GRAM està integrat per tot el personal docent i investigador de l'àrea d'Arqueologia del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. El seu àmbit d'investigació és el Mediterrani amb especial atenció al País Valencià des de l'I mil·lenni a.C. i fins al segle VII d.C. Els membres del grup fan tasques docents, d'investigació (camp, laboratori i fonts bibliogràfiques), docència i difusió en cadascuna de les seues línies específiques (arqueologia fenici-púnica, arqueologia ibèrica, numismàtica i arqueologia clàssica), col·laborant entre ells i establint contactes i convenis amb altres institucions, fundacions, empreses dedicades a l'arqueologia preventiva i amb personal investigador tant d'altres àrees de coneixement de la Universitat com d'altres centres d'investigació.
La finalitat és estudiar l'evolució històrica de les societats protohistòriques de l'àmbit mediterrani peninsular fins a la seua integració en l'Imperi Romà, la dinàmica d'aquest, així com les seues interrelacions de caràcter econòmic, etnològic i simbòlic. Així mateix, existeix un compromís per traslladar el coneixement adquirit a la societat mitjançant la participació en conferències, exposicions, jornades de portes obertes i actuacions sobre el patrimoni arqueològic.
Els membres del Grup Arsmaya (GIUV2013-094) venen desenvolupant des de l'any 2000 i de manera ininterrompuda, treballs de camp en l'àmbit de l'art, l'arqueologia i el patrimoni cultural, tant a Espanya com a Amèrica. En l'equip participen des d'expertes en art i arqueologia a especialistes en arquitectura, restauració, anàlisi física-químics de materials i cooperació al desenvolupament.
Les activitats d'investigació a Espanya han estat dirigides a projectes d'intervenció en edificis històrics, a la investigació arqueològica en les seues àrees circumdants i a l'estudi dels materials exhumats (ceràmica, vidre, monedes, restes òssies, etc.), principalment a través dels Projectes: Església Col·legiata Santa María de Gandia i Plaza del Fossar (GV 2000-2004) i Església de Sant Martí Obispo i Sant Antoni Abat de València (GV 2008-2009), així com a altres accions de documentació del patrimoni mitjançant l'ús de les noves tecnologies digitals (Església Arxiprestal i Aqüeducte de Morella). En l'àmbit americà s'han dut a terme investigacions arqueològiques en l'àrea arqueològica de Petén, Guatemala, amb el propòsit d'investigar i posar en valor el ric patrimoni cultural dels assentaments urbans maies de la conca del riu Mopán. Els centres estudiats de manera intensiva han sigut La Blanca i Chilonché. Aquests treballs s'han desenvolupat a través del Projecte La Blanca i el seu entorn (Ministeri de Cultura d'Espanya i Fundació Palarq, 2004 a 2019). Una altra activitat investigadora del Grup és l'estudi de l'arquitectura maia mitjançant l'anàlisi dels criteris compositius, solucions formals, tipologies arquitectòniques, sistemes constructius i materials utilitzats en la construcció dels edificis, així com l'anàlisi iconogràfica de les manifestacions artístiques amb les quals van ser ornamentats, inclòs l'art dels grafits.
Aquestes accions s'han dut a terme de manera ininterrompuda des de l'any 2005 a través de nombrosos Projectes d'I+D+i concedits per diferents institucions: Ministeri d'Educació, Generalitat Valenciana, Ministeri de Ciència i Innovació, Ministeri d'Economia i Competitivitat i Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d'Espanya. A aquesta línia d'investigació pertany també la desenvolupada en els últims anys sobre l'aplicació de la perspectiva de gènere en la interpretació dels espais i usos dels edificis investigats, a través del Projecte Dones, Art i Antiguitat. Trencant tòpics. En el camp de la arqueometria el Grup desenvolupa dos Projectes: Arqueometria del color en l'àrea maia i Arqueometria del cosmètic i el perfum a Mesoamèrica. A través del primer es realitza la caracterització físic-química de la pintura mural procedent dels diversos assentaments investigats. El segon projecte pretén conéixer les substàncies emprades en les antigues cultures de Mesoamèrica per a preparar els pigments corporals i aromes utilitzades per l'elit.
També són nombroses les accions de transferència a la societat que realitza el Grup, especialment les desenvolupades en el si del Projecte La Blanca (Creació d'un Centre d'Interpretació, museïtzació a l'aire lliure del lloc arqueològic, formació i capacitació dels habitants de l'entorn en diverses activitats relacionades amb el turisme, la conservació del patrimoni cultural i l'apoderament de les dones), les quals van ser patrocinades per diferents institucions: Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universidad de Granada, Prince Claus Fund, Associació BALAM, Institut Guatemalenc de Turisme. Gràcies a la incorporació en aquesta última dècada de les Noves Tecnologies aplicades al patrimoni cultural precolombí, a través del projecte per a Grups d'Investigació d'Excel·lència Prometeu-Mayatech (Generalitat Valenciana 2016-2019 i 2020-2023), s'han generat nombroses restitucions ideals en 3D de les edificacions i objectes investigats, tant de la Blanca i Chilonché com d'altres importants ciutats maies Patrimoni de la Humanitat, com Quirigúa i Tikal a Guatemala, o Uxmal a Mèxic, aconseguint amb això una major difusió al públic en general dels resultats d'aquestes investigacions (http://mayatech.artemaya.es/).
L'activitat investigadora del grup se centra en l'anàlisi de les indústries creatives i els mercats culturals des d'una perspectiva multidisciplinària i transversal que conjuga teories, principis i instruments d'economia, sociologia, management, màrqueting i finances. Des d'aquest enfocament s'aborden els principals efectes del canvi tecnològic, tant en l'oferta com en la demanda, en un escenari que ha permés l'emergència de nous mercats culturals. Així, la digitalització ha suposat per a la indústria una reducció dels costos fixos de producció, distribució i promoció, comportant innovacions en processos o productes i serveis. En referència als consumidors, ens trobem, entre altres, amb un canvi en els hàbits de consum, amb la reducció de costos de cerca i descobriment de nous productes i serveis, i la ruptura de barreres a la participació.
En concret, es persegueix analitzar tant qualitativa com quantitativament l'impacte que els canvis socials (diversitat i democratització) i tecnològics (acceleració de la digitalització de continguts) han tingut en els diferents agents que intervenen en els diferents mercats culturals. En aquest sentit l'àmbit d'estudi contempla l'anàlisi tant a nivell sectorial (música, audiovisual, videojocs, arts escèniques i plàstiques) com des d'una perspectiva més agregada.
Els membres del grup compten amb una dilatada trajectòria investigadora en el camp de l'economia i gestió de la cultura, les indústries creatives i les arts. En aquest context han desenvolupat investigacions centrades en analitzar l'ús de les TIC i la participació cultural, l'extensió de les audiències i els nous models de negoci sorgits arran del canvi tecnològic. A més, alguns membres de l'equip estan vinculats amb diferents associacions de caràcter acadèmic com a integrants dels seus comités científics: International Association of Arts and Cultural Management, AIMAC, Montreal; International Music Business Research Association, IMBRA, Vienna; Workshop on Cultural Economics and Management, WCEM, Sevilla. Al seu torn, han participat activament en la transferència de resultats de la investigació mitjançant la signatura de nombrosos convenis i contractes amb entitats vinculades al sector creatiu, cultural i social. Finalment, part dels membres d'aquest equip pertanyien a un grup ja registrat en l'Oficina de Transferència de Resultats de la Investigació (OTRI) de la Universitat de València.
Estudis d'Història de l'Art del món contemporani: Imatge i Representació; Espai i Memòria; Visibilitat i Modernitat.
En el primer eix s'investiguen aspectes relatius a la representació humana individual, col·lectiva i seriada, així com la importància de la literatura artística.
En el segon, s'aborden les circumstàncies artístiques des d'una perspectiva espaciotemporal, la democratització de l'espai públic, la construcció de la ciutat moderna, el naixement i influència dels espais de sociabilitat artística i cultural, així com la mirada aliena dels viatgers estrangers.
I, finalment, en l'últim eix s'indaga sobre el paper de les institucions artístiques, les directrius oficials, la rellevància de la presència femenina en les belles arts, el descobriment de les manifestacions artístiques pel públic, l'art com a memòria col·lectiva (col·leccions i museus) i les relaciones art-ciència.
