L’equip de la candidata al rectorat, Maria Vicenta Mestre, va visitar, els dies 16 i 17 de febrer, la Facultat amb les instal·lacions més recents de la Universitat i les dues Facultats amb més estudiantes i estudiants de la Institució. A més de la seua intervenció, la candidata a rectora va aprofitar la visita per a escoltar les necessitats dels representants dels Centres, que varen versar fonamentalment sobre plantilla i infraestructures.

En el tercer i quart dies de campanya, l’equip de la rectora de la Universitat de València va visitar la Facultat d’Infermeria i Podologia, al campus de Blasco Ibáñez, i la Facultat d’Economia i la Facultat de Dret, al campus dels Tarongers. En les distintes sessions, la rectora va recordar quins han sigut els principis fonamentals de la gestió durant el seu primer mandat, i va agrair la col·laboració i la participació en la cogovernança de tots els equips deganals, i l’exemplar comportament i responsabilitat del professorat, del personal d’administració i serveis i de l’estudiantat, durant la pandèmia.

D’altra banda, va aprofitar per a exposar els problemes a què s’enfronta la institució i que exigeixen una veu forta front als governs nacional i autonòmic per a fer-los front. En concret, la manca d’un model de finançament, promés des de fa anys per la Generalitat Valenciana, n’és un d’ells. Els càlculs indiquen que, amb un model com el que es va anunciar al seu dia, la Universitat hauria comptat amb 50 milions d’euros més cada any, uns fons que haurien permés abordar la compromesa situació de les plantilles i accelerar l’execució de la política d’infraestructures.

Altres dos aspectes que depenen del govern autonòmic i que agreugen la situació de les plantilles són, segons va exposar la candidata a rectora, l’aprovació del conveni col·lectiu del personal laboral i la modificació del decret de retribucions, que permetrien aplicar millores salarials i comptar amb la figura del professor substitut, ja aprovada per les Corts però pendent de la seua regulació.

Una altra limitació a què es va referir la candidata, en aquest cas derivada de la regulació estatal, és la taxa de reposició, que restringeix extraordinàriament la capacitat de contractació de la Universitat. Les anàlisis internes mostren que caldria comptar amb 400 ajudants doctors més per a fer front a les necessitats estructurals de la Institució. No obstant, com va dir la catedràtica de Psicologia, contractar-ne sense expectatives que desaparega la taxa de reposició seria irresponsable, atés les dificultats per a estabilitzar al personal una vegada transcorreguts els cinc anys de durada d’eixa modalitat contractual.

La rectora, que en les tres sessions va cridar a la mobilització de la comunitat universitària, va ser clara en eixes reivindicacions, i va explicar el seguit de reunions i converses mantingudes tant amb la Consellera com amb els successius Ministres d’Universitats, i els respectius equips de treball, per a abordar unes dificultats que, ara per ara, constitueixen la principal preocupació de les universitats públiques, i molt concretament d’una universitat envellida, en personal i edificis, com és la Universitat de València.

A més de plantejar les línies que guiaran l’acció de govern durant el segon mandat, va explicar l’estructura de l’equip que proposa i especialment dels vicerectorats que canvien o són de nova creació. A continuació es va donar pas a les intervencions dels i les assistents, que van traslladar a la candidata les seues necessitats i propostes.

Infermeria i Podologia: necessitats de personal i especialització de la podologia

A la Facultat amb instal·lacions més modernes i actualitzades, la necessitat fonamental que es va tractar en la trobada és la d’una plantilla adequada, tot i que, segons van explicar tant la rectora com Ernest Cano, vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat, i va constatar el degà de la Facultat, Antoni Merelles, la situació és millor que anys enrere.

Tanmateix, el director del departament d’Infermeria va insistir en les carències de personal, donat el gran creixement en nombre d’estudiants del centre. El director també va indicar que és important reconèixer d’alguna manera la participació del professorat en tribunals de Treballs de Fi de Grau i Treballs de Fi de Màster.

Per la seua banda, una representant de l’ADR de podologia va traslladar propostes sobre aquesta titulació dirigides a una major i millor especialització de l’estudiantat, com ara l’establiment d’instal·lacions per a permetre la formació específica en distints tipus de tècniques, o la signatura d’acords amb la Conselleria de Sanitat i Salut Pública perquè l’estudiantat puga formar-s’hi en hospitals, així com l’establiment de beques SICUE amb universitats com la de Màlaga, mesura plausible segons Isabel Vázquez, vicerectora d’Estudis i Política Lingüística, present a l’acte.

Tant Maria Vicenta Mestre com el personal de la Facultat van coincidir en destacar l’important paper de les clíniques de la Universitat de València, entre elles la Clínica Podològica, i l’extraordinari servei que presten a la societat.

Economia: infraestructures i investigació

En la Facultat amb més estudiants de la Universitat de València (més de 7.000) el degà, Francisco Muñoz, va agrair la visita de la candidatura de Mavi Mestre i el treball que revela el contingut del programa que, tot i el seu caràcter obert, conté les línies generals que pretén complir l’equip que es constituïsca a partir de les eleccions del dia 1 de març.

No obstant això, va voler transmetre algunes inquietuds, ratificades per les persones presents a l’acte, relatives a les infraestructures de la Facultat i del Campus. La construcció del nou Aulari Oest, pressupostat en 27 milions d’euros segons el vicerector d’Economia i Infraestructures, és ja una necessitat imperiosa. En la major part de les franges horàries, l’ocupació de l’aulari en el qual imparteixen docència les titulacions de la Facultat és del 100%.

El degà va comentar que, tant aquest aulari com les actuacions d’humanització del Campus de Tarongers estan projectades des de fa anys i no es pot esperar més i tardar mesos en convocar i resoldre un concurs d’idees per a triar la solució més idònia per a crear espais de descans en unes instal·lacions que, dissenyades fa més de dues dècades, requereixen una adaptació. També va mostrar la seua inquietud perquè altres projectes molt més recents pogueren retardar aquests promesos ja des de fa anys.

La candidata a rectora va assegurar al degà que cap de les noves inversions anunciades al programa, tot i les dificultats pressupostàries, endarrerirà les dissenyades per a Economia.

Un altre aspecte comentat va ser la necessitat de reforçar la investigació de la Facultat i els mitjans amb què es du a terme, ja que el progrés tecnològic fa que les investigacions en economia siguen més completes i exigeixen mitjans cada vegada més complexos i costosos.

Altra de les reivindicacions va ser un model de finançament que tinga en compte la contribució de cada Centre a les polítiques universitàries, com la internacionalització o la qualitat.

D’altra banda, es va reclamar una major precisió a l’hora de definir els nous perfils de PAS arreplegats en el programa electoral, tot assenyalant que la Facultat necessita concretament un perfil de community manager i un perfil de tècnic en qualitat.

La professora Mestre va indicar que l’heterogeneïtat dels Centres de la nostra Universitat i de les matèries impartides en ells aconsellen una formulació oberta d’eixos ítems que permeta a cada centre dissenyar els perfils més adequats a les seues característiques.

Dret: necessitats de professorat i edifici de serveis

Per a completar un intens matí de campanya electoral, a la Facultat de Dret la rectora va reconèixer el dèficit docent que, en alguns casos més que en altres, afecta a la pràctica totalitat dels departaments de la Facultat. Va indicar els avanços fets en matèria de professorat, però que continuen sent insuficients. També va indicar que, tot i sent la figura del professorat ajudant doctor la més adequada per a cobrir eixos dèficits, es pot valorar l’opció de recórrer, en algunes situacions molt concretes, a la figura d’ajudant.

El degà de la Facultat, Javier Palao, va destacar la comunicació fluïda entre el deganat i el rectorat i va indicar la conveniència d’augmentar les beques pre-doctorals en les àrees d’aquesta Facultat i de fer la universitat atractiva per a l’estudiantat egressat, que majoritàriament veu més fàcil buscar una inserció professional fora front a fer carrera universitària. Així mateix, va reivindicar la importància de la docència pràctica en les matèries del estudis de la Facultat i que es reconega un índex d’experimentat adequat per al grau en Dret.

A més, altres assistents van reivindicar les actuacions d’infraestructures pendents al campus, tema respecte del qual la rectora no va sinó reconèixer el retard i la urgència d’accelerar-ne la seua execució. També es va reivindicar, a banda de les actuacions ja projectades, un edifici singular que done cabuda a allotjar serveis i espais generals per a l’estudiantat i en el qual puga haver-hi un saló adequat per a fer actes i congressos, entre d’altres usos.

Com va indicar la candidata a rectora en totes les seues intervencions, es tracta d’un programa obert a les aportacions de tota la comunitat universitària, no ja durant la campanya electoral, sinó durant els quatre anys de mandat. Les limitacions pressupostàries i normatives externes constrenyen la nostra capacitat d’actuació, per això és important invocar a una alta participació que atorgue a la nostra Universitat força negociadora davant els governs nacional i autonòmic.