Des de 1986 estudiem el cervell de rèptils, ocells i mamífers. El nostre objectiu ha sigut comprendre els trets comuns de l'organització del cervell dels vertebrats. En aquesta interminable tasca hem centrat la nostra atenció principalment en l'amígdala, però també en altres estructures del prosencèfal “límbic”, com el septe i l'hipocamp, així com en els sistemes visuals en tots els nivells (des de la retina fins a l'escorça visual). Hem col·laborat amb diversos grups d'Europa i els Estats Units, com els de Luis Martínez-Millan (Euskal Herriko Unibersitatea, Leioa, Espanya), Tomás González-Hernández (Universitat de la Llacuna, Tenerife, Espanya), Salvador Guirado (Univ. Màlaga, Espanya), Piet Hoolgand (Vrije Universiteit, Amsterdam, Països Baixos), Jesús Perez-Clausell (Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya), Margarita Belekhova (Russian Academy of Sciences, Sant Petersburg, Rússia), Ceri D Davies (Imperial College, Londres, el Regne Unit) i Mimi Halpern (State Universty of Nova York, Health Science Center a Brooklyn, els EUA). Actualment col·laborem amb Joseph LeDoux, (Nova York University, els EUA), Alino Martinez-Marcos, (Univ. Castella-la Manxa), Jane Hurst (Univ. of Liverpool, el Regne Unit), Karim Nader (McGuill Univ, el Canadà), Mike Ludwig (Univ. Edimburgh) i Trése Leinders-Zufalla i Pablo Chamero (Saarland Univ., Alemanya).
Les nostres principals línies d'investigació són:
- Anatomia de l'amígdala. El nostre objectiu principal és tractar de caracteritzar l'organització de l'amígdala, una part del cervell implicada tant en la quimiorecepció com en les emocions. Aquesta heterogeneïtat funcional és paral·lela a la complexitat anatòmica de l'amígdala, que inclou derivats del pal·li embrionari (per tant, parts de l'escorça cerebral), del subpali (estriat i globus pàl·lid) i fins i tot de parts del neuroepiteli hipotalàmic. Estem utilitzant tècniques de rastreig de tractes i la presència i distribució de molts marcadors neuroquímics.
- Neurobiologia de les propietats de reforç de les feromones sexuals en els ratolins. De fet, les divisions corticomedial i basolateral central semblen estar implicades en funcions independents, relacionades amb la químicsensibilitat (corticomedial) i amb l'estimulació de respostes emocionals innates i apreses (basolateral central). Els resultats de la nostra investigació sobre les propietats de reforç d'un estímul veronasal, les feromones sexuals en ratolins, suggereixen que totes dues funcions de l'amígdala estan interrelacionades, proporcionant així una explicació funcional per a les profuses interconnexions trobades entre les diferents divisions de l'amígdala en diferents vertebrats.
- La base neural de l'agressió materna. En els últims anys hem avançat cap a una major la comprensió del paper que l'amígdala i les seues connexions amb la resta del cervell exerceixen en el control del comportament sociosexual en resposta a les quimosenyals conespecífiques, p. ex. les feromones. Actualment estem analitzant com el cervell dels ratolins femella passa d'un estat regular en el que a l'animal li agraden les feromones masculines, a un estat matern en el qual la femella ataca feroçment als intrusos mascle. Això permetrà entendre millor la base neural del comportament agressiu. En aquest sentit, estem desenvolupant dues línies d'investigació:
- Neuropèptids i el comportament sociosexual. En el canvi de l'atracció a l'agressió que es produeix en el cervell de les femelles lactants, és probable que els circuits que empren neuropèptids (sobretot la vasopressina i l'oxitocina) siguen fonamental. Per tant, en l'actualitat estem analitzant aquests circuits sense pèptids en el cervell dels mascles i les femelles en diferents situacions fisiològiques.
- Neuroendocriologia de l'agressió materna. A més, estem tractant de comprendre els agents endocrins que actuen durant l'embaràs, el part i la lactància, que poden explicar aquests canvis de comportament en les femelles. Actualment estem explorant com els esteroides sexuals i la prolactina combinen les seues accions per a fomentar els comportaments materns, incloent l'agressió.
- Entendre l'organització anatomo-funcional de l'amígdala i el seu paper en la comunicació intraespecífica a través de feromones.
- Comprendre els mecanismes neurals i neuroendocrins de l'agressivitat usant l'agressió maternal com a model.
- Entendre el paper dels nonapèptids oxitocina i vasopressina en el control del comportament sociosexual.
- Entendre el processament de senyals químics en l'amígdala, mitjançant l'anàlisi de la resposta electrofisiològica a feromones.
- Amígdala i emocions
Estudi del paper de l'amígdala en la generació de conductes emocionals i motivades i les seues patologies.
- Neurobiologia del comportament sociosexual
Estudi dels circuits neurals i l'endocrinologia que expliquen el control de l'atracció sexual, les trobades agonístiques (agressió) i el comportament matern.
- TERUEL MARTI, VICENT MANUEL
- PDI-Titular d'Universitat
- Director/a de Departament
- AGUSTIN PAVON, MARI CARMEN
- PDI-Titular d'Universitat
- Director/a Titulacio Master Oficial
- Vicedega/Vicedegana / Vicedirector/a Ets
- LANUZA NAVARRO, ENRIQUE
- PDI-Catedratic/a d'Universitat
- Coordinador/a de Programa de Doctorat
- MARTINEZ RICOS, JOANA
- PDI-Contractat/Da Doctor/A
- CERVERA FERRI, ANA PILAR
- PDI-Prof. Permanent Laboral Ppl
- ExpandirTERUEL MARTI, VICENT MANUELPDI-Titular d'UniversitatDirector/a de Departament
- ExpandirAGUSTIN PAVON, MARI CARMENPDI-Titular d'UniversitatDirector/a Titulacio Master OficialVicedega/Vicedegana / Vicedirector/a Ets
- ExpandirLANUZA NAVARRO, ENRIQUEPDI-Catedratic/a d'UniversitatCoordinador/a de Programa de Doctorat
Campus de Blasco Ibáñez
C/ Dr. Moliner, 50
46100 Burjassot (València)
- TERUEL MARTI, VICENT MANUEL
- PDI-Titular d'Universitat
- Director/a de Departament
