Teatre
Després de la proclamació de la II República, anaven a obrir-se unes noves possibilitats per al teatre i drama d'ambició artística. Creades per l'Estat, les Missions Pedagògiques van popularitzar l'art teatral duent-lo a nombrosos pobles i ciutats, igual que les companyies ambulants de la Unió d'Escultors i Artistes Revolucionaris. També els teatres universitaris, com va ser la Barraca , dirigida per García Lorca, o El Búho , amb Max Aub, i el Teatre Universitari Català a Barcelona. Aquests nous moviments van crear un ambient teatral molt interessant.
 |
Teatre dels Obrers en el carrer Metalurgia (avui carrer Cavallers) (Fotografía: FINEZAS) |
En la premsa de l'època, vam trobar bastants referències a les actuacions d' El Búho :
…"El teatre universitari "El Búho", que dirigeix Max Aub, amb la col·laboració de l'Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura, va donar anit una esplèndida funció per a les Milícies de la Caserna de les MAOC, en l'antic edifici dels Salesians del carrer Sagunt.
Es van representar les peces en un acte "los dos habladores", de Cervantes; "ligazón" de Valle Inclán; "Bazar de la Providencia" d'Alberti; "historia i muerte de López García" d'Aub, i l'entremès del "Duende" de Villarroel" ( Verdad 9 de setembre de 1936).
…"Organitzat per la Federació Universitària Escolar i l'Aliança d'Intel·lectuals per a la defensa de la cultura, amb la cooperació del Partit Socialista Obrer Espanyol, Orquestra Valenciana de Cambra i Teatre Universitari "El Búho", es va celebrar el dissabte en la església dels Dominics un gran espectacle revolucionari al que va assistir nombrós públic…
El resultat artístic va ser un èxit indiscutible. El púlpit que en altre temps va servir per a engalipar a les gents, va ser el dissabte una tribuna ideal, per a des d'ella escoltar la veu de Max Aub, Marclo Jover, Juan Gil-Albert, Isidro Escandell…"
( La Correspondencia Valenciana 11 de setembre de 1936).
 |
 |
|
 |
 |
 |
Max Aub (Paris 1903- Ciutat de Méxic 1972)
El 23 de novembre de 1929 ingressa com militant en el P.S.O.E. de València amb el núm. 65.
En 1933, publica en la Impremta Moderna de València Fábula Verde . Escriu articles per al periòdic Luz de Madrid i a València dirigirà el periòdic socialista Verdad .
Des de 1934 fins a 1936 dirigeix El Búho , grup de teatre universitari de València organitzat per la FUE, que va representar obres de Cervantes, de Valle Inclán ,Rafael Alberti, així com alguna peça de Max Aub.
Publica Luis Álvarez Petreña i Yo Vivo . En 1935 escriu a València Jácara del Avaro per a les Missions Pedagògiques.
Al febrer de 1936 participa en la campanya electoral amb El agua no es del cielo i estrenant en el Teatre Principal Las dos hermanas , en referència a la UGT i la CNT. Des de desembre del 36 fins a juliol del 37 és Agregat Cultural de l'Ambaixada d'Espanya a París.
En 1938 adapta La madre , de M. Gorki. I fins a finals de gener de 1939 dirigeix amb André Malraux -per encàrrec del govern espanyol- la pel·lícula Sierra de Teruel basada en la novel·la d'aquell L'Espoir .
Amb la fi de la guerra va començar també el seu temps de persecució, presó i exili. De 1939 a 1942, estaria en diferents presons i camps de concentració. "Al març de 1940, per una denúncia, possiblement anònima, vaig ser detingut, al que vaig saber després per comunista". Empresonat a l'abril de 1940, en el camp de Roland Garrós. Des de 1941a juliol de 1942, aproximadament durant nou mesos, sofriria humiliacions i vexacions en el camp de concentració de Djelfa, a Algèria. Al setembre de 1942 viatjarà per fi a Mèxic.
De la seva obra destacar El laberint màgic un recorregut per la guerra civil espanyola, composta per Camp tancat, Camp de sang, Camp obert, Camp del Moro, Camp francès i Camp dels ametllers.
En Camp Obert trobem algunes descripcions de la València de la Segona República :
“Jorge anava amb les mans en les butxaques, Pascual i Genís baix. Quan es va adonar, caminava per les ribes del riu entre els enormes eucaliptus. L'Hospital Militar allà davant, ja tinto de capvespre. L'ampla llera del Turia, tot sorra, amb una veta d'aigua i les seves festones d'herba. El pont del Real enrere amb els seus casilicios triangulars. Es va asseure a veure morir la tarda. Una tarda tova de calor, cansada, sense angles d'una peça. Se sentia escorxat, sense nervis, sense epidermis. Li va sacsejar un calfred. Unes fulles seques, en forma de yatagán, jeien en el sòl, marrons i verds, brutes. El rosa es atornasolaba cap als blaus. Després d'ell passava, ara i adés, fent-li mal, algun tramvia amb soroll de ferros i frens. I el timbre per a parar i arrencar. El Govern Civil a la seva esquena, encara amb sacs terrers en les finestres”. (Aub:1978:115)
Fundació Max Aub:http://www.maxaub.org/