En la seua ruta pel campus més antic dels que composen la Universitat de València, la candidata va visitar la Facultat de Fisioteràpia el divendres 18 i les Facultats de Geografia i Història i de Medicina i Odontologia el dimarts 22. A més de reivindicar les necessitats pròpies de cada centre, els i les assistents van reconèixer la feina feta per l’equip rectoral i van manifestar els seus bons desitjos per al següent mandat.

La candidata al rectorat de la Universitat de València, acompanyada d’una nombrosa representació del seu equip, va explicar els punts essencials de la seua proposta de política universitària i els reptes i les accions que s’estan duent i que es duran a terme per abordar els problemes que afecten a la Institució.

Com ve sent habitual, la candidata a rectora va iniciar les seues exposicions agraint la feina feta i la participació en la cogovernança, en especial durant la pandèmia, i va explicar els trets fonamentals dels reptes a què ens enfrontem, especialment les necessitats financeres, que repercuteixen en les plantilles i en les infraestructures, i les polítiques com la taxa de reposició o la falta d’aprovació del conveni col·lectiu, entre d’altres, que impedeixen fer una planificació de plantilla que pose a les persones al centre dels nostres objectius.

Dins de la campanya Parlem·Treballem·Avancem, i tot i representar a l’única candidatura existent a les eleccions, la candidata va insistir en la necessitat de mobilitzar a la comunitat universitària per a, amb un percentatge de vot important, enfortir a la institució. En eixe sentit, va insistir en la possibilitat de votar anticipadament amb els mitjans habilitats per la Universitat.

Fisioteràpia: millora de les infraestructures i valoració de la formació clínica

Mavi Mestre va començar la seua intervenció destacant la seua estima per un centre que ha vist créixer des dels seus inicis i que ha hagut d’adaptar-se per a passar d’impartir una diplomatura a un grau i atendre noves necessitats de l’estudiantat.

Entre els punts que va destacar que cal atendre estan el dèficit estructural de professorat de la facultat, de més de 2.000 hores, així com l’endarreriment de la posada en marxa d’algunes instal·lacions, llargament reivindicades, per a l’ús de l’estudiantat.

Un representant del professorat va explicar les dificultats derivades de que ANECA no valore per a l’acreditació l’activitat clínica i va demanar més espais on poder dur a terme unes pràctiques per a l’estudiantat que en aquesta titulació tenen una importància singular.

La degana de la Facultat, Sofia Pérez Alenda, va fer costat al seu company, insistint en les necessitats clíniques formatives d’aquesta titulació i va comentar que la facultat ha fet avanços extraordinaris en matèria d’investigació però necessita espais adequats. En eixe punt, la vicedegana d’infraestructures va fer una enumeració d’actuacions necessàries, algunes senzilles i poc costoses en termes econòmics, com la remodelació d’una sala per a utilitats distintes a les actuals i d’altres més complexes, com el creixement en altura de l’edifici interdepartamental. Temes, ambdós, en què el Vicerector d’Economia i Infraestructures va aportar informació.

Totes les persones que van prendre la paraula, també l’anterior degà de la facultat, Antonio Alberola, van posar en valor la figura de Pilar Serra, que serà vicerectora de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable, i van destacar la seua capacitat de treball i li auguraren uns èxits que, com van destacar, ho seran de tota la Universitat de València.

Geografia i Història: preocupació pel personal investigador i reducció de la burocratització

En un encontre amb molta participació on es va insistir reiteradament en el reconeixement a la tasca de l’equip rectoral i en els bons desitjos per al futur, les persones assistents van compartir les seues inquietuds respecte a què passarà amb els contractes d’investigadors afectats per la reforma laboral, que elimina el contracte d’obra i serveis, quan encara queden huit mesos per a que s’aprove la Llei de la Ciència que permetrà aplicar la figura del contracte indefinit al personal investigador.

La candidata va manifestar la seua decepció amb el Ministeri d’Hisenda que, quan va rebre la comunicació de la CRUE transmetent la preocupació lògica per l’assumpte, va respondre que eixos contractes es mantindrien si corresponen a projectes europeus, obviant que només el 40% dels projectes es troben en eixa situació. La CRUE, ràpidament, va sol·licitar que la figura prevista a la Llei de la Ciència s’aplique via Reial Decret-Llei abans del 30 de març, i Mavi Mestre va manifestar la seua confiança en que la solució arribe prompte, atès que està en joc el sistema investigador de tota Espanya i la feina i els projectes de moltes persones, 1.400 a la Universitat de València.

Membres del PAS i del PDI van parlar de la sobrecàrrega de tasques burocràtiques i, en particular, dels aspectes de qualitat, feina per a la qual es va reclamar un tècnic de centre, i de les dificultats del personal amb més edat per adaptar-se a les exigències derivades dels nous processos de gestió i registre d’activitats, aspecte especialment rellevant en un centre on en els propers quatre anys es preveu la jubilació de més de 20 persones. La rectora va coincidir amb ells en que cal més formació però també una racionalització d’eixes tasques per tal de reduir, quan siga possible, els tràmits que no siguen estrictament necessaris.

El degà de la facultat, Josep Montesinos, va fer un repàs de la bona relació i la comunicació fluïda entre la facultat i el rectorat, va recordar les infraestructures recentment renovades, com la sala Palmireno, i va insistir en alguns punts pendents, com la climatització o la restauració de la façana. Tant el degà com altres participants varen posar en valor l’important treball dut a terme pel professor Jorge Hermosilla, vicerector de Projecció Territorial i Societat.

Altres temes tractats en una reunió ben dinàmica van ser els sistemes d’estabilització del personal investigador, l’ampliació del sistema de beques predoctorals i les opcions existents per tal de reforçar les plantilles, així com la possibilitat d’incorporar directament professorat contractat doctor sense passar necessàriament per la fase d’ajudant doctor, proposta que la candidata comparteix però va manifestar que és difícil d’implantar per la taxa de reposició. També es van abordar les possibilitats de la Universitat per a estabilitzar al personal investigador que esgota beques com la Margarita Salas, Ramón i Cajal i María Zambrano.

Medicina i Odontologia: acreditació del professorat, estabilització d’associats i habilitació d’espais

A l’Aula Magna de la Facultat de Medicina i Odontologia, un nombrós grup de persones es va reunir per escoltar les paraules de la candidata al rectorat, així com per a transmetre-li les seues inquietuds. Mavi Mestre va començar parlant de la situació de les plantilles, en un Centre amb 12.500 h de dèficit estructural en algunes àrees com estomatologia, i l’especificitat de no poder emprar la figura d’ajudant doctor en moltes àrees perquè no es pot vincular. També es van abordar alguns problemes d’infraestructures.

La candidata va comentar que en aquest Centre s’havia produït l’estabilització de 22 places de professorat associat en els últims anys, la meitat del total de les fetes a la Universitat, s’han cobert 14 vacants i s’han creat places d’ajudant doctor en les àrees en què aquesta figura és possible, com 5 en estomatologia i 4 en fisiologia, però va constatar que és una facultat amb un professorat envellit i en els pròxims quatre anys 50 persones es jubilaran. Cal aplicar, per tant, una política de plantilla eficaç i reforçar les polítiques que poden fer atractiva la carrera universitària.

El degà, Javier Chorro, va prendre la paraula i va coincidir en el diagnòstic presentat per la professora Mestre. El degà, i diversos intervinents, van expressar la seua valoració positiva sobre el treball realitzat en aquests quatre anys.

A més proposaren racionalitzar situacions com la incompatibilitat horària que limita, en alguns casos, poder compatibilitzar la funció acadèmica amb la clínica als hospitals i compartiren amb la rectora les dificultats d’acreditació del professorat d’àrees clíniques i la valoració dels passos que la CRUE està fent al respecte.

L’altre tema destacat va ser la necessitat d’espais per a grups investigadors i es va reclamar que s’aprofite la reforma de l’antic edifici d’Infermeria i Podologia, on fa temps estaven ubicats alguns departaments de Medicina, i la reforma de l’Hospital Clínic per a dotar de més espai a aquests grups d’investigació. La vicedegana de coordinació d’estudis va agrair l’esforç que s’ha fet per a dotar de material i personal al Centre de Simulació Interdisciplinar en Ciències de la Salut, CESIS, que prompte començarà a impartir la seua docència pràctica amb casos en els quals participarà, de forma coordinada i integrada, estudiantat de totes les titulacions de ciències de la salut.