Un estudi realitzat per la Càtedra d'Envelliment Saludable, Actiu i Participatiu de la Universitat de València i el Ajuntament de València, mostra dades preocupants de soledat no desitjada en les persones majors de la ciutat de València.
La soledat no desitjada és un concepte multidimensional que, entesa com a sentiment, pot afectar fins i tot aquelles persones que no estan soles físicament. En 1973 Weiss va distingir entre la soledat social i la soledat emocional, denominant soledat emocional a l'absència de vincles íntims amb altres persones i soledat social a l'absència d'una xarxa de suport social o la falta d'integració social. Diverses investigacions han determinat que la soledat i l'aïllament social constitueixen un important problema per als adults majors, que té conseqüències adverses per a la seua salut física i mental. D'altra banda, la condició de soledat no desitjada es tracta d'un fenomen creixent en la societat actual que presenta un envelliment poblacional en augment. Conèixer els factors de risc de soledat social i emocional constitueix un primer pas per a detectar qui són les persones potencialment més vulnerables a sentir soledat no desitjada i posar en marxa mesures preventives i protectores. Fins avui, pocs han sigut els estudis realitzats en persones majors que distingisquen entre aquestes dues dimensions de la soledat i que evidencien possibles variables sociodemogràfiques que puguen desencadenar-la. És per això que davant la soledat no desitjada resulten prioritàries accions coordinades per a prevenir-la, detectar-la i actuar, evitant així la seua repercussió negativa en la salut de les persones majors.
La Càtedra d'Envelliment Saludable, Actiu i Participatiu de la Universitat de València, juntament amb la regidoria d'Envelliment Actiu del Ajuntament de València, la Fundació Amics de la Gent Major i l'Associació Telèfon de l'Esperança, van posar en marxa durant els anys 2021 i 2022, en els Centres Municipals per a Persones Majors de la ciutat de València (CMAPM), un programa per a abordar la soledat no desitjada en les persones majors. Les intervencions realitzades van ser dissenyades amb la finalitat de prevenir, actuar i detectar persones afectades d'aquest problema de salut pública. Durant la posada en marxa del programa es va dur a terme una investigació liderada pel Dr. Omar Cauli, director de la Càtedra, i van participar activament la Dra. Silvia Corchón i la Dra. Vanessa Ibáñez, totes dues investigadores del grup d'investigació Frailty Research Organized Group (FROG) de la Facultat d’Infermeria i Podologia de la Universitat de València.
L'estudi es va realitzar amb una mostra de 530 persones (84,2% dones) majors de 60 anys i residents a la ciutat de València que acudeixen a les diverses activitats que es realitzen en els Centres Municipals d'Activitats per a Persones Majors. Es tracta d'un treball que mostra l'alta prevalença de soledat no desitjada en persones majors a València. El 36,2% dels participants en l'estudi tenia soledat moderada i el 6,6% soledat extrema. Entre les variables sociodemogràfiques més significativament relacionades amb la soledat, van destacar estar solter/a, separat/a o divorciat/a. Com a variables protectores, tenir fills/filles va ser un factor protector significatiu mentre que tenir nets o germans no va influir significativament en el nivell de soledat. La capacitat de caminar i l'ús de telèfons, aplicacions de missatgeria i el saber realitzar vídeo crides amb el telèfon no es van associar amb una diferència significativa en el nivell de soledat suggerint que aquests factors no són determinants per a estar en una situació de soledat no desitjada.
Pot consultar-se l'article complet en aquest enllaç.
