El Grup de Recerca Antropologia, Patrimoni i Imaginaris (ANTROPIA) naix amb l'interès d'investigar en perspectiva antropològica els processos de patrimonialització i la transformació i la reinvenció d'imaginaris culturals. En concret, es planteja l'estudi antropològic dels processos de construcció i activació patrimonial, en especial els que giren al voltant de les categories de patrimoni natural i immaterial, les noves espiritualitats com expressió de sentit, la reinvenció dels imaginaris culturals en la societat digital i l'estudi de les relacions interètniques des d'una perspectiva antropològica-històrica. Un estudi especialment orientat, a contextos urbans, rurals i virtuals i en el passat i en el present.
Els processos de patrimonialització han adquirit un especial protagonisme en les transformacions de les societats contemporànies, amb una extensió i ampliació que, entre altres coses, ha acabat fusionant categories construïdes inicialment com a segregades (cultural/natural) i incorporant explícitament actors socials en el procés d'identificació i reconeixement patrimonial a través de la categoria de patrimoni immaterial, del valor atorgat a la institucionalització de les activacions i de l'apel·lació a la memòria com a recurs legitimador. L'estudi d'aquests processos -i de les negociacions, contradiccions i disputes que comprenen- permet aproximar-se a les polítiques i pràctiques de govern, de governança, urbanístiques, de gestió de recursos territorials, turístiques i de construcció d'identitats col·lectives, des del punt de vista de l'acció de les institucions de l'administració, dels diferents agents socials i, en particular, de les respostes dels moviments socials. És, també, un repte per explorar les articulacions entre el reconeixement de la diversitat cultural, amb tota la seua variabilitat i apertura, i la construcció d'imaginaris d'homogeneïtat i d'heterogeneïtat cultural i d'autenticitat.
Les transformacions de les formes d'organització social, usos i gestió d'espais públics o polítiques urbanístiques, relacionades o no amb els processos de patrimoninalització, incideixen en les formes d'imaginar i habitar les ciutats i constitueixen un altre dels eixos d'aquest grup d'investigació. Una qüestió que inclou la construcció i la destrucció d'identitats de barri i el paper dels moviments urbans en la fonamentació d'àmbits comunitaris i en la resposta a aquelles transformacions.
Per altra banda, els dèficits de sentit moderns i postmoderns passen per la recuperació i la reconfiguració de les velles formes de coneixement transcendent vinculades a les antigues filosofies i religions. Així, són transformades en noves creativitats culturals lligades a innovadores formes transnacionals d'ecologia, espiritualitat, economia, política i relacions socials que implica la recuperació de pràctiques i coneixements ancestrals, l'emergència de valors i estils de vida i alimentaris nous, l'arribada d'altres medicines i teràpies a Occident, així com la complexitat del ciberespai amb les seues xarxes i comunitats. Aquest "re encantament del món" s'inscriu en un context de progressiva desinstitucionalització de la religió que potencia la recerca personal en l'esfera individual i que genera el fenomen de "creure sense pertànyer" a la vegada que s'articula en moviments moderns, psico-físic-espirituals que ofereixen una religiositat experiencial, emocional, mística, fortament eclèctica, amb una orientació salvadora pragmàtica, ara i aquí, i un holisme o universalisme tenyit de cientificitat, ecologia i humanitarisme genèric.
L'antropologia històrica juga un paper clau per entendre la paradoxa moderna que es manifesta en la tensió entre la noció d'humanitat compartida i l'emergència de particularismes identitaris més o menys excloents. El món contemporani està marcat per aquesta paradoxa, i la globalització posa de manifest noves tensions entre l'universalisme i els particularismes identitaris. L'estudi de les respostes locals a aquests processos globals és una altra de les línies de recerca del grup.
Aquestes línies principals ens permetran acostar-nos a una sèrie d'eixos analítics transversals entre els quals cal destacar el gènere (segregació i estratificació social al voltant dels imaginaris, en la mesura que en l'articulació d'aquests fenòmens podem observar clares diferències entre dones i homes), així com la globalització (els imaginaris acompanyen diferents globalitzacions), la identitat (adaptació i/o resistència a allò global), la sostenibilitat (tensió entre conceptes universals i realitats locals), l'emancipació (moviments utòpics, pensament de la sospita i narratives de la ciència) i les comunitats globals (imaginaris contemporanis construïts a partir d'articulació entre xarxes socials globals).

Recerca i desenvolupament en ciències socials i humanitats