Envelliment i qualitat de vida

Variables bio-psicosocials orientades a la millora de la qualitat de vida en el cicle vital. La trajectòria de José Manuel Tomás en la temàtica la línia de recerca de la qual dirigeix és reconeguda, ha codirigit amb Amparo Oliver projectes competitius en la matèria baix convocatòria Reptes de Ministeri de Ciència i Innovació. Actualment, al costat de Laura Badenes, és Director del Màster Oficial en Atenció Sociosanitària a la Dependència de la Universitat de València. Els objectius cientificotècnics d'aquesta línia se centren en identificar les variables que més influeixen en la qualitat de vida dels envellidors, com es relacionen entre si i com podem actuar sobre elles d'acord a models teòrics de referència des de diverses cultures. Investiguen tant en l'àmbit dels denominats envellidors d'èxit (com poden ser persones actives i saludables que atenen programes educatius per a adults majors), com a persones majors que viuen en comunitat o aquells que es troben institucionalitzats. Les recerques amb abast nacional i internacional dels membres de l'equip en aquesta línia es plasmen en revistes d'impacte i passen per col·laboracions en recerques en la matèria amb investigadors de la pròpia universitat, o col·laboracions amb universitats com UNCC Charlotte en USA, Universitat Privada del Nord a Lima-Perú o Universitat de Costa Rica.


Atenció Pal·liativa Integral i humanització de l'atenció

La línia de cures al final de la vida va arrencar participant de la mà d'Enric Benito i Pilar Barreto en convenis entre UV i SECPAL (Societat Espanyola de Cures Pal·liatives) per a dissenyar conjuntament una mesura d'espiritualitat en pacients que fora clínicament, psicométricamente i culturalment pertinent per a mesurar els recursos per a afrontar simptomatologia més enllà del físic al final de vida. Després d'una dècada de col·laboració fructífera la recerca en aquesta temàtica (estudi EPIONE) va avançar cap a la intervenció (protocol KIBO). D'altra banda, sempre amb l'accent en la metodologia, la proposta i validació de noves eines de mesura, la recerca es va estendre a altres tòpics rellevants com a dignitat o síndrome de desmoralització en pacients.

Es dissenya i estudia l'eficàcia d'intervencions en qualitat de vida tant en pacients i el seu entorn com en professionals. En el cas de professionals recerca no sols en l'àmbit sanitari ja siga en pal·liatius, vigilància intensiva o atenció domiciliària, en general en activitats professionals amb alta demanda emocional com puga ser l'atenció a persones amb diversitat funcional, a menors amb trastorns de desenvolupament o policia. Existeixen diverses intervencions basades en Psicologia Positiva que mostren efectivitat per a reduir l'estrès en professionals amb alta demanda emocional. Des de ARMAQoL posant l'accent en la metodologia i en col·laboració amb experts clínics de la UV, investiguen l'ús de diferents mecanismes i formats d'aquestes intervencions, fent-les més atractives, i intentant atenuar les taxes d'abandó. En professionals, l'estudi també multicèntric YASO, en col·laboració amb la UIB (Noemí Sansó, membre de l'equip) va ser la seua primera incursió en el currículum interior dels professionals de pal·liatius. Avui dia aquesta recerca amb forta base teòrica, s'ha consolidat com a aproximació diagnòstica en sistemes de salut en nombrosos països, en diferents llengües.

Actualment, en aquesta línia s'està desenvolupant el projecte Estudi longitudinal de la compassió i altres determinants de la qualitat de vida professional: Una recerca en professionals de cures pal·liatives a nivell nacional (CompPal), finançat per l'Agència Estatal De Recerca – Convocatòries 2018, Projectes De R+D+i Reptes Recerca. 

Models predictius i explicatius en qualitat de vida. 

Models estadístics usualment d'equacions estructurals que expliquen la interrelació entre variables clau per a conèixer impacte de cada variable i predicció d'una o més qüestions d'interès amb mínim error. Models multimostra, models multinivell, models multitret-multimètode i models longitudinals o models amb trajectòries de corbes de creixement latent. Aquests models posen a prova invarianza en les seves diferents fases de concreció, també ens permeten aproximacions de AFC, models path, models d'estructures de covariància, models híbrids EFA, models MIMIC,.. és a dir, ens aporten una gran versatilitat per a capturar, per a modelar la realitat tan complexa que suposa intentar explicar la qualitat de vida en la ciutadania. En aquesta línia aportem essencialment els investigadors i investigadores del grup radicats en l'àrea de Metodologia de les Ciències del Coneixement.

Innovació i qualitat educativa. 

Engagement, emprenedoria, ocupabilitat diplomats amb diversitat funcional. En aquesta línia s'estan realitzant entre altres temes recerques sobre emprenedoria, amb 3 tesis doctorals, dues d'elles becades amb programes de formació predoctoral de Ministeri d'Educació i de Conselleria d’Educació. També es col·labora amb EVAP (Associació d'Empresàries i Professionals de València) en aquesta temàtica i amb l'equip del Prof. Lorenzo Revuelto, del grup de recerca en estratègia de recursos humans, gestió del coneixement i comportament innovador i emprenedor– RRHHCIRO.

Una part molt important en aquesta línia són les col·laboracions amb el grup Grup d'Estudis Socials Intervenció i Innovació – GESinn de la UV, dirigit pel Prof. Jose Javier Navarro-Pérez.  Es tracta del suport metodològic en el disseny, desenvolupament i avaluació de protocols orientats al diagnòstic i/o la intervenció en entorns essencialment vulnerables. Ja sigui en contextos de violència de gènere com a abús infantil.

Revisions sistemàtiques i meta-anàlisis. 

Una revisió sistemàtica és una revisió objectiva d'una pregunta formulada de manera clara per a la resposta de la qual cal integrar els estudis empírics que s'han dut a terme sobre ella. El seu objectiu és acumular de manera sistemàtica i objectiva les evidències obtingudes en els estudis empírics sobre un determinat problema. Per tant, les revisions sistemàtiques són estudis secundaris que sintetitzen la informació científica disponible a través de mètodes rigorosos i explícits, la qual cosa permet estalviar temps als professionals de les cc socials i la salut i els ofereix una panoràmica del que les evidències científiques diuen respecte als estudis en promoció de qualitat de vida. La responsable d'aquesta línia és la Prof. Laura Badenes.