.jpg)
Autors principals: Borja Ricart-Luna, Joaquín Calatayud, José Casaña, Fernando Domínguez-Navarro, Julio Galcerán-Ruiz, Joaquín López-Carrillo, Jorge Parra-Salinas, Blanca Mur-Gomar, Iván Chulvi-Medrano, Pedro Cotolí-Suárez.
En el bàsquet femení de formació, les lesions de tren inferior —especialment de genoll i turmell— són les més freqüents. Previndre-les i millorar la capacitat funcional de les jugadores és una prioritat tant per a entrenadors com per als equips mèdics.
Un dels test més utilitzats per a valorar esta funció és el Single Leg Hop Test, una prova senzilla que mesura la capacitat de saltar amb una sola cama i estabilitzar la caiguda. Però quins factors físics expliquen millor el rendiment en esta prova en jugadores jóvens d'elit?
Un estudi desenrotllat per la Universitat de València, la Universitat Europea de València i l'Alqueria LAB del València Basket va analitzar a 90 jugadores adolescents de 13 a 17 anys, amb l'objectiu de descobrir quines variables prediuen millor el resultat de l'hop test.
Disseny de l'estudi
Les jugadores van ser avaluades en pretemporada mitjançant tres proves:
- Countermovement Jump (CMJ): per a mesurar la força explosiva del tren inferior.
- I Balanç Test: per a valorar l'equilibri dinàmic.
- Single Leg Hop Test: prova principal, on havien de realitzar un salt horitzontal màxim amb una sola cama i estabilitzar la caiguda.
També es van mesurar variables antropomètriques com a talla, pes i índex de massa corporal.
Principals troballes
- Explosivitat com a factor clau. Els resultats del CMJ (altura de salt i potència generada) van ser els predictors més consistents del rendiment en l'hop test.
- El paper de l'equilibri. L'I Balanç Test va mostrar correlacions moderades, sobretot a la cama esquerra, la qual cosa confirma que el control postural influïx en la capacitat de salt i aterratge.
- Antropometria irrellevant. Ni altura, pes ni longitud de cama van mostrar relació significativa amb l'hop test.
- Enfocament multifactorial. L'hop test no depén d'una sola capacitat física, sinó de la integració de força explosiva, equilibri i control neuromuscular.
Aplicacions pràctiques
- Entrenadors: incorporar entrenaments pliométricos i d'equilibri per a millorar tant el rendiment com la prevenció de lesions.
- Preparadors físics: usar l'hop test al costat del CMJ i l'I Balanç com a ferramentes de seguiment funcional durant la temporada.
- Clubs i metges esportius: entendre que les diferències de rendiment en l'hop test no s'expliquen per característiques físiques bàsiques (com a pes o altura), sinó per la capacitat neuromuscular.
Conclusió: entrenar més enllà de la força
Este estudi confirma que en jugadores jóvens d'elit, el rendiment en l'hop test depén principalment de la força explosiva, i en menor mesura de l'equilibri dinàmic.
Per tant, incloure programes específics d'entrenament pliométrico i de control postural pot marcar la diferència tant en la millora del rendiment com en la reducció del risc de lesions.
Este projecte forma part de la línia d'investigació de la Càtedra de Bàsquet L’Alqueria – Universitat de València, que busca aportar ciència aplicada per a millorar la salut i el rendiment de les noves generacions de jugadores.
