Introducció

Fundada l’any 2003 per acord del Consell de Govern de la Universitat de València, la Càtedra Alfons Cucó està vinculada a l’àrea de Història Contemporània del Departament d’Història Moderna i Contemporània, on l’historiador i polític valencià de la segona meitat del segle XX va desenvolupar la seua trajectòria professional.

La Càtedra Alfons Cucó de Reflexió Política va nàixer amb l’objectiu d’homenatjar i mantenir viva la memòria del prestigiós catedràtic de la Universitat de València, aprofundir en les línies de recerca que va transitar en els seus treballs (republicanisme, valencianisme i nacionalisme) i propiciar la discussió entre els especialistes, alhora que servir de fòrum permanent de debat polític i intel·lectual en què es puguen connectar els que varen ser els seus àmbits principals d’interés com a dirigent polític: el País Valencià, Espanya i Europa.

Biografia Alfons Cucó Giner

Nascut a València al juliol de 1941, es va llicenciar en Història per la Universitat de València en 1964 i es va doctorar en 1970. Com a historiador, va obrir algunes de les línies fonamentals en els estudis del País Valencià del segle XX, referents al republicanisme, el valencianisme, les identitats nacionals i la Transició.

Entre les seues publicacions destaquen El valencianisme polític (1971), que va tindre una gran influència i que va ser reeditat en 1999, Aspectes de la política valenciana en el segle XIX (1966), Republicans i camperols revoltats (1975), Sobre la ideologia blasquista: un assaig d’aproximació (1979), Estudis d´història contemporània del País Valencià (1979), Roig i blau: la transició democràtica valenciana (2002), i El despertar de las naciones: la ruptura de la Unión Soviética y la cuestión nacional (1999).

Fou professor del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València, on, en 1998, va guanyar la càtedra.

En la seua trajectòria política, en 1977 va concórrer a les eleccions generals baix les sigles del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), encara que no va obtindre cap escó. Posteriorment, va ingressar en el PSPV-PSOE, arran de la fusió en 1978 entre l'antic PSPV i les federacions valencianes del PSOE i del Partit Socialista Popular. Durant el període en què va ser senador, va ser secretari de la Comissió d’Assumptes Iberoamericans i vicepresident d’Assumptes Exteriors i de la Comissió Mixta Congrés-Senat per a les Comunitats Europees. Entre 1983 i 1989 va ser president de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat i vicepresident de la Delegació Espanyola en el Consell d'Europa i davant de la Unió Europea Occidental. Després de la seua etapa com a senador del PSOE des de 1979 fins a 1996, Cucó va abandonar este partit convertit en un referent per la seua projecció intel·lectual i la seua preocupació pel valencianisme. Va ser membre de Valencians pel Canvi.

Història

En el marc de les activitats de la Universitat d’Estiu de Gandia (UEG) previstes al llarg de l’any, la Universitat de València va presentar l’11 d’abril de 2003 la Càtedra Alfons Cucó de Reflexió Política Europea.

L’acte de presentació va estar a càrrec del rector de la Universitat de València, Francisco Tomàs,  l’alcaldessa de Gandia, Pepa Frau, i el professor Joan Francesc Mira. Posteriorment va haver un debat sobre valencianisme polític, el títol del primer llibre de Cucó, on van intervindre el periodista Adolf Beltran, el professor Joaquim Azagra, el professor i ex rector Ramon Lapiedra, i el director de la UEG, Joan del Alcàzar.

El rector va aprofitar per contextualitzar la presentació de la Càtedra en el conflicte bèl·lic d’Iraq: “Han volgut els deus que siga avui, al mig d’una guerra que arrasa les terres bressol de la Humanitat, quan ens reunim per a recordar un home que va ser exemple de diàleg i de compromís amb la pau”. Finalment va expressar el “seu sincer agraïment” tant a la l’alcaldessa i a l’Ajuntament de Gandia, com a la filla i dona de Cucó per la seua presència en l’acte.

D’altra banda, l’alcaldessa va recordar els quasi dotze anys “d’intens treball polític” al Senat espanyol que Cucó i ella compartiren: “Estar al costat seu, durant tres legislatures consecutives, és una de les experiències que més m’han enriquit, política i humanament parlant. Crec que moltes de les persones que ens dediquem a la política, des d’una visió progressista, li devem molt a Alfons i a la seua idea d’Europa”. I va afegir que “si Alfons estiguera entre nosaltres, s’uniria a la veu de milers i milers de persones que, contínuament, s’estan expressant en contra d’aquesta guerra absurda”.

Des d’aquell moment, diversos han siguts els actes i reunions científiques que han desenvolupat el seu treball en les línies investigadores que el professor Cucó va treballar durant la seua trajectòria. I el seu record roman en la sala i aula que porta el seu nom al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València.

Més imatges d'Alfons Cucó