Observatorios culturales en ameroibérica ¿Qué hacen los observatorios culturales?
RGC Ediciones (2026). Castellá.
Revista especialitzada
En les últimes dècades, els observatoris culturals es van tornar peces estratègiques de l'ecosistema cultural ameroiberic: produïxen, sistematitzen i difonen coneixement allí on els sistemes d'informació oficials són fràgils, discontinus o directament estan paralitzats. Este primer tom reunix onze experiències del Brasil, l'Uruguai, l'Equador, Xile, l'Argentina, Colòmbia, Mèxic, el Perú i Espanya, narrades per gestors d'estes unitats d'investigació.
Organitzat en dues seccions —una dedicada als posicionaments teòrics, els abordatges metodològics i els desafiaments de la incidència; una altra a les noves metodologies interseccions disciplinares—, el volum proposa una tipologia d'observatoris (universitaris, governamentals i del tercer sector) i seguix el fil de les seues tensions: finançament, autonomia crítica, accés a bases de dades públiques, supervivència enfront dels vaivens polítics.
De les experiències d'observatoris amb dècades de trajectòria als projectes que hui busquen hackear les caixes negres del big data cultural, el recorregut funciona també com a exercici de memòria: la cartografia d'un camp que, després de Mondiacult 2025, discutix el seu lloc en temps de polarització i de retorn de pràctiques autoritàries.