Sofía Barrón i Judith Navarro, les comissàries de l’exposició Cítric desig, han pretès buscar les concomitàncies entre dona i taronja a través dels sis mòduls: publicitat, pintura, fotografia, literatura, còmic i cine.
El recorregut per la sala, completament pintada de taronja, comença amb la publicitat de les marques tarongeres dels anys de la dècada de 1920 que “utilitzaven l’atractiu eròtic femení a l’hora d’identificar i exportar els cítrics valencians”, segons Judith Navarro. La idea de l’exposició va partir de les etiquetes catalogades al Museu de la Taronja de Borriana, on les joves llicenciades en Història de l’Art per la Universitat de València cursaven un màster de gestió patrimonial. “La dona que s’hi mostra és arquetípica. Oscil·la entre la poderosa femme fatale, com la de les etiquetes Gala, Flirt, Fambor i Estimada, i la de Lolita, com les de Glamour, Juliette, Loreto o Mosel, entre altres”, diu Sofía Barrón. També hi ha en l’exposició revistes i cartells que apel·len igualment a l’atractiu femení a través de la taronja, com ara Valencia Fruits.
La taronja, relacionada amb el cos de la dona, ha inspirat abundants pinzellades. Aquesta mostra aplega unes vint obres entre les quals hi ha pintures de les incombustibles components de l’Équipo Límite. L’estètica neo-pop d’aquestes recorda la publicitat de les marques de taronja. També s’hi interpreta l’obra de Botero a través de les pintures d’Antonio de Felipe, l’obra del qual que porta el títol de Disfruta la fruta, creada per a l’exposició, mostra una seductora Sara Montiel a punt de devorar la figura de Naranjito, mascota del mundial del 82. “El gest és explícitament eròtic i el fruit hi ha quedat personalitzat en forma masculina: Naranjito”, coincideixen ambdues.
En l’apartat de fotografia, la fragmentació fetitxista de la polpa de la taronja l’equipara a l’interior genital femení i la fruita s’iguala a un pit de dona per la textura de la pell, el mugró i la forma. Entre altres hi ha Interioritats, d’Enric Pàmies, Mediterráneo, de Luis María Martínez, i Me haces sentir tan ácida, d’Eva Dueñas.
Un altre mòdul és el dedicat a la literatura, en el qual es recullen diverses edicions de la novel·la valenciana per excel·lència, ambientada als horts de tarongers, Entre naranjos, de Vicente Blasco Ibáñez, de 1900. La part del còmic ocupa el centre de la sala, envoltat d’una estructura en forma de galló. La principal protagonista en aquest apartat és l’heroïna Fallerela, creada per Carles Recio l’any 2000. Fallerela descendeix iconogràficament d’una nisssaga de superdones que va començar en la dècada de 1960: el 1962, concretament, Jean-Claude Forest va crear Barbarella, amb la qual començà l’auge dels còmics per a adults, en els quals l’escenari de la ciència ficció es cobreix d’erotisme.
L’anàlisi fílmic es recull en un espai amb l’epígraf Suc sexual cinematogràfic, que mostra el muntatge de cinc pel·lícules de dècades molt distintes i en què el referent sexual de la taronja i la dona és patent. La primera pel·lícula és The Torrent, de Monta Bell, de 1926, l’adaptació que es va fer a Hollywood de la novel·la Entre naranjos, de Vicente Blasco Ibáñez, en la qual el desig dels protagonistes es descorda en una nit de primavera sota els efectes sensitius que els provoca el perfum de la flor del taronger. Després es presenten Persecución hasta Valencia, de Julio Coll, de 1967; Kika, d’Almodóvar; Celos, de Vicente Aranda, i Son de mar, de Bigas Luna.
