Cachete Jack
Connecting people, 2024
Pintura plàstica sobre mur
140 x 350 cm
ETSE, planta baixa. Campus de Burjassot de la Universitat de València
Foto: Eduardo Alapont
Aquest treball forma part del projecte "Els valors de la Universitat de València: Art i patrimoni als campus"
El lloc de la pintura i Cachete Jack
La pintura mural Connecting people de Nuria Bellver i Raquel Fanjul (Cachete Jack) genera benestar: el fet s’esdevé quan la descobreixes per sorpresa des de la cafeteria o en transitar pel passadís de l’ETSE. Així, la primera funció del muralisme, embellir el context, està complida al Campus de Burjassot. Publicitar estèticament i il·lustrar Els valors de la Universitat de València era una altra de les funcions de l'encàrrec. Cachete Jack ha pintat a la seua manera característica: grans taques de color en tintes planes i paleta predominant de tons càlids i saturats. És un treball que aporta llum a l'ambient, construït entre un jardinet, els murs del Departament d'Informàtica, i enfrontat, el gran menjador de l'Escola. El seu format de díptic, l’han resolt com una peça rotunda, integral.
Els recorreguts visuals sobre la imatge pintada discorren entre l'encreuament de mirades còmplices dels personatges femenins. La polisèmia caracteritza el treball de Cachete, però el seu sentit del joc no li resta profunditat. Aquesta és una altra característica del nou muralisme figuratiu: les artistes es miren en la paret, com en un espill, per projectar-hi somnis, il·lusions o pors, però sempre des del compromís íntim i el seu particular punt de vista.
En el mur del costat esquerre, una jove amb cascos auriculars i telèfon mòbil es relaciona amb el grup de persones de l'altre extrem. Les artistes també ens involucren en l'escena principal, la videotelefonada de la paret dreta, on diverses dones dialoguen entre elles des de les pantalles. El teclat en primer pla simula, al seu torn, els respatlers de butaques enfront de l'escenari: la telecomunicació forma part indissociable de la contemporaneïtat.
Tot i això, la vida no és el que ocorre només en la pantalla. Cachete proposa una reflexió final que qüestiona l'ambivalència de les relacions, sempre disponibles en els nostres dispositius electrònics, convertits ja en extensions del nostre cos. Potser els humans no cal que ens comuniquem tant d'aquesta manera instantània, i la trobada física, a la cafeteria pròxima, es fa més necessària que mai.
Juan Canales
|
|
|
|
