El congrés “Història, societat, dret: els valencians i el llegat foral” pretén revisar críticament la realitat històrica dels furs de València i l’imaginari creat a partir de la seua abolició en 1707. Com és ben sabut, l’Estatut d'Autonomia de 2006 va prendre els furs com a punt de partida de l’exercici de la competència per a legislar en matèria de dret civil, amb la finalitat de salvar l’objecció del Tribunal Constitucional respecte de l’existència d’una compilació prèvia i per a tractar de saldar d’una vegada per sempre el greuge comparatiu respecte de la resta de territoris de l’antiga Corona d'Aragó.

Aprofitant que enguany es commemoren els 775 anys de la conquesta de València i de la publicació de la primitiva “Costum”, des de la Facultat de Dret i la Càtedra Institucional de Dret Foral Valencià es vol, d’una banda, arreplegar els estudis més recents sobre la relació entre l’ordenament foral i la societat valenciana durant el període medieval i modern –fins a l’abolició borbònica-, per a tractar de sospesar el seu influx i valor identitari (una cosa que ja es va apuntar en el passat per historiadors clàssics i en el que avui incideixen els més joves).

En una segona part es pretén analitzar la trajectòria dels furs abolits en l’imaginari valencià dels segles XVIII a XX. Per les recerques que ixen a la llum, el XVIII és un temps de forta pervivència del record foral, amb una desena llarga d’intents de recuperar almenys el dret privat per a igualar-se amb els altres regnes de la Corona. Les Corts de Cadis marquen la frontera entre eixe període més actiu i un altre marcat per l’oblit (en el qual influeixen diversos factors). D’uns anys a esta part, alguns historiadors han començat a estudiar una certa “resurrecció” dels furs en l’ideari de la Renaixença i la forja d’un regionalisme valencià en el qual els furs constituirien un element més, encara que distorsionat per les reivindicacions carlistes, que a València tenen certa consideració. Esta part arriba fins a les lluites entre les posicions “fusterianes” i les “blaveres” o regionalistes després de la guerra civil, en les quals també apareixen els furs; i arriba als nostres dies (per al que es prepara una ponència sobre la sorprenent “resurrecció” foral després de la reforma de 2006).

La conferència inaugural del Congrés serà a càrrec de José Tudela Aranda, lletrat de les Corts d’Aragó i secretari general de la Fundació “Giménez Abad”. Per a les ponències s’ha seleccionat a un grup de professors de la Universitat de València amb una llarga trajectòria investigadora sobre la matèria, amb noms com Mariano Peset, Antoni Furió, Pascual Marzal, Teresa Canet, Carme Pérez Aparicio, Amparo Felipo, Remedio Sánchez Ferriz, Pilar García Trobat i Francisco Blasco Gascó, entre d’altres.

El Congrés, inicialment previst per a dilluns 21 i dimarts 22, s’ha vist reduït en temps per a possibilitar l’assistència dels estudiants fora dels dies de convocatòria de vaga. Se celebrarà a la Facultat de Dret de la Universitat de València, al Saló de Graus.