les xarxes socials. En G. López García (ed.) La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): Crisi i canvi (pp. 229-251). Valencia: Institució Alfons el Magnànim Llopis Goig, R.; Agulló Calatayud, V.; Ariño Villarroya, A.; Cano-Orón, L.; Castelló Cogollos, R.; Hernández Dobón, F. J.; i López García, G. (2018). Consumo, Cultura y Ocio. En A. Ariño Villarroya (dir.) y P. García Pilán (coord.), La sociedad valenciana en transformación (1975-2025) (pp. 389-432). Valencia: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Valencia. Gamir Ríos, J., Cano-Orón, L. i Calvo Miguel, D. (2017). «La campaña electoral de 2015 en cifras. La presencia en la blogosfera, Facebook y Twitter de los cabezas de lista provinciales de PP, PSOE, Podemos y Ciudadanos». En López García, G. y Valera Ordaz, L. (eds.). Pantallas electorales. El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015, pp. 41-54. Barcelona: Editorial UOC. Baviera Puig, T., García Ull, F. J. i Cano-Orón, L. (2017). «Twitter: ¿protagonismo vicario?». En López García, G. y Valera Ordaz, L. (eds.). Pantallas electorales. El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015, pp. 167-190. Barcelona: Editorial UOC. Cano Orón, Lorena i Moreno Castro, Carolina(2016) “Las terapias no convencionales en los programas políticos y en los tuits publicados por los cabezas de lista de Ciudadanos, Podemos, PP, PSOE y Unidad Popular, durante la campaña de las Elecciones Generales de 2015”, en Blanco Castilla, E. y Teruel Rodríguez, L. (Eds.) (2016). Periodismo de Datos. Nuevas narrativas para el Periodismo Especializado, pp. 171-178.Disponible aquí Llibres Cano-Orón, L. i López-Meri, A. (2024). Introducción al uso de la IA en periodismo. Guía de referencias y modos de uso. Universitat de València. DOI Calvo, D.; Llorca-Abad, G.; Cano-Orón, L. i Cabrera, D. (2022). Academia (des)acelerada. Encierros, entusiasmos y epidemias. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de la Comunicació. ISBN 978-84-124136-2-5. Disponible aquí Calvo, D. i Cano-Orón, L. (2021). Investigación social libre. Herramientas libres para las Ciencias Sociales. Valencia: Interferencias/Mediaflows. ISBN 978-84-120432-8-0 Disponible aquí Moreno Castro, C. i Cano-Orón, L. (Coords.). (2019). Terapias alternativas en la esfera pública. Madrid: Dextra. ISBN:978-84-17946-04 Cano-Orón, L. i Moreno Castro, C. (2019). Construcción periodística de la salud mental y actitud de los españoles en la búsqueda y producción de información digital. Valencia: Federació Salut Mental Comunitat Valenciana. ISBN: 978-84-949959-4-1
CARRATALA SIMON, FRANCISCO ADOLFO PDI-Titular d'Universitat Director/a de Departament	Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Avinguda Blasco Ibáñez, 32, planta 5a 46010 València 51100 adolfo.carratala@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Adolfo Carratalá és llicenciat (2007) i doctor en Periodisme (2012, Premi Extraordinari) per la Universitat de València (UV). Actualment treballa com a Professor Titular de Periodisme a la Universitat de València, on imparteix les assignatures Teoria i història del periodisme, Teories de la Comunicació i Periodisme de Societat i Cultura. Prèviament, ha treballat com a professor associat en el Grau en Comunicació de la Universidad Internacional de la Rioja (UNIR) i com a investigador postdoctoral a la Universidad Rey Juan Carlos (URJC). La seua tesi doctoral, en la qual analitza la cobertura periodística sobre la controvèrsia al voltant de la implantació de l'assignatura Educació per a la Ciutadania, va obtenir el Premi Llorenç Gomis de la Societat Espanyola de Periodística en 2013. Carratalá ha publicat més d'una vintena d'articles científics en revistes indexades com El Profesional de la Información, Revista Latina de Comunicación Social o Communication & Society. A més a més, ha participat en diversos congressos nacionals i internacionals tant a Espanya com al Regne Unit, Polònia i Portugal. Durant els seus anys d'investigació predoctoral, Adolfo Carratalá va realitzar estades a la University of Glasgow (UK) i al Boston College (EUA). Les seues principals línies de recerca són discurs periodístic i acció col·lectiva, representació mediàtica de minories socials i enquadraments periodístics i conflicte.
DOMINGUEZ ROMERO, MARTIN PDI-Titular d'Universitat	(9631) 56828 marti.dominguez@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Martí Domínguez és doctor en Biologia, professor titular de Periodisme de la Universitat de València des de l'any 2002 i director de la revista Mètode Science Studies Journal, des de 1998, publicació d'estudi del pensament científic, indexada en SCOPUS i el JCR, entre altres índexs de qualitat. Fruit del seu treball com a periodista va rebre el Premi Nacional de Periodisme, l'any 2007. Com a investigador, ha fet estades en CSIRO a Canberra (Austràlia) i en el Smithsonian Institution a Washington i en la Universitat d'Harvard (Massachussets General Hospital). Les seues línies de recerca giren entorn de l'anàlisi d'estratègies de comunicació de continguts científics, així com dels gèneres d'opinió relacionats amb la ciència. En aquest sentit, ha treballat la relació entre els articles d'opinió i la ciència, i la seva difusió a través de l'humor gràfic. Els seus treballs han estat publicats en revistes d'impacte com Public Understanding of Science, Media, Culture & Society, Journalism Studies, Discourse Studies, Metaphor & Symbol, Environmental Communication, etc. També ha iniciat una línia de recerca en periodisme de la salut, centrada en analitzar la comunicació del càncer, de la COVID-19 o de l'envelliment. Els resultats d'aquesta línia de recerca s'han publicat en revistes d'impacte com Journal of Cancer Education o European Journal of Cancer Care. Així mateix, ha treballat qüestions de gènere, especialment centrats en la percepció discriminatòria de la dona dins del món científic, i els seus treballs s'han publicat en revistes d'impacte com European Journal of women studies o Science communication. Escriu en diferents mitjans de comunicació, com El País, Levante-EMV i La Vanguardia. Una part dels seus articles està recollida en el llibre Bestiari. Com a novel·lista, és autor de la trilogia sobre la Il·lustració, formada per les novel·les Les confidències del comte de Buffon; El secret de Goethe, i finalment El retorn de Voltaire, que va rebre el premi Josep Pla. També ha publicat les novel·les El fracassat, dedicada a la vida de Paul Cézanne, La sega, on recrea la repressió franquista en el Maestrazgo i L'esperit del temps, on denúncia la col·laboració de la universitat alemanya amb el nazisme. Com a assagista ha escrit El somni de Lucreci, que va guanyar el premi Carles Rahola l'any 2013, i de la recopilació d'articles publicats en La Vanguardia, Veus de ciència, que va obtenir el Premi Internacional de Divulgació Científica de la Vila de Benicarló, l'any 2017, o Del Natural, que va obtenir el Premi dels Bones Lletres, l'any 2023. Com a crític d'art, ha publicat el llibre Estudis d'art, en el qual estudia l'obra i l'espai de creació de 84 artistes valencians i la seva relació amb el territori.
IRANZO CABRERA, MARIA PDI-Ajudant Doctor/A Responsables de Gestio Academica Coordinador/a Titulacio de Grau	Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació. Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Av/ Blasco Ibáñez, 32, planta 5a 46010 València 25806 maria.iranzo-cabrera@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Maria Iranzo-Cabrera és llicenciada en Periodisme (2005, Premi Extraordinari i Premi Nacional Fi de Carrera) i doctora en Comunicació Interdisciplinària (2014, Premi Extraordinari) per la Universitat de València. Actualment treballa com a professora de Periodisme, impartint l'assignatura Periodisme Multimèdia. Tutoritza Treballs de Final de Grau, especialment vinculats a la modalitat audiovisual i multimèdia. També és membre de l'equip docent del Màster en Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement com a especialista en periodisme i gènere. Des de setembre de 2022 és la coordinadora del Grau en Periodisme i responsable de la Unitat Docent. Pel que respecta a la investigació, la seua tesi s'emmarca en el periodisme satíric. La revista satírica El Papus (1973-1987). Contrapoder comunicativo en la Transición política española. El tratamiento informativo crítico y popular de la Transición española analitza la contribució d'aquest setmanari d'humor polític a la percepció del trànsit a la democràcia a Espanya. La recerca, desenvolupada en el si del grup d'I+D Gricohusa, ha sigut reconeguda amb l'I Premi Internacional d'Investigació Doctoral de l'Associació d'Historiadors de la Comunicació i el Premi Lorenzo Gomis (accèssit). Fruit d'aquest treball, és la monografia El Papus (1973-1097). Contrapoder informativo en la Transición española (2023). Actualment, com a membre del grup d'I+D+i Mediaflows, les seues línies d'investigació s'inscriuen en l'àmbit de la qualitat periodística, l'autorregulació i la perspectiva de gènere, així com en l'estudi del ciberactivisme feminista. Al respecte, ha publicat en revistes científiques indexades i assistit a congressos nacionals i internacionals. I pel que fa a a la seua experiència com a periodista, suma 16 anys treballant com a redactora en mitjans de comunicació autonòmics i estatals (Europa Press, Antena 3 TV, Radiotelevisió Valenciana, Tele5, Cuatro, Valencia Plaza). També ha exercit com a gestora de continguts web per a diverses marques i com a responsable de comunicació de la Fundació Parc Científic Universitat de València.
LOPEZ GARCIA, GUILLERMO PDI-Catedratic/a d'Universitat Director/a Titulacio Master Oficial	Departamento de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación, Despacho 18 83274 guillermo.lopez@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Guillermo López García (Saragossa, 1976) és Catedràtic de Periodisme en la Universitat de València. Compta amb cuatre sexennis d'investigació reconeguts, així com amb cinc complements de productivitat docent (quinquennis) i amb un sexenni de transferència. La major part de la seua investigació s'ha dirigit a l'estudi de la comunicació política i de la comunicació per Internet. És el coordinador del Grup d'I+D *Mediaflows, producte de la confluència de les dos línies d'investigació esmentades, canalitzades a través de quatre projectes d'I+D successius del Pla Nacional (2014-2016, 2017-2020, 2021-2024 i 2024-2027). Les investigacions del grup estan centrades en l'anàlisi dels fluxos de comunicació entre partits polítics, mitjans de comunicació i ciutadans en els processos de mobilització política. També dirigix el Grup d'Investigació dels Mitjans Digitals Valencians, en el si del qual es van desenrotllar diverses investigacions pioneres sobre la cartografia i característiques de la comunicació digital a la Comunitat Valenciana. Coordina anualment un Congrés sobre noves tendències en comunicació digital des de 2009. Va ser fundador i primer director (2015-2022) de la revista acadèmica Dígitos. És autor o editor de vint llibres i de nombrosos articles i capítols de llibre en publicacions científiques. Ha desenrotllat estades d'investigació en les universitats de Virgínia, Magúncia, París 8, París 12, Milà, Universitat Austral de Valdivia i Universitat Nacional de Còrdova. Professor convidat en cursos de màster i doctorat de les Universitats Miguel Hernández d'Elx, Jaume I de Castelló, Universitat de Saragossa, Universitat de Playa Ancha (Xile), Universidad de la Frontera (Xile), Universidad Austral (Xile), Universidad Modelo de Mèrida (Mèxic), Universidad Federal de Bahia (Brasil), Universidad Nacional de Córdoba (Argentina). Des d'un punt de vista divulgatiu, és coeditor del portal web “La Página Definitiva” des de 2000. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, entre ells el diari digital València Plaza, en el qual és columnista setmanal. Finalment, codirigix el Màster oficial en Nous periodismes, comunicació política i societat del coneixement.
MARTINEZ GALLEGO, FRANCISCO ANDRES PDI-Catedratic/a d'Universitat Coordinador/a de Programa de Doctorat Director/a Titulacio Master Oficial	Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació 5ª Planta - Despatx 22 (9639) 83138 francesc.martinez@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Catedràtic de Periodisme de la UV des de 2017. El meu camp de treball és la història de la comunicació, del periodisme, de la publicitat i de la propoganda i la desinformació. Tinc publicats 51 llibres contingut científic, 156 capítols de llibre i 9 pròlegs. He elaborat 61 articles d'investigació en revistes científiques. Molts dels meus treballs els he signats amb altres investigadors, amb els quals col·labore, especialment amb el professor Antonio Laguna. He presentat 107 ponències i comunicacions en diferents jornades científiques. He dirigit o codirigit 8 tesis doctorals i tutele 4 més en l'actualitat. He sigut professor visitant en la Universitats de Leipzig, Sorbona, Castella-la Manxa, Jaume I de Castelló o en l'Autònoma Benito Juárez d'Oaxaca. He organitzat diversos congressos, entre ells el de l'Associació d'Historiadors de la Comunicació celebrat en 2007 a València, el de la Xarxa Iberoamericana d'Historiadors de la Premsa i el Periodisme de 2016 (l'únic celebrat a Espanya per aquesta important associació) i les quinze edicions del Congrés d'Educació Josep Lluís Bausset de l'Alcúdia (València). La CNEAI m'ha reconegut 4 trams d'investigació (sexennis). Des del curs 2017 lidere un Grup d'Investigació de la Universitat de València: HISCOMECU, Història de la Comunicació i Cultura Mediàtica. En l'actualitat, codirigisc el màster oficial ‘Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement’ i el Programa de Doctorat en Comuniación i Interculturalitat. La meua investigació es mou en la convergència entre els mètodes propis de la història social i cultural i els de la teoria i història de la comunicació. Soc membre fundador de l'Associació d'Historiadors de la Comunicació, la vaig presidir i vaig impulsar la seua revista, la RIHC. Revista Internacional d'Història de la Comunicació, hui una de les més prestigioses en el seu camp. I, amb la seua col·laboració, vaig organitzar el Congrés de València de 2007 i el de la Xarxa Iberoamericana d'Historiadors de la Premsa i el Periodisme en 2016. Pertany també a l'Associació d'Història Contemporània i a l'Associació d'Història Social. Publicacions recents: En revistes: (2013). De la dictadura al mercat: la transició en els mitjans de comunicació a Espanya o on va quedar la responsabilitat social dels mitjans. Tripodos, 32, pàg. 173- 186. ISSN: 1138-3305. (2013): “Mitjans de comunicació i escàndols de corrupció a Espanya: denunciants, magnificadores, còmplices?”, Obets, 8-1, 99-126. ISSN: 1989-1385. (2014): Comunicació, propaganda i censura en la guerra hispà-marroquina (1906-1923)”, Comunicació i Societat, 27-3, 43-63, ISSN: 0188-252X (2014): “Agit-Prop comunista en la Guerra Civil: entre el Front Popular i el Partit Únic Obrer”, Història Contemporània, 49, 675-706. ISSN: 1130-2402 (2014): “L'historiador de la comunicació, entre la teoria de la comunicació i la teoria de la història”, Revista d'Historiografia, XI-20, 217-238. ISSN: 1885-2718. (2015): “Eduardo Sojo, el Quixot de la caricatura”, I/C. Revista científica d'informació i comunicació, 12, 111-134. ISSN: 1696-2508. (2017): “Sàtira periodística i sensació anticlerical a l'Espanya del primer terç del segle XX”, Revista Portuguesa d'Història dona Comunicaçao, 1, 8-22. (2018): “Anuncis i sensacionalisme: el cinturó elèctric i la irrupció de la publicitat de masses”, Pensar la Publicitat, 12, 15+. (2018): “L'eclosió de la premsa satírica a Espanya (1868-1874)”, L'Argonauta Espanyol. Vol 15. (2019): “The satirical press and the struggle for cultural hegemony in Spain: a case study on La Traca, 1884-1938”, Culture & History Digital Journal, 9 (1), 015. (2020): “Remedios homeopàtics i publicitat de masses a Espanya: 1880-1910”, RIHC. Revista Internacional d'Història de la Comunicació, 14, 36-59. DOI: https://dx.doi.org/10.12795/rihc.2020.i14.033 (2022): "Orígens i desenvolupament del periodisme sensacionalista de sucesso a Espanya (1883-1917)", Cuadernos.info, 52, 226-245. https://doi.org/10.7764/cdi.52.28599 (2022): "Proveïdor de la Real Casa: el segell real en el desenvolupament de la publiciad en la premsa espanyola (1814-1931)". Vincles d'Història, 11, 462-479. (2022): "Periodistes, tipògrafs i venedors: de l'organització al control obrer (1900-1936)", Història Social, 103, 45-67. (2023) "Who. Per a un protagonisme del subjecte en la història de la comunicació", Revista Internacional d'Història de la Comunicació, 20, 80-97. https://dx.doi.org/10.12795/rihc.2023.i20.06 Llibres: (2015): L'humor enfront del poder. Premsa humorística, cultura política i poders fàctics a Espanya (1927-1987). Madrid, Biblioteca Nova. (2015): Història de la comunicació: mediacions i públics. Madrid, Síntesi. (2016): La Traca: la transgressió com a norma. València, PUV. (2018): El negoci de la premsa en la seua història iberoamericana. Madrid, Forja. (2019): Samuel Ros, de l'humor nou a la camisa vella (1905-1945). Madrid. Verbum. (2020): Orígens i consolidació del sensacionalisme periodístic a Iberoamèrica: Mèxic, l'Argentina i Costa Rica. Madrid. Forja. (2020): Sang, por i evasió: el sensacionalisme periodísitoc a Espanya. Madrid. Forja. (2020): El Quixot (1884-1905 / 1892-1903). Setmanari satíric de tots dos mons. Barcelona. Fer. (2020): Gutiérrez (1927-1934). Un setmanari de l'Humor Nou espanyol. Barcelona. Fer. (2020): La formació d'investigadors en Comunicació. Situació actual i desafiaments. Salamanca. Comunicació Social Edicions i Publicacions. (2020): El Trust. El periodisme industrial a Espanya, 1906-1936. Salamanca. Comunicació Social Edicions i Publicacions. Capítols de llibre (2018): “José Nakens en la construcció de la cultura política republicana”, L'humor i la cultura política a l'Espanya contemporània. Barcelona. Fer, 47-80. (2019): “Catàstrofes i lectures espectaculars: el sensacionalisme des de l'era pre periodística fins al segle XX”, a Lima, H., Ries, A.I. i Costa, P. (coords.): Comunicació i espectacle. Porte. Universitat do Porte. (2019): “Temps de mudança: política, mitjans de comunicació i societat valenciana (2010-2018)”, en López, G.: La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): crisi i canvi. València. Institució Alfons el Magnànim, 17-46. (2020): “Entre comunicadors i filòlegs: el periodisme i la comunicació audiovisual en la Universitat de València”, en M.M. Ramínez i J. Clement (coords.): Docència i Investgiación en Comunicació a Espanya. Salamanca. Comunicació Social Edicions i Publicacions, 49-62. (2020): “Les paraules ‘sensacionalisme’ i ‘amarillismo’ en la premsa espanyola: la construcció d'un concepte”, en Francisco A. Martínez i A. Laguna (eds): Sang, por i evasió: el sensacionalisme periodístic a Espanya. Madrid. Forja, 19-40. (2020): “Monstres, miracles, prodigis i catàstrofes: una genealogia del periodisme sensacionalista”, en F.A. Martínez i A. Laguna (edts.): Sang, por i evasió: el sensacionalisme periodístic a Espanya. Madrid. Forja, 41-62. (2020): “Del riure i del morir: premsa satírica i taurina”, en Francisco A. Martínez i A. Laguna (edts.): Sang, por i evasió: el sensacionalisme periodístic a Espanya. Madrid. Forja, 83-102. (2020): “Premsa de successos i més”, en Francisco A. Martínez i A. Laguna (edts.) (2020): Sang, por i evasió: el sensacionalisme periodístic a Espanya. Madrid. Forja, 105-130. (2020): “Sexe i sicalípsis: l'infern i la glòria”, en Francisco A. Martínez i A. Laguna (edts.) (2020): Sang, por i evasió: el sensacionalisme periodístic a Espanya. Madrid. Forja, 145-170. (2022): "La Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM) i l'alfabetització mediàtica al País Valencià.". En Sábada, Ch., Núñez, P. i Pérez Tornero, J.M.: La alafabetización mediàtica i informacional en les Facultats de Comunicació a Espanya. Salamanca. Comunicació social Edicions i Publicacions, 171-182. Projectes d'investigació - Construir el riure democràtica: publicacions satíriques i d'humor a Espanya, 1975-2005. Catalogació i anàlisi. 2006 - 2007 . Ref.UV-AE 20060716. Universitat de València. IP: Josep Lluis Gómez Mompart. - El riure valencià o la saga del doctor Cudol. Els publicacions periòdiques d'humor a la Comunitat Valenciana (1810-2006). 2007 - 2008 . Ref.GV / 2007 / 069 . Generalitat Valenciana. Direcció General d'Universitats i Investigació . IP: Josep Lluis Gómez Mompart . - Catàleg històric general de la premsa en català. L'eclosió dels publicacions (1808-1898). 2008 - 2010 . Institut d'Estudis Catalans . IP: Jaume Guillamet Lloveras (UPF). - Diccionari biogràfic dels parlamentaris espanyols (1810-1854) () . 2009 - 2011 . Corts Generals d'Espanya . IP: Mikel Urquijo Goitia (CSIC). - L'humor enfront del poder: la monarquia, l'exèrcit i l'església a través de la comunicació satírica en la història contemporània d'Espanya () . 2012 - 2014 . Ref.CS02011 - 27678 . Ministeri de Ciència i Innovació . IP: Josep Lluís Gómez Mompart . - Canvis en l'empresa periodística: l'estratègia del sensacionalisme. La seua emergència històrica a Espanya i Amèrica (l'Argentina, Mèxic, Costa Rica) () . 2016 . Ref.CSO2015-66667-R en tràmit . Ministeri d'Economia i Competitivitat . IP: Francesc-Andreu Martínez Gallego. Tesis doctorals dirigides - El paper de la premsa diària durant la transició a la democràcia a València 1976-1982). Luis-Amador Iranzo Montés. UV. 2011. - El Palau de les Arts als ulls de la crítica musical. José-Antonio García Casasempere. UV. 2012. - La revista ‘Saó’ (1976-1987): la construcció de la premsa democràtica valencianista i de la identitat valenciana progressista. Francesc-Tomàs Martínez Sanchis. UV. 2013. - ‘València Setmanal’ (1977-1980). D’altaveu valencianista contra el posfranquisme a centre dels pugnes internes del PSPV-PSOE. Carles-Xavier Senso Vila. UV. 2014. - La Transition espagnole. Histoire, mémoire et médias. Federico Bellido Peris. Université de Grenoble Alps. Universitat de València. 2019. - Escàndols polítics mediats : els “casos Blasco”. Gerard Fullana Martínez. Universitat de València. Codirigida. Gestió universitària - Vicedegà d'Economia i Infraestructures de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. 2006-2018. - Coordinador de Pràctiques Externes de Comunicació en la Llicenciatura/Grau de Periodisme de la Universitat de València. 2006-2017. - President de la Comissió Acadèmica del Títol de Periodisme (Llicenciatura-Grau) de la Universitat de València. 2006-2012. - President de la Comissió Econòmica de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. 2006-2017. - Coordinador de Qualitat Acadèmica del Grau de Periodisme per a la seua avaluació per les agències AVAP-*ANECA, 2011-2017. - Codirector del Màster en Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement. 2019- - Coordinador del Programa de Doctorat en Comunicació i Interculturalitat de la UV. 2022-
MERCADO SAEZ, MARIA TERESA PDI-Titular d'Universitat Coordinador/a Curs	Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació 5ª Planta - Despatx 9. Blasco Ibáñez,32. València. maite.mercado@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Professora Titular de Periodisme, és doctora en Ciències de la Informació (UCM, 2005), llicenciada en Periodisme (UPV-CEU, 1996) i en Humanitats (Universitat de València, 2007); Màster en Gestió Cultural (CEU, 2005) i Especialista Universitari en Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible (UNED, 2010). Col·laboradora Revista Plaza. Columnista en el diari Levante-EMV (2015-2023). Junta directiva de l'Associació de periodistes d'informació ambiental (APIA). Ha codirigit 5 tesis doctorals, tres d'elles amb esment internacional, i té reconeguts 2 sexennis d'investigació per la CNEAI. Investigadora Principal, al costat del professor Hugo Aznar, del projecte R+D+i per a grups d'investigació consolidats de la GVA titulat "Autoregulació de la comunicació Social: Estudi dels codis ètics de 2a generació i elaboració de protocols d'aplicació" (Referència AICO/2021/212). Va ser IP del projecte del Pla Nacional de R+D+i “Anàlisi del tractament informatiu de les polítiques energètiques a Espanya, processos de recepció i participació d'organitzacions socials". Expedient CSO2012-38363 (2013-2015). Col·labora en l'Observatori de la Comunicació del Canvi Climàtic. https://observatoriocomunicacc.es/ Editora de la monografia 'El debat energètic en els mitjans' (UOC, 2017) i co-editora de 'Comunicació en situacions de risc i crisi' (Tirant lo Blanc, 2016), Ètica i autoregulació de la Comunicació Social' (Tecnos, 2023) i 'Ética de la comunicació ambiental i del canvi climàtic' (Tecnos, 2024). És autora de més de mig centenar de publicacions científiques: https://producciocientifica.uv.es/investigadores/335144/publicaciones
MORENO CASTRO, CAROLINA PDI-Catedratic/a d'Universitat Secretari/a d' Institut Universitari	Facultat de Filologia, Traducció y Comunicació Blasco Ibañez, 32- 5ª planta-Oficina, 27 46010 València (9639) 83137 carolina.moreno@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Carolina Moreno-Castro és Catedràtica de Periodisme i membre de l'Institut de Polítiques de Benestar Social (POLIBIENESTAR) de la Universitat de València. Així mateix, és membre del consell assessor de el Centre d'Estudis sobre Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) i membre del Consell Científic Assessor de la Fundació Gadea per la Ciència. Va començar la seua carrera investigadora en l'Institut d'Estudis Socials Avançats (IESA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en 1993. Tots els seus treballs han tingut un gran impacte en els mitjans de comunicació pel seu gran interés per la transferència dels resultats de les seues investigacions a la societat. En aquest sentit, ha col·laborat en la transferència del coneixement amb la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), i amb la Organització d'Estats Iberoamericans (OEI). Així mateix, ha realitzat estades d'investigació en centres internacionals com Cornell University (Ithaca, Nova York); la Universitat Austral (Valdivia, Xile); la Universitat Quilmes i la Universitat Nacional Tres de Febrer (totes dues a Buenos Aires, l'Argentina); i a Harvard University (Cambridge, Massachusetts). Durant l'última dècada, està dirigint el grup ScienceFlows (www.scienceflows.com), des d'on coordina i dirigeix una vintena de projectes del pla nacional d'investigació i de convocatòries europees (H2020 i Eramsu+). A més, participa activament en activitats de divulgació científica, organitzades per la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la Universitat de València, com “Expociencia”, “Experimenta” o “La nit dels investigadors» Línies d'investigació Comunicació científica Comunicació de risc Periodisme científic Mètodes i tècniques d'investigació social Percepció social de la ciència Divulgació científica Ciència i guerra
PALAU SAMPIO, MARIA DOLORES PDI-Titular d'Universitat Responsables de Gestio Academica Coordinador/a Titulacio de Grau	Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Avinguda Blasco Ibáñez, 32, planta 5a 46010 València 963 86 41 00 25872 (I) dolors.palau@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Dolors Palau Sampio és llicenciada i doctora en Periodisme (2008, Premi Extraordinari) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Professora Titular de Periodisme a la Universitat de València, està vinculada com a docent a aquesta universitat des de la posada en marxa de la llicenciatura, l’any 2000. Ha treballat com a redactora del diari Levante-EMV durant nou anys. Les seues línies de recerca se centren en la qualitat i la deontologia periodística, el periodisme narratiu i digital, i l’anàlisi del discurs mediàtic. Ha realitzat estades d’investigació en França, Regne Unit, Alemanya, Portugal, Xile, Argentina i Perú. Ha publicat més de quaranta articles en revistes indexades, entre d’altres El Profesional de la Información, Communication & Society, Comunicar, International Journal Of Communication o Journal of Communication Inquiry. Autora del llibre Els estils periodístics. Maneres de veure i construir la realitat (2005), compta amb més de trenta capítols de llibre i ha presentat prop de 120 comunicacions a congressos, bona part d’ells internacionals, entre d’altres a Regne Unit, Canadà, Finlàndia, Suïssa, Àustria o Txèquia.
SAPIÑA GARCIA, LUCIA PDI-Ajudant Doctor/A	963156828 lucia.sapina@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Doctora en Estudis històrics i socials sobre Ciència, Medicina i Comunicació científica (Universitat de València). Llicenciada en Periodisme (Universitat Autònoma de Barcelona) i Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica (Universitat de València). És periodista en Mètode, la revista de divulgació científica de la Universitat de València. Actualment és professora ajudant doctora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València on imparteix Divulgació de la informació científica i tecnològica en el grau de Periodisme. També ha sigut professora associada del Departament d'Història de la Ciència i Documentació de la mateixa universitat. Pertany al grup d'investigació Observatori de les dues cultures (GIUV2013-170), l'objectiu de les quals és analitzar les relacions entre l'àmbit científic i el periodístic. També forma part de l'equip de treball del projecte europeu COALESCE (Coordinated Opportunities for Advanced Leadership and Engagement in Science Communication in Europe) i del projecte HEALTHCOMM: Pseudoscience, Conspiracy Theories, Fake News, and Media Literacy in Health Communication.
TARULLO -, MARIA RAQUEL PDI-Ajudant Doctor/A Coordinador/a Curs	Dpto. Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación, Despacho S6 Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Av. de Blasco Ibáñez, 32, 46010 València, Valencia maria.r.tarullo@uv.es	Fitxa personal	Biografia
És doctora en Ciències Socials i Humanes (Universitat Nacional de Quilmes, l'Argentina) i Màster en Comunicació, Cultura i Societat (Goldsmiths, University of London, el Regne Unit). Ha desenvolupat gran part de la seua activitat acadèmica a l'Argentina, on és membre Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET). Ha sigut investigadora principal de cinc projectes d'I+D radicats en aquest país, marc en el qual va estar a càrrec de la formació de becàries doctorals. Va realitzar estades en el Centre d'Estudis en Tecnologia i Societat (CETyS) de la Universitat de Sant Andrés, en l'Institut Gino Germani de la Universitat de Buenos Aires, en la Universitat Austral i va ser Visiting Research Fellow del departament de Sociologia de Goldsmiths, University of London. Al llarg de la seua carrera ha rebut prestigioses i competitives beques nacionals i internacionals que li han permés desenvolupar els seus estudis (Rotary Internacional, Chevening Scholarship de Foreign Office del Regne Unit, Fundació Carolina d'Espanya, Atracció de Talent-UV). Gran part de les seues publicacions han sigut en revista indexades en Scopus/JCR i en prestigioses editorials de diferents països. La seua línia d'investigació aborda la interacció entre la comunicació política, els mitjans digitals i les pràctiques de participació i activismes de la ciutadania. És investigadora principal del projecte *Dimesión ciutadana de la diàspora llatinoamericana a Espanya, finançat per la Generalitat Valenciana (CIGE2023/48).
VALERA ORDAZ, LIDIA PDI-Titular d'Universitat Coordinador/a de Mobilitat	Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Dpto. Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación, Despacho 28 96 386 42 64 (D) lidia.valera@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Lidia Valera Ordaz és Doctora en Comunicació (Premi Extraordinari, 2014), Especialista en Tècniques de Recerca Social i Anàlisi de Dades (Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015), Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració (UNED, 2017) i Llicenciada en Periodisme (Universitat de València, 2009). Actualment treballa com a Professora Titular de Periodisme en la Universitat de València, després d'haver estat Professora Ajudant Doctor en la Universitat de Valladolid i després de gaudir d'un contracte de recerca postdoctoral entre la Universitat de València i Suffolk University (Boston, USA), finançat per la Generalitat Valenciana. Les seves línies de recerca s'inscriuen en la cruïlla entre la ciència de la comunicació i la ciència política, amb un especial interès en la construcció del discurs mediàtic i públic, l'esfera pública digital, i la sociologia del consum mediàtic en sentit ampli. És membre de dos grups estables de recerca: Grup de Recerca Mediaflows (https://mediaflows.es/es) i Media Research and Action Project (https://www.mrap.info/). Ha publicat més de trenta articles en revistes científiques i assistit a més d'una trentena conferències nacionals i internacionals. També ha participat en nombrosos projectes de recerca finançats pel Pla Nacional de R+D; realitzat estades de recerca en centres d'Itàlia, França, Suècia i els Estats Units (Institut d'Etudes Avancées de Paris, Suffolk University, Sciences-Po, Boston College, Università degli Studi di Milano, Swedish Collegium for Advanced Study i Université Paris 8); i impartit docència en el Grau de Periodisme de la Universitat de Valladolid, el Grau i la Llicenciatura de Periodisme de la Universitat de València, així com en el Màster en Màrqueting Polític de la Universitat Catòlica de València.

Àrea Periodisme

Àrea de Comunicació Audiovisual

Àrea Sociologia

Nom i cognoms	Adreça	+ info	Biografia
COLAIZZI, GIULIANA PDI-Catedratic/a d'Universitat	Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Avda. Blasco Ibáñez, 32 Valencia 46010 Despacho 31 (9638) 64285 giuliana.colaizzi@uv.es	Fitxa personal	Biografia
[Biografia, versió en valencià]
FENOLL TOME, FRANCISCO VICENTE PDI-Ajudant Doctor/A Coordinador/a de Mobilitat Coordinador/a Curs	Universidad de Valencia. Dpto. de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Av. Blasco Ibáñez 32, planta 5ª. 46010 Valencia (9639) 83029 vicente.fenoll@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Vicente Fenoll és doctor en Comunicació (2015) per la Universitat de València, on exerceix com a professor al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació des del 2014. Té una àmplia experiència professional en informatius de televisió i en campanyes electorals. És membre dels grups de recerca MediaFlows (www.mediaflows.es) i DigiWorld (https://digidemo.ifkw.lmu.de/camfors). Els seus interessos de recerca són el populisme, els mitjans socials i la comunicació política. Ha estat investigador visitant a diverses universitats americanes i europees. És autor de nombrosos capítols de llibres i articles a diverses revistes científiques i és coeditor del llibre Campaigning on Facebook: Digital Communication Strategies in Europe (2021, Palgrave Macmillan).

Nom i cognoms	Adreça	+ info	Biografia
PECOURT GRACIA, JUAN PDI-Titular d'Universitat	(9616) 25393 juan.pecourt@uv.es	Fitxa personal
RIUS ULLDEMOLINS, JOAQUIM PDI-Catedratic/a d'Universitat Director/a Titulacio Master Oficial	Departament de Sociologia i Antropologia Social Facultat de Ciències Socials (Despatx 4D25) Universitat de València Av. Tarongers, 4b 46022 València (9616) 25938 joaquim.rius@uv.es	Fitxa personal	Biografia
Joaquim Rius Ulldemolins és Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i l'École des Hautes Études en Sciences Socials de París. Actualment, és Catedràtic d'Universitat en el Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València on imparteix docència sobre sociologia de la cultura i sociologia del canvi social. És autor de diversos llibres i articles llibres sobre la sociologia de la cultura i política cultural a revistes nacionals i internacionals com REIS, RIS, RES, Papers, Urban Studies, European Planning Studies o International Journal of Cultural Policy. Des 2015 és director de Debats. Revista de cultura, poder i societat (Institució Alfons el Magnànim) i director de el Centre d'Estudis sobre Cultura, Poder i Identitats de la Universitat de València. És membre del Consell de Redacció de la Revista Espanyola de Sociologia, Papers. Revista de Sociologia, de International Journal of Cultural Policy i de Publicacions de la Universitat de València.