CASA DE LA CULTURA (Hotel Palace) Carrer de la Pau 42

Situada en el fins llavors Hotel Palace, es convertirà arran de l'arribada a València de nombrosos intel·lectuals i artistes, evacuats de Madrid, en un formiguer cultural.

La Junta de Defensa de Madrid a principis de Novembre de 1936 decideix evacuar a artistes, científics, escriptors i intel·lectuals i conduir-los a València perquè ací puguen seguir treballant. L'evacuació correrà a càrrec del Cinquè Regiment. I la majoria dels traslladats residiran en la Casa de la Cultura. Popularment anomenada la Casa dels Savis.

Albergarà així mateix a molts dels participants en el II Congrés d'Escriptors, alguns d'ells van narrar moments de la seua estada en ell, en l'apartat dedicat a Senyals de Guerra d'aquesta Guia hem arreplegat alguns d'aquests testimoniatges.

Després d'una remodelació tornarà a obrir les seues portes el 12 d'Agost de 1937, es constituirà un Patronat per a la seua gestió, dirigit per Antonio Machado, del que també formaran part Manuel Marquez, Navarro Tomás, Victorio Macho i José Moreno Vila. Albergarà a més d'una biblioteca i sala de premsa i revistes, un Arxiu de Guerra, i al Centre d'Estudis Històrics. En el treball de Manuel Aznar " Literatura española y antifascismo " (1927-1939) podem conèixer més detalls sobre la Casa de la Cultura de València així com sobre les principals corrents, línies de pensament i acció que es donen durant aquest període en el món de les lletres i de la intel·lectualitat en general.

En l'actualitat només queda una placa en la façana de l'edifici on va estar albergada la Casa de la Cultura, l'edifici ha estat recentment demolit, conservant tan sols la façana.

Placa en la façana de l'edifici que va albergar l'hotel Palace	Estat actual de la façana

Machado, enfront de l'Ateneu, en la Plaça de l'Ajuntament. 1º de Maig de 1937.

"D'antuvi em té vostè a València (Rocafort) al costat del Govern cent vegades legítim de la gloriosa República espanyola i sense altra aspiració que la de no tancar els ulls abans de veure el triomf definitiu de la causa popular, que és -com vostè diu molt bé- la causa comuna a tota la humanitat progressiva".

IDEAL ROOM, en el cantó del carrer de la Pau i Comèdies, on actualment se situa un comerç de llenceria, estava situat un dels cafès mes famosos i mes citat de l'època, el carrer de la Pau va albergar un gran nombre de seus sindicals, socials i politics, molts dels palauets i grans pisos allí situats, van ser abandonats pels seus propietaris, i reutilitzats per a fins públics. No és d'estranyar que per les voreres d'aquest populós carrer, com narra Esteban Salazar en la seua obra En aquella Valencia , el propi autor haguera d'anar saludant a cada minut als coneguts amb qui es creuava, molts d'ells escriptors, periodistes, gent coneguda i reconeguda.

En el cafè-restaurant Ideal-Room es donaven cita gent de la cultura i l'art. De Max Aub obtenim la següent descripció: "Els vetladors de marbre lletós, el pis de taulellets blancs i negres, els espills que recobreixen les parets, els ventiladors que pengen del sostre". I el ja esmentat Esteban Salazar ho descriu així: "Entrar a la tarda en l'Ideal Room no era com entrar en la Granja, en el Lió o en el Regina, cafès literaris i artístics madrilenys; era com entrar en aqueixos tres cafès alhora, doncs en l'Ideal Room es trobaven sempre elements de les penyes de tots ells".

Allí es donaven cita Renau, la seua núvia Manuela Ballester, el seu germà Tonico, els poetes Miguel Hernández, Alejandro Rives i Pascual Pla, Gori Muñoz Sanchis Guarner, José Sabina, Francisco Carreño, Enrique Segarra, Ricard Roso, Angel Gaos, Juanito Renau, Antonio Deltoro, Emilio Nadal, Juan Miguel Romá...Corresponsals estrangers i membres de les delegacions diplomàtiques...

Ubicació del Ideal Room

Guia Urbana - València Republicana - 1931-1939