- Universitat de València
- Universidad Católica de Valencia
- Hospital Quirón
- Hospital Universitario General de Valencia
- Estrela Ariguel, Jose Maria
- PDI-Catedratic/a d'Universitat
- Obrador Pla, M.elena
- PDI-Catedratic/a d'Universitat
- Valles Marti, Lilian Soraya
- PDI-Catedratic/a d'Universitat
- Salvador Palmer, Maria Rosario
- PDI-Titular d'Universitat
- Coordinador/a de Programa de Doctorat
- Director/a Titulacio Master Oficial
- Saez Tormo, Guillermo
- PDI-Catedratic/a d'Universitat
- Coordinador/a de Mobilitat
- Vicedega/Vicedegana / Vicedirector/a Ets
- María Benlloch García
- Javier Luís Alcácer García
- Concepción Cerdá Micó
- Jose Alfredo Pellicer Artes
- Joan Antoni Sirerol Talens
- Maria Lucia Rodriguez Romero
S'ha demostrat que diferents polifenols, com el pterostilbè (trans-3,5-dimetoxi-4'-hidroxiestilbè; Pter), inhibeixen el creixement del càncer in vivo. En estudis recents s'ha provat, tant in vitro com in vivo, l'efecte antitumoral del Pter, un anàleg natural dimetoxilat del resveratrol, però amb una vida mitjana biològica més elevada. Es va observar que 20 µM de Pter, incubat durant 24 hores en condicions de cultiu in vitro, disminuïa la viabilitat de les cèl·lules tumorals en aproximadament un 30% en el melanoma humà A375, un 40% en el càncer de pulmó humà A549, un 10% en el càncer de còlon humà HT-29 i un 25% en el càncer de mama humà. No obstant això, no es va observar una disminució significativa de la viabilitat cel·lular si el temps d'incubació era < 6h. Per tant, els mecanismes de qüestionament pretenen explicar la inhibició del creixement tumoral induïda in vivo per la Pter (o altres molècules relacionades), almenys en condicions en les quals la Pter necessita la circulació sanguínia per a arribar al tumor en creixement.
Personal investigador de la Universitat de València han observat que, sorprenentment, l'administració d'una teràpia combinada d'un agent deplecionant, i un agent quimioterapèutic, a cèl·lules canceroses humanes cultivades i tractades amb pterostilbè (Pter), condueixen a una eliminació quasi completa de les cèl·lules tumorals, com es demostra per la disminució tant del nombre de cèl·lules com de la viabilitat cel·lular, mostrant una clara sinergia entre l'agent deplecionant de glutatió i l'agent quimioterapèutic en comparació amb l'efecte de cadascun d'aquests compostos per separat. L'efecte sinèrgic entre l'agent esgotador i l'agent quimioterapèutic va ser molt menys ampli en absència del tractament amb Pter. La invenció està pendent de patent (número de sol·licitud europea EP15382378.6).
La principal aplicació de la tecnologia és el sector farmacèutic, en particular l'oncologia.
El principal avantatge que aporta la tecnologia és la de proporcionar un tractament farmacològic millorat del càncer en comparació amb els tractaments convencionals de quimioteràpia i/o radioteràpia.
- Patent sol·licitada
Campus de Blasco Ibáñez
C/ Amadeu de Savoia, 4
46010 València (València)