Un estudi d'investigadors del CSIC i la Universitat Complutense de Madrid liderat pel científic del RJB-CSIC Sergio Pérez-Ortega i publicat en la revista ‘Global Ecology and Biogeography’, aborda per primera vegada la diversitat de fongs i algues en simbiosis a gran escala, permetent l'ús del marc de les xarxes d'interacció ecològica
Els líquenes són simbiosis estables formades per fongs i algues fotosintètiques i solen considerar-se paradigmes de les relacions mutualistes. A l'Antàrtida, els líquens, amb ja prop de 600 espècies conegudes, suposen el grup d'organismes més divers dels que habiten aquest continent. Encara que en els últims anys s'ha avançat en el coneixement de les algues que formen simbiosi liquènica, no obstant això, encara se sap molt poc de com interactuen aquests fongs i algues en el context de les comunitats que formen.
Utilitzant el marc teòric de les xarxes ecològiques d'interacció, que ha sigut desenvolupat sobretot per a estudiar les propietats de les xarxes d'interacció entre pol·linitzadors i plantes, un equip d'investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y la Universidad Complutense de Madrid (UCM) ha estudiat les relacions entre fongs i socis fotosintètics en comunitats de líquens que creixen sobre roques en una de les regions més hostils per a la vida de tot el planeta, les muntanyes Transantártiques a l'Antàrtida continental.
Aquest equip, liderat per l'investigador del Real Jardín Botánico-CSIC Sergio Pérez-Ortega i integrat per investigadorsd del Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC, el Centre d'Investigacions sobre Desertificació, centre mixt del CSIC, Universitat de València i Generalitat Valenciana, i de la UCM ha investigat les algues associades a 77 espècies de fongs formadors de líquens en més de 750 mostres al llarg d'un transsecte latitudinal que abasta des dels 76ºS fins als 85ºS, que és el límit de la vida macroscòpica a l'Antàrtida.
“El gran nombre de mostres, recol·lectades principalment pels investigadors Leopoldo G. Sancho (UCM) i Asunción de los Ríos (MNCN-CSIC) en condicions sovint extremadament adverses, suposen una gran fita, perquè han facultat abordar per primera vegada la diversitat de les interaccions d'aquests organismes a gran escala, permetent l'ús del marc de les xarxes d'interacció ecològica”, ha assenyalat Sergio Pérez-Ortega.
Els resultats de l'estudi, que s'acaben de publicar en la revista Global Ecology and Biogeography, han mostrat que, “malgrat les dramàtiques condicions adverses que existeixen en totes les localitats durant pràcticament tot l'any, amb temperatures extremes, escasses precipitacions i vents huracanats, les relacions fong-alga a nivell de comunitat presenten propietats que no varien i es mantenen al llarg de tot el transsecte”, ha afegit l'investigador del RJB-CSIC.
Una sorprenent especialització dels fongs
Aquestes propietats inclouen una baixa connectivitat en les xarxes estudiades i una alta especialització dels fongs per les seues algues. “Aquesta alta especialització és sorprenent i va en contra d'hipòtesis prèvies que havien suggerit que les relacions fong-alga es tornaven més generalistes segons les condicions es feien més extremes”, ha apuntat la investigadora Asunción de los Ríos, del MNCN-CSIC. “Fins i tot en els límits de la vida macroscòpica, a 85ºS, la gran majoria de les espècies continuen comportant-se com a especialistes, la qual cosa podria estar relacionat amb fortes restriccions de caràcter evolutiu”, ha agregat.
Els investigadors han observat també que existeix un gran recanvi en les interaccions que es produeixen entre les regions estudiades al llarg del gradient l'origen principal del qual “no està en el recanvi dels fongs i algues que formen les interaccions, sinó en el canvi interacciones en si mateixes, és a dir, encara que els organismes siguen presents en diverses localitats poden no interactuar entre si, apuntant al fet que una combinació fong-alga pot tindre el seu òptim en unes certes condicions microclimàtiques però no ser tan reeixida en unes altres”, ha destacat Miguel Verdú, investigador del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA).
Els resultats obtinguts amb aquest estudi suposen, segons el parer de l'equip investigador, un gran avanç en el coneixement de la simbiosi liquènica, en general, i contribueixen a entendre millor la biologia dels líquens en un dels ecosistemes més sensibles als canvis ambientals com és l'Antàrtida.
Referència:
Sergio Pérez-Ortega, Miguel Verdú, Isaac Garrido-Benavent, Sonia Rabasa, T.G. Allan Green, Leopoldo G. Sancho & Asunción de los Ríos (2023). Invariant properties of mycobiont-photobiont networks in Antarctic lichens. Global Ecology and Biogeography. DOI: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/geb.13744
CIDE Comunicació
