L'àrea de treball d'aquest grup són els estudis demogràfics dirigits a la població valenciana. Aquest grup investiga els fenòmens demogràfics clàssics com la natalitat, la fecunditat, a nupcialitat i la formació i dissolució d'unions, l'envelliment, la morbiditat, la reproducció i les migracions amb especial interès en la seua evolució des de l'existència de les primeres fonts demogràfiques modernes fins a l'actualitat i incloent-hi les projeccions sobre evolucions futures. Aquests estudis es centren en la població situada en el territori valencià, tot mirant d'ubicar-la en les desagregacions territorials que van des de la secció censal, les entitats menors, els municipis i les comarques.

A banda, aquest grup realitza investigacions sobre les trajectòries vitals o cursos de vida. S'hi aplica la perspectiva dels cursos de vida per estudiar processos vitals com ara l'emancipació, l'entrada a l'edat adulta, els episodis formatius i laborals, la maternitat-paternitat o la jubilació. En l'anàlisi de les trajectòries vitals s'atenen les dimensions temporals com edat, generació i moment, les dimensions de gènere i classe social, origen i llengua. També son objecte d'estudi les poblacions específiques que per les seues característiques sociodemogràfiques i importància social en l'estructura i canvi de la societat valenciana demanden anàlisis concretes. En concret, poblacions en situacions de vulnerabilitat social des d´ una perspectiva multidimensional.

El grup combina la producció de dades sobre població a través del disseny d'enquestes demogràfiques, la catalogació de dades secundàries existents sobre la població valenciana (registres i estocs de població procedents de dades d'enquesta), el conreu de tècniques de modelització estadística, el càlcul d'indicadors, la recol·lecció de discursos sobre esdeveniments i trajectòries vitals.

Tant per la informació que recull com per l'anàlisi que realitza, DEMOVAL aporta al teixit empresarial, a l'administració en tots els nivells i al tercer sector un coneixement valuós de les característiques demogràfiques, culturals i socials, previsions, diagnòstics, situació en el territori, etc., referits a la població valenciana. Amb tot això DEMOVAL suposa potencialment una millora substancial als estudis de mercat, les polítiques públiques, i les accions i intervencions socials. 

Estudis fonamentals i desenvolupament d'aplicacions analítiques en cromatografia líquida en totes les modalitats (convencional, capil·lar i nano), electroforesi i electrocromatografia capil·lar, i espectrometria de masses. Estudis al voltant de cromatografia d'alta temperatura. Desenvolupament de noves fases estacionàries amb i sense nanopartícules per cromatografia, electrocromatografia capil·lar i per a preconcentració en electroforesi capil·lar. Estudis fonamentals acosta del disseny i fabricació de noves fases estacionàries monolítiques. Mètodes d'anàlisi de productes industrials: de neteja, cosmètics, olis vegetals i altres. Mètodes d'anàlisi de residus industrials en el medi ambient aquàtic. Mètodes d'anàlisi de compostos farmacèutics quirals. Mètodes d'anàlisi de mostres biològiques.

Aquest grup d'investigació centra la seua atenció en l'estudi de les característiques, estructura, processos i sistemes d'incentius dels òrgans de direcció de les empreses, i en la seua relació amb les estratègies que aquestes utilitzen, així com amb els resultats de les organitzacions. 

L'equip d'investigació que compon aquest grup està especialitzat en temàtiques d'estratègia competitiva i corporativa, així com en els enfocaments dels equips d'alta direcció (Upper Echelons), Govern Corporatiu, i competitivitat sostenible (és a dir, l'equilibri entre la competitivitat, la supervivència i la Responsabilitat Social Corporativa en un sentit ampli).

En l'àmbit de l'estratègia, el nostre grup ha realitzat múltiples investigacions sobre estratègia competitiva (rellotge de l'estratègia i posicionaments competitius), orientació estratègica de les organitzacions, estratègies d'internacionalització, estratègies de diversificació, maneres d'entrada, fusions i adquisicions, aliances estratègiques, etc. Aquests treballs han sigut publicats en revistes d'àmbit acadèmic tant nacionals com internacionals, tenint considerable pes les situades en els principals llistats internacionals de revistes d'investigació (p.e. JCR, Scopus, etc.) 

Des de l'any 2002, gran part d'aquests treballs considera de manera fonamental el paper dels equips de direcció i dels òrgans de govern en la definició de les estratègies i en la disposició d'unes certes actituds que es reflecteixen en la presa de decisions estratègiques. L'orientació al mercat, l'orientació proactiva, innovadora i d'assumpció de riscos, l'obertura de perspectives, acceptació del canvi, l'autoconfiança, l'optimisme, la complaença, les actituds globalment responsables, l'ètica o els enfocaments personalistes, i particularistes constitueixen àrees d'interés en les nostres investigacions.

Entre els aspectes considerats en relació amb els equips de direcció i òrgans de govern, el nostre grup para atenció a la composició dels equips, la diversitat, l'estructura de poder i de participació, el repartiment de funcions tant jeràrquica com horitzontal, els processos d'interacció, el conflicte cognitiu i afectiu, els valors compartits, els sistemes d'incentius, així com a les característiques demogràfiques i psico-sociològiques de membres específics de la direcció, com ara la Direcció General o uns certs directius funcionals o de divisió.

Ens interessen tant els antecedents com les conseqüències de les variables esmentades i de les les relacions entre elles. En relació amb els efectes d'aquestes relacions sobre els resultats organitzatius, parem atenció a aspectes com ara la competitivitat (rendibilitat, creixement, solvència, supervivència), la reputació, la generació de valor, etc.

La nostra investigació es desenvolupa fonamentalment a través de l'execució de projectes d'investigació competitius, finançats entre altres per la Generalitat Valenciana i el Ministeri d'Economia i Competitivitat. No obstant això, aquest grup d'investigació manté un estret contacte amb el context econòmic-empresarial, i desenvolupa activitats d'assessorament tècnic, formació, diagnòstic i realització d'estudis tècnics i informes orientats a l'aplicació pràctica de la nostra línia de treball.

El grup d'investigació desenvolupa la seua activitat investigadora centrada en la comunicació científica en tres àrees.

La primera està relacionada amb la comunicació científica des d'un punt de vista històric. En concret, se centra en la circulació d'idees i llibres entre Espanya i Europa durant el segle XVIII a través de la reconstrucció de les biblioteques dels il·lustrats valencians. Aquestes biblioteques no sols ens donen informació sobre el propietari de la biblioteca i les seues lectures, sinó també sobre els processos de transferència cultural i científica en aqueix moment. La reconstrucció dels catàlegs d'aquestes biblioteques és fonamental per a conéixer l'entrada d'idees, autors i llibres de marcada modernitat a Espanya, en camps com la Història, la Filosofia, les Ciències, i les Humanitats, entre altres. Igualment, permet reconstruir els canals de circulació dels llibres i als seus principals protagonistes: impressors, llibreters, intermediaris, i duaners, que de manera anònima van fer possible l'entrada dels corrents científics internacionals a Espanya. 

La segona àrea té a veure amb les pràctiques que conformen la ciència actual tant des del punt de vista institucional com des del punt de vista dels científics. Així, aquest grup treballa en l'avaluació de la investigació desenvolupada i/o finançada per institucions públiques concretes a través de l'obtenció d'indicadors bibliomètrics relacionats amb la producció, col·laboració científica i impacte de la investigació. Això s'ha concretat en els últims anys en l'execució de diversos contractes d'investigació subscrits amb institucions acadèmiques i organismes de l'administració pública. A més, des del punt de vista de les polítiques nacionals d'investigació, s'estudia les pautes de comunicació científica, tant des d'un punt de vista quantitatiu com qualitatiu, en el context d'un nou model de comunicació determinat per l'ús cada vegada més freqüent dels mitjans socials i del moviment d'Accés Obert a la ciència. Aquest suposa, des del punt de vista de l'investigador, l'obligatorietat de difondre els resultats de la seua investigació finançada amb fons públics, per mitjà de sistemes que asseguren l'accés obert a aqueixa informació. Per això, també és necessària l'avaluació del compliment d'aquests mandats, dissenyant els procediments més adequats per a això. Aquests procediments es dissenyen a partir de l'estudi de la política editorial de les revistes a través de les quals es difonen els resultats de la investigació finançada amb fons públics, així com investigant el comportament dels investigadors respecte a la comunicació científica i les característiques que poden afavorir l'adopció d'aquesta innovació.

Finalment, la tercera àrea en la qual aquest grup investiga són els nous desafiaments als quals s'enfronten les institucions acadèmiques, d'investigació i els propis científics. En concret, es tracta de la gestió de dades d'investigació que suposa un nou pas del moviment OA en el qual es promou l'accés a les dades producte de la investigació amb la finalitat d'afavorir la bona gestió de la inversió pública, crear cadenes de valor en l'àmbit de la innovació i augmentar la cooperació internacional, entre altres. En aqueix context, aquest grup manté una col·laboració estable amb diversos grups d'investigació europeus centrats en l'estudi del data literacy dels investigadors. L'objectiu és diagnosticar per a posteriorment promoure una cultura que afavorisca l'accés obert a les dades entre la comunitat acadèmica i d'investigació.

El nostre grup d'investigació treballa en tècniques de predicció i d'optimització. Predicció de futures observacions i optimització per a poder construir eines automàtiques d'ajuda a la presa de decisions en ambient d'incertesa. Això ja ens ha permés obtindre resultats interessants, especialment en el camp de la medicina i la salut pública, però també en la indústria i en les finances. En conseqüència, el nostre propòsit és doble: aprofundir en l'estudi de models de predicció, que puguen incorporar relacions temporals i/o espacials, a més de covariables, i continuar avançant en el desenvolupament de metodologies que incorporen la incertesa en l'optimització, la qual cosa ens permetrà construir noves eines de suport a la presa de decisions en diferents àmbits de planificació i gestió. En concret, seran objecte d'investigació l'anàlisi d'escenaris amb presència d'incertesa per als quals existeix informació donada per una sèrie de dades històriques, per als quals utilitzarem models de sèries temporals, i aquells en els quals a més de la relació temporal existeix una relació de veïnatge entre observacions contemporànies, per als quals utilitzarem models espaciotemporals. En treballs previs hem considerat models de predicció basats en models dinàmics d'espai d'estats amb innovacions, i s'ha avançat teòricament en la incorporació de multiestacionalitat, covariables i errors autocorrelats, amb l'objectiu que puguen ser utilitzats en la predicció automàtica de bancs de sèries temporals. Recentment, hem introduït mètodes de sèries temporals fuzzy per a obtindre com a predicció un número fuzzy que puga ser incorporat en els models d'optimització que utilitzen lògica difusa per a incorporar la incertesa. Pretenem amb això ampliar el camp d'aplicació d'aquestes metodologies mitjançant models de simulació-optimització que permeten analitzar la qualitat de les solucions i l'optimització dels objectius. També estem treballant en sèries de temps composicionals, que permeten contextualitzar els models mixtos per a dades composicionals longitudinals multivariats en escenari del microbioma. 

Últimament, estem treballant en combinació de prediccions, mitjançant mitjanes ponderades de prediccions obtingudes amb diferents mètodes, amb l'objectiu de dissenyar un sistema d'ajuda a la decisió que permeta l'ajustar els pesos i seleccionar de manera òptima els models de predicció per a obtindre pronòstics més fiables. L'estudi de la variabilitat geogràfica i temporal dels fenòmens de la salut gaudeix actualment d'una gran popularitat dins del món de l'Epidemiologia. Nombrosos models de suavització de riscos que incorporen simultàniament la dependència espacial dels riscos entre regions pròximes i la dependència temporal dels riscos per a cadascuna de les regions han sigut proposats en els últims anys. Els models clàssics han sigut dissenyats per a realitzar una anàlisi retrospectiva de les sèries temporals d'incidència i, per tant, no tracten qüestions fonamentals des del punt de vista de la planificació d'accions preventives i de control com són la predicció del començament de brots infecciosos, predicció de pics d'epidèmies i finalització d'aquestes. Volem analitzar alguns problemes relacionats amb la predicció en propagació d'epidèmies, incidint simultàniament en les components espacial i temporal del problema. En aqueixa mateixa línia, incorporació simultaneja de component temporal i component espacial als models estudiats, estem treballant en diversos escenaris: extensió de model jeràrquic bayesià, proposat recentment per membres del nostre equip, que permet estimar riscos i detectar conglomerats de manera simultània on es considera que la dependència espacial entre els riscos relatius no s'ajusta necessàriament a criteris de veïnatge; extensió espaciotemporal dels models de compartiments estocàstic bayesià; proposta d'un model espaciotemporal per al tractament de dades epidemiològiques en l'escenari composicional, i proposta d'un model espaciotemporal per a l'anàlisi de les associacions entre exposicions ambientals i salut. Tots aqueixos resultats de predicció els utilitzarem en la construcció de sistemes d'ajuda a la presa de decisions basats en models d'optimització sota incertesa per a diferents àmbits. Entre ells, a més dels àmbits anteriorment citats, treballarem problemes de gestió financera, especialment el problema de selecció de carteres. El problema de la selecció de carteres tracta de determinar una cartera òptima que satisfaça les preferències del decisor, quant al risc i al benefici de la inversió. Hem introduït l'aproximació del rendiment d'una cartera mitjançant distribucions de credibilitat, i mesures alternatives del risc de la inversió. Abordarem el problema de selecció de carteres introduint una funció de pèrdua que puga ser visualitzada per l'inversor, com una mesura de les seues preferències i desenvoluparem estratègies evolutives d'optimació multi-objectiu per a determinar carteres eficients per a diferents perfils de risc de l'inversor.

L'activitat se centra en l'estudi aplicatiu dels sistemes legals actuals territorials i la problemàtica dels procediments, tant des del vessant de l'ingrés com de la despesa.

• La Llei 34/2015 va modificar substancialment tots els títols de la Llei General Tributària, aplicable a la Hisenda Local. Actualment es troben pendents d'aprovació els RD de modificació de tots els Reglaments de desenvolupament de la LGT. Així mateix, les noves Lleis 39/2015 i 40/2015 de Procediment Administratiu Comú i Règim Jurídic de les Administracions Públiques obliguen a introduir notables modificacions en el marc d'actuació de les Entitats Locals en les seues relacions amb els ciutadans que també afecten l'àmbit tributari.
• En els últims anys s'ha incrementat notablement el volum de conflictivitat en relació amb els tributs locals, en dimensions diferents:
  • correspondència de l'Ordenances Fiscals a la Constitució, LGT i a la LHL.
  • procediments per a l'elaboració i aprovació d'aquestes Ordenances.
  • actes de gestió tributària local.
• Les estratègies de control tributari i recuperació de deute de les Hisendes autonòmica i Local es troben molt allunyades de les dissenyades i implantades amb èxit en l'àmbit estatal per l'Agència Tributària.
• D'altra banda, en aquests moments de canvi climàtic es fa necessari el desenvolupament d'una investigació aplicada a diversos objectius simultanis: combinar la promoció turística amb un desenvolupament sostenible que preserve el medi ambient com a valor intrínsec, la cerca de noves fórmules de finançament municipal que perseguisquen les anteriors finalitats i un increment de la suficiència financera de les Corporacions Locals en la cobertura del cost dels serveis. A Espanya encara resulten escasses les experiències pioneres en aquesta direcció però en l'àmbit comparat resulta possible atendre les solucions aplicades en entorns amb singularitats geogràfiques i turístiques similars. Es pretén projectar la potencialitat dels tributs com a mecanismes fonamentals per a avançar en una doble adreça: 
  • d'una banda, la superació dels endèmics escenaris d'insuficiència financera de les Corporacions Locals;
  • per un altre, la idoneïtat de l'actuació pública local, com a nivell de govern més pròxim al ciutadà i sobre el que opera en primera línia l'objectiu de salvaguarda i millora de la idiosincràsia i valors propis del municipi.
• Finalment, la igualtat entre homes i dones així com la transparència i el bon Govern han de ser tinguts en compte a l'hora de complir amb l'exigència de la justícia en la despesa pública. Per això és necessari analitzar i plantejar el marc general normatiu per a la realització de pressupostos participatius i pressupostos amb perspectiva de gènere. En efecte, la vinculació de la despesa pública a uns principis objectius de justícia material és una exigència indefugible. El principi de justícia en la despesa pública es converteix en el substrat material de l'obligació de totes les Administracions Públiques d'elaborar els seus pressupostos amb perspectiva de gènere perquè s'ha de tindre clar que per a aconseguir la igualtat, la justícia material proclamada constitucionalment, s'han d'elaborar uns pressupostos amb perspectiva de gènere, la qual cosa no suposa de cap manera destinar més recursos a programes o actuacions dirigits a les dones, sinó, tan sols, una diferent manera d'analitzar i elaborar els pressupostos tradicionals, actuació en la qual subjau la consecució d'objectius d'eficàcia i eficiència econòmica. però no sols el vessant de la despesa pública, tant els ingressos com les despeses públiques, han d'analitzar-se des d'una perspectiva de gènere per a la consecució d'aqueixa justícia financera a la qual han de dirigir-se per mandat constitucional.