La Càtedra d'Envelliment saludable, actiu i participatiu fomenta la dieta i la vida saludable en les persones majors.
Una dieta i un estil de vida saludables, com l'activitat física (AF) regular, poden ajudar a prevenir l'aparició de malalties relacionades amb l'edat i influir positivament en la seua evolució, afavorint així el procés d'Envelliment Saludable, concepte encunyat recentment per a descriure el procés d'envelliment lliure de malalties. En el 2010, la dieta mediterrània (DM) va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat durant la cinquena reunió del Comitè Intergovernamental de la Unesco celebrada a Nairobi (Kenya) per a la salvaguarda d'aquesta herència i va ser elaborada i presentada conjuntament per Espanya, Grècia, Itàlia i el Marroc, i coordinada tècnicament per la Fundació Dieta Mediterrània. La dieta mediterrània (DM) tradicional es considera un dels models dietètics més saludables i el seu consum, per part dels adults majors, ha sigut avalat per l'evidència científica a causa dels seus beneficis i efectivitat relacionats amb la longevitat, la qualitat de vida i la prevenció de malalties. No obstant això, la industrialització, la urbanització, el desenvolupament econòmic i la globalització estan modificant els hàbits alimentaris i els estils de vida en totes les edats fins i tot als països mediterranis com Espanya. En la Càtedra d'envelliment saludable actiu i participatiu en col·laboració amb la Regidoria d'Envelliment Actiu del Ajuntament de València ha avaluat el grau d'adherència a la DM i el nivell d'activitat física, així com la seua relació amb factors sociodemogràfics en una mostra de 679 adults majors de 60 anys i més, que viuen en la comunitat i que participen en les activitats que es realitzen en els Centres Municipals per a Persones Majors.
Els resultats de l'estudi van mostrar que, en una població, on la DM deuria, en teoria, estar culturalment establida, només el 23,7% de la població estudiada va presentar una alta adherència a la DM. A més, trobem que el tabaquisme es va associar a una menor adherència a la DM, per la qual cosa aquests desequilibris alimentaris podrien agreujar l'efecte nociu del tabac sobre la salut. De la mateixa manera, observem que menjar en restaurants de menjar ràpid s'associa a una menor adherència a la DM.
Quant al nivell de AF, els participants van mostrar una despesa energètica mitjana superior a les recomanacions de l'OMS per a aquest grup d'edat en la població estudiada (cal destacar que en els centres per a persones majors del Ajuntament de València es realitzen diverses activitats que fomenten l'activitat física i fins i tot l'exercici físic en les persones majors). El nivell de AF va ser major entre les persones casades, mostrant com les relacions interpersonals entre els membres d'una parella poden influir en el seu nivell de AF, en proporcionar suport social i influir en el comportament de l'altra persona. D'altra banda, un factor social com cuidar als nets diverses vegades a la setmana es va associar amb una menor AF, això sovint significa assumir responsabilitats que poden influir en el temps disponible per a realitzar AF.
Les estratègies de promoció de la salut han de reforçar els coneixements i intervenir per a millorar l'adherència a la DM entre les persones majors com un pilar fonamental per a una nutrició saludable.
Referència: Navarro-Martínez, R.; Mafla-España, M.A.; Cauli, O. Mediterranean Diet Adherence in Community-Dwelling Older Adults in Spain: Social Determinants Related to the Family. Nutrients 2022, 14, 5141. https://doi.org/10.3390/nu14235141
