133 anys després de l’inici del 1r de Maig com a Dia Internacional dels Treballadors i de les Treballadores
El 4 de maig de 1886, a la plaça Haymarket de Chicago (Illinois, Estats Units), durant una manifestació obrera pacífica, una persona desconeguda va llançar una bomba a la policia que intentava dissoldre la manifestació de forma violenta, fet que va ser el punt culminant d'una sèrie de protestes obreres que, des del 1r de maig, s'havien estat produint per la reivindicació de la jornada laboral de huit hores. Això va desembocar en un judici, anys després qualificat d'il·legítim i deliberadament malintencionat, a huit treballadors anarquistes. Cinc d'ells van ser condemnats a mort (un d'ells es va suïcidar abans de ser executat) i tres van ser reclosos. Foren els anomenats Màrtirs de Chicago pel moviment obrer.
Uns anys després, en 1889, la Segona Internacional és reuní a París amb motiu del centenari de la Revolució Francesa i l'Exposició Universal i decidí que cada 1 de maig fóra un dia de manifestació amb l'objectiu de reduir la jornada laboral a huit hores, reivindicació a la que s’han anat afegint d’altres reivindicacions al llarg del temps.
133 anys després de l’inici del1r de Maig com a Dia Internacional del Treball, són moltes les reivindicacions que encara tenim pendents d’assolir, i la història ens demostra que, si afluixem, podem perdre tot el que s’ha aconseguit en un tres i no res.
Encara és necessari lluitar pels drets i defensa de les i els treballadors, per això, des de SATTUi ens unim a la celebració del 1r de Maig, com a recordatori que no hem de baixar la guàrdia en la reivindicació de les millores laborals.
Links:
