El sector cultural és modelat per dades quasi sempre quantitatius i construïts des de mirades externes: quantitat d'assistents, recursos erogats, infraestructures inaugurades. Xifres que justifiquen el ja fet i tornen invisible allò que les polítiques culturals diuen perseguir. Este segon tom discutix eixa herència i proposa una altra cosa: indicadors propis, densos, situats, construïts des del territori i amb metodologies horitzontals, capaces de sostindre una igualtat discursiva amb la ciutadania.

Reunix observatoris i investigacions de Mèxic, Bolívia, l'Argentina, Costa Rica i Espanya organitzats en dos seccions. La primera, sobre patrimonis, ciutadania i legislació, va de l'antropologia històrica a Veracruz al patrimoni arqueològic bolivià llegit en clau decolonial, d'un projecte de llei en Riu Negre a les polítiques públiques que fracassen en Vila Inflamable. La segona, sobre condicions dels sectors artístics i els seus territoris, recorre l'impacte socioartístic a Costa Rica, el difícil mesurament del treball artístic a l'Argentina, les indústries musicals d'Euskadi, l'Observatori Teatral de la UNAM i el primer observatori regional d'art
urbà i grafiti d'Amèrica Llatina.

Edició de 2026 de I Focus dedicada al mapatge dels observatoris culturals al món. S’hi identifiquen 277 institucions distribuïdes en 45 països, de les quals 134 es troben actualment actives, concentrades principalment a Europa i Amèrica del Sud. I Focus és una publicació biennal de l’Ufficio dell'analisi e del patrimonio culturale digitale.

L’Ufficio gestiona l’Observatori Cultural del Cantó del Ticino (OC) i el Sistema per a la Valorització del Patrimoni Cultural (SVPC). Es configura com un pol multifuncional que promou estudis i informes en l’àmbit cultural i desenvolupa projectes orientats a la valorització del patrimoni cultural.

Explora el mapa interactiu → mapa interactiu

Llig el Focus paper → Focus paper

Cicle de 12 xerrades en línia entre diferents observatoris culturals, sistemes d’informació cultural o centres d’investigació semblants de l’espai iberoamericà desenvolupades entre abril de 2024 i març de 2025. Amb aquestes trobades es pretén: promoure el diàleg entre observatoris de cultura de l’espai iberoamericà; difondre pràctiques iberoamericanes de projectes que contribuïsquen a posar la cultura en el centre de les polítiques públiques i el desenvolupament sostenibles dels territoris; enfortir les pràctiques de col·laboració i treball en xarxa entre els diferents agents del territori; identificar línies de treball per a afavorir la integració d’un objectiu específic per a la cultura en l’agenda per al desenvolupament sostenible post 2030; i estimular la reflexió de la cultura com a bé públic mundial.

Capítulo introductorio a la segunda publicación del Observatori Cultural de la Universitat de València de autoría del cap responsable de inciatives, Raúl Abeledo en la que se sintetizan los principales logros y desafíos de esta unidad dependiende del Vicerrectorado de Cultura y Sociedad de la Universidad de València.

Conferencia impartida por Antonio J. González Rueda, director de Secretariado de Planificación de SEA-EU (Universidad Europea de los Mares) y Salvador Catalán Romero, director del Servicio de Actividades Culturales de la Universidad de Cádiz. 

Partiendo de una cita del escritor Stefan Zweig, el autor abre una reflexión sobre la historia y finalidad de los observatorios culturales y dedica sendos apartados a analizar la asociación de los términos observatorio y cultura, el primero como sustantivo y el segundo como adjetivo, y de sus respec-tivas realidades.

Capítulo introductorio a la primera publicación del Observatori Cultural de la Universitat de València en el que se realiza una aproximación a su naturaleza; se exponen los criterios de diseño de la programación; detallan las funciones que se persiguen así como las herramientas y actividades que se implementan para la evaluación y el monitoreo. También se incluye una breve reflexión sobre la imagen gráfica del Observatori de autoría del artista visual Elías Taño.

Capítulo de la publicación de RCG Gestión cultural titulada Observa cultura: Dimensiones, aportes y desafíos de la investigación en gestión cultural dedicado a la experiencia del Observatorio Cultural de la Facultad de Economía de la Universidad de Buenos Aires, Argentina, pionero en Latinoamérica. 

Els observatoris han d’assumir els nous reptes que plantegen les ingents masses de dades que provenen d’una gran diversitat de fonts per tal de complir amb la seua missió de generar, sistematitzar i tractar tota aquella informació relativa a l’àmbit cultural d’un determinat territori. Parlar d’informació és parlar de coneixement, de buscar informació útil, elaborada, que permeta diagnosticar, informar i pronosticar comportaments. És a dir, incorporar anàlisi i interpretació a l’observació. Amb aquesta finalitat, els observatoris haurien de dissenyar un sistema d’informació capaç de recopilar, analitzar i difondre coneixement a partir d’indicadors que aglutinen la informació en formats estandarditzats que possibiliten la comparabilitat territorial. En aquest treball també es proporcionen orientacions sobre les fonts estadístiques a les quals haurien d’acudir els observatoris per a accedir a les dades, ingredient bàsic de la informació, així com de les tècniques que podrien aplicar-se per a la seua anàlisi, sense oblidar un aspecte fonamental com és la difusió de la informació obtinguda mitjançant el suport adequat que en facilite la visualització.