Esta activitat obri el cicle Gandia Pensa, iniciativa de l'Ajuntament amb la participació de la Càtedra Joan Noguera, que pretén crear un espai de conversa i diàleg perquè la ciutadania, institucions educatives i tots els interessats, pugen créixer en la defensa de la democràcia, la igualtat, la justícia i els drets humans.
Gandia, a 9 de maig de 2025.- Gandia s'ha convertit en ciutat referencia en la defensa dels valors democràtics i humanistes amb la celebració de la conferència a càrrec de l'escriptor i filòsof Theodor Kallifatides. Esta activitat obri el cicle Gandia Pensa, iniciativa de l'Ajuntament que pretén crear un espai de conversa i diàleg perquè la ciutadania, institucions educatives i tots el interessats, pugne créixer en la defensa de la democràcia, la igualtat, la justícia, i els drets humans. El projecte compta amb la implicació de la Càtedra de pensament territorial Joan Noguera de la Universitat de València, e CEIC Alfons el Vell (Centre d'Estudis i Investiagions Culturals) i la Direcció General del Llibre del Ministeri de Cultura.
El Palau Ducal es va quedar xicotet per a escoltar l'autor nascut a Grècia que, en la seua ponència sota el titol "L'humanisme com a defensa davant el fanatisme", ha refelxionat sobre el respecte com a salvació dels valors democràtics, sobre l'estat del món actual, i a necessitat de reconnectar amb les arrels humanes, espirituals i comunitàries.
Prèviament, l'autor va firmar en el llibre d'Honor de la Ciutat on ha escrit: "No hi ha justícia sense llibertat, ni llibertat sense justícia", davant la presència de l'alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, i els portaveus de les forces polítiques representades en el Consistori.
Després de la firma, Prieto ha qualificat la presència de Kallifatides a la ciutat com un honor i ha incidit en la importància que una persona de la seua rellevància siga la primera que participa en el fòrum Gandia Pensa. "Hem convertit a Gandia en una illa enmig del soroll, però també en far que ha d'il·luminar a tots els que ens considerem demòcrates en un món d'incerteca".
Kallifatides ha afirmat: "hem de fer el que siga necessari per a restaurar les nostres cultures", i va assegurar estar molt feliç d'estar a Gandia.
Sobre el futur mundial, ha assenyalat que les solucions davant els problemes actuals existixen "encara que molts polítics creguen que la guerra i l'eliminació de l'oponent és la solució". "Esta manera de pensar és una de les pitjors i més velles tradicions de la humanitat. Hem de canviar radicalment el concepte del que significa solucionar un problema. L'única manera de posar fi a esta situació passa per una pau universal duradora i sense excepcions"
Conferència: ‘L'humanisme com a defensa davant el fanatisme’
L'escriptor i filòsof ha advertit és la seua intervenció sobre la crisi contemporània, comparant-la amb la Segona Guerra Mundial que va viure de xiquet. “El món està en crisi, una crisi que pot arribar a ser tan gran com la que jo vaig viure de xiquet, és a dir, una guerra mundial. Hi ha alguna cosa que puga salvar-nos d'esta bogeria? N'hi ha, i és el mateix que la vegada anterior. Hem de tornar a trobar el respecte”. “És el respecte, eixe singular sentiment de carinyo i devoció per la vida, per eixa gran meravella, pel riure dels xiquets, pel cant de la merla... Per tot, en fi”.
A partir d'ací, ha explorat com eixe respecte es manifesta i es perd, comparint anècdotes de la seua infància a Grècia, de la seua vida actual com a avi a Suècia, i de les grans diferències entre generacions.
A més, ha reivindicat els valors transmesos per les religions (se siga creient o no), els símbols i rituals com a font de consol, i ha criticat la societat de consum moderna, on “tot té un preu però res té valor intrínsec”. “En una vida sense límits, tot acaba tenint el mateix valor. La indiferència moral no és un dels set pecats capitals, però és un pecat. Necessitem implicar-nos i necessitem límits per a les nostres accions”. Una situació que, segons l'autor, ha acabat provocant la desconnexió entre generacions.
D'altra banda, ha remarcat: “La necessitat que l'ésser humà té de viure en comunitat potser no és un imperatiu intel·lectual, sinó un instint programat en el nostre genoma. Qualsevol raó val per a entrar en un grup, per a formar part d'una cosa més gran, amb independència de què es tracte d'adorar a un déu o d'un arravatament sobtat”.
A mode de conclusió, s'ha preguntat: “Què necessitem nosaltres, els adults? No més béns de consum. Ni bebés gegants que ens dirigisquen. Necessitem la saviesa que s'ha anat acumulant amb el temps. El savi no naix, es fa”.
Finalitzant la conferència Kallifatides i Prieto han mantigut una conversa, moderada per la comissària de Gandia Pensa, Àngels Gregori, on van parlar sobre democràcia i respecte; les xarxes socials i la immediatesa de les notícies; i d'educació i valors.
