Les Universitats tenen la responsabilitat, com s'estableix en la pròpia Llei d'Universitats (LO 6/2001, de 21 de desembre, modificada per la LO 4/2007, de 12 d'abril) de garantir la igualtat entre homes i dones i evitar, tant com siga possible, les situacions d'assetjament sexual i per raó de sexe ja que aquestes situacions poden arribar a enterbolir greument el compromís de garantir la no discriminació i el tracte digne, lliure i igual entre les persones que integrem la comunitat universitària.

A més, la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, en el seu article 62 estableix la necessitat que les Administracions Públiques negocien amb la representació sindical de l'àmbit corresponent, Protocols d'actuació enfront de l'assetjament sexual i per raó de sexe amb la finalitat de prevenir i no tolerar conductes sexistes, respectant la igualtat de tracte entre dones i homes i identificant a les persones responsables d'atendre a qui formule una queixa o denúncia. Per açò, i arran de la seua entrada en vigor, algunes universitats, públiques i privades, van abordar l'elaboració d'aquest tipus de protocols; sent en l'actualitat molt poques les que encara no compten amb aquest necessari i valuós instrument per a combatre les agressions masclistes.

Els protocols d'actuació enfront de l'assetjament sexual i per raó de sexe són una exigència legal per a qualsevol Administració Pública, a partir de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes:

Article 62. Protocol d'actuació enfront de l'assetjament sexual i per raó de sexe.

Per a la prevenció de l'assetjament sexual i de l'assetjament per raó de sexe, les Administracions públiques negociaran amb la representació legal de les treballadores i treballadors, un protocol d'actuació que comprendrà, almenys, els següents principis:

a) El compromís de l'Administració General de l'Estat i dels organismes públics vinculats o dependents d'ella de prevenir i no tolerar l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe.

b) La instrucció a tot el personal del seu deure respectar la dignitat de les persones i el seu dret a la intimitat, així com la igualtat de tracte entre dones i homes.

c) El tractament reservat de les denúncies de fets que pogueren ser constitutius d'assetjament sexual o d'assetjament per raó de sexe, sense perjudici de l'establit en la normativa de règim disciplinari.

d) La identificació de les persones responsables d'atendre als qui formulen una queixa o denúncia.

En l'aprovació d'aquests protocols d'actuació per a combatre les agressions masclistes dins de les Universitats han tingut un paper protagonista les Unitats d'Igualtat, que han impulsat i acompanyat les negociacions i l'engegada d'aquests protocols. En un primer moment, es va limitar el col·lectiu al que es protegia, incorporant únicament al personal que treballa en el si d'aquestes institucions. No obstant açò, progressivament s'han anat incorporant a molts dels protocols, de forma separada o conjunta, el públic majoritari de les universitats, que és l'estudiantat universitari.