El passat 26 de març els 27 membres de la comunitat universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, van ser citats pels jutjats de Sabadell per a una audiència de conciliació en la qual van refusar participar perquè consideren que acudir a la mateixa equivalia a reconèixer una culpabilitat que no admeten.

La fiscalia demana les penes per a 25 estudiants, un membre del PAS i un professor, pel delicte continuat de desordres públics durant l’ocupació del rectorat, de violació de domicili jurídic mitjançant intimidació, danys qualificats i un delicte continuat de restricció de l’accés a 528 treballadors als seus llocs de treball.
Tot suggereix que la duresa repressiva es deu no sols a la persistència de tics autoritaris en els òrgans de govern de la UAB, sinó en el qüestionament del model universitari que implicarà la protesta estudiantil que va desembocar en l’ocupació de l’edifici del Rectorat.

Si busquem antecedents d’aquesta lluita, hem de remuntar-nos a la implementació del Pla Bolonya i les respostes al mateix per l’àmbit universitari, En realitat el pla Bolonya era l’aspecte vinculat a l’educació superior pertanyent a la més àmplia ofensiva desenvolupada en altres àmbits socials contra les restes del pacte de la segona postguerra, que va donar origen a l’Estat de Benestar que va caracteritzar a les aproximadament dues dècades i mitja de durada del capitalisme de “rostre humà”, i la imposició d’una nova fase d’acumulació capitalista corresponent a l’etapa del neoliberalisme, que la seva primera gran crisi es va iniciar en 2008.

Encara que el Pla Bolonya era presentat a l’opinió pública com un projecte de modernització de l’enfocament pedagògic i de reorganització dels estudis universitaris afavorint la convergència dels estudis superiors en l’àmbit europeu, la seva introducció acompanyava a un ambiciós projecte que tenia com a objectiu, més que la privatització de la universitat pública la posada d’aquesta al servei dels interessos i objectius de l’empresa privada.

És l’aprofundiment d’un procés de fusió entre acadèmia i empresa que ja s’havia constatat en períodes previs del segle XX i fins i tot finals del XIX, per exemple la confluència entre comunitat científica i gran capital a Alemanya des d’abans de 1914, però que en aquest cas ja es presenta amb un caràcter sistèmic i supranacional
Aquest procés no sols sotmet a la universitat pública, sinó que a més l’obliga a generar un tipus de graduat en el qual preval un coneixement especialitzat en lloc d’una àmplia formació general que és la que afavoreix no sols l’avanç del pensament crític sinó també del pensament científic.

És enfront d’aquest negatiu gir copernicà de l’ensenyament superior que es van alçar les veus i accions d’estudiants, PAS i professors, i que van culminar amb conseqüències dramàtiques per als qui van ocupar el Rectorat de la UAB en 2013. Els 27 representen no sols la resistència a la repressió deslligada per un equip rectoral autoritari, sinó el viu qüestionament d’un model d’universitat elitista, promotor de la desigualtat i mecanisme de suport de la fase actual d’explotació i acumulació capitalista.