.png)
En aquest webinar s'exposen els avanços del projecte ADESTE+, basats en els principis del ACED (Audience Centred Experience Design), metodologia aplicada al desenvolupament de públics culturals. Els socis del projecte ens presenten el projecte i la seua metodologia (Macarena Cuenca, Universitat de Deusto), així com la seua implicació en l'àmbit públic (Sonia Sense, Saragossa Cultural). Posteriorment, els professionals del sector cultural comparteixen les seues experiències i casos pràctics entorn dels seus públics joves: Cristina Laborda (Farinera ZGZ) i Eztizen Esesumaga (Sala Rekalde).
Resultat d'un estudi impulsat per l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona que analitza les relacions entre cultura, medi ambient i emergència climàtica des de la perspectiva de les polítiques i la gestió culturals a escala local. L'objectiu general del projecte és oferir als governs locals de la demarcació de Barcelona una visió de conjunt i un marc pràctic que mostren les connexions que hi ha entre la cultura, el medi ambient i l'emergència climàtica.
Recopilació intergeneracional i interdisciplinària d'agents vinculats al sector cultural i creatiu que manifesten les seues posicions i reflexions enfront de la pandèmia i els seus estralls, a més de plantejar eixides més enllà de la immediatesa.
Informe i anàlisi de l'impacte a curt i mitjà termini de la crisi de la covid-19 sobre els sectors culturals i creatius a Espanya. Analitza estratègies d'adaptació de les organitzacions i avalua la disponibilitat d'ajudes destinades al sector cultural a Espanya i la seua valoració per part dels destinataris.
El British Council a Mèxic va comissionar el reporte Atles de política cultural per al desenvolupament sostenible amb l'objectiu de comparar un conjunt de polítiques culturals actuals a Amèrica Llatina i el Carib. Aquesta publicació recull les ponències realitzades en el fòrum respectiu en el qual persones expertes i faedors de polítiques públiques d'Amèrica Llatina i el Carib van reflexionar sobre les tendències culturals, coneixements i anàlisis de les últimes polítiques i iniciatives a l'Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Jamaica, Mèxic, el Perú, Trinitat i Tobago i Veneçuela. El reporte és part del programa Rumb a #MONDIACULT2022
Recomanacions per elaborar un pla d'acció sostenible que incorpore els 17 ODS de l'Agenda 2030 en el sector cultural. Inclou casos pràctics d'estudi. Aquesta guia pretén fomentar el debat sobre la dimensió cultural de l'Agenda 2030, acostar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a través de l'art i la cultura, oferir recursos útils i crear un espai de connexió entre la cultura i el desenvolupament sostenible.
Resultats de la consulta que, amb caràcter urgent, va dur a terme la Fundació Contemporània per a analitzar l'impacte en el sector cultural de la crisi sanitària i estat d'alarma, així com les seues conseqüències posteriors. El qüestionari va ser elaborat a partir de treballs amb taules d'experts i, posteriorment, la seua aplicació, es va dur a terme sobre més de mil professionals del sector cultural en tot Espanya.
Cicle de 12 xarrades en línia entre diferents observatoris culturals, sistemes d’informació cultural o centres d’investigació semblants de l’espai iberoamericà desenvolupades entre abril de 2024 i març de 2025. Amb aquestes trobades es pretén: promoure el diàleg entre observatoris de cultura de l’espai iberoamericà; difondre pràctiques iberoamericanes de projectes que contribuïsquen a posar la cultura en el centre de les polítiques públiques i el desenvolupament sostenibles dels territoris; enfortir les pràctiques de col·laboració i treball en xarxa entre els diferents agents del territori; identificar línies de treball per a afavorir la integració d’un objectiu específic per a la cultura en l’agenda per al desenvolupament sostenible post 2030; i estimular la reflexió de la cultura com a bé públic mundial.
Cicle de 12 xarrades en línia entre diferents observatoris culturals, sistemes d’informació cultural o centres d’investigació semblants de l’espai iberoamericà desenvolupades entre abril de 2024 i març de 2025.
SEXTA SESSIÓ 6 | 16.09.2024 | Argentina — Honduras — Espanya
Carlos Padilla — Observatorio de la Secretaría de las Culturas, las Artes y los Patrimonios de los Pueblos de Honduras | Honduras.
Héctor Schargorodsky — Observatorio Cultural de la Facultad de Ciencias Económicas de la Universidad de Buenos Aires | Argentina.
Modera: Marcia Jadue Boeri — Observatori Cultural de la Universitat de València | España
Cicle de 12 xarrades en línia entre diferents observatoris culturals, sistemes d’informació cultural o centres d’investigació semblants de l’espai iberoamericà desenvolupades entre abril de 2024 i març de 2025.
SEGONA SESSIÓ | 20.05.2024 | BRASIL - COLOMBIA - PORTUGAL
Daniele Canedo — Observatório da Economia Criativa da Bahia | Universidade Federal da Bahia, Brasil.
Luis Gonzalo Jaramillo i Manuel Salge — Observatorio del Patrimonio Cultural y Arqueológico | Universidad de Los Andes, Colombia.
Modera: José Gabriel Andrade — Observatório de Políticas de Ciência, Comunicação e Cultura | Universidade do Minho, Portugal.
Cicle de 12 xarrades en línia entre diferents observatoris culturals, sistemes d’informació cultural o centres d’investigació semblants de l’espai iberoamericà desenvolupades entre abril de 2024 i març de 2025.
TERCERA SESSIÓ | 17.06.2024 | ARGENTINA - BRASIL - GUATEMALA
Laura Marisa Ferreño — Observatorio de Ciudadanía Cultural | Universidad Nacional de Avellaneda, Argentina.
Mario Itzep — Observatorio de Pueblos Indígenas de Guatemala, Guatemala.
Modera: Maria de Fátima Rodrigues Makiuchi — Observatório OPCULT | Universidade de Brasília, Brasil.
Cicle de 12 xarrades en línia entre diferents observatoris culturals, sistemes d’informació cultural o centres d’investigació semblants de l’espai iberoamericà desenvolupades entre abril de 2024 i març de 2025.
SESSIÓ 4 | 15.07.2024 | COSTA RICA - ECUADOR - ESPAÑA
Ivannia Barboza Leitón — Centro de Investigación en Identidad y Cultura Latinoamericanas (CIICLA) | Universidad de Costa Rica, Costa Rica.
Pablo Cardoso — Observatorio de Políticas y Economía de la Cultura (ILIA) | Universidad de Las Artes, Ecuador.
Modera: Marcia Jadue Boeri — Obsevatori Cultural de la Universitat de València, España.
Cicle de 12 xarrades en línia entre diferents observatoris culturals, sistemes d’informació cultural o centres d’investigació de l’espai iberoamericà desenvolupades entre abril de 2024 i març de 2025.
QUINTA SESSIÓ | 19.08.2024 | Argentina — Brasil — Guatemala
Juan Ignacio Brizuela — Observatório da Diversidade Cultural (ODC) | Brasil.
Luis Javier Crisóstomo — Observatorio de Pueblos Indígenas de Guatemala | Guatemala.
Modera: Fátima Makiuchi — Observatório de Políticas Públicas Culturais | Universidade de Brasília | Brasil.
Compilació de textos de diversos autors i enfocaments sobre les relacions entre cultura i desenvolupament sostenible.
Pla estratègic de la GVA. Concebut com un pla de xoc per a desenvolupar entre 2021 i 2023 sota el lema Cultura per a la recuperació. El marc estratègic del Pla es basa en tres eixos: salut i benestar, inclusió i recuperació econòmica i, a més, proposa tres línies d'actuació amb huit accions d'impuls concretes.
En aquest document es comparteix una proposta de com plantejar el finançament de la cultura com ben públic en termes estratègics. El seu propòsit fonamental és integrar els diversos instruments disponibles amb l'experiència més recent d'un país com Panamà, que s'ha plantejat, amb el suport de la UNESCO i la Unió Europea, el disseny d'una política pública d'economia creativa per al desenvolupament sostenible.
Guia elaborada pel col·lectiu barceloní El Museu Transformador. Inclou propostes de digitalització amb l'objectiu d'ajudar els museus en la presa estratègica de decisions. La guia promou un procés de reflexió transversal que potencie la visió institucional de les propostes perquè s'alineen amb la seua missió i els objectius estratègics.
Aproximació a la percepció dels actors del sector editorial iberoamericà sobre els efectes de l'emergència sanitària causada per la covid-19.
Guia pràctica per a implementar accions que promouen una planificació artística Equitativa, Diversa i Inclusiva (EDI) en organitzacions de música clàssica i conjunts d'interpretació. Basada en dotzenes d'entrevistes amb orquestres d'Amèrica del Nord, principalment dels Estats Units, i que formen part de la Lliga d'Orquestres Americanes.
Segon estudi realizat per L’ETNO que mostra les dades d'una enquesta aplicada als visitants del museu al maig de 2021. Amb este estudi es pretén: comparar les dades obtingudes en l'estudi anterior (2018); actualitzar el coneixement dels seus visitants; comparar les seues característiques amb estudis d'altres museus i enquestes culturals; i valorar l'impacte que la nova exposició permanent del museu ‘No és fàcil ser valencià o valenciana’, inaugurada en 2020 ha tingut en el públic que acudeix a L'ETNO.
Aquest informe ofereix una descripció general de com el sector creatiu i cultural pot contribuir als esforços de la Comissió Europea per a integrar les accions climàtiques a través del Programa Europa Creativa.
En aquest document es reflecteixen una sèrie de propostes de millora i projectes de bones pràctiques que facilitaran el compliment dels grans objectius que garanteixen una oferta de música en viu: accessibilitat, diversitat i inclusivitat. La guia s'estructura en tres blocs amb continguts d'aplicació pràctica: (1) orientacions necessàries per a poder identificar les necessitats, demandes i expectatives de les persones amb discapacitat i potencials noves audiències; (2) característiques de l'entorn que acull una activitat musical; i (3) mesures dirigides a l'accessibilitat universal per a concerts de música en directe.
Aquesta guia de bones pràctiques en l'àmbit laboral per a professionals de la dansa a Espanya. Recull informació bàsica per a entendre quin és el marc laboral en què s'exerceixen i ofereix per a dignificar les seues les condicions de treball. Proposa diferents itineraris de lectura, segons el tipus de participació en el cicle cultural (ball, coreografia, ensenyament, direcció, etc.).
Guia de mesures, procediments i protocols d'actuació a dur a terme en espais de rodatge audiovisual davant la nova situació d'alarma sanitària i la immediatament posterior en què s'haurà de conviure amb la covid-19.
Seminari internacional organitzat el Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni de Xile en el qual participen experts i expertes de diversos països que analitzen des de diversos punts de vista els desafiaments del desenvolupament de públics.
Estudi-Diagnòstic elaborat de manera participativa amb més de 80 agents provinents dels sectors cultural i social valencià. Entre els seus objectius, destaca l'interés per posar en l'agenda pública una mirada inclusiva en el desplegament de les polítiques culturals en la Comunitat Valenciana, proposant la co-crearció d'eines per a afavorir els drets culturals de totes les persones, especialment d'aquelles que tenen majors dificultats per a exercir-los i gaudir-los.
Principals resultats d'una enquesta aplicada a artistes visuals espanyols o residents a Espanya per conèixer la seua situació després de la crisi de la covid-19.
Informe de l'enquesta Òmnibus aplicada a Barcelona durant la pandèmia per conèixer la importància de la cultura en aquest context.
Informe tècnic per fer una primera aproximació a l'estimació de l'impacte econòmic de la covid-19 en els sectors culturals. Inclou informació sobre l'experiència de transformació de formats en viu a digitals.
.jpg)
Informe anual que, des de 2011, elabora i difon la Fundación Alternativas els qui s'interessen en la capacitat de transmissió social dels fenòmens culturals. En el present Informe, juntament amb l'estudi de diferents dimensions de la cultura a Espanya, hi ha una secció especial que analitza el sector audiovisual.
Desena edició de l'informe ICE que des de 2011 ha permés estudiar en profunditat diferents aspectes i problemàtiques culturals. Aquesta versió aporta dades i visibilitza la presència de les indústries culturals del nostre país en el conjunt de la UE, a banda de posar en valor la creació espanyola en els diferents àmbits de la cultura, així com les xifres de mercat i la seua expansió en l'economia digital.
Informe i anàlisi del diagnòstic realitzat pel Consell Valencià de Cultura sobre els efectes del confinament a causa de la covid-19 en el sector cultural valencià.
.jpg)
kult-ur, una publicació periòdica de la Universitat Jaume I. Els treballs que publica s'orienten fonamentalment al progrés de la ciència en els àmbits de la cultura, l'educació i el desenvolupament local, donant preferència a la difusió de resultats d'investigació originals. Aquest número es titula Universitat i ciutadania activa: expandir la institució, dedicant tres articles a rol de l'extensió universitària i els Observatoris Culturals.
Kult-ur, una publicació periòdica de la Universitat Jaume I. Els treballs que publica s'orienten fonamentalment al progrés de la ciència en els àmbits de la cultura, l'educació i el desenvolupament local, donant preferència a la difusió de resultats d'investigació originals. Aquest número es titula Universitat i ciutadania activa: expandir la institució, dedicant tres articles a rol de l'extensió universitària i els Observatoris Culturals.
Informe amb els resultats d'una consulta realitzada a professionals de diverses disciplines del sector cultural d'Espanya per conèixer l'impacte de la pandèmia.
Orientacions pràctiques per als responsables de l'elaboració de polítiques públiques que s'estan esforçant perquè les indústries creatives i culturals s'incloguen en els plans de recuperació i reactivació de l'economia i la vida social per la crisi sanitària causada per la covid-19.
Presentació de 9 casos d'innovació en la gestió de la cultura que, des de la reflexió i l'experiència dels seus autors i autores, busquen aportar una mirada analítica i sistemàtica sobre les condicions i la pràctica de la innovació en el sector cultural. Els casos presentats són: Red Panal (Buenos Aires), Microteatro por Dinero (Madrid), Lìberos (Cerdeña), Codetickets (Mataró), Centro Rural de Arte (Buenos Aires), Sonidos de la Tierra y la Orquesta de Cateura (Asunción), FiraTàrrega (Tàrrega), Social Point (Barcelona) y TakeOver (York).
Guia metodològica que té com a objectiu fer costat al sector cultural en el procés de visibilitzar l'impacte de la cultura en l'assoliment dels ODS. Sorgeix de la necessitat de fer costat al sector cultural en el procés de compilar i presentar la informació necessària perquè la seua activitat s'incloga en els informes de progrés per al compliment dels ODS presentats pels països, regions i ciutats en el Fòrum Polític d'Alt Nivell de Nacions Unides.
Estudi i anàlisi de la professionalització de les carreres artístiques, entesa com la capacitat de desenvolupar una activitat econòmica a partir d'una ocupació artística. Identifica les especificitats de les professions artístiques i identifica els principals instruments de suport disponibles. Inclou propostes que faciliten la professionalització.
Conferència organitzada a Barcelona per la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea al juliol de 2023. Durant 3 jornades es van exposar diferents experiències europees per a reflectir com les ICC contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones, creant solucions a través de la Cultura i la Ciència.
Diagnòstic de la situació del sector cultural català en matèria d'acció climàtica i sostenibilitat mediambiental. Aporta claus per incorporar aquests temes transversalment en les estratègies culturals.
.jpg)
. Making Cultura in Common. A handbook for fostering a participatory approach in the performing arts.jpg)
Manual creat per ‘BeSpectACTive!’, un projecte de cooperació a gran escala cofinançat pel Programa Europa Creativa de la Unió Europea. El seu objectiu és proporcionar una eina de gestió per a abordar de manera participativa diferents etapes del cicle cultural productiu de les arts escèniques.
Manual que proposa un conjunt d'eines de màrqueting cultural que han estat contrastades en experiències d'equipaments culturals situats a petits municipis de Barcelona. Es planteja a partir de la premissa que els gestors culturals municipals gestionen diners públics i presten un servei amb una clara orientació al ciutadà per sobre dels resultats econòmics. Té un enfocament pràctic i promou especialment eines per al desenvolupament d'audiències.
Manual estructurat com un conjunt de recursos, textos i elements de reflexió entorn del tema de l'avaluació de l'impacte social en l'àmbit de la cultura. Està basat en les troballes del projecte MESOC. Aquest és una Acció d'Investigació i Innovació dissenyada per a proposar, provar i validar un enfocament innovador i original per a mesurar el valor social i l'impacte de la cultura i les polítiques i pràctiques culturals, relacionat amb tres temes transversals de la Nova Agenda Europea per a la Cultura: 1) Salut i Benestar, 2) Renovació Urbana i Territorial i 3) Compromís i Participació Ciutadana.
Reporte final realitzat per encàrrec de la Comissió Europea que té l'objectiu d'actualitzar el marc de les estadístiques culturals i explorar alguna de les relacions multiplicadores de la cultura amb la productivitat o el benestar.
Compilació de reflexions d'experts i professionals a càrrec de variats Observatoris Culturals amb especial èmfasi en els de l'espai europeu. Analitza des dels orígens d'aquestes entitats, com les seues transformacions i el rol que han exercit exercit en l'assentament de les bases per a una reflexió fonamentada sobre el futur d'aquests.
Ortega, C. y San Salvador, R.
Nova versió de la guia del mateix nom editada en 2009. Presenta un marc conceptual enriquit i adaptat tant a l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides com a la Nova Agenda Europea per a la Cultura proposada per la Comissió Europea.
A través d’una cuidada selecció temàtica, aquesta segona publicació de l’Observatori Cultural de la Universitat de València introdueix en l’agenda pública matèries emergents i de visibilització prioritària per al sector artístic i cultural. Es tracta d’un llibre escrit a diverses mans que reprodueix la veu de doctores i doctors en Belles Arts, Economia, Humanitats o Mitjans de Comunicació, però també dona compte de la valuosa experiència d’agitadors culturals, guionistes, activistes de moviments socials, gestores culturals, investigadores, periodistes i especialistes en il·lusionisme.
Informe periòdic que es compon de quatre parts diferenciades que ofereixen una visió global del sector: el mapa de llibreries d'Espanya, el baròmetre de vendes, l’anàlisi de les principals magnituds comptables de les llibreries espanyoles i el sistema d'indicadors econòmics i de gestió de les llibreries (SIEGLE).
Ortega, C.
Número 23 de Perifèrica Internacional. Per primera vegada , quatre dones signen els quatre articles de la secció TEMES: Jazmín Beirak Ulanosky amb Cultura, salut i salut cultural; María del Mar Ruiz Domínguez amb Disseny d'un model de reconeixement de competències en les activitats culturals complementàries en la Universitat; Charo Ramos amb Periodisme cultural: noves cruïlles, nous temps; Estefanía Rodero amb Igualtat o buit: dones, cultura i nova realitat a Espanya hui; i Tetiana Biletska amb Culture of defence decolonisation and projection on the future. Reflection on the impacts of the war in europe on cultural practicies and life of cities and comunities.
Presentació realitzada per Hugo Cruz en el cicle de converses L'impacte de la cultura en el benestar i la sostenibilitat. Avaluar, mesurar, millorar. Aquest forma part de les accions formatives oferides per la plataforma de gestió cultural gallega BenCuriosa. Cruz és doctor per la Universidade do Porto i ha desenvolupat la seua carrera fonamentalment entorn de les àrees de creació artística i espai públic, a les pràctiques artístiques comunitàries i la participació cívica.
.jpg)
Informe que presenta un balanç de les desigualtats geogràfiques, de gènere i digitals que soscaven la diversitat cultural. Detalla els desafiaments que suposa plantejar la cultura com un bé públic global, inclou noves dades que il·lustren les pautes que estan sorgint a nivell mundial i, a més, ofereix recomanacions per a unes polítiques que impulsen ecosistemes creatius capaços de contribuir a un món sostenible per a 2030 i més enllà.
