• VETPrep

El projecte VETPrep (“Vocational Education and Training Participation, Retention and Educational Policies in the Wake of COVID-19”) té per objectiu analitzar i comprendre els reptes que afronta l’educació i formació professional (EFP) a Europa, especialment en relació amb la identificació, la participació i la retenció de l’alumnat. Entre els països implicats figuren Croàcia, Dinamarca, Estònia, Escòcia i Espanya. 

El projecte utilitza un enfocament multidisciplinari i mètodes mixtos: dades longitudinals, entrevistes qualitatives, observació de centres d’EFP i tallers de co-creació amb actors rellevants. 

Entre els seus objectius específics destaquen:

• Mapejar sistemes i polítiques d’EFP a nivell europeu;
• Comparar les trajectòries pre i post COVID-19 de l’alumnat;
• Identificar vulnerabilitats entre joves de diversos orígens socioeconòmics;
• Formular recomanacions per tal d’augmentar la qualitat i la inclusivitat de l’EFP.

• NurSInCC

El projecte NursInCC («Estudi longitudinal dels recursos interns per a la cura compassiva en estudiants d’infermeria: conseqüències en burnout, fatiga i satisfacció amb la compassió, el benestar i la qualitat de la cura») és un projecte liderat per la professora Laura Galiana, Noemí Sansó i Gabriel Vidal Blanco, i que compta amb financiació en el marc de la convocatòria de Generació de Coneixement 2022, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MCINU). 

L’estudi se centra en la millora de la comprensió dels processos implicats en la cura compassiva dels estudiants del Grau d’Infermeria, per mitjant de l'aplicació del model de recursos interns desenvolupat per McGghie et al. (2002).

Amb aquest disseny longitudinal de tres onades, el projecte pretén generar evidència sobre els recursos interns que poden potenciar una cura compassiva i reduir el risc d’abandonament o d’insatisfacció professional en futurs infermers i infermeres.

• AI-SECRETT

El projecte AI-SECRETT (“Artificial Intelligence for Creativity, Extensions and Triple Transition Training”) aborda la necessitat de reforçar l’ús de la intel·ligència artificial (IA) per a la innovació i la creativitat en les indústries verticals europees, en el context de la triple transició (digital, verda i social). 

Entre les activitats previstes s’inclou la implementació d’un nou Màster Executiu en IA per a la Creativitat, formació modular i híbrida per a més de 700 participants, el desenvolupament de MOOCs i micro-credencials, i la creació d’una plataforma per a l’aprenentatge personalitzat i seguiment de competències.

El projecte promou l’enllaç entre institucions d’educació superior, empreses, centres de recerca i pimes, amb l’objectiu d’ampliar l’aplicació pràctica de solucions d’IA creatives en sectors com l’agro-alimentari, les indústries culturals i creatives, l’energia i medi ambient, l’habitatge, la mobilitat i el transport, i els serveis no turístics.

• IMPULSA

El projecte IMPULSA, impulsat per l’Institut de Recerca en Polítiques de Benestar Social (POLIBIENESTAR) de la Universitat de València, parteix de la necessitat de fomentar el benestar psicològic i la salut mental mitjançant intervencions digitals. El plantejament reconeix que el benestar —entès com l’experiència d’afecte positiu i una vida basada en valors, fortaleses i sentit— és un factor clau per a la prevenció i el tractament dels trastorns mentals i del malestar derivat d’enfermetats mèdiques.

Els objectius del projecte inclouen, d’una banda, avaluar i comprendre de manera més precisa el rol de dos components centrals del benestar: l’afecte positiu i la vida orientada per valors i fortaleses; i d’altra banda, dissenyar i validar estratègies d’intervenció que potencien aquests factors mitjançant eines tecnològiques, garantint la seva eficàcia, eficiència i efectivitat. Aquestes intervencions s’adreçaran a quatre poblacions específiques: pacients oncològics, persones amb trastorns emocionals o adaptatius, persones amb trastorn per joc i persones amb trastorn de personalitat.

El marc metodològic del projecte s’inscriu dins de l’àmbit de la salut mental digital, integrant la creació, el desenvolupament i l’avaluació d’intervencions basades en tecnologia digital que permeten un abast més ampli, una major flexibilitat d’ús i una millor adaptabilitat a diverses poblacions. La duració prevista és de 2022 a 2025 (4 anys).  En aquest context, la Universitat de València assumeix la coordinació, el desenvolupament i l’execució del projecte, cosa que implica una implicació institucional rellevant en els àmbits del benestar, la salut mental i la innovació tecnològica.

• SAETA

El projecte SAETA (“Successful Aging in Europe: Trajectories and Processes to Act on psychological, social and physical frailty”) pretén dur a terme un anàlisi dels factors que afavoreixen un envelliment sa i com actuar sobre la fragilitat psicològica, social i física en la població europea.
S’emmarca dins del programa dels projectes de Generació de Coneixement 2021 que compten amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MCINU), i es troba liderat per Amparo Oliver i José Manuel Tomás.

El model de recerca adopta un enfocament biopsicosocial i processual, considerant que l’envelliment és fruit de la interacció entre processos biològics, socials i psicològics. Entre els factors analitzats figuren la salut, la depressió, els indicadors socioeconòmics, el suport social i la soledat. Fruit de la recerca duta a terme perl'equip en aquest projecte és l'elaboració del llibre Studying Psychosocial Determinants of Aging: Methodological Contributions.

DAP 360º

El projecte DAP 360º (“Determinants d’Atenció Primària 360º”) té com a finalitat desenvolupar una eina de diagnòstic per a l’avaluació del risc i la desprotecció en la infància i l’adolescència, integrant tant factors de risc com factors de protecció. El projecte es troba liderat pel catedràtic de Treball Social José Javier Navarro Pérez i compta amb un equip de treball multidisciplinar.

Els antecedents posen de manifest que l’avaluació del risc es realitza sovint de manera fragmentada i inconsistent, i el projecte naix de la col·laboració entre la Càtedra Luís Amigó de la Universitat de València i la Fundació Amigó.

La seva metodologia ha inclòs phases de recerca i pilotatge, la implicació de més de 300 professionals del sistema de protecció, la definició de 97 indicadors distribuïts en blocs que recullen variables parentals, del cuidador, del entorn, i factors protectors. L’eina permet l’entrada multidispositiu, la connexió de dades en temps real i la valoració simultània per diversos professionals, amb la finalitat de sistematitzar les decisions i garantir l’interès superior de la infància.

MESOC

MESOC és un projecte d'Investigació i Innovació, dut a terme de febrer de 2020 a maig de 2023, per a proposar, provar i validar un enfocament innovador i original per a mesurar el valor social i els impactes de la cultura i les polítiques i pràctiques culturals, en relació amb tres temes transversals de la nova Agenda Europea per a la Cultura: 1) Salut i benestar, 2) Renovació urbana i territorial i 3) Compromís i participació de les persones. L'objectiu global és respondre al repte plantejat per la convocatòria H2020 ("Desenvolupar noves perspectives i millors metodologies per a captar el valor social més ampli de la cultura, incloent però també més enllà del seu impacte econòmic").