Les societats avançades es troben immerses en un conjunt de canvis com a conseqüència del progrés de la ciència i les tecnologies de la informació i la comunicació que ha caracteritzat les dues darreres dècades.

Aquesta digitalització de la vida quotidiana s’ha vist accelerada com a conseqüència de les mesures adoptades per a combatre la pandèmia per COVID-19. Per tant, un repte permanent dels pròxims anys serà la transformació digital, tant de la gestió com de les activitats universitàries.

Aquesta pandèmia ha posat de manifest, més que mai, la importància de la ciència en el progrés i desenvolupament de les societats i per a la qualitat de vida de les persones.

Al mateix temps s’ha produït un procés d’envelliment de la població que també té el seu reflex en el sistema universitari, i que requereix d’una aposta per a la retenció i captació de talent universitari.

La investigació, una investigació puntera i innovadora, i la seua transferència al sistema productiu i la societat, és imprescindible per a avançar. La Universitat de València, com a universitat pública amb una immillorable capacitat d’investigació reconeguda en els rànquings més destacats, ha de continuar fent una aposta clara perquè aquesta retenció i captació de talent pose tota la seua formació i capacitat al servei de la investigació bàsica i aplicada i la innovació.

Les polítiques vinculades amb els recursos humans dels sistemes universitaris s’han vist greument afectades per determinades polítiques i normatives governamentals, que ens han estat imposades en la darrera dècada i que continuen fent més necessària que mai l’aposta ferma per una renovació planificada de les plantilles.

L’evolució de les formes de treballar implica també una renovació de les metodologies docents, requerint-se una aposta per unes infraestructures modernes i especialitzades per una docència de qualitat i per a una investigació puntera.

De la mateixa manera, cal donar resposta a  les noves competències professionals i personals que requereix la societat del segle XXI. En eixe sentit, i en el marc dels recents canvis normatius, desenvolupar programes de formació permanent al llarg de la vida, integrats i coordinats amb els agents socioeconòmics, és un repte de futur en un món global i interconnectat.

Tots aquests reptes requereixen d’una suficiència i estabilitat financera que permeta la planificació, en el mitjà i llarg termini, de programes d’elevats nivells d’inversió i cobertura de les necessitats de plantilla continuats en el temps.

I, junt als recursos, tenim l’important repte de l’exercici de l’autonomia universitària efectiva en el marc de possibles canvis normatius. Una autonomia que ha d’anar associada a una rendició de comptes i una transparència en la gestió.

Una gestió responsable, eficaç i eficient, per tal d’optimitzar els recursos que la societat confia al sistema universitari.

Tots aquests reptes es produeixen en un context d’emergència climàtica declarada pel Parlament Europeu, i del programa d’Objectius de Desenvolupament Sostenible impulsat per l’Organització de les Nacions Unides.

Sostenibilitat i estil de vida saludable que hem d’impulsar també des dels campus com a part de la responsabilitat social de la universitat pública. Sostenibilitat per a un progrés social inclusiu, amb igualtat i diversitat.