El passat 29 d'octubre, la Càtedra DAM de la Universitat de València va celebrar un webinar sobre els possibles efectes que puguen derivar-se de la presència de gens resistents a antibiòtics (ARG) en aigües residuals.

En el webinar van participar el dr. Moustapha Harb, professor assistent d'Enginyeria Civil i Ambiental en la Universitat Americana del Líban (LAU), i la dra. Maite Muniesa, catedràtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona. Al webinar es van congregar 55 assistents de diferents àmbits (administració, educació i empresa).

El dr. Harb va presentar la ponència “Interpreting the implications of observed antibiotic resistance gene data in various water reuse scenarios”. En la seua xarrada, el professor Harb va destacar que tant antibiòtics com uns altres contaminants emergents afecten la major presència d’ARG en les aigües residuals. Tots aquests contaminants modifiquen de manera clara la composició microbiana en el mitjà, pel que es necessita d'una major investigació en relació a l'efecte dels actuals tractaments degut a la interacció entre la composició microbiana i els gens de resistència. Així mateix, els tipus de tractament aplicats en la depuració de l'aigua residual, així com els paràmetres d'operació d'aquests, juguen un paper important en la generació i dinàmica dels ARG. En la mateixa línia, el Dr. Harb va remarcar la importància de l'aplicació de tractaments terciaris avançats en la depuració de les aigües residuals per a disminuir la disseminació dels ARG en els mitjans receptors de l'aigua tractada i promoure la reutilització d'aquestes aigües d'una manera segura.

En la ponència de la dra. Muniesa, titulada “Presència, prevalença i nous vehicles de mobilitat de gens de resistència a antibiòtics en aigües residuals”, es va posar de manifest que l'ús abusiu d'antibiòtics en humans i animals ha exercit una pressió selectiva sobre les comunitats bacterianes presents en els mitjans receptors de les aigües contaminades afavorint així l'aparició de mecanismes de resistència. Així mateix, la dra. Muniesa va destacar el paper clau que juguen els bacteriòfags en la transferència d’ARG, donada la seua major prevalença en diferents condicions ambientals. Per tant, els estudis no sols han de centrar-se en l'anàlisi de bacteris portadors d’ARG sinó també en l'anàlisi de fangs portadors d’ARG. Els ARG que s'empaqueten dins dels fangs tenen una major resistència i, per tant, la seua capacitat de transferir-se augmentarà, fent que aquests puguen arribar als cultius si s'aplica el fang com a esmena orgànica. Referent a això, la dra. Muniesa va indicar que ni els processos de digestió mesofílica, ni els processos de compostatge permeten una eliminació dels ARG, atés que en aquests processos es produeix l'eliminació de determinats organismes, però s'afavoreix l'aparició d'uns altres, amb el que podria continuar havent-hi una transferència d’ARG. Fins i tot en tractaments termofílics s'arriba a observar la presència de bacteriòfags, segons la dra. Muniesa.

Ambdós ponents van posar de manifest que tant les aigües residuals tractades com els llots generats en el seu tractament són vectors de transferència d’ARG al medi natural. Per a mitigar els potencials impactes associats a la presència d’ARG s'ha d'actuar en dues vessants: d'una banda, s'ha de reduir l'aportació d'antibiòtics a les aigües residuals, o almenys de determinats tipus d'antibiòtics com les quinolones, amb major capacitat de generació d’ARG; per una altra, s'han de contemplar tractaments adequats tant en aigua com en fangs per a complir amb futures legislacions que incloguen, després d'una adequada anàlisi de riscos, els ARG com a nous contaminants emergents.