Logo de la Universitat de València Logo Migracions, Diversitat i Cohesió Social (MIDICO) Logo del portal

Línies d'investigació

 
  • Relacions interculturals i glocalització. Aquesta línia parteix de comprendre les relacions en contextos glocalitzats, en el sentit de manfestar localment processos dinàmiques globals (mercantilització, conflictes geoetratègics o crisis socioeconòmiques o socioambientals, entre altres). El racisme, la xenofòbia i les pràctiques discriminatòries que es recolzen sobre la construcció de l'alteritat són manifestacions de conflicte relacional, mentre que formes de cooperació, reciprocitat, relativisme i solidaritat suposen vies que operen en sentit contrari. Les trames relacionals, les associacions i les xarxes socials són aspectes bàsics del procés d'inserció tant dels immigrants com dels seus fills i filles, que s'enfoquen des d'aquesta línia. També s'aborden els processos de construcció d'identificacions col·lectives, des d'un plantejament interseccional que, a més de l'etnicitat, contempla altres variables com gènere, classe, edat i orientació sexual.
  • Gestió de la diversitat cultural. S'analitzen les estratègies de gestió de la diversitat cultural que possibiliten la generació de societats cohesionades com a resposta política al fet de la diversitat. Aquestes s'aborden des d'un doble eix: primer, la governança multinivell i segon, les relacions entre el marc institucional i les dinàmiques socioculturals. En aquesta línia s'aprofundeix en el disseny i elaboració de plans de diversitat ètnica i cultural o de convivència intercultural (àmbits municipals, universitaris,...); la perspectiva de la interseccionalitat entre gènere i diversitat cultural i, finalment, el repte de considerar l'enfocament de diversitat cultural com un principi transversal per a la seua aplicació en diferents àmbits i sectors.
  • Inserció urbana d'immigrants. Processos, espais i actors.  Aquesta línia aborda la inserció urbana dels i les immigrants en el marc més general de les transformacions impulsades per l'urbanisme neoliberal, de gentrificació i precarització, i des d'una perspectiva multidimensional i holística. S'aborden, en aquesta línia, l'evolució de la inserció residencial de les i els immigrants, de barris populars centrals als barris obrers perifèrics, que hui tenen la major proporció de veïnat de diversos orígens. S'analitza l'accés als serveis públics territorializats, col·legis, centres de salut i de serveis socials, així com les dinàmiques que es generen a nivell de barri. Un altre àmbit significatiu de la inserció urbana són els canvis que han conegut en els espais públics.
  • Ruralitat globalitzada. Treball agrícola, immigració i transformació de zones rurals. En les últimes dècades, diverses zones agrícoles han conegut un doble procés, eixos d'investigació d'aquesta línia. D'una banda, el paper central dels treballadors immigrants; per un altre, els canvis que el seu assentament i el de les seues famílies generen en les àrees rurals.
  • Estratègies de mobilitat transnacional. La Gran Recessió 2008-2014 i la pandèmia COVID-19 han mostrat els problemes socioestructurales de la nostra societat davant els quals s'activen una diversitat d'estratègies de mobilitat transnacional, tant de la població autòctona com de la població immigrant: a) l'emigració de joves autòctons/as que van partir amb la Gran Recessió i que, en general, responen a un perfil qualificat; b) la reemigració de població immigrant assentada amb possessió de la nacionalitat espanyola cap a països europeus o tercers; c) la migració circular de temporers/as agrícoles en el camp espanyol, especialment d'Europa de l'Est i del Nord d'Àfrica; i d) els processos de retorn d'emigrants autòctons/as.
  • Migracions i mercat de treball. Les i els treballadors immigrants s'han inserit en un mercat laboral creixentment polaritzat i fragmentat. Si bé tenim una àmplia heterogeneïtat de treballadors i treballadores immigrants, la gran majoria s'han inserit en el mercat laboral i l'estructura productiva "per baix", amb una alta concentració sectorial i en treballs poc qualificats, amb independència de la qualificació de la persona que els realitza. En aquesta línia s'aborda aquest tipus d'inserció i les seues condicions de treball, amb unes taxes de temporalitat, sobrequalificació i atur, molt superiors a les de la població autòctona. La nostra estructura productiva s'ha modificat i, com en altres països europeus, la podem qualificar com una estructura etno-fragmentada en la qual la posició que s'ocupa depén no sols de qualificacions i experiència sinó també de l'origen etnocultural.
  • Migracions intraeuropees. La creació de l'espai Schengen i l'abolició de les fronteres interna entre els estats membres de la Unió Europea ha espentat i facilitat nous fluxos migratori intraeuropeus. La seua especificitat és el reconeixement per a aquests migrants, en molts àmbits, de drets molt similars als de la població autòctona. Això els converteix en una versió actualitzada dels fluxos migratoris interns a cada país. En el marc d'aquest nou espai de mobilitat investiguem els diferents fluxos migratoris existents: els consolidats d'emigració econòmica des del Sud cap al Nord d'Europa, en la seua majoria protagonitzats per joves; els de "lifestyle migration" des del Nord d'Europa cap al Sud i les més recents migracions des de l'Est d'Europa cap al Sud, així com les migracions internes al Sud d'Europa.
  • Col·lectius migrants en situació d'exclusió. Un segment de la immigració enfronta condicions de precarietat i exclusió social. Una inserció social en els marges que es manifesta en diferents graus d'exclusió residencial, rebuig social, irregularitat administrativa, activitats econòmiques de subsistència, etc. La migració romaní constitueix en aquest sentit un cas particular. Es tracta d'una migració de comunitaris, de caràcter familiar, amb alts nivells de pobresa i objecte d'estigmatització social en origen i en destinació. Captar adequadament aquests fenòmens resulta d'especial interés per al desenvolupament de polítiques socials inclusives.
  • Migracions internacionals de retir. Està línia se centra en l'anàlisi de les migracions protagonitzades per persones jubilades i, per tant, d'edat avançada, majoritàriament procedents de països del Nord d'Europa (el Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica, etc.). Són col·lectius molt nombrosos en el Padró, que sovint se solapen amb els moviments turístics. Es localitzen principalment en el litoral mediterrani, encara que en els últims anys s'han estés a zones de l'interior i del litoral cantàbric. Per la seua procedència, nivell socioeconòmic i inserció residencial de caràcter dispers presenten unes dinàmiques d'inserció diferents de les protagonitzades per la immigració econòmica. Això els ha valgut que, a vegades, se les caracteritze com a migracions en condicions de privilegi. D'igual manera, solen generar un entramat associatiu que dona cabuda a diferents necessitats intragrupals, encara que també reverteixen en la societat d'acolliment.
  • Migracions qualificades. Aquesta és una línia d'investigació amb gran arrelament i repercussió en les ciències socials des de mitjan S. XX, en origen, amb plantejaments estructuralistes que tenien un pes predominant en les ciències socials caracteritzant els desplaçaments com "Brain Drain". Posteriorment, el tema va anar perdent presència en l'àmbit científic i en les agendes polítiques, però en les últimes dècades s'ha vivificat en escenaris renovats. Així cal destacar: a) la consolidació d'una economia global en la qual el coneixement, la informació i la innovació tecnològica van esdevindre inputs bàsics per al creixement econòmic; b) el propi increment de les migracions qualificades, en termes absolut i relatiu al volum de migrants; c) el debat teòric que ha incorporat enfocaments multidimensionals des d'una perspectiva trasnacional (per exemple "Brain Circulation i Brain Exchange"); d) la diversificació del mapa dels països d'origen i destinació; e) Espanya s'ha convertit en exportador de fluxos migratoris qualificats, sobretot a partir de l'última crisi econòmica posterior a la fallida de Lehman Brothers.