Els cicles d'alta freqüència i magnitud d'inundacions en els plans costaners mediterranis, constitueixen un bon indicador de la variabilitat climàtica holocena i històrica, comparable a altres manifestacions de canvi com poden ser els cicles d'alta freqüència de tempestes costaneres o bé les fluctuacions en les glaceres. Aquestes fases promouen un gran dinamisme en els processos i configuren els trets morfològics més recents dels planes al·luvials litorals. Els subambients de plana d'inundació, front deltaic i aiguamolls perifèrics funcionen davant els canvis com un "sistema geomorfològic en cascada" en el qual els processos estan interconnectats. L'anàlisi de la seua dinàmica ha de tindre en compte les múltiples connexions existents. La intensa i antiga ocupació humana d'aquests àmbits fa que es combinen de manera excepcional la història natural i l'antròpica. Per aquesta raó, hi ha gran quantitat d'informació documental sobre episodis climàtics, els processos i l'acció humana. 

Els canvis i discontinuïtats en els sistemes naturals es corresponen amb llindars i punts d'inflexió, controlats per la resiliència ambiental, la variabilitat climàtica i l'activitat humana. Aquest paradigma constitueix un tema d'interés creixent entre investigadors de ciències de la terra, socials i humanitats el focus d'estudi de les quals és el clima, el canvi ambiental i la societat. El nombre de treballs s'incrementa contínuament i no és una coincidència que moltes propostes de revisió metodològica es produïsquen en l'àmbit mediterrani. Des de fa molts anys hi ha renovats esforços a demostrar l'excepcional caràcter d'aquesta regió on es combinen la història natural i la humana. Durant 10.000 anys el Mediterrani ha tingut una llarga història de civilitzacions; una comunitat internacional d'especialistes porta temps estudiant Neolític, Bronze, Romano, Medieval etc. De manera que no hi ha regió en el món que posseïsca comparable cos de coneixement referit a les seues societats històriques i prehistòriques. Al mateix temps, l'ambient físic mediterrani ha atret l'atenció de geòlegs, geògrafs, climatòlegs i altres especialistes en ciències de la terra. Tots aquests investigadors procedents de diferents disciplines tenen en comú un repte: comprendre la interacció entre clima, canvi climàtic, medi ambient i societat. Molts contactes i col·laboracions entre les disciplines de ciències de la terra i les de la història de l'activitat humana es van iniciar molt primerencament en els projectes interdisciplinaris. S'ha fet evident que el canvi ambiental i les ruptures o discontinuïtats poden estar relacionades no sols amb la variabilitat climàtica o el context particular regional, sinó també amb l'activitat antròpica que en gran manera ha accelerat o redirigit l'evolució del paisatge.
 

Recerca i desenvolupament en ciències socials i humanitats