L'avantguarda escultòrica valenciana
En el llibre de Juan Angel Blasco La escultura valenciana en la Segunda República vam trobar la següent descripció sobre l'avantguarda escultòrica valenciana, que ens sembla bastant il·lustrativa: "Els avantguardistes valencians van tenir ànsies de renovació i de connexió honesta amb l'esperit del seu temps, que van voler interpretar. Però aquest temps seu –el de la València republicana- tenia altres paràmetres difícilment parangonables amb els de l'Europa de les avantguardes. Cal reconèixer que van ampliar el reduït elenc de materials tradicionals –fang, pedra, fusta, bronze- a uns altres de menor ortodòxia; que es van esforçar per aprendre noves tècniques, distintes a les de la pedagogia escultòrica de "San Carlos" ; i que es van aventurar valentament pels camins dels jocs complementaris de plens i buits, línies i plans, tendint a una cada vegada major abstracció. No van ser revolucionaris de l'escultura però sí van oferir propostes alternatives als que els van precedir.
Van tenir esperit crític i es van sentir atrets per l'art nou. Però tot el pes d'una tradició punyent els tenallava en la seua pròpia terra".
 |
 |
Formen aqueixa avantguarda, entre altres:
Francisco Badía Plasencia (València 1906- Santa Eulalia,
Eivissa
2000
)
Va formar part d'Acció d'Art, i després de la Unió d'Artistes i Intel·lectuals Proletaris, va militar en el Partit Comunista, va instal·lar el seu taller, des del qual elaborava un periòdic mural i cartells propagandístics en el convent de San Gregorio de Russafa. Va estar en el front, al finalitzar la guerra va passar diversos anys en la presó.
 |
 |
Tonico Ballester Vilaseca (València 1910-1990)
Ppremiat i guardonat per la seua obra en nombrosos llocs, en 1933, després de tornar d'Amèrica va obtenir la plaça de professor de Dibuix de l'Institut Blasco Ibáñez (situat primer en la illa dels jesuïtes i posteriorment en Almirante Cadarso), d'on més tard seria catedràtic. Va participar en les Activitats de l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes. També serà empresonat al finalitzar la guerra civil, i realitzarà un ampli periple per les presons valencianes. (Ací hi ha un link a un testimoniatge seu sobre el final de la guerra i la seua detenció: http://www.nodo50.org/age/colabor1/tonicoballester.htm)
 |
 |
Ricardo Boix Oviedo (València, 1904-1994)
Convidat per Josep Renau (llavors Director General de Belles Arts), va realitzar un relleu en pedra de grans dimensions –Songuez à la douleur d'Espagne- amb destinació al Pavelló de la República Espanyola de l'Exposició Internacional de París de 1937.
Durant la postguerra es va centrar obligatòriament en la imatgeria religiosa, els retrats per encàrrec i el llaurat de làpides.
Símbol d'un temps de transició cap a la modernitat va ser un escultor valencià decó per excel·lència.
 |
 |
Rafael Pérez Contel (Villar del Arzobispo, València 1909 – València 1990).
Participa en les Missions Pedagògiques divulgant la cultura pels mitjans rurals i obrers, va obtenir plaça de professor de Dibuix en l'Institut d'Alzira, va formar part de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris, va participar en la gestació de la revista "Nueva Cultura". Durant la guerra va fer classe de dibuix en l'Institut Obrer, va ser mobilitzat i finalitzada la guerra pateix tres anys d'internament a la presó.
Museu virtual: www.perezcontel.es
 |
 |