Revistes
Murta (1931-32) , dirigida per Ramón Descalzo, Rafael Duyos, Pascual Pla i Beltran, sorgeix en els primers anys republicans. La seua periodicitat serà mensual, es van editar quatre números, el primer al novembre de 1931 i el quart i últim, al febrer de 1932. La publicació va reunir a un grup de joves creadors i crítics que anhelaven la renovació de la poètica valenciana del moment. La seua seu se situava en el carrer Sorní, núm. 39.
Nuestro Cinema (1932-1935)
Dirigida des de Paris per Juan Piqueras, va ser considerada com la millor revista de l'època de crítica cinematogràfica.
Es subtitulava Cuadernos Internacionales de valorización Cinematográfica . Açò, més que subtítol, és una ajustada autodefinició. Pretenia ser un motor de canvi per a la cinematografia espanyola d'acord amb el que, al seu entendre, hauria de ser el cinema: un art realista, popular i pedagògic
http://www.ucm.es/info/especulo/numero19/cinema.html
Juan Piqueras és el nom de la sala principal de la Filmoteca Valenciana. Per cert, Juan Piqueras va ser afusellat pels franquistes en 1936.
Estudios (1828-1937)
Subtitulada Generación consciente , revista d'orientació intel·lectual anarquista, entre els seus principals col·laboradors es troben Higinio Noja, Juan Tercier, José Martín Arjona, Julio Barco... Els articles versaven sobre política, divulgació mèdica, rebuig de la pena de mort i del racisme, sobrepoblació i control de natalitat, gimnàstica, vegetarianisme, educació sexual, amor lliure, pedagogia, filosofia. És important la seua acurada il·lustració, així com el volum dels seus tiratges, ja que la revista va tenir molta acceptació en els àmbits anarquistes.
 |
 |
En general la seua iconografia fa referència a la unió dels treballadors, a la guerra i la misèria que aquesta porta amb si mateixa, sobretot per als estrats socials més desfavorits, a la rendible unió església-capitalisme, a l'enriquiment dels fabricants d'armes,...
Renau i Monleón van publicar nombrosos fotomuntatges en la revista.
Cuadernos de Cultura 1930-1933 .
Col·lecció d'opuscles que es va publicar a València i Madrid entre 1930 i 1933, dirigida per l'anarquista Marín Civera Martínez, que va aconseguir una àmplia difusió i influència entre estudiants, treballadors i joves polititzats en els mesos previs a la proclamació de la Segona República espanyola i durant els primers anys d'aquesta. La major part dels autors eren espanyols, i a més molt joves; només en poques ocasions es va recórrer a la traducció de textos d'autors estrangers.
La «redacció i administració» estava inicialment en el carrer Ambaixador Vic 15, de València. A finals de 1931 figura com domicili el carrer Luis Morote 44, de València, seu d'Edicions Orto, que publicava Orto, revista de documentació social. A mitjan 1933 figura com domicili de la redacció i administració l'«Apartat 454. Madrid» (encara que la impressió seguia realitzant-se a València). http://www.filosofia.org/ave/001/a047.htm
 |
Orto (1932-1936):
Revista de Documentació Social, dirigida per Marín Civera, va tenir com redactor gràfic a Renau. De format llibre i periodicitat mensual. En les seues seccions es troben temes referents a sanitat, divulgació científica, aspectes crítics de la religió, urbanisme, agrarisme, actualitat política, economia, sexualitat, art, feminisme i lluites socials.
En els seus 20 números es troben articles d'escriptors com ara Besnard, Cornelissen, Pestaña, Sender, Orobón Fernández, Isaac Puente, Rolland, Sinclair, Barbusse, Hildegart, Martínez Rizo, Souchy, Grave, Relgis, Steinberg, Amparo Poch, Nin, Nettlau, Campio Carpio, Faure, Leval, Rosell, Rocker, Guerin i altres.
Va incloure fotomuntatges de Renau, Manuela Ballester i Manuel Monleón.
En 2001 es va reeditar en facsímil pels centres associats de València i Alzira de la UNED . Orto (1932-1934). Revista de documentación social , 2 vols. (2a ed.) (edició i estudi preliminar de Javier Paniagua), València, UNED, 2001 (Biblioteca Història Social. Documenta), 1.374 pàg.
 |
|
 |
Nueva Cultura (1935-1938)
Informació crítica i orientació intel·lectual, revista de tall marxista que va aglutinar a un nucli d'artistes i intel·lectuals com ara Angel Gaos, Pascual Pla, Emili González, Carreño, Rafael Pérez Contel Josep Renau, Manuela Ballester, d'adscripció principalment comunista, que formaven part de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris que al començar la guerra s'integraria en l'Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura.
La revista es va il·lustrar amb muntatges de fotografies i textos realitzats per Josep Renau. També van col·laborar Alberto -amb quatre dibuixos acompanyats de text-, Antonio i Manuela Ballester, Francisco Carreño -amb alguns dibuixos i al·leluies, Gras, Pérez Contel.
La seua periodicitat va ser mensual. L'administració va estar en el Carrer Cádiz, núm. 86. En la seua segona etapa, redacció i administració van tenir la seua seu en el carrer Trinquet Cavallers, núm. 9. Es va imprimir primer en els Tallers d'Impresos Cosmos, Avinguda del 14 d'abril, núm. 39. Posteriorment, va passar a imprimir-se en els tallers de Tipografia Moderna, C/ Avellanes, núm. 9.
 |
El Buc Roig (3 de setembre de 1936) , va ser la primera publicació de l'Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura, el seu nom és una al·lusió directa al vaixell soviètic Konsomol, símbol de la solidaritat internacional, destruït per l'aviació facciosa.
Entre els seus responsables van estar Arturo Souto, Miguel Prieto, Rodríguez Luna, Juan Gil-Albert, Rafael Dieste, Sánchez Barbudo, Ramón Gaya. La revista proclamava " posar la imaginació al servei de la causa popular, no és per a nosaltres, altra cosa que posar-la al servei de la veritat "
Solament es va editar un número. A partir de gener de 1937 l'Aliança passarà a editar Hora de España
 |
 |
<
Hora de España (1937-38, impresa a Barcelona des de gener del 38) , els dotze primers números s'imprimeixen en la Tipografia Moderna, la redacció va estar situada en l'Av. Pablo Iglesias número 12 .
Subtitulada, Revista mensual. Ensayos, Poesia. Crítica. Al servicio de la causa popular .
El nucli promotor inicial està format per: Manuel Altolaguirre, Rafael Dieste, Ramón Gaya (il·lustrador i grafista), Antonio Sánchez Barbudo i Juan Gil-Albert. Amb posterioritat s'afegirien al grup fundador Angel Gaos, Maria Zambrano,... i col·laboren en ella escriptors exiliats de Madrid, León Felipe, José Bergamín, Rafael Alberti, Dámaso Alonso, Antonio Machado....
Es va proposar en temps de guerra, que prevalguera la qualitat estètica i va lluitar per evitar la consigna excloent.
Va arribar a publicar 23 números, el seu format era de 24x16,5 cm. La revista es va publicar amb una subvenció del Ministeri de Propaganda encapçalat llavors per Carlos Esplá.
 |
En la novel·la d'Alejo Carpentier La Consagración de la primavera , vam trobar aquesta significativa referència a Hora de España:
"I, posat de gatzoneta, va soltar la seua càrrega de papers:
"Lectura". —"Ve bé" —vaig dir: "No tenia res que llegir". I davant meu s'obri un ventall de publicacions —i hi ha moltes més, em diu Jean-Claude— de les Brigades: Le Volontaire de la Liberté, Elore, Adelante la 15, Dabrowska, Commune de Paris, Pasaremos, 11 Garibaldino, Our Fight, El Soldado de la República, Venceremos, Dimitrovac, Salud . (En les seues portades: homes amb baionetes agressives, banderes desplegades, punys alçats, cascos militars, fusells, estrelles, emblemes...) Però també, distingint-se per una tipografia distinta, on hi ha espais blancs deixats per estrofes poètiques d'un escalonament irregular i els gravats —a línia o en fusta— ofereixen imatges bèl·liques tractades amb un estil personal, és la revista El Mono Azul , ja més interessant per a mi, ja que en les seues pàgines trobe articles sobre la literatura, el teatre, el cinema —terreny d'universal enteniment, encara per a discutir. Però prompte la deixe a l'assabentar-me de l'existència d'Hora de España, una altra revista, molt més voluminosa, impresa per Manolo Altolaguirre, de qui Jean-Claude va traduir alguns poemes al francès. Em sorprenc que, en època com la que ací es viu, puga mantenir-se activa una publicació com aquesta, consagrada als més totals valors de la cultura, sempre encapçalada per algun aforisme de Juan de Mairena, on trobe els noms, per a mi coneguts, de Rafael Alberti, Miguel Hernández, Luis Cernuda, José Bergamín, Vicente Aleixandre, León Felipe... " (Carpentier: 19--:160).
La república de les lletres (1934-36) (quaderns de literatura, art i política)
Subtitulada: quaderns de literatura, art i politica: valència, dirigida per Miquel Duran va contar amb una selecta nòmina de col·laboradors literaris (Martínez Ferrando, Carles Salvador, Pizcueta, Lluis Guarner, Enric Valor, Gómez Nadal...) va mantenir posicions polítiques properes al valencianisme d'esquerres, va reclamar un Estatut del País Valencià i va desenvolupar una important activitat cultural i editorial.
Es van publicar 8 números d'aquesta revista que es va definir com una República Literària Federativa de la qual formaven part Catalunya, Mallorca, El Rosselló i València
Recentment l'Editorial valenciana Faximil ha publicat sengles CDs reproduint en format digital tots els números de les revistes comentades: Hora de España i la República de les lletres.
 |
La Semana Gráfica
 |
 |
Col.leccions literaries:
Nostra Novela des de 1930
 |
El conte Valencià
Nostre Teatre
 |
Comics i tebeos
 |
 |
 |
Abans de la revolta militar contra la república, es publicaven en la ciutat de València sis diaris d'informació general: Las províncias conservador, catòlic i monàrquic, El mercantil Valenciano "Diari polític independent, literari, comercial i d'anuncis", pròxim a Izquierda Republicana, La correspondencia de Valencia , La Voz de Valencia, monàrquic i molt conservador, Diario de Valencia , òrgan oficial de la Dreta Regional Valenciana, i El Pueblo republicà (blasquista) i anticlerical.
 |
 |
El Pueblo en el carrer don Juan d'Àustria, 10.
El Diario de Valencia tenia les seues oficines en el carrer Trinquet de Cavallers, 14.
El diari El Mercantil Valenciano estava situat en el carrer Pintor Sorolla, 13.
 |
Després del 18 de juliol durant uns dies estaran suspesos tots els periòdics, publicant-se una Hoja Oficial Extraordinaria emesa pel consell Executiu Popular. Arran de la nova situació Las Provincias passarà a ser portaveu unificat dels sindicats UGT-CNT, solament durant uns dies. A partir del 29 de juliol es restablirà la publicació regular El Mercantil Valenciano, El Pueblo i la Correspondencia Valenciana , aquest últim passarà a ser òrgan d'expressió de la UGT. A més van sorgir altres nous, entre ells, figuren:
Verdad , inicialment va sorgir com òrgan socialista i comunista, sent finalment només comunista, va iniciar la seua aparició el 31 de juliol del 36. La Fragua Social , anarquista, que va iniciar la seua aparició a l'agost del 36. Frente Rojo , periòdic del PCE, editat a partir del 21 de gener de 1937. Adelante , periòdic editat pel PSOE que eixirà al carrer per primera vegada el 2 de febrer de 1937. Nosotros , de tendència anarquista eixiria a partir de l'11 de febrer i La Hora , de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), que va iniciar la seua publicació el 8 de juny. (Aznar, València Cabdal cultura).
Durant la guerra la premsa a València adquirirà una gran rellevància tant per ser un mitjà d'expressió clau, com pel fet que ser la capital de la República des del 7 Novembre de 1936 fins a 31 d'Octubre del 37. A més dels periòdics i revistes que hem ressenyat, va haver multitud de fullets informatius, butlletins i altres publicacions periòdiques més efímeres. Cap destacar al costat de la quantitat, la qualitat en moltes d'elles, van publicar en la premsa valenciana els més destacats escriptors i polítics del moment.
 |
 |
 |
 |