Grup d'Investigació en Filosofia Analítica

Descripció

Aquest grup d'investigació treballa al si de la tradició analítica concebuda d'una manera ampla i és fruit de l'associació de dos Grups d'Investigació: Phronesis i Méthodos. Com altres grups de l'Europa Continental, investiguem qüestions centrals en filosofia del llenguatge, filosofia de la ment, filosofia i metodologia de la ciència, metafísica i epistemologia, però també estem interessats en problemes d'ètica i d'estètica. Un dels nostres objectius és conrear el tipus d'investigació clara i rigorosa pròpia de la filosofia analítica en àmbits habitualment reservats, en el nostre context institucional, a la tradició continental.

Objectius CT

Investigar qüestions centrals en filosofia del llenguatge, filosofia de la ment, filosofia i metodologia de la ciència, metafísica i epistemologia.
Estudiar alguns problemes en l'àmbit de l'ètica i de l''estètica.
Conrear el tipus d'investigació clara i rigorosa pròpia de la filosofia analítica en àmbits habitualment reservats, en el nostre context institucional, a la tradició continental.

Línies d'investigació

Comprensió intercultural, pertinença i valor: aproximacions Wittgensteinianes
L'objectiu fonamental d'aquesta línia d'investigació és explorar, des de la perspectiva de la filosofia Wittgensteiniana, en què consisteix la comprensió intercultural, esclarint la relació entre els aspectes epistèmics, ètics, antropològics i polítics d'aquesta qüestió.
Eliminacionalisme, ficcionalisme, expresivisme, i la possibilitat d'un veredicte metafísic negatiu
Aquesta línia de recerca explora un elenc de discursos d'especial rellevància filosòfica (per exemple, sobre estats de coses, objectes materials, estats i representacions mentals, o judicis avaluatius) per tal de determinar si es pot defensar coherentment la tesi que el món tal com és en si mateix, independent de nosaltres, no conté els fets i propietats pressupostos per ells. Ens centrem, en concret, a avaluar la plausibilitat de tres estratègies que neguen la veritat dels discursos en qüestió: el eliminacionisme, el ficcionalisme i el expresivisme.
Ciència contemporània: qüestions metodològiques i epistemològiques
En les últimes dues/tres dècades hi ha hagut un notable increment en els recursos conceptuals i metodològics a la disposició del científic. Caldria destacar entre ells, per esmentar alguns dels quals s'apliquen amb major profusió, els algoritmes sobre selecció de models, l'estadística bayesiana, les estratègies d'inferència causal a partir de probabilitats/freqüències, la simulació per ordinador, o l'articulació de models mecanicistes.

L'objectiu genèric d'aquesta línia d'investigació és repensar les qüestions epistemològiques tradicionalment abordades per la filosofia de la ciència (experimentació, confirmació, explicació, realisme/antirrealisme, objectivitat i valors) a la llum dels nous recursos disponibles en la pràctica científica.
Auto-coneixement, responsabilitat moral i autenticitat
L'objectiu fonamental d'aquesta línea d'investigació consisteix a recuperar la connexió entre el debat sobre l'auto-coneixement i el debat al voltant de la pregunta 'Com hem de viure?' a partir del concepte de necessitat pràctica de Bernard Williams, per a la qual cosa atenem a alguns experiments científics i texts literaris clàssics.

Direcció