Els observatoris han d’assumir els nous reptes que plantegen les ingents masses de dades que provenen d’una gran diversitat de fonts per tal de complir amb la seua missió de generar, sistematitzar i tractar tota aquella informació relativa a l’àmbit cultural d’un determinat territori. Parlar d’informació és parlar de coneixement, de buscar informació útil, elaborada, que permeta diagnosticar, informar i pronosticar comportaments. És a dir, incorporar anàlisi i interpretació a l’observació. Amb aquesta finalitat, els observatoris haurien de dissenyar un sistema d’informació capaç de recopilar, analitzar i difondre coneixement a partir d’indicadors que aglutinen la informació en formats estandarditzats que possibiliten la comparabilitat territorial. En aquest treball també es proporcionen orientacions sobre les fonts estadístiques a les quals haurien d’acudir els observatoris per a accedir a les dades, ingredient bàsic de la informació, així com de les tècniques que podrien aplicar-se per a la seua anàlisi, sense oblidar un aspecte fonamental com és la difusió de la informació obtinguda mitjançant el suport adequat que en facilite la visualització.

Cicle de 12 xarrades en línia entre diferents observatoris culturals, sistemes d’informació cultural o centres d’investigació semblants de l’espai iberoamericà desenvolupades entre abril de 2024 i març de 2025. Amb aquestes trobades es pretén: promoure el diàleg entre observatoris de cultura de l’espai iberoamericà; difondre pràctiques iberoamericanes de projectes que contribuïsquen a posar la cultura en el centre de les polítiques públiques i el desenvolupament sostenibles dels territoris; enfortir les pràctiques de col·laboració i treball en xarxa entre els diferents agents del territori; identificar línies de treball per a afavorir la integració d’un objectiu específic per a la cultura en l’agenda per al desenvolupament sostenible post 2030; i estimular la reflexió de la cultura com a bé públic mundial.

Capítulo introductorio a la segunda publicación del Observatori Cultural de la Universitat de València de autoría del cap responsable de inciatives, Raúl Abeledo en la que se sintetizan los principales logros y desafíos de esta unidad dependiende del Vicerrectorado de Cultura y Sociedad de la Universidad de València.

Conferencia impartida por Antonio J. González Rueda, director de Secretariado de Planificación de SEA-EU (Universidad Europea de los Mares) y Salvador Catalán Romero, director del Servicio de Actividades Culturales de la Universidad de Cádiz. 

Partiendo de una cita del escritor Stefan Zweig, el autor abre una reflexión sobre la historia y finalidad de los observatorios culturales y dedica sendos apartados a analizar la asociación de los términos observatorio y cultura, el primero como sustantivo y el segundo como adjetivo, y de sus respec-tivas realidades.

Capítulo introductorio a la primera publicación del Observatori Cultural de la Universitat de València en el que se realiza una aproximación a su naturaleza; se exponen los criterios de diseño de la programación; detallan las funciones que se persiguen así como las herramientas y actividades que se implementan para la evaluación y el monitoreo. También se incluye una breve reflexión sobre la imagen gráfica del Observatori de autoría del artista visual Elías Taño.

Capítulo de la publicación de RCG Gestión cultural titulada Observa cultura: Dimensiones, aportes y desafíos de la investigación en gestión cultural dedicado a la experiencia del Observatorio Cultural de la Facultad de Economía de la Universidad de Buenos Aires, Argentina, pionero en Latinoamérica. 

Artículo cedido por sus autores al Portal Iberoamericano de Gestión Cultural para su publicación en el Boletín Gestión cultural Nº 19: Observatorios Culturales en el Mundo de enero de 2010. Aborda el origen y evolución del fenómeno de los Observatorios Culturales en Europa; las principales características de los Observatorios Culturales en la sociedad del conocimiento; y los nuevos retos de los Observatorios Culturales en la sociedad emergente.