• Universitat de València

Els assajos de toxicitat crònica són necessaris per a avaluar els efectes perjudicials a llarg termini d'unes certes substàncies, com a fàrmacs, compostos químics o cosmètics. No obstant això, la toxicitat crònica resulta difícil de predir en assajos in vitro, perquè resulta complicat mantindre en contacte les substàncies d'estudi amb els sistemes cel·lulars in vitro durant un temps prolongat. En l'actualitat, s'utilitzen diferents mètodes per a desenvolupar aquest tipus d'estudis, com l'ús de bioreactors, sistemes de cultiu estàtic, o cultius en rotació o perfusió. No obstant això, cap dels mètodes aconsegueix solucionar aquesta problemàtica d'una manera eficient, perquè són d'elevat cost econòmic i/o el seu ús és complex.

Personal investigador de la Universitat de València han desenvolupat un nou mètode i kit d'assaig in vitro per a l'estudi de la toxicitat crònica del tractament amb substàncies sobre cultius cel·lulars. Aquest mètode millora el valor predictiu dels assajos cel·lulars existents de toxicitat in vitro, ja que proporciona un model de cultiu cel·lular que estén, a un mínim de 72 hores, el període útil d'exposició a la substància d'estudi. A més d'estudis de toxicitat crònica de compostos de naturalesa diversa, com a fàrmacs, substàncies químiques, cosmètics, contaminants mediambientals o nanomaterials, la invenció també permet determinar altres efectes biològics, com a unió de lligands, efectes sobre el cicle cel·lular o expressió de gens reporters.

Les principals aplicacions de la tecnologia són les següents:

• En el sector farmacèutic, químic, alimentari, o mediambiental, per a l'estudi de toxicitat i altres efectes del tractament crònic de diferents substàncies enfront de cultius cel·lulars.

Els principals avantatges aportats per la invenció són:

• Reducció de costos i de temps associats a assajos in vivo, ja que el nou mètode permet predir efectes de toxicitat crònica, sense necessitat d'entrar en aquesta mena d'assajos.
• Major senzillesa d'ús que altres models in vitro, i menor cost econòmic.
• Versatilitat del mètode, perquè permet, estudiar efectes de toxicitat i d'un altre tipus, com són, la unió de lligands, expressió de gens reporters i efectes sobre el cicle cel·lular.
• Varietat en la mena de substàncies d'estudi: fàrmacs, cosmètics, substàncies químiques, contaminants mediambientals, nanopartícules i altres.
• Inexistència de problemes ètics relacionats amb l'ús d'éssers vius, característics de models in vivo.

• Patent concedida