confisaludmental

El nostre estudi es va dur a terme amb un grup d'usuaris que viuen en una residència d'adults i que, per això, tenen dret a una plaça de centre de dia ocupacional (CDO). Assisteixen al CDO de dilluns a divendres, en horari de 9.00-17:00h i després es van a la residència que aquesta confrontant, dins del mateix edifici. Des que es va iniciar el confinament, el 13 de març de 2020, s'han anat succeint una sèrie de normatives estatals i autonòmiques dirigides a aquest col·lectiu, segons anava canviant la situació sanitària.

1. Al març de 20201, en la fase de confinament extrem (tota la població) els usuaris de la residència van quedar confinats en un únic grup bambolla on es relacionaven tots els residents entre ells. El CDO estava tancat per a tots (interns i externs a la residència). En aquest moment, en haver sigut una decisió tan abrupta i donada la incertesa existent en la societat a nivell general, es va optar per flexibilitzar els horaris (l'hora de #despertar i de #anar a dormir, per exemple), les activitats (van proliferar activitats conjuntes en el menjador com a jocs de cartes) i homes i dones que en estar en plantes diferents generalment no coincidien en horaris de menjador, etc. van poder interactuar amb un cert grau de llibertat. 
2. Al maig van passar a estar sectoritzats per grups estables de convivència, és a dir, cadascun només podia interactuar amb les persones de la seua mateixa planta. En una planta estaven els homes; en una altra les dones de més edat i en una altra, les dones més joves. Cap d'ells podia accedir als CDO. Això va suposar una reculada important en la flexibilitat de les normes i en el marge de llibertat que havien gaudit en el període anterior.
3. Al juny se'ls permet tornar al CDO, però en els mateixos grups estables de convivència i sectoritzats, és a dir, només poden interactuar entre sí els homes, d'una banda, les dones majors, per un altre i les dones joves per un altre. Només canvia el context, de manera que, en lloc d'estar tot el temps en la residència, a partir de juny poden anar al centre, però estan les mateixes persones sense poder contactar amb ningú de fora ni amb persones d'altres grups de convivència de la mateixa residència, reprenent els estrictes horaris i activitats anteriors.
4. Al novembre, davant les noves amenaces sanitàries, se'ls retira la possibilitat d'eixir de la residència per a anar al CDO. De manera que continuen interactuant els mateixos grups estables de convivència, i a més, amb la restricció d'accés als CDOs.
5. Al gener de 2021 millora la situació sanitària i se'ls permet tornar als CDOs obrint el contacte a grups bambolla, és a dir, tots els residents poden interactuar (homes i dones de diferents edats). 
6. Al juny de 2021 es tornen a reunir amb els seus companys del CDO, és a dir, tornen als tallers amb els seus companys que són usuaris del carrer arribant a una situació de nova normalitat.
7. El 14 de juliol, amb el nou brot es torna als grups bambolla, però se'ls permet assistir al CDO. 

• Informe del projecte

impacto, confinamiento, salud mental, adultos, discapacidad intelectual

• Asociación Española de Psicologia Clínica y Psicopatología

A través del present estudi s'ha pretés donar a conéixer a la comunitat científica l'abast de les conseqüències que una situació de confinament pot tindre en PDFI, aprofundint en la seua salut mental, qualitat de vida i necessitats de suports. En un primer moment, els estudis realitzats amb població normotípica en relació a la seua salut mental i qualitat de vida durant el confinament (Brooks et al., 2020; Ribot Reyes et al., 2020), ens van portar a hipotetizar, erròniament, que en la fase extrema del confinament en la qual es va limitar totalment la mobilitat ciutadana (moment 2), les PDFI, igual que la resta de la població, presentarien els pitjors nivells de salut física i mental. No obstant això, res més lluny de la realitat, els resultats obtinguts al·ludeixen al fet que, en aquesta primera fase del confinament, el benestar de les PDFI que van quedar confinats en la seua residència (no en la unitat familiar) no sols no es va veure deteriorat, sinó que van millorar molts dels seus indicadors. Aquests resultats són totalment comprensibles si tenim en compte que el seu limitat accés a la informació dificultava encara més la seua comprensió de la dimensió del problema i facilitava la disminució de la sensació d'ansietat i incertesa que experimentàvem aquells que seguíem la contradictòria i alarmant informació que proporcionaven els mitjans de comunicació. Tot això, sumat a l'oportunitat que se'ls va presentar per a interactuar amb llibertat entre ells i a la flexibilització de rutines i obligacions que es respirava en el recurs, va potenciar algunes dimensions de la seua qualitat de vida i de la seua salut mental. No obstant això, quan dins del propi recurs els residents van ser sectoritzats en xicotets grups estables independents, limitar així els seus contactes i l'espai en el qual podien desenvolupar les seues activitats diàries, la seua salut mental i la seua qualitat de vida van empitjorar dràsticament. En grups vulnerables com les PDFI, el tancament pot induir o augmentar la soledat, la qual cosa, en aquest cas, hauria incentivat els sentiments de depressió i els alts nivells d'ansietat (Bennardi et al. 2019), contribuint a la disminució de la seua qualitat de vida. Així mateix, en la direcció que esperàvem, sí que semblen millorar progressivament amb la flexibilització de mesures i la implantació d'una pseudonormalidad, encara que sense #restablir els nivells previs a la pandèmia. Aquests resultats sí que semblen encaixar amb els reportats per altres investigacions amb població general que es fan ressò de les seqüeles i conseqüències psicològiques derivades del confinament i de la situació de pandèmia mundial (Sandín et al, 2020). D'altra banda, en relació a les seues necessitats de suport, l'alteració de la seua rutina diària i del context en el qual la duien a terme, així com l'increment de les mesures de salut i seguretat fins ara inaudites, va produir un augment en els suports requerits des del començament de la situació de pandèmia que no van baixar fins a aconseguir una situació de major normalitat. Malgrat això, tenint en compte que es tracta d'un col·lectiu que s'enfronta a una realitat ben diferent i en el qual els problemes de salut mental estan molts més estesos (Vigo et al., 2016), cal destacar els baixos nivells de qualitat de vida sobre els quals divaguen les seues puntuacions, així com els elevats suports que precisen en el desenvolupament del seu dia a dia, alguna cosa que els converteix en un col·lectiu més vulnerable a l'impacte biopsicosocial de la malaltia i a les mesures preses per al seu control (Courtenay, 2020). Per aquest motiu serà de vital importància seguir de prop la seua evolució i intervindre en la línia de l'exposat en els resultats amb l'objectiu de pal·liar possibles seqüeles que accentuen el seu desenvolupament vital i les seues habilitats diàries.