El desenvolupament de la vacuna espanyola contra el SARS-CoV-2, la fagoterapia i el paper crucial de la divulgació científica van ser temes destacats en aquest congrés que va convertir al Campus de Burjassot en l'epicentre de la investigació en Virologia durant els dies 22 i 23 de febrer.
El director del Laboratori de Coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia-CSIC, Luis Enjuanes, va oferir detalls sobre el progrés actual en la vacuna contra el SARS Coronavirus 2, emfatitzant la importància de no sols aconseguir una protecció efectiva, sinó també millorar els rendiments de la vacuna per a garantir la seua competitivitat, “ara estem pujant els rendiments, canviant el promotor… en definitiva fent el scale up de la vacuna” va explicar el viròleg. Enjuanes, amb més de 35 anys d'experiència en investigació de coronavirus, va ressaltar també la problemàtica del COVID persistent i les solucions emergents, com l'ús d'antivirals i anticossos monoclonals.
Pilar Domingo, directora del grup de Virologia Ambiental i Biomèdica del I2SysBio, i cofundadora de la spin-off Evolving Therapeutics, va compartir avanços prometedors en teràpies amb fagos, i va destacar resultats positius en tractaments realitzats a Espanya. “Hem vist que els pacients són capaços de recuperar un poc la seua qualitat de vida, millorar l'expectoració i la seua capacitat pulmonar. Per tant, estem millorant les seues vides gràcies a la fagoterapia” va afirmar la professora de la UV.
Carlos Pedrós-Alió, codirector del Laboratori d'Anàlisi de Microbioma del Centre Nacional de Biotecnologia-CSIC, va explorar com el coneixement del microbioma pot influir en la prevenció i tractament de malalties, i subratllà la importància d'identificar gens responsables de patogenicitat.
La divulgadora científica Lucía Almagro, coneguda en xarxes socials com @diariodeunacientifica, va assenyalar que per a transmetre conceptes científics de manera comprensible no cal simplificar en excés: “Explicar fàrmacs, com funciona una vacuna o com es desenvolupa un càncer pot resultar molt tècnic, però és important no simplificar-ho, jo tracte de recolzar-me en recursos visuals o exemples quotidians per a una millor comprensió”, va apuntar la comunicadora.
Rodrigo Sánchez de la Universitat d'Alacant va revelar els secrets de la pseudolisogenia com un cicle d'infecció alternatiu, mentre que Fernando Santos, també de la mateixa institució, va aprofundir en els virus d'arqueobacteris. Raúl Ortiz, de la Universitat de Valladolid, va abordar els desafiaments relacionats amb els virus respiratoris. Isabel Simarro, de la Universitat Complutense de Madrid, va compartir la seua investigació en malalties víriques de rellevància veterinària. I José Antonio López, de la Universitat Autònoma de Madrid, va explorar les interaccions entre infeccions i patologies des de l'angle de la neurobiologia universitària.
El congrés va ser organitzat enterament per l'estudiantat com a part de la seua formació en el Màster de Virologia de la Universitat de València. Els estudiants també van presentar comunicacions de gran interés, demostrant les seues habilitats com a organitzadors i el seu compromís amb la investigació.
Es va dur a terme una taula redona on professionals de renom van compartir les seues experiències laborals i van explorar les perspectives professionals en la investigació i la indústria virològica. L'esdeveniment va concloure amb el lliurament de premis al millor pòster i millor comunicació, destacant el talent i la innovació en el camp de la virologia.
