L'obra de Rollnert-Liern és un complet estudi sobre els reptes jurídics que comporta la protecció de la ment davant el ràpid desenvolupament de les neurotecnologies.
S'analitza en profunditat el concepte emergent dels "neurodrets", examinant-los des de la perspectiva de la llibertat de pensament reconeguda tant en els tractats internacionals com en l'article 16 de la Constitució espanyola. L'anàlisi parteix de les principals propostes sobre neurodrets, comparant els seus elements comuns i les seues diferències, per després estudiar la seua incidència en la normativa internacional, tant a nivell global com europeu.
- Accés al llibre (editorial Dykinson)
- Fitxa personal i curriculum abreviat de l'autor: https://www.uv.es/persona/goran.rollnert
"Els neurodrets i la llibertat de pensament"
El llibre comença amb una introducció general. En el primer capítol, "Els neurodrets: l'estat de la qüestió", s'analitzen les propostes sobre neurodrets (1.1) i la seua recepció en la regulació internacional (1.2). El segon capítol tracta sobre la llibertat de pensament, la llibertat cognitiva i la llibertat de la ment, començant amb una breu caracterització de la llibertat de pensament (2.1), seguit per l'anàlisi de la llibertat cognitiva com a dret fonamental a la llibertat de pensament, destacant l'autonomia mental i la llibertat de la ment (2.2). A continuació, es tracta la subsumpció de la llibertat de pensament en la llibertat cognitiva, fent referència a l'autodeterminació, la privacitat i la integritat mentals (2.3). També s'aborda el desenvolupament adaptatiu o la interpretació evolutiva de la llibertat de pensament (2.4) i es proposa una visió eclèctica de mínims (2.5).
El tercer capítol se centra en l'estat de la qüestió a Espanya. En ell, s'examina la Carta de Drets Digitals, els neurodrets i la llibertat de pensament (3.1), així com la llibertat de pensament com a dimensió interna de la llibertat ideològica (3.2). Després, es tracta la relació entre la llibertat de pensament, l'autodeterminació i la dignitat (3.3), el contingut d'una llibertat de pensament il·limitada (3.4), la neutralitat ideològica de l'Estat (3.5) i el Conveni Europeu de Drets Humans com a criteri interpretatiu de la llibertat de pensament (3.6).
El quart i últim capítol presenta algunes conclusions, començant amb l'estat actual de les neurotecnologies, com "llegir" el cervell i "escriure" en ell (4.1). També es discuteix la insuficiència de la legislació internacional sobre drets humans i les crítiques a aquesta idea (4.2), la llibertat de pensament com a llibertat de la ment (4.3) i algunes qüestions obertes (4.4). Finalment, el llibre inclou una bibliografia.
Tabla de continguts
INTRODUCCIÓ
ELS NEURODRETS: L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ
1.1. Les propostes de neurodrets
1.2. La recepció dels neurodrets en la regulació internacional
LLIBERTAT DE PENSAMENT, LLIBERTAT COGNITIVA I LLIBERTAT DE LA MENT
2.1. Breu caracterització de la llibertat de pensament
2.2. La llibertat cognitiva com a dret fonamental a la llibertat de pensament: autonomia mental i llibertat de la ment
2.3. La llibertat de pensament subsumida en la llibertat cognitiva: autodeterminació, privacitat i integritat mentals
2.4. El desenvolupament adaptatiu o la interpretació evolutiva de la llibertat de pensament
2.5. Una proposta eclèctica de mínims
L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ A ESPANYA
3.1. La Carta de Drets Digitals, els neurodrets i la llibertat de pensament
3.2. La llibertat de pensament com a dimensió interna de la llibertat ideològica
3.3. Llibertat de pensament, autodeterminació i dignitat
3.4. El contingut d'una llibertat de pensament il·limitada
3.5. La neutralitat ideològica de l'Estat
3.6. El Conveni Europeu de Drets Humans com a criteri interpretatiu de la llibertat de pensament
ALGUNES CONCLUSIONS
4.1. L'estat de les neurotecnologies: «llegir» el cervell i «escriure» en ell
4.2. La insuficiència de la legislació internacional sobre drets humans i les crítiques a aquesta premissa
4.3. La llibertat de pensament com a llibertat de la ment
4.4. Qüestions obertes
BIBLIOGRAFIA
Sobre l'autor
El Dr. Göran Rollnert-Liern és membre del grup d'investigació Neurodret de la UV, en qualitat de col·laborador. Ha publicat diverses obres destacades en l'àmbit del neurodret on analitza els drets relacionats amb l'ús de neurotecnologies i la protecció de la llibertat de pensament, i ha estat implicat en projectes de recarca sobre les fonts del dret i els drets fonamentals, amb especial èmfasi en la innovació educativa en aquest àmbit. També ha rebut diversos premis per la seua excel·lència docent i ha participat com a avaluador extern de revistes acadèmiques en l'àmbit del dret constitucional.
