Un estudi del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, UV-CSIC-GVA) ha avaluat, mitjançant l'anàlisi de les aigües residuals, el consum de drogues a la ciutat de València durant el període de 2011 a 2020. Cànnabis, tabac, i cocaïna van ser les més consumides, sobretot durant els caps de setmana i en períodes festius, en concordança amb les estimacions de la UE. El treball, que apareix publicat en la revista Water Research, posa en relleu l'eficiència d'aquesta tècnica epidemiològica.
L'enfocament de l'epidemiologia basada en les aigües residuals (WBE, Wastewater-based epidemiology) ha permés analitzar les tendències en el consum de drogues a València al llarg d'una dècada; detectar l'aparició de noves substàncies d'abús i identificar els canvis en les pautes de consum relacionats amb períodes vacacionals o esdeveniments festius.
Per al treball, el Grup d'Investigació en Seguretat Alimentària i Mediambiental de la Universitat de València (SAMA-UV), en el CIDE, va analitzar les aigües residuals procedents de tres depuradores de la ciutat de València i va aconseguir detectar un total de 16 substàncies psicoactives –legals o il·legals–, huit de les quals van rebre un control continuat mitjançant estudis cromatogràfics i d'espectrometria de masses.
Els resultats, recentment publicats en la revista Water Research, mostren que el cànnabis, el tabac i la cocaïna van ser les drogues més consumides, amb una mitjana per cada 1.000 habitants de 9,9 g/dia per al cànnabis, 1,7 g/dia per a la cocaïna i 1,5 g/dia per a la nicotina (veure dades originals en article). L'estudi també mostra una tendència de consum a l'alça de les tres substàncies a partir de 2018. Opiacis com la codeïna (0,5 g/dia), al·lucinògens com la bufotenina (0,2 g/dia), o estimulants com l'èxtasi (MDMA 42 mg/dia), les amfetamines (36 mg/dia) i les metamfetamines (20 mg/dia) destaquen a continuació. I, finalment, l'heroïna, la ketamina o la metadona, entre altres, van mostrar ser drogues de menor consum a València durant el període d'estudi. Les mostres per a l'anàlisi van ser obtingudes tant en forma de substàncies pures com dels seus metabòlits.
“Aquestes dades són similars als trobats en altres ciutats espanyoles i estan en concordança amb les estimacions realitzades per a la UE pel centre Europeu de Monitoratge de Drogues i d'Addicció a les Drogues”, apunta l'enginyer Julián Campo, primer autor d'aquest article i investigador del Grup SAMA en el CIDE. L'Informe Europeu sobre Drogues 2021 va identificar la cocaïna com el segon estimulant més estés i confiscat a Europa, i l'Informe de 2021 de l'Observatori Espanyol sobre Drogues i Addiccions (OEDA), va confirmar que la cocaïna és una de les drogues amb major prevalença de consum en la població espanyola entre 15 i 64 anys i en el període 2019-2020, després de l'alcohol i el tabac.
Els resultats del grup SAMA-UV mostren que, a més de la cocaïna, el cànnabis es troba entre les drogues il·lícites més sovint detectades en mostres d'aigües residuals. Aquestes dades concorden amb diferents estudis realitzats per a períodes similars en 26 països de la UE.
Altres dades que aporta el treball són l'augment del consum de cocaïna a la ciutat de València i els seus municipis limítrofs al llarg de la dècada, coincidint amb la tendència general observada en tota Europa; el consum estabilitzat de metamfetamina, reduït per a l'amfetamina i a l'alça per a l'èxtasi. Durant els caps de setmana i festes locals, principalment Les Falles, es va observar una freqüència major de consum de substàncies psicotròpiques en comparació amb els dies laborables.
“Resultats similars s'han registrat en diferents festivals, esdeveniments o períodes vacacionals en diferents ciutats del món, la qual cosa confirma l'ús recreatiu d'alguna d'aquestes substàncies”, assenyala Yolanda Picó, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de València i responsable del grup SAMA-UV.
Els resultats d'aquest treball posen en relleu la pertinència de l'anàlisi d'aigües residuals com a excel·lent complement als indicadors epidemiològics clàssics –dades de prevalença, estadístiques de confiscacions, etc– a l'hora de compondre un panorama objectiu, ràpid, barat i anònim dels patrons de consum de drogues en una localització específica, com és el cas de la ciutat de València”, conclou Julián Campo.
Referència:
Julián Campo, Dyana Vitale, Daniele Sadutto, Lucia Vera-Herrera, Yolanda Picó. Estimation of legal and illegal drugs consumption in Valencia City (Spain): 10 years of monitoring. Water Research 240:120082. 2023. DOI: https://doi.org/10.1016/j.watres.2023.120082
CIDE Comunicació
