Acció d'Art Carrer Barcelonina. (Agrupació Valencianista Republicana). Descriu Pizcueta, un dels seus membres, quina va ser la seua activitat : "es feren un seguit de conferències i algun concert, exposicions individuals i col·lectives. Acció d'Art és convertí en un lloc de reunió i tertúlia diària d'artistes i escriptors, prou popular, caracteritzada per la seua marcada significació valencianista. Quan s'acabà? Jo crec-no estic segur- que amb el gloriós "Movimiento"

En 1932 un grup dissident del Cercle de Belles Arts es va agrupar entorn de la Sala Blava situada en el carrer Redempció, que més tard va passar a constituir-se en una entitat de caràcter regionalista denominada "ACCIO D'ART". (història del Cercle de Belles Arts de València www.circulobellasartesvalencia.com/nhistoria.htm ).

La Sala Blava ". Carrer Redempció núm. 8 (entre Poeta Querol i Salvà), va ser una important sala d'exposicions i lloc de trobada.

A través de les dades biogràfiques del cartellista, primer de la guerra civil, després de cinema, Rafael Raga, nascut en el barri de Russafa de València, el 8 de desembre de 1910, qui en 1927 va ingressar en l'Escola de Belles Arts de San Carlos de la seua ciutat, on va ser deixeble de Josep Benlliure i Josep Renau Montoro, obtenim informació sobre la Sala Blava. Allí es reunia un grup d'artistes renovadors de la València dels anys trenta, i també ens ha quedat la referència que Raga va formar part de la "Peña El Sifón" de cartellistes.

Va ser membre de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP) i a l'esclatar la guerra civil es va integrar en l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes i en els seus tallers va realitzar nombrosos cartells bèl·lics en defensa de la causa republicana.

 

Sala d'exposicions Sala Blava

 

Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP)

Va agrupar a un nombre destacat d'escriptors, artistes i intel·lectuals valencians progressistes, els seus orígens se situen en l'Associació d'Escriptors i Artistes Revolucionaris (A.E.A.R.), fundada a París en 1932 i dirigida per Vaillant-Couturier.

Al poc temps de crear-se la francesa A.E.A.R., un grup d'intel·lectuals valencians, entre els quals es trobaven, entre uns altres, Rafael Pérez Contel, Josep Renau, Ángel Gaos, Francisco Carreño, Pascual Pla Beltrán, Manuela i Antonio Ballester, Juan Renau, José Bueno i Emilio Gómez Nadal, van decidir fundar a València una associació amb idèntiques característiques.

Al maig de 1933 es va publicar en el diari "El Pueblo" un manifest amb les signatures dels membres del grup en el qual s'anunciava la formació del nou organisme i es feia una crida a tots els artistes, escriptors i intel·lectuals per a assentar els seus principis doctrinals de defensa de la cultura. L'assemblea constituent es va celebrar en l'Ateneu Científic i en la mateixa es van elaborar les bases programàtiques i es van designar a les persones que havien de redactar els Estatuts de la nova societat.

La U.E.A.P., va ser capaç de modelar un formidable grup d'artistes plàstics la principal activitat professional dels quals era aliena freqüentment a la política, però les activitats de la qual com pintors, escultors i dibuixants, va ser transformada en un arma unificada en la lluita ideològica antifeixista.

En la U.E.A.P. predominaven els artistes sobre els escriptors, integrant-se en ella cartellistes, artistes plàstics i també artistes fallers. A l'octubre de 1934 es vincula a la U.E.A.P. un grup d'artistes anarquistes, entre els quals destacava Manuel Monléon, cartellista i fotomontador.

El seu local social es va situar en el carrer del Pilar.

Editaven la revista Nova Cultura, que posteriorment seria òrgan d'expressió de l'Aliança.

 

Aliança d'Intel·lectuals per a la defensa de la Cultura (AIDC).

Al començament de la guerra civil, les dues grans organitzacions d'artistes, la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP) i Acció d'Art s'uneixen creant-se la citada Aliança, també se suma al projecte un grup d'escriptors independents, entre els quals destaca Juan Gil-Albert.

"Va ser el mitjà del que es va valdre el Govern del Front Popular per a sensibilitzar a la consciència popular i urgir-la a actuar en pro de la república constituïda. En els salons del Palau del carrer Trinquet de Cavallers, núm. 9, es donaven cita els components de l'Aliança: D'aquell reducte van eixir per a ocupar càrrecs importants en el món de la política, les lletres i les arts, preclars prohoms valencians. Així, per exemple, Josep Renau va ser designat Director General de Belles Arts".

La revista "El Buque Rojo" va ser la primera publicació de l'Aliança Valenciana, sent els seus responsables Arturo Souto, Miguel Prieto, Rodriguez Luna, Juan Gil-Albert, A. Sánchez Barbudo i Ramón Gaya.

Posteriorment s'editaren "Nueva Cultura" i "Hora de España". L'Aliança contava amb quatre seccions: Literatura, Música, Publicacions i Arts Plàstiques, aquesta última es va subdividir en quatre tallers: taller de propaganda gràfica, esbosos, art popular i taller d'agitació i propaganda.

"Un ambient de contínua creativitat i grandiosos projectes que es debatia en tertúlies i reunions, una de les quals ens descriu Ricard Blasco: En els salons del palau del carrer Trinquet de Cavallers en el que estava instal·lada l'Aliança, es formaven i desfeien tertúlies a qualsevol hora del dia (...). A aqueixos salons van arribar, primer, els intel·lectuals evacuats de Madrid, els joves, ja que els consagrats estaven acollits en la Casa de la Cultura del carrer de la Pau- i després els estrangers que van vindre per al segon Congrés. Si bé ja des dels primers temps va haver estrangers (...). L'animació del local era incessant. Amb tots ells, madrilenys, estrangers, valencians castellà-parlants, convivíem els catalanoparlants"

Safón Supervía, Agustín; Simón Riera, José D. Valencia 1936-1937. Una ciudad en guerra.

En la fotografia del centre: Juan Gil Albert, Juanito Renau,Juan Miguel Romá i José Bueno.