El grup d'investigació desenvolupa la seua activitat investigadora centrada en la comunicació científica en tres àrees.

La primera està relacionada amb la comunicació científica des d'un punt de vista històric. En concret, se centra en la circulació d'idees i llibres entre Espanya i Europa durant el segle XVIII a través de la reconstrucció de les biblioteques dels il·lustrats valencians. Aquestes biblioteques no sols ens donen informació sobre el propietari de la biblioteca i les seues lectures, sinó també sobre els processos de transferència cultural i científica en aqueix moment. La reconstrucció dels catàlegs d'aquestes biblioteques és fonamental per a conéixer l'entrada d'idees, autors i llibres de marcada modernitat a Espanya, en camps com la Història, la Filosofia, les Ciències, i les Humanitats, entre altres. Igualment, permet reconstruir els canals de circulació dels llibres i als seus principals protagonistes: impressors, llibreters, intermediaris, i duaners, que de manera anònima van fer possible l'entrada dels corrents científics internacionals a Espanya. 

La segona àrea té a veure amb les pràctiques que conformen la ciència actual tant des del punt de vista institucional com des del punt de vista dels científics. Així, aquest grup treballa en l'avaluació de la investigació desenvolupada i/o finançada per institucions públiques concretes a través de l'obtenció d'indicadors bibliomètrics relacionats amb la producció, col·laboració científica i impacte de la investigació. Això s'ha concretat en els últims anys en l'execució de diversos contractes d'investigació subscrits amb institucions acadèmiques i organismes de l'administració pública. A més, des del punt de vista de les polítiques nacionals d'investigació, s'estudia les pautes de comunicació científica, tant des d'un punt de vista quantitatiu com qualitatiu, en el context d'un nou model de comunicació determinat per l'ús cada vegada més freqüent dels mitjans socials i del moviment d'Accés Obert a la ciència. Aquest suposa, des del punt de vista de l'investigador, l'obligatorietat de difondre els resultats de la seua investigació finançada amb fons públics, per mitjà de sistemes que asseguren l'accés obert a aqueixa informació. Per això, també és necessària l'avaluació del compliment d'aquests mandats, dissenyant els procediments més adequats per a això. Aquests procediments es dissenyen a partir de l'estudi de la política editorial de les revistes a través de les quals es difonen els resultats de la investigació finançada amb fons públics, així com investigant el comportament dels investigadors respecte a la comunicació científica i les característiques que poden afavorir l'adopció d'aquesta innovació.

Finalment, la tercera àrea en la qual aquest grup investiga són els nous desafiaments als quals s'enfronten les institucions acadèmiques, d'investigació i els propis científics. En concret, es tracta de la gestió de dades d'investigació que suposa un nou pas del moviment OA en el qual es promou l'accés a les dades producte de la investigació amb la finalitat d'afavorir la bona gestió de la inversió pública, crear cadenes de valor en l'àmbit de la innovació i augmentar la cooperació internacional, entre altres. En aqueix context, aquest grup manté una col·laboració estable amb diversos grups d'investigació europeus centrats en l'estudi del data literacy dels investigadors. L'objectiu és diagnosticar per a posteriorment promoure una cultura que afavorisca l'accés obert a les dades entre la comunitat acadèmica i d'investigació.

Altres activitats professionals, científiques i tècniques ncaa