UVCulturaUV Logo del portal

El Bosc Inanimat. Fotografies de Francesc Jarque

Jardí Botànic, Sala d'Exposicions

 

Horari: de dimarts a diumenge de 10 a 21 hores. Dilluns tancat. ENTRADA LLIURE

 

 

El bosc inanimat. Fotografies de Francesc Jarque

Jarque acostuma a tenir un tracte quotidià amb els elements de la natura, i els converteix en manifestos. Les seues fotografies aspiren a esdevenir una petjada, una successió d'icones de gran valor metafòric. L'objectiu, que la pedra siga pedra, que parle per si mateixa; que cada arbre, cada fulla, cada senda, cada perfil de la natura no ens porte a falsos enganys i es manifeste com és: una petjada cada vegada més afeblida davant la mà de l'home. 

Aquesta exposició que es presenta al Jardí Botànic, pretén esdevenir una escenografia total, un submón efímer, embolcallant, on cada espectador puga, literalment, submergir-se dins d'un cosmos naturalista. Aquesta instal·lació s'organitzarà entorn d'una successió contínua d'imatges de gran format, provocatives i suggeridores. Jarque ha construït amb aquest projecte un enorme mosaic de sensacions, i malda perquè cada tessel·la provoque en nosaltres un lapsus reflexiu sobre l'enorme dèficit moral amb què abordem el nostre paisatge més immediat.

 

 

 

«Durant la meua trajectòria fotogràfica he sentit atracció pel medi que m’envolta i de manera especial per l’entorn natural (alterat naturalment per l’home). De fa temps que em balla pel cap aquest projecte i hi ha hagut diverses formes de plantejar-lo. Sembla, per fi, que ara veurà la llum en un espai que crec que és força adient.

L’exposició serà un intent d’embolcallar l’observador en un bosc fictici poblat d’arbres talats, apilats, mutilats per la mà de l’home.

El fet que els nostres boscos cremen de manera reiterada, que se sobreexploten, sense consciència de la importància primària que tenen en el nostre cada dia més fràgil ecosistema, sense que això ens mene ha actuar de manera individual i, també, col·lectiva, diu molt de la gran capacitat de l’home per desentendre’s del que ell mateix provoca, justificant-ho en canvi amb demandes de mercat, interposant beneficis econòmics als de salut, la desertització a la repoblació, etc.

 

 

 

Em servisc del meu mitjà de treball, la fotografia, una vegada més, per denunciar a la meua manera el problema que mantenim entre tots. Davant la incapacitat d’assolir resultats, continuaré posant davant els vostres ulls les meues reflexions fotogràfiques, encertades, sense cap ni peus, caduques, etc. Maldaré una vegada més per despertar, sacsejar el públic, per donar-li l’oportunitat, si la vol, de fer valdre la seua capacitat de canviar el que sembla inamovible.

L’entorn que acollirà l’exposició permet passejar de manera real pel seu esplèndid jardí botànic i després per l’exposició (o viceversa), posant de manera rellevant les diferències entre la natura viva i morta que ens envolta amb aparent normalitat.

Ja només queda agrair a la Universitat que aculla les meues inquietuds a les instal·lacions del Jardí Botànic, reducte de natura urbana.»

Francisco Jarque